25 de maig del 2009

Arrenca Galaxia Laica

Finalment i sense fer molt soroll arrenca Galaxia Laica, una iniciativa del portal MLP que té com a objectiu fomentar la reflexió des de la lectura i l'escriptura. Cada cop es fa més necessari generar punts de referència per facilitar el seguiment de l'actualitat.

Galaxia laica neix amb dotze blogaires, si bé pretén ser un espai de referència de totes aquelles persones que escriuen i se senten identificades amb l'ideari laic i progressista en el sentit ampli.

Comença el 25 de maig, en proves i amb la voluntat de millorar la imatge i funcionalitat; avui tot just fa 22 anys que es va estrenar “La guerra de les Galàxies”. En fi, casualitats.

Seminari sobre el passat, present i futur de l'associacionisme estudiantil (I)

En David Prujà, director de la Fundació, inaugura el Seminari a les 11:00 h. del dissabte 23 de maig a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia. Assisteixen una quinzena de dirigents de primer nivell de l'AJEC, de l'AEP, d'Acció Escolta de Catalunya i de Casals de Joves de Catalunya. A més, de l'Oficina MLP i la Fundació Ferrer i Guàrdia. Trobem a faltar Esplac i Estudiants en Acció.

Els convidats per parlar del passat són en Guillem Espriu, que va estudiar a la UB i va arribar a ser secretari d'organització de l'AJEC i president fundador del CISEC, l'Oriol Illa, que va estudiar a la UAB i va estar vinculat a l'Objecció de Consciència i l'Andrés Querol, que va se un dels promotors del MEV a la UAB. Modera en Víctor Albert de l'AJEC.

De forma distesa van intervenint els participants al seminari. Veig als dirigents prenent notes, m'emociona veure les intervencions de apassionades de l'Anna del Pino i del Víctor Albert. M'agrada comprovar també que el Gonzalo Candanedo i l'Anna Morancho, de Casals de Joves i Acció Escolta, són capaços de fer aportacions molt interessants sobre l'associacionisme estudiantil.

Al llarg del matí hi ha diferents moment que cal reconduir la conversa ja que els protagonistes actuals intenten tornar del passat al futur i valorar la situació actual. S'insisteix que això es farà el segon dia. Però l'any dur que han passat ho fa inevitable.

Les conclusions sobre les intervencions:
1.En bona part per entendre la història de l'associacionisme estudiantil s'ha de recórrer a la història i evolució dels partits polítics
2.La Generalitat de Catalunya mai es va creure l'associacionisme estudiantil en comparació amb l'associacionisme educatiu. Aquesta escassa implicació va veure néixer un moviment molt feble
3.L'assemblearisme va ser capaç de captar les emocions de molta gent jove estudiant que tenien inquietuds polítiques. Al mateix temps l'associacionisme estudiantil va perdre la capacitat d'interlocutar i de ser representatius
4.Les associacions nascudes als 80 no van ser capaces de planificar estratègies a 5 anys vista, en canvi van ser capaces de plantejar campanyes sobre les qüestions quotidianes o immediates molt potents amb una caràcter mobilitzador que encara avui dia es recorda
5.Va faltar entre les associacions coherència entre valors i compromís, ja que moltes vegades es canviava de parer per tacticisme i no s'entenia entre la base associada i la resta d'estudiants
6.L'associacionisme estudiantil no va ser capaç de generar uns valors propis i una manera d'elaborar-los. El fet que un plànol estigués en molts casos subordinats a d'altres -partits i joventuts polítiques- impossibilitava tenir una agenda pròpia. En bona part això passa per la falta d'un aixopluc, d'un referent nacional, d'uns grans a qui escoltar...
7.Els dirigents moltes vegades no van saber preguntar-se perquè un estudiant podia consider interessant estar afiliat a una associació d'estudiants
8.Les associacions d'estudiants no van ser capaces de ser un moviment autònom, a més tenien una capacitat d'èxit molt petita ja que tenien poca capacitat de viure en la contradicció. En aquest sentit, la contradicció és molt reduïda

Les propostes:
1.Cal recuperar la memòria història dels sindicats progressistes. La Fundació Ferrer i Guàrdia pot ser un instrument excepcional i neutral per fer-ho
2.Reforçar els processos formatius que permeti la transmissió de coneixement, història i que ajudi a plantejar estratègies a mig termini, avaluar-les i revisar-les o modificar-les. L'Escola Lliure El Sol pot ser un instrument d'acompanyament. Les entitats han de crear o potenciar aquests tipus de programes de formació
3.L'associacionisme estudiantil ha de plantejar una agenda pròpia comuna com van fer l'associacionisme educatiu en el seu moment. Cal treballar per una llei de participació estudiantil que reforci i reconegui el paper de l'associacionisme als centres educatius i les universitats

Les frases:
“La ideologia estètica dificulta el creixement de les organitzacions” Andrés Querol
“La capacitat de generar consensos passa per seure, negociar i liderar el canvi” Oriol Illa
“Sorprèn que Bolònia esclati ara i no el 99 quan es va aprovar” Oriol Illa
“Si els partits, els sindicats, les associacions són una merda, la democràcia és una merda. La segmentació d'interessos ens perjudiquen i ens allunyen de la cohesió social” Guillem Espriu
“Militar políticament no limita el compromís associatiu si es té clar que allò que s'està fent té sentit, malgrat ser contradictori amb les tesis del partit”. Guillem Espriu
“Els que no són de res acaben per anar a les assemblees” Gonzalo Candanedo
“Potser falta una mica de visió a mig termini” Anna Morancho

El dia 4 de juliol més.

24 de maig del 2009

La segregació subvencionada


video

En Joan Camps, dirigents de l'AJEC, expressa amb contundència el posicionament del Secretariat de l'AJEC davant la llei d'Educació: "Volem una Llei d’Educació de Catalunya valenta i moderna, que trenqui amb aquest tipus de xantatge dels sectors més rancis i conservadors. Per aquest motiu seguirem recollint firmes, amb la voluntat de demostrar que un gran nombre de persones no volen seguir ancorats en el passat i volen mirar endavant, cap a una educació pública, laica i de qualitat que porti la igualtat per bandera".

L’Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) reitera d'aquesta manera que s’oposarà de manera frontal que centres d’elit pròxims a l’Opus Dei, segueixin segregant el l’alumnat en funció del sexe amb l’ajuda econòmica del Departament d’Educació. Per aconseguir aquest objectiu, l’entitat ha intensificat en els darrers dies la campanya de recollida de signatures que va engegar fa uns mesos. De la mateixa manera, està dissenyant un seguit d’accions per denunciar un fet del tot inacceptable en ple segle XXI.

A més, l’AJEC demana als diputats i diputades del Parlament de Catalunya que estiguin a l’alçada dels temps actuals i deixin ben clar durant la tramitació de la LEC i el seu articulat final, que aquesta pràctica pseudoeducativa no rebrà cap tipus d’ajuda econòmica per part dels poders públics. L’organització vol recordar que això seria un lastre per al sistema educatiu català i, molt especialment, per a les escoles concertades compromeses i avançades que han ajudat a configurar el servei públic educatiu.


Quatre conclusions ràpides sobre el vídeo:

1)Demostra la independència de l'AJEC d'estratègies partidistes davant una qüestió que forma part dels seus principis associatius


2)Es mereix un premi per la idea, la producció i l'edició


3)Els consells de joventut ja triguen en afegir una nova secció de premis per reconèixer les iniciatives al youtube en favor d'alguna causa


4)Ja triguem en difondre la campanya entre la base associativa de l'MLP



Felicitats AJEC!

20 de maig del 2009

Us demanem senyors


L'MLP i la Fundació Ferrer i Guàrdia han impulsat la Campanya "Us demanem senyors" Per unes celebracions laiques del FC Barcelona. Per a més informació al web de la Campanya. Adjunto la Carta pública al FC Barcelona:

El Barça ens està regalant una gran temporada. Com a socis i aficionats ens ho estem passant tant bé que ja estem pensant en les celebracions, tot i el discurs de la humilitat i la cautela que llencen l'equip tècnic i la junta directiva amb el seu entrenador i president al capdavant. Entenem la prudència institucional, però s'ha d'entendre que els aficionats ens deixem emportar per l'optimisme i l'eufòria. Per això, com a aficionats i socis ja estem pensant en les imminents celebracions i en com seran. I en qui hi serà. Jugadors de diferents indrets del món, amb creences diferents; que creuen en un Déu o en un altre, o en cap, o que canalitzen la seva espiritualitat per camins diferents als de la religió a partir de principis filosòfics. A ells veurem enfilats a l'autobús, saludar des dels balcons i, si ningú no hi fa res, demanant benediccions i fent ofrenes a verges. I pensem que avui en dia ja no sembla que tingui sentit vincular les filiacions religioses particulars amb les celebracions on expressar el nostre sentir més compartit, més civil, més transversal, més aglutinador. El canvi institucional que ha fet el Barça en els darrers anys és important. Per una qüestió d'higiene en el discurs públic i en algunes mesures; com el compromís clar amb la lluita contra el fanatisme i la intolerància a l'esport, concretat en l'exclusió dels violents i en un discurs força mesurat inusual els clubs de futbol. Alimentar el joc racional de l'equip i el goig estètic de l'afició, enlloc de deixar-se arrossegar per les baixes passions i alimentar els sentiments més primaris, aquest serà el gran èxit d'aquest equip, més enllà dels títols aconseguits. Ara, doncs, seria un bon moment per fer un pas més de reconeixement de la realitat social de Catalunya i del món, doncs aquesta etapa es tradueix també en una voluntat globalitzadora del de la institució esportiva més rellevant del país. Si tenim en compte la pluralitat de la base social i dels aficionats del Barça, sembla urgent fer de les celebracions uns rituals en els que tots ens hi puguem sentir a gust i ens hi puguem expressar sense més identificació que la del barcelonisme i els seus valors, deixant en segon pla, per a la dimensió privada i íntima, la nostra adhesió a un codi moral o un altre. Vindiquem unes celebracions laiques que tinguin capacitat d'incorporar a tota la ciutadania en una expressió festiva que contribueixi a la construcció d'una ètica civil enriquidora de l'espai públic i que rebutja la destrucció de mobiliari urbà i el trencament d'aparadors. Us demanem que el club assumeixi com a pròpia la pluralitat de cultes i opcions filosòfiques i reconegui la llibertat de consciència del personal remunerat, l'afició, els socis i les sòcies i definiu una litúrgia de celebració que no obligui a ningú a excloure's per no sentir-se còmodes o reconeguts. El que compartim és una alegria per l'espectacle, per l'esforç i la il·lusió complerta. Volem recordar, a més, que el Futbol Club Barcelona va ser fundat l'any 1899 per protestants exclosos d'altres clubs en un context històric de forta intolerància religiosa. Joan Gamper va obrir, amb l'esport, una nova via per a la convivència entre persones d'orígens i tradicions diferents. Un club que ha estat històricament transversal, interclassista i laic. Demanem a la junta directiva actual que reculli la digna herència del moment fundacional del club.

17 de maig del 2009

estàs convocat, estàs convocada

La Trobada general Cambrils 2009 ja és aquí. Fem una petita campanya de promoció inspirats en les campanyes de crides a l'assistència a l'Estadi per part del FC Barcelona. És una presentació animada que combina 4 frases i que es poden llegir a la home de l'MLP.

Orgull Laic

Estrenem la web www.orgull-laic.cat. Res més que el començament... L'entrada correspon a la jornada del dia 24 de maig.

Jornades d'Associacionisme, Universitat i Municipi

El dia 8 i 9 de maig tenen lloc les Jornades sobre Associacionisme, Universitat i Municipi - societat en xarxa- organizades pel Moviment Laic i Progressista i la Universitat Rovira i Virgili. Participen 200 persones i més de 30 entitats. Forma part de l'estratègia d'entrada al Camp de Tarragona. Les jornades es realitzen a l'Aula Magna del Campus Catalunya de la URV.

Es desenvolupen a partir de diferents conferències, taules rodones i debats, amb la intenció de generar un punt de trobada entre comunitat universitària, associacionisme cultural, educatiu, juvenil i estudiantil i Administració local; possibilitar l’intercanvi d’experiències i punts de vista entre associacions de Tarragona; aportar arguments, eines i processos que aprofundeixin en les tendències actuals del paradigma de participació ciutadana; reforçar el treball entre l'Administració local i el teixit social a partir de l'anàlisi d'experiències existents al Camp de Tarragona; apropar l'associacionisme local a la Universitat; i projectar externament la imatge i el treball del Moviment Laic Progressista, de les Associacions d’Estudiants i de la Fundació En Xarxa.

Les jornades són un èxit per a la progressiva implantació de l'MLP al Camp de Tarragona.

Intensiu a la Villa y Corte

El passat 6 i 7 de maig vam estar a Madrid amb el Joffre Villanueva i el David Prujà. Abans de la reunió al Senat ens veiem a Paula Orsini, de Jóvenes en construcción d'Argentina. Ens posem al dia amb tantes persones comunes, especialment Sebastián Lamonega, a qui encara li he de tornar un correu via facebook. Un cop acreditats al Senat ens ve a recollir el Senador Nuet, l'únic senador comunista a Espanya. Fem una reunió intensa de dues hores i planifiquem una trobada amb persones d'IU per al 2 de juliol en el mateix escenari. Abans de marxar, aprofitem per veure la Biblioteca i l'antiga i nova sala de plens. L'edifici és espectacular. Aprofito per fer-me una foto al faristol.

Sortim i passegem fins a l'Hotel. Tenim una cita amb la història, a les 20.45 h, l'habitual horari europeu dels partits de Champions, el Barça té un difícil partit. El veiem amb la Rocío García, gerent d'ASDE a una coneguda taberna anglesa del centre. Minuts abans de començar el partit s'incorpora en David Prujà, que acaba d'arribar de Barcelona. Ho celebrem a l'hotel mentrestant preparem les reunions de l'endemà.

A les nou comencem amb la visita a l'amic i director general de Deportes, l'Albert Soler. Ens presenta un dels funcionaris del Consejo Superior de Deportes i descobrim un expert en Ferrer i Guàrdia. Quedem que ens ajudarà a obrir via a la Comunidad de Madrid i a algun dels Ministerios.

A les 10:30 h tenim sessió de treball amb la Liga española de la educación y la cultura popular a la seu de Vallehermoso. Ens acompanyen a la reunió la Mercedes Torres i la Nieves Gómez, així com l'entusiasta Joaquin Perea de la Liga malagueña, a banda de Victorino Mayoral, que a banda de ser el prisident de la Liga, és el president de la Fundación Cives. Acordem tornar-nos a veure el juliol a Barcelona i signar un protocol de relació amb la idea de treballar la formació de formadors, qüestions d'educació per la ciutadania, fer presentacions conjuntes de l'Any Ferrer i l'experiència de l'MLP a Catalunya a les diferents lligues territorials. Compartim la visió del moviment laïcista a Espanya. Les dues reunions realitzades han estat molt positives.

A les 13:15 h. fem una visita ràpida a les dependències de la CCOO i coneixem a Rodolfo Benito, president de la Fundación Primero de Mayo. Ens emplacem a tornar-nos a veure un cop s'hagi llegit la documentació de l'MLP i busqui els interlocutors. Novament algú ens torna a insistir en la necessitat de generar estratègies a la Comunidad de Madrid.

A les 14:00 h. anem a dinar amb en José Maria Contreras, director general de Asuntos religiosos, una direcció general que penja del Ministerio de Justicia. És un dinar cordial i un cop més, algú ens diu que ja està bé comptar amb nous interlocutors molt més joves que els actuals des del moviment laïcista. Acordem presentar-li alguns projectes i començar a treballar plegats. La Fundació Ferrer i Guàrdia pot jugar un paper interessant en els propers anys com think tank. Curiosament al restaurant ens trobem amb l'exministre Mariano Fernández Bermejo.

A les 18:00 h. ens veiem amb Paco Delgado, d'Europa Laica. La reunió la fem a l'Escuela Julian Besteiro, un equipament del Sindicato Vertical i ara propietat de la UGT ja que va ser retornat com a patrimoni sindical. Al mateix lloc, a les 19:00 h. en Joffre Villanueva participa a la taula rodona sobre el present i futur del moviment laïcista a Espanya, en el marc dels seminaris de la Cátedra Emilio Castelar. Ho fa en nom de la Lliga per la Laïcitat. La Mesa redonda es diu "La laicidad según sus protagonistas".

A les 22:00 h. sopem al Mesón Leonés, convidats per en Julio del Valle, amic i president d'ASDE. Valorem la situació de l'Escoltisme català i coincidim en la visió. Després del sopar tornem a l'Hotel. L'endemà a les 5:30 h. surt l'AVE cap al Camp de Tarragona.

3 de maig del 2009

Formació MLP: un ideari en expansió

Els dies 28, 29 i 30 a l'històric equipament de Vallcarca -Barcelona- Alberg Mare de Déu de Montserrat ha tingut lloc la tancada formativa de l'MLP dedicada a l'expansió territorial. Han participat la Núria Galán, qui s'encarregarà d'impulsar el Triangle Laic i l'MLP-e, l'Aida Leal, qui ja està treballant en l'impuls d'Ateneus Laics i Progressistes, l'Arnau Goberna, coordinador territorial d'Esplais Catalans, l'Aina Dominguez, de l'MLP-Illes Balears i el Mario Burzuri, coordinador de l'MLP al Camp de Tarragona.

La formació ha tingut 3 blocs: ideològic, metodològic i un tercer de reunió amb les entitats membres per pactar els indicadors d'avaluació de la feina d'expansió i dinamització territorial. Aquesta tercera part s'ha fet a Avinyó 44.

Destacaré les sessions de formació ideològica. Per cert, sense dinàmiques! Feia temps que no veia una formació amb classes magistrals i uns participants tant interessats en aprofundir en cadascú dels conceptes desenvolupats:

El combat de la laïcitat. Aquesta sessió ha consistit en aprofundir en el pilar de la laïcitat, i concretament les dues branques: la política i laïcitat filosòfica i en el paper que juguen en el combat la Fundació Ferrer i Guàrdia, el Moviment Laic i Progressista i la Lliga per la Laïcitat. Ha estat a càrrec de Joan-Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia i portaveu de la Lliga per la Laïcitat. Catedràtic de Dret Tributari i Financer a la UB.

La lluita per al progrés social. Aquesta sessió ha consistit en aprofundir en el pilar de Progrés social, i concretament en fer una aproximació a l'estat del benestar i la igualtat d'oportunitats, així com l'avenç social parteix també de l'ampliació dels drets. Ha estat a càrrec de Sílvia Luque, directora de l'Institut d'Anàlisi Social i Polítiques Públiques de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Llicenciada en Sociologia a la UAB. Alumna del Màster Polítiques públiques socials a la UPF.

La història i la fotografia actual de l'MLP. Aquesta sessió ha consistit en fer un repàs de dels principals precursors de l'MLP, de la feina dels pioners de la represa i de l'evolució de l'organització fins el dia d'avui, així com els principals reptes que recull el seu Pla estratègic 2008-2010. També es farà una aproximació als espais de participació i decisió sorgits fruit de la darrera reforma d'Estatuts l'any 2008. També s'han situat els factors interns que condicionen el treball de l'MLP en l'actualitat. El plantejament s'ha fet a partir del mètode d'anàlisi de debilitats i fortaleses i d'amenaces i oportunitats. Ha estat a càrrec de Joffre Villanueva, secretari general de l'MLP. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i Fabian Mohedano, secretari d'organització de l'MLP. Diplomat en Relacions laborals a la UPF i MBA-Executive a la UB.

La participació. Aquesta sessió ha consistit en apropar-se al concepte de participació i d'autogestió. La proposta s'enfoca des d'una perspectiva juvenil si bé ha fet una aproximació a la participació de forma genèrica. S'han tractat temes com el discurs de la participació: que entenem per participació, els nivells i les fases; per a què ha de servir la participació; la participació avui dia: l'estat de la participació, el plantejament social i les tesis actuals. Les falses participacions; l'aprenentatge participatiu; les estratègies i els objectius en l'àmbit de la participació. L'oportunitat associativa, els espais pre-associatius, els grups informals, els no formals. La intervenció en el foment de la participació; les fronteres: Administració-societat civil, organitzacions de 1r grau – plataformes de 2n grau. Autogestió, cogestió, gestió associativa, els equipaments, els serveis associatius... La conversió de projectes basat en la prestació de serveis a l'Administració local en projectes associatius; qui busquem i què oferim als moviments socials de base local. Ha estat realitzada per Fidel González, formador de l'Escola Lliure El Sol i comissionat per a la creació de l'MLP-e i el Triangle Laic. Valorada com la millor sessió de la formació!

L'associacionisme com a escola de ciutadania. Aquesta sessió ha consistit en aproximar-se als elements que fan de l'associacionisme una de les estratègies per a la generació de ciutadania, i la seva repercussió en l'individu com en el col·lectiu. Destaca la primera part on s'ha fet un repàs a la obra d'Anselm Clavé, precursor de l'assocaicionisme català. Una sessió de la mà de Miky Aragón, formador de l'Escola Lliure El Sol i gerent del Consell d'Associacions de Barcelona (CAB). Llicenciat en història a la UB.

Dinar - tertúlia: Federalisme, republicanisme... solucions antigues per a vells problemes. Aprofitant la visita de Raimon Goberna, president de l'MLP, hem tingut l'oportunitat d'escoltar a Joffre Villanueva fent un repàs als conceptes de federalisme i republicanisme des d'una perspectiva històrica i política.

Sopar - tertúlia: Laïcitat i País. L'afirmació que Catalunya serà independent si Espanya és laica no agrada als conservadors catalans i espanyols, però tampoc deixa satisfet a independentistes i a federalistes. Oriol Illa va plantejar la seva intervenció a partir de l'anhel de la independència de Catalunya i des del ferm convenciment que en el combat de la laïcitat hi va molt per aconseguir-ho.Vice-president de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració a la UAB. Cap de l'Oficina del Gabinet de la Vice-presidència de la Generalitat de Catalunya.