Conferència inaugural del curs acadèmic de l'Escola Lliure El Sol

El proper 13 d'octubre, dia de commemoració de l'Afusellament Ferrer i Guàrdia, és el dia que donem el tret de sortida al curs acadèmic de l'Escola Lliure El Sol. De la mà de Josep Sànche-Cervelló de la Universitat Rovira i Virgili i president de l'Ateneu Republicà de Tarragona, donarem per començat el curs acadèmic 2011-2012.

Aquest any el curs acadèmic porta les novetats de l'impuls del Pla nou de la formació d'activistes amb la implantació definitiva del Programa Marta. També la segona edició del curs de creixement del Programa Teresa Claramunt per a dirigents.

Però això no s'acaba aquí, la reforma institucional i pedagògica ens portarà a impulsar els nous departaments de l'Escola que permetrà millorar la gestió del coneixement. Al voltant de 40 formadors s'han compromès ja a formar part de la nova Comissió pedagògica. Aviat us informarem dels nomenaments realitzats i dels principals compromisos que han adquirit. De moment ens quedem gaudint de l'inici del curs acadèmic, on hi està tothom convidat

Patti Smith ja és formalment "Un dels nostres"

La cantant nord-americana ha rebut aquest dilluns a Barcelona en un ambient íntim el premi Christa Leem, un guardó que reconeix el seu compromís amb la llibertat i amb "els valors progressistes" que li atorga el 'lobby' de esquerres 'Un dels nostres'.

El guardó pren el nom de la ballarina de 'striptease' Christa Leem (1953-2004), que en els anys 70 es va convertir en la musa de la societat barcelonina d'esquerres, i es lliurarà la nit de aquest dilluns a l'Hotel Oriente de la Rambla.

Per a la 'Un dels nostres', "les dues van ser pioneres en la seva manera d'expressar-se i van deixar un camí obert a les generacions posteriors. Reivindicar el seu lloc en l'escenari i des de la posició pública, lluitar contra les injustícies ".

A més de la faceta més relacionada amb la ideologia i els seus valors, el premi també valora de Smith que és una de les artistes més influents del segle XX, "per la seva definitiva aportació al rock des d'una perspectiva literària ". Smith és l'autora d'àlbums de culte com 'Horses', i la veu de cançons tan emblemàtiques com 'Glòria', 'Because the night', i 'People have the power'.

El Loby 'Un dels nostres' està presidit per Joan Estrada, i el formen professionals de diversos àmbits sense adscripció a cap partit polític, però en defensa d'una societat "tolerant i progressista".

Des de 2006, premia cada any a una personalitat que representi aquests valors, i des de llavors l'han rebut la desapareguda Christa Leem - la seva mare va recollir el premi -, Salvador Allende i Lilian Thuram (2007), Marcos Ana (2008), Gonzalo Pérez de Olaguer (2009) i Baltasar Garzón
(2010).

En el mateix sopar de dilluns, vaig rebre de la mà del mateix Joan Estrada, el pin del Loby. Ara ja em puc sentir plenament un dels seus, un dels nostres.

Llibertat de consciència + sentit comú = Laïcitat

Els que ens considerem ja una mica de l'Empordà llegim amb atenció aquests dies les notícies de la setmana passada referents a la construcció d'una mesquita per part de la comunitat musulmana a Torroella de Montgrí a uns terrenys adquirits al polígon industrial. I no deixen de sorprendre algunes qüestions: En primer lloc, sembla que s'està generalitzant cada cop més la construcció de mesquites fora del centre urbà i la pregunta que ens fem i si algú s'imagina una església de nova construcció en un espai destinat a activitat industrial. No ens estranya que s'esgrimeixi l'argument que la façana xoca amb l'armonia urbana de les naus industrials. En aquest sentit, sembla mentida que l'ajuntament estigui buscant esquerdes jurídiques per acabar amb la revocació de la llicència d'obres i la llicència d'obertura de la mesquita. Caldria qüestionar-se on està la preservació del dret la llibertat religiosa reconegut constitucionalment. I en darrer terme, la comunitat musulmana ha mostrat una clara voluntat de diàleg i assumeix que el seu projecte podria no ser el definitiu: On està el talant democràtic dels responsables municipals?

La llibertat ideològica religiosa i de culte és el dret representatiu de la llibertat de consciència. I així ho reconeix la màxima Norma del nostre ordenament jurídic. Ara bé, cal tenir en compte que la religió catòlica té garantits els drets per tradició. Mentres tant cada cop hi ha més persones que reclamen el reconeixement d’altres religions més enllà de la veritable. Els espanyols han respost tradicionalment a la dicotomia entre clericals i anticlericals. Però Espanya ha patit una transformació important en els darrers anys. És clar, abans ser espanyol volia dir ser catòlic, baixet, sentimental, conservador (que no de dretes o sí), heterosexual, aficionat als toros i al futbol i poc més. Avui ja no és així, es pot ser aficionat de hàndbol, escollir lliurement l’orientació sexual i ser conservador però també progressista. Ara bé, sembla que en la qüestió religiosa continua havent-hi la idea d’una inexorable dicotomia entre bons catòlics i crema-capellans.

Bona culpa d’això té el sistema asimètric de reconeixement de les religions. A més, la força desmesurada de l’Església Catòlica que agrupa a 13 milions de persones, segons el CIS dels 48 milions d’espanyols. La pregunta clau seria a qui ha d’anar dirigida la política pública. De la mateixa manera que es destinen recursos quan el Barça juga al Camp Nou amb polítiques de seguretat i s’ajusten en funció del públic assistent: màxim 100.000 persones, probablement la política pública s’ha d’acotar als menguants 13 milions d’espanyols que es defineixen exclusivament com a catòlics practicants, però també al milió de musulmans, als vuit-cents mil protestants, als cinc-cent mil ortodoxes, als cent-vint-i-cinc mil testimonis de Jehovà, als trenta mil mormons, als deu mil budistes, etc.

Cal separar la qüestió religiosa de la qüestió cultural. Cal evitar caure en l’error de pensar que tots els marroquins que hi ha Espanya són musulmans, com que tots els que celebren el Nadal en família (pràcticament la majoria) són catòlics (cada cop més una minoria). Tampoc es pot pensar que l’escola que posa un pessebre està fent proselitisme del catolicisme o està creant fidels, com seria un error considerar que tots els assistents a la festa del xai són musulmans. Hi ha una deformació de la realitat provocada pels estereotips. Per exemple la majoria dels protestants a Espanya procedeixen del XIX i també hi ha musulmans conversos.

Cal concretar què vol dir polítiques de laïcitat. Cal separar les polítiques d’immigració de les polítiques de ciutadania i de les polítiques relacionades amb la llibertat religiosa. Polítiques que fomentin la llibertat religiosa indissociablement són polítiques laiques. Si tenim clar que les religions són un dret l’estat no pot simplement mantenir-se al marge, sinó que ha de definir unes polítiques adequades de gestió de la pluralitat, principalment a través dels municipis. I per això cal abordar la qüestió amb sentit comú. Hem de ser curosos per tal de que les religions no segreguin la ciutadania en comunitats enfrontades, però també per no menystenir les aportacions que cada religió pot fer a la realització efectiva dels valors compartits. Donem prioritat al sentit comú: amic íntim de la laïcitat.

A 4 mans: Fabian Mohedano i Joan-Francesc Pont

Rel·líquia familiar: Cartell del I Congrés de la Fed. del Metall de CCOO

Entre els pocs documents que ha conservat el meu pare de la seva etapa de lluita antifranquista i sindical hi ha aquesta rel·líquia, en sentit laic del terme, és a dir d'un objecte que té un alt valor sentimental per a alguna persona. Tímidament faig un enviament als amics del sindicat i un d'ells em fa una observació entorn a l'ús del català com a llengua del cartell. De fet, ni m'havia fixat. Estem entrant en una paranoia col·lectiva que no ajuda a la cohesió social i nacional, valors pels quals ha treballat tant aquesta organització sindical com moltes altres entitats socials, polítiques i culturals del país en els darrers 40 anys. Aquesta mateix amic em suggereix que ho comparteixi amb vosaltres al bloc. Serveixi doncs aquest post per retre un petit homenatge a totes aquelles persones treballadores i anònimes que van veure en el sindicalisme de classe una via d'accés a les llibertats nacionals de les que avui gaudim i que hi ha qui vol trencar fent soroll i buscant confrontació. No ho aconseguiran perquè nosaltres som molts més. Afortunadament i no com en altres qüestions em sento del costat de l'hegemonia sobre la qüestió lingüística.

De nou en marxa l'MLP

L'estiu comença a quedar enrera pels protagonistes de la JMJ (afortunadament), del cententar d'activistes que han participat de l'Escola d'estiu de l'MLP i dels campaments i colònies d'agrupaments i esplais... Arrenca el curs a l'MLP. Poc a poc, es van recuperant els anhels, els compromisos, els temes pendents, els papers, els correus pendents de resposta, les reunions de debat apassionat... L'MLP i les seves entitats ja són en marxa de nou. Entre les principals accions que em portaran de cap els propers mesos destacaria:

1. Resoldre l'encaix d'una quinzena d'entitats d'acció social en el marc de l'MLP a partir de l'impuls de la desena entitat en forma de xarxa educativa per a l'acció social a favor de la inclusió
   
2. Impulsar la renovació de la formació d'activistes a través del nou Programa Marta Mata i l'impuls de la nova arquitectura institucional i pedagògica de l'Escola Lliure El Sol. La renovació no es pot dissociar d'un impuls d'una nova estratègia de creixement dels formadors a través del Programa Anselm Clavé. Consolidar el Programa Teresa Claramunt per a dirigents laics i
   
3. Impulsar una nova etapa per Ateneus Laics i Progressistes com a xarxa d'acció cultura, de conservació de la memòria ateneista i la promoció de l'activitat racionalista i científica com a organitzacions lliurepensadores. Cal buscar noves fórmules d'articulació que superin l'esquema de la cultura organitzativa clàssica i vàlida de l'associacionisme juvenil per a activistes i dirigents dels ateneus
   
4. Donar valor a la tasca realitzar i defensar els interessos com a sector de l'associacionisme educatiu davant la Generalitat de Catalunya, que es concreten en el conveni marc. En un context de crisi, cal sumar esforços i donar una imatge positiva i unida de les grans organitzacions d'escoltisme i d'esplai del país
   
5. Concretar el que ara només és una idea: el Congrés del Lliurepensament que ha de portar a l'articulació del discurs humanista, racionalista, científic a favor d'una educació cívica i d'una nova política que persegueix en primera i darrera instància la felicitat personal i pública
6. Consolidar les relacions amb les grans federacions associatives estatals i establir aliances més estables en àmbits estratègics com el coneixement en associacionisme i laïcitat, i en la formació i el creixement de dirigents
   

Si teniu idees i suggerències per qualsevol d'elles, no dubteu en fer-me arribar tot allò que considereu. Serà genial.

L'oficina de turisme promou l'esperit revolucionari a Tel-a-viv

El Javi i la Susanna aquest estiu han estat a Palestina i Israel. M'envien sorpresos la promoció israelí sobre les atraccions turístiques de l'estiu a la capital. Sembla ser que l'acampada del 15-M ha estat un dels reclams.

No sé si interpretar-ho com a una actitud postmoderna, adultocràtica o símplement cínica, sobretot quan parla de recuperar l'esperit revolucionari dels 70.

Els responsables municipals de la capital israelí no han amagat mai la seva voluntat de convertir la ciutat en una ciutat moderna, europea i on tots els somnis són possibles, en contraposició a la vella Jesuralem, presa del seu esgotador i apassionant llegat mil·lenari.

Ara bé, amb els coneixements logístics de la gent jove allà a causa de l'esquizofrènic servei militar, no em queda cap dubte que les acampades estaven provistes d'unes bones instal·lacions ;-)