La desorganització horària
a Catalunya és resultat de la superposició dels vells horaris fabrils,
agreujats per transformacions patides pel creixement econòmic durant el
franquisme i l’impacte de les demandes pròpies dels anys de creixement
desordenat, especialment del sector dels serveis i també, sovint, de la cultura
del presencialisme al treball, o bé per la necessitat de realitzar llargues
jornades de treball per assolir salaris adequats al cost real de la vida.
Aquesta situació deriva en seriosos obstacles per a la competitivitat i la
producció empresarial, en l’augment de riscos psicosocials de les persones
treballadores, la persistència de la divisió sexual del treball amb el
manteniment de la desigualtat de gènere, els problemes de salut derivats de la
manca de son en adults i infants, els baixos rendiments educatius, la manca de
temps familiar i personal per al lleure i la cultura, l’activisme social i en
una disminució del benestar de la societat en general. Jordi Pigem, ens ho diu
ben clar: “el miratge del materialisme
s’esvaeix perquè era insostenible, i ara ens toca aprendre a viure millor amb
menys abundància material. Un aspecte clau d’això és tornar a sintonitzar els
nostres ritmes i activitats amb els cicles naturals. També pel que fa a les
hores”.
En aquest sentit, al llarg
dels darrers anys s’ha aprofundit en la recerca, i els estudis dels quals
disposem demostren que es fa del tot necessari i urgent desfer-se de la rèmora
que representa la desorganització horària actual, incapaç de fer front a la
complexitat del moment present. A gairebé tot Europa, l'horari laboral és
de 8-9h a 17-18h, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada.
A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que la
població treballadora s’aturi dues hores per dinar -a l’àmbit escolar poden ser
tres-, i que la jornada laboral s’allargui fins a les 19h o les 20h del vespre,
o més enllà. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 21h
en el millor dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran,
afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi
de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El
prime time televisiu s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En
definitiva, se solapa el temps personal i el temps de descans. A més, aquesta
organització del temps de vida quotidiana no té l’origen en el clima, un mite
que es desmunta tot sol comprovant que a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia se
sopa a les 19-20h del vespre.
Per altra
banda, a Europa fa algunes dècades que va començar la substitució dels horaris
nascuts amb l’era industrial per uns altres d'adaptats i flexibles a les
necessitats d’igualtat i productivitat i participació de la ciutadania, i
diversos estudis de la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de
Vida i de Treball (Eurofound) amb dades d’Eurostat mostren que estan avançant
en el bon camí, tot i que hi ha diferències entre estats segons els models
adoptats. Al nostre país el debat tot just s’inicià fa uns anys i ara sembla
que se’n pren consciència de manera més àmplia en un context de crisi en què
cal trobar fórmules d’optimització dels recursos escassos, però sobretot, en
què cal proposar estils de vida no determinats exclusivament per una compulsió
productivista i consumista. L’ordre horari hauria de ser la norma, i la
flexibilitat individualitzada l’excepció en tots els àmbits. Establir un horari
racional generalitzat hauria de ser la norma a aplicar en tots els àmbits
socials i econòmics, públics i privats, sense perjudici que es reconeguin
després determinades situacions de flexibilització horària, i per tant,
excepcions a les normes generals, per atendre determinades situacions personals
o de determinats col·lectius.
En aquest
context és on s’ha posat en marxa la Iniciativa per a la Reforma Horària,
reconeguda pel Govern de la Generalitat de Catalunya com a la plataforma
interlocutora en aquesta qüestió. L’objectiu fonamental és impulsar uns horaris
beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania. Cal, en
definitiva, passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin
a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més
complexitat social i augment progressiu de les desigualtats. En paraules del
conseller Francesc Homs, “es tracta de
donar valor al temps perquè un país que val la pena és aquell que és capaç de
plantejar-se els reptes necessaris per avançar substancialment en el progrés i
la qualitat de vida dels seus ciutadans. No es tracta només de millores, sinó
de grans decisions transformadores”.
Fruit de les
demandes d’aquesta iniciativa de la societat civil i d’un debat social cada cop
més gran, neix aquesta iniciativa que té com a objectiu principal plantejar com
s’ha de fer la transició cap a la Reforma Horària formulada en un moment
concret en el temps, inicialment prevista per al 2016. En la forma en què està
organitzada la nostra societat, el temps esdevé un factor sistèmic dins del
model social. Cal cercar mesures legislatives i de promoció i sensibilització
que abordin el canvi a tres nivells: a nivell macro (de la societat), a nivell
meso (de les organitzacions, empreses i institucions que la componen) i a
nivell micro (de les persones). Superat el debat de la conveniència, l’objectiu
d’aquests treballs és debatre la viabilitat per transitar cap al retorn de
Catalunya als horaris anteriors al franquisme, adaptats a la nova realitat
social, econòmica i cultural.
Els agents que poden fer
possible aquesta reforma se situen principalment en l’acció sobre els horaris
laborals, però també en els escolars, els comercials, els culturals, els
esportius, els televisius i els associatius, així com en les infraestructures
públiques i privades que els puguin permetre. Tot això és el que justifica que
impulsem un període de transició cap a la Reforma Horària.
Volem incidir
en la reforma dels horaris de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps
més humans i més cívics en el marc de l'impuls de la Catalunya que ve.
Treballem per consolidar el factor temps com a variable rellevant en la recerca
de creixement i benestar. Aquesta iniciativa es basa en els valors del
benestar, la calma, la coherència, el diàleg, la felicitat, la flexibilitat, la
igualtat, la lentitud, la memòria, el pacte, el progrés, la responsabilitat, la
serenitat, la sobrietat.
En resum, els
tres grans reptes són: recuperar les dues hores de desfasament horari en
relació a la resta del món, impulsar una nova cultura del temps a les
organitzacions a favor de models més eficients i productius i recuperar el fus
horari GMT que ens correspon per situació geogràfica.
En l’era de la
postmodernitat, no és estrany que ens veiem obligats a anar afinant la
terminologia, i fins i tot, a proposar-ne de nova, perquè els processos de
canvi de mentalitat i de política social s’allarguen tant que hi ha, per una
banda, un desgast del vocabulari i, per una altra, una necessitat d’anar
aprofundint i obrint alhora un ventall per tal d’anar implicant cada vegada més
gent en el canvi de paradigma proposat. Això és el que passa quan es tracta de
les qüestions del temps i treballar de l’organització de la vida quotidiana. Es
va començar parlant de racionalització d’horaris per caminar cap a uns horaris
europeus, es va començar fent referència a la conciliació per acabar parlant de
coresponsabilitat. I ara es fa referència al mot de Reforma Horària perquè es
vol un conjunt d’innovacions, de canvis profunds, en la vida de la societat,
una modificació profunda dels horaris, és a dir, del marc i el contingut de
l’organització del temps de vida quotidiana. I és que les convencions horàries
són l'eix sobre el qual giren, s'articulen i es distribueixen els usos socials
del temps. Per això, la reordenació horària al nostre país suposa haver
d'afrontar un canvi social, laboral i educatiu amb múltiples ramificacions
sobre els hàbits de la vida diària. Es tracta d'un canvi sistèmic que afecta
pràcticament tot el ventall d'activitats humanes, des de la feina, l'oci,
l'escola i la vida familiar fins les hores de son. I tot això ho volem fer, en
definitiva, per recuperar el valor del temps.
Publicat a la Revista Valors, febrer de 2015