les idees no viuen sense organització

Esplac i Acció Escolta: La força d'una utopia

2012-02-01T13:35:00.000+01:00

L'associacionisme educatiu lliurepensador està de celebracions. Esplais Catalans va nèixer ara fa tot just 30 anys i Acció Escolta de Catalunya en fa 10. Ambdues organitzacions sumen 120 esplais i agrupaments escoltes i constitueixen la base de l'associacionisme infantil de la Catalunya lliurepensadora. El seu projecte es basa en el compromís de 2000 joves que cada dissabte fan cau i esplai amb l'objectiu de fomentar el lliurepensament des de la ciutadania activa per assolir les més altes cotes de felicitat personal i pública.

Ara és el moment de generar nous espais per concretar aquesta articulació potent que existeix des de l'educació d'infants i des del compromís de gent jove que dedica part del seu temps als altres. És el moment de fer una crida a la Catalunya lliurepensadora amb l'objectiu d'articular una proposta política, social i econòmica de base científica i racionalista que persegueixi l'emancipació dels individus. Una crida a favor d'una revolució humanista, una tercera revolució industrial.

El Centru de Caldes: Punta de llança de la cultura popular

2012-01-27T09:25:00.000+01:00

Enguany lapresentació del certamen té lloc a l’espai social de l’entitatrecentment recuperat

ElCentre, Ateneu Democràtic i Progressista afronta una nova edicióapostantper grups teatrals que acudeixen al concurs per primera vegada i unacartellera equilibrada que abarca diferents gèneres i autors.

L’actees farà aquest diumenge29 de gener a les 12h al’espaisocial del Centre,donant així el tret de sortida a la temporada estable de teatre aCaldes de Montbui. A banda de la presentació del cartell, la trobadaserveix també per afavorir el contacte entre diferents grupsparticipants, per donar a conèixer l’entitat als nous grups ialhora resoldre dubtes tècnics de la posada en escena. Està previstque hi assisteixi el regidor de cultura de l’ajuntament de Caldesde Montbui, Pep Gaspar.

Enaquesta 24enaedició prop de 70 agrupacionsteatrals dels Països Catalans hansol·licitat participar al TACA’M,deu de les quals han resultat escollides per un jurat de selecció.Enguany els concursants provenen de diferents comarques catalanes, itambé del País Valencià. Així, el principal tret característicde la cartellera d’aquest any és la renovaciódels grups participants.

Lesrepresentacionssempre les tardes de diumenge, comencenel 5 de febrer i acaben el 15 d’abril.Al llarg de deu setmanes el públic podrà assistir a diferentssessions teatrals que van del vodevil a la tragèdia. Enguany, totcoincidint amb els 50 anys de la mort de JosepMaria de Sagarra esrepresentarà La Rambla de les Floristes que presenta el grupbarceloní, Teatre pels descosits.

Aquestany, l’actede presentació del TACA’Mté lloc a la seu social de l’entitat, al carrer Corredossosde Baix, queen els darrers mesos ha recuperat diferents espais per a socis. Al’espera de poder adaptar altres espais i la sala de teatre, lesrepresentacions esfaran a la sala STAGE,Escola d’Arts Escèniques.

Comcada any, el públic tindrà un paper actiu al concurs, tot puntuantles obres al final de cada representació,el resultat de la qual dóna lloc a al premi del jurat popular.Aquest any 2012 es manté el preu especial per als socis del Centre idel TRESC. Amb una mitjana global d’assistència de 1.400espectadors en la darrera edició el TACA’M, es consolida en latemporada de teatre a la vila i a la comarca.

Tal com s’ha fet en les darreres edicions, el desenvolupament del concurs també es pot seguir a través de laxarxa, amb la pàgina web www.tacam.cat.

La llei de consultes populars: engany o oportunitat

2012-01-25T10:07:00.001+01:00

Les democràcies constitucionals,segons José A. Pérez Tapias, es nodreixen per dos vectors: elvector liberal (que fa referència als drets civils dels individus il'obligació de l'estat a respectar-los i protegir-los) i el vectorrepublicà (que posa accent en els drets polítics dels ciutadans).La idea d'una democràcia poc republicana és conseqüència deldesenvolupament assimètric dels dos vectors, en tant que s'hapotenciat més el liberal que el republicà, amb el conseqüentdesplegament i gaudi de l'autonomia privada en detriment delcompromís polític i públic. La conseqüència d'una democràciapoc republicana és la desafecció. L'origen rau en la tendència al'expansió de models individualistes centrats bàsicament en elconsum combinats amb una passivitat social. La principal conseqüènciaés la pèrdua d'uns valors comunitaris.

Hi ha molta literatura escrita sobrequins són els valors i comportaments que ha de tenir la ciutadaniad'una república per al desplegament i èxit. En aquest sentit,s'acostuma a fer èmfasi generalment en la participació ciutadana.En el marc del debat sobre els diferents models de globalització icom a solució a la crisi del concepte de representació democràticao de pèrdua de valors comunitaris, hi hagut intents de teoritzatsobre el concepte de democràcia participativa mentre s'han assajatnoves estratègies institucionals de participació de la ciutadaniaen els afers públics. L'anàlisi es formula de pensar que unacreixent individualització social pot generar molts problemes, peròés també una oportunitat per a implicar a molta més gent entasques de relevància pública, és a dir, en afers d'importànciacol·lectiva (1).

Una oportunitat en aquest sentit és elprojecte de llei de consultes populars no referendàries proposat elpassat desembre pel Govern de la Generalitat i que desplega l’article122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un dels objectius quepersegueix aquest model de consultes és l'aprofundiment enl’autogovern i l'increment de la qualitat democràtica a través dela participació ciutadana, així com l'apropament a l'Administració.

El projecte de llei regula el règimjurídic i el procediment de la convocatòria de consultes popularsno referendàries com a instruments de participació ciutadanadirigits a conèixer les opinions de la ciutadania, mitjançant unvot lliure, directe i secret, sense utilitzar la via de referèndum,en relació a qualsevol aspecte de la vida pública. Amb aquesta novanormativa, es volen establir els aspectes bàsics del procediment,els requisits i la convocatòria de les consultes populars que espodran celebrar en l’àmbit municipal o de català en relació ales seves competències respectives, ja sigui a instància delspoders públics o de la ciutadania.

La convocatòria de consulta popular enl’àmbit competencial de la Generalitat correspon al president dela Generalitat, mentre que en l’àmbit de les competències locals,correspon a l’alcalde o president de l’entitat local. Però elmés interesant és que també es puguin demanar a instàncies d’unacomissió promotora formada per tres persones físiques o per algunaentitat jurídica, com poden ser associacions, organitzacions socialsi professionals i sindicats i col·legis oficials, que acreditinl’interès general de la seva iniciativa mitjançant el nombre designatures estipulat.

Aquest projecte de llei no és unfenomen aïllat i se suma a un procés engegat en els darrers anys alnostre país en el que han proliferat innovacions metodològiques, dedemocràcia anomenada participativa. N'hi hagut diferentsexperiències com són els plans estratègics, les agendes 21, elsjurats ciutadans, els pressupostos participatius o els consellsinfantils, entre d'altres. El seu impuls es deu al compromís delmunicipalisme amb la participació ciutadana en la cosa pública.

Després d'una dècada d'experièncieses pot fer un balanç i recollir algunes crítiques a favor i encontra a aquestes pràctiques de participació institucional. Entreles crítiques negatives es pot dir que sovint no sorgeixen ainiciativa de la ciutadania, són consultives ja que no hi ha unapossibilitat real de prendre decisions, poden acabar legitimantdecisions preses d'antuvi només pel fet que han superat aquest pas ipoden servir per deslegitimar propostes ciutadanes més adequades ala voluntat popular i a les necessitats socials i, per concloure, noestableixen una discusió política de fons sobre la que construir unpacte social (2). Entre les crítiques positives destaca la capacitatde vertebració i aglutinació d'alguns sectors que gràcies alprocés participatiu seuen a la mateixa taula, així com el fet depermetre establir les bases, de manera consensuada i transparententre l’equip de govern i l’oposició, agents municipals, localsi ciutadania, d’un marc de resposta estratègica del tema tractat icompartir objectius locals i dades, a partir d’una estructurad’anàlisi i de participació.

La valoració desigual de lesexperiències participatives realitzades al llarg dels darrers anysporta a la conclusió que fa falta seguit treballant per reforçar lacultura republicana de la que parla Pérez Tapias. En aquest sentit,la proposta de llei podria esdevenir una nova oportunitat perenfortir la democràcia tant als municipis com a nivell de país,sempre i quan es faci servir acuradament i no es malbarati el tempsde la ciutadania, com ha succeït en alguns casos amb els processosparticipatius.

Un cop aprovat el text final -siguiquin sigui- aprofitem l'instrument resultant per enfortir lademocràcia allà on governem i per fer una oposició efectiva apartir d'un activisme polític autèntic, honest i sobretot encomplicitat i aliança amb els actors socials. En definitiva,excel·lent oportunitat per construir noves hegemonies culturals ipolítiques. Ara bé, vigilem en no caure en els mateixos errors ques'han comès amb gran part dels processos participatius municipals dela darrera dècada. Engany o oportunitat, aquesta és la qüestió.

(1) Subirats, J. (ed)Elementos de nueva política. Urbanitats. Centre de CulturaContemporània de Barcelona. Barcelona: 2003.

(2) Villanueva, Joffre.Les tres plagues de l'associacionisme (inèdit). Escola Lliure ElSol.

Publicat a E-notícies, el 25 de gener de 2012

François Hollande contre les dérives communautaires

2012-01-25T00:11:00.001+01:00

L’Observatoire international de la laïcité contre les dérives communautaires se félicite de la déclaration nette et précise de Monsieur François Hollande candidat aux élections présidentielles manifestant sa volonté d'inscrire la loi du 9 décembre 1905 dans la Constitution de la République française.

Certes, le terme de laïcité est d'ores et déjà inscrit dans le texte constitutionnel.

Mais y ajouter de manière expresse l'article 1 et l'article 2 de la loi de 1905 serait naturellement, pour l'ensemble des acteurs de la laïcité, une avancée essentielle, la constitutionnalisation de ces deux principes juridiques fondateurs empêchant toute tentative de modification, d’amendement ou de toilettage de la loi de 1905 tel que cela avait été tenté entre 2005 et 2007.

Il appartiendra naturellement à tous les candidats aux élections présidentielles de se déterminer quant à eux, par rapport au choix ainsi effectué par le candidat François Hollande.

Fait à Paris, le 23 janvier 2012

Jean-Michel QUILLARDET

Président de l’Observatoire International de la Laïcité
contre les dérives communautaires

Es parlarà d'infància al Parlament

2012-01-19T20:20:00.001+01:00

La Plataforma d'Infància de Catalunya, de la que n'és fundadora el Moviment Laic i Progressista, ja havia reclamat, mesos enrere, la creació d’aquesta comissió davant la presidenta del Parlament i de tots els grups parlamentaris.

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) valora positivament la creació d’una comissió d’Infància al Parlament de Catalunya durant el ple d’aquest dijous. La creació d’aquesta comissió era una reivindicació històrica del sector i que la PINCAT ja va manifestar els darrers mesos després de reunir-se amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert i tots els grups parlamentaris. La Plataforma d’Infància de Catalunya celebra que la comissió d’Infància s’hagi creat gràcies a l’acord, per unanimitat, dels tots els grups de la cambra catalana.

La Plataforma d’Infància de Catalunya creu que la comissió d’Infància pot ajudar a vetllar pel desplegament la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència i, alhora, garantir que la perspectiva de la infància i l’interès superior del menor estigui present en tota l’activitat legislativa. La PINCAT vol ressaltar que aquesta comissió ajudarà a fer un millor seguiment i control de l’acció del govern català en matèria d’infància.

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) es va presentar públicament el passat 30 de novembre. La PINCAT neix per ser una veu comuna i transversal de totes les entitats compromeses amb els infants i adolescents del nostre país, que ofereix una visió integral de la infància, dóna resposta a les seves necessitats, promou l’acompliment dels seus drets i deures i vetlla per incorporar la perspectiva de la infància en les polítiques públiques i en la societat catalana. Durant la seva presentació pública, la PINCAT ja va demanar la creació d’aquesta comissió parlamentària.

La PINCAT està formada per 17 organitzacions (que alhora formen part de la Taula del Tercer Sector) que treballen en l’àmbit de la infància i adolescència a través de més de 900 entitats de primer nivell. Els diferents projectes i serveis de la PINCAT disposen de 750.000 places per atendre els infants i adolescents del nostre país. Aquests infants i adolescents estan atesos per 25.000 persones.

Decàleg per a una oposició efectiva

2012-01-18T14:04:00.001+01:00

Posar fil a l'agulla en la reconstrucció d'un projecte sòcio-polític que té aspiracions permanent de governar requereix una combinació de diferents decisions al llarg dels quatre anys d'oposició. Per molt que sembli un temps llarguíssim, acostuma a esdevenir curt si no s'han fet els deures quan toca. Hi ha decisions que no es poden prendre a trompicons i en funció de la conjuntura, quan l'enquesta no és favorable. El procés d'oposició requereix construir una cadena de valor que permeti fer aflorar les condicions objectives per apropar-se de nou a la victòria.

1. Assumpció de la derrota, i acceptar que la ciutadania ha deixat de confiar. Cal passar pàgina i abandonar les tesis que fan referència a amenaces externes com fil argumental. La devacle també té ingredients procedents d'errors i debilitats pròpies

2. Acceptació dels tempos naturals, principalment quan fa pocs mesos s'ha deixat el govern. És complicat fer oposició a un govern que recull el teu llegat. Cal ser honestos i esperar un temps a construir l'oposició. No passa res si som invisibles. Abans d'actuar, cal observar i escoltar. Més val un silenci a temps que una intervenció que resti més encara la credibilitat

3. Reconeixement positiu de les coses ben fetes, ja que no es pot construir oposició amb l'acusació permament que s'estan prenent decisions que no estaven al programa. És molt millor aplaudir la decisió, sobretot si s'està d'acord. El reforç positiu també forma part de l'oposició

4. Fermesa en el discurs, evitant caure en un tacticisme que despista a la ciutadania, però principalment a l'electorat. Cal missatges clars que decorin dia a dia el model de progrés social

5. Mà estesa al Govern, sobretot en temps com els actuals de crisi. Calen oposicions amb responsabilitat institucional i, sobretot, el principal partit a l'oposició ha de ser el primer en assumir aquest rol. No només cal semblar responsable sino ser-ho

6. Impuls al carrer de l'alternativa, a partir del diàleg honest amb les associacions, els sindicats i el conjunt d'actors que ajuden a construir una nova proposta hegemònica en el futur, perque l'aliança social és precondició per a l'aliança política

7. Renovació de cares, a vegades injustes, sovint amb processos una mica desagradables, però sempre necessàries per fer creïble l'impuls de l'alternativa. Es fa molt complicat reconstruir la confiança amb aquelles persones que són els protagonistes de la desfeta

8. Assumpció del nou rol, de forma natural, que arriba amb la renovació de persones, deixant enrera la lògica de govern i abraçant una estratègia més activista que entronca amb la idea de David Lizoaín a “Per un partit d'activistes, cal un partit activista”

9. Construcció natural d'un nou lideratge, amb la participació de la ciutadania, si el que es vol és plantejar un projecte des de la nova política. La recuperació de la credibilitat i la confiança serà qüestió de temps, tal com diu Gutiérrez-Rubí a un article molt encertat “Otro partido es possible”

10. Presentació d'una candidatura generosa amb un programa coherent, sobretot que reculli les propostes coherents amb els discursos dels anys d'oposició. Caldrà potenciar les aliances establertes en aquests anys de travessia pel desert incorporant gent i idees

Probablement si es prenen decisions semblants a aquestes deu mesures la confiança tornarà. És qüestió de paciència, honestedat, valentia i coherència. Com deia l'eslògan d'aquella cadena de pizzeries “El secreto está en la masa”. Poc més.

Publicat a E-notícies el 18 de febrer de 2012

Fitxatge estrella

2012-01-11T02:55:00.002+01:00

L’any comença amb novetats per a l’Escola Lliure El Sol, en Lluís Coromines, director de joventut de l’Ajuntament de Barcelona (2003-2011), s’incorpora a l’equip com a nou director. Anteriorment és director del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona el trienni 2001-2003 i prèviament comença com a tècnic de subvencions l’any 2000. La seva vinculació amb el Moviment Laic i Progressista es remunta a dues etapes: la primera com a secretari general de Germanor Escolta de Catalunya -entitat precedent d’Acció Escolta de Catalunya- (2000-2001) i com a membre del Consell rector d’Entorn sccl (2005-2008). La seva trajectòria en l’àmbit de la formació en el moviment associatiu comença el 1998 a l’Escola Nord de Ruta, òrgan de formació de Germanor Escolta de Catalunya. Justament aquesta escola s’integra el 2005 a l’Escola Lliure El Sol amb la incorporació d’Acció Escolta de Catalunya a l’MLP.

La seva incorporació doncs respon a la voluntat d’afrontar amb plena capacitat el nou horitzó militant de l’Escola concretat en el Pla estratègic triennal 2011-2013. L’Escola vol esdevenir el fons de coneixement de l’MLP, desenvolupar formació de qualitat en tres línies principals: associacionisme, educació i laïcitat, desenvolupar formació per a la iniciativa social amb perspectiva laica i republicana, reforçar el vincle amb els participants en les formacions, fer de punta de llança del creixement de l’MLP i optimitzar al màxim els recursos i processos de gestió. Aquesta nova etapa reclama d’un equip dinàmic i polivalent que permeti suportar els reptes que planteja un context desfavorable per la crisi econòmica. Aquest entorn requereix compromís i rigurositat innovadora de forma constant, trets que aporta el nou fitxatge. L’aspiració és la de consolidar-se com a escola d’associacionisme desplegant el Pla de formació MLP 2011-2013 i un model estàndard que permeti la incorporació de noves federacions d’associacions a la dinàmica interna.

Consultes en plural

2012-01-07T01:13:00.003+01:00

El lliure examen és una eina per qüestionar i desemmascarar qualsevol saber establert i qualsevol doctrina o idea que vulgui restringir o prohibir la llibertat dʼelegir, de viure, de fer o de pensar. D'entrada, una persona amb conviccions demòcrates ha de sentir simpatia cap a exercicis promoguts per consultar l'opinió de la gent. És una forma de generar debat en un país en el que durant molts anys s'ha desincentivat la participació i la mobilització social.

Sembla que CiU es planteja fer servir la llei de consultes populars per impulsar-ne una de caràcter no vinculant que pregunti a la ciutadania sobre la necessitat del pacte fiscal per a Catalunya. En paraules d'Homs "El valor polític de la participació i manifestació del poble de Catalunya és d'una transcendència enorme". La proposta de pacte pretén basar el sistema de finançament en el concert econòmic, el que significaria abandonar el règim comú per passar a una relació exclusivament bilateral Govern d'Espanya i Generalitat de Catalunya, prenent com a referència el concert basc i navarrès. És una proposta que modifica sensiblement l'arquitectura actual. Pot semblar legítim -i hauria de ser una pràctica més normalitzada- que un govern vulgui reforçar el seu full de ruta amb una consulta a la ciutadania.

Aquesta visió és compartida pels sindicats majoritaris que consideren que caldria preguntar als catalans també sobre els ajustos pressupostaris que estan suposant retallades sobre serveis públics de vital importància com són l'educació i la sanitat, entre d'altres. En aquest sentit les paraules d'Àlvarez són contundents: "Qui impedeixi que els ciutadans de Catalunya decideixin sobre les retallades no podrà parlar en un futur en nom del poble". L'estratègia dels sindicats passa per demanar el suport de 27 diputats o de dos grups parlamentaris perquè el plenari inicï el debat. La dificultat o no és que s'hauria d'aprovar per majoria absoluta. Dic o no perque seria ben estrany que CiU apostés per fer una consulta sobre el pacte fiscal i evités una sobre el model de serveis públics. La ciutadania probablement no ho entendria ja que ambdues estan fortament relacionades amb l'estat del benestar català.

Catalunya i les seves institucions, per la seva particularitat, estan obligades a ser enginyoses i creatives en aprofundiment de la qualitat democràtica i de l'autogovern. Per aquest motiu seria del tot encertat consultar la ciutadania sobre aquestes dues qüestions que afecten al model de país. Cal trencar ja d'una vegada per totes la por que hi ha a preguntar la gent sobre les coses que els hi afecten. També ens permetria veure com s'aplica la geometria variable de la que tant es parla darrerament. Un deu per a CCOO i UGT per la seva proposta i una demostració de la importància dels sindicats en la governança del país. El dret a decidir ha de ser infinit i no només es pot exercir a través de convocatòries electorals. L'escenari que es planteja és apassionant.

Publicat a E-notícies el 7 de gener de 2011

El PP més laic

2012-01-03T11:39:00.001+01:00

Aquesta notícia de La Vanguardia en la que es detalla com el Govern de Samoa ha fet desaparèixer un divendres tot d'una del mes del passat desembre demostra no només que la màgia és possible si ens ho proposem sino que els calendaris i els fusos horaris són una invenció fruit de criteris conjunturals, allunyats de configuracions divines.

Les festes, els fusos horari i els usos del temps de vida quotidiana són una barreja de decisions polítiques i de costums convertides en tradicions. A Espanya, per posar un exemple, la segona pasqua és indirectament producte del conveni internacional del 1979 entre l’Estat i la Santa Seu, el famós Concordat.

El PP a instàncies de la patronal que sap que Espanya està a la cua en productivitat a causa d'un calendari premodern -com també de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris de l'incansable Ignasi Buqueras- creu que ha arribat l’hora de reordenar el calendari laboral i situar la major part dels dies festius en dilluns, per evitar ponts i aqüeductes surrealistes com el del passat mes de desembre. És la proposta del PP més laic en els seus primers dies de govern a Espanya.

Ara bé ja que el govern central reconeix la impossibilitat pràctica de respectar totes les imposicions religioses pel que fa al calendari podria anar més enllà i canviar la Setmana Santa per una de fixa al calendari laboral i molt especialment al sistema educatiu. El més lògic és que els trimestres escolars es regeixin per criteris racionals. Aquesta ha de ser una decisió sobirana dels governs i no una imposició antidemocràtica d’un Estat estranger i anacrònic, el Vaticà.

De moment, felicitar el govern per la proposta valenta i reformista, veurem què diu l'Esglèsia Catòlica. És clar, mana el diner, que ningú no podrà amagar que és un dels instrument més laics existents.

Publicat a e-notícies, 3 de gener de 2011

Moment màgic a l'Òpera de Roma contra la Itàlia de Berlusconi

2011-12-29T08:30:00.001+01:00

El pasado 12 de marzo, Silvio Berlusconi debió enfrentarse a la realidad. Italia festejaba el 150 aniversario de su creación y en esta ocasión se representó en Roma la ópera Nabucco, de Giuseppe Verdi, dirigida por el maestro Ricardo Muti.

Nabucco evoca el episodio de la esclavitud de los judíos en Babilonia, y el famoso canto "Va pensiero" es el canto del coro de esclavos oprimidos. En Italia, este canto es un símbolo de la búsqueda de la libertad (en los años en que se escribió la ópera, Italia estaba bajo el imperio de los Habsburgo).

Antes de la representación, Gianni Alemanno, alcalde Roma, subió al escenario para pronunciar un discurso en el que denunciaba los recortes del presupuesto de cultura que estaba haciendo el Gobierno, a pesar de que Alemanno es miembro del partido gobernante y había sido ministro de Berlusconi. Esta intervención del alcalde, en presencia de Berlusconi que asistía a la representación, produjo un efecto inesperado.

Ricardo Muti, director de la orquesta, declaró al "Times": "La ópera se desarrolló normalmente hasta que llegamos al famoso canto "Va pensiero". Inmediatamente sentí que el público se ponía en tensión.

Hay cosas que no se pueden describir, pero que uno las siente. Era el silencio del público el que se hacía sentir hasta entonces, pero cuando empezó el "Va Pensiero", el silencio se llenó de verdadero fervor. Se podía sentir la reacción del público ante el lamento de los esclavos que cantan: "Oh patria mía, tan bella y tan perdida."

Cuando el coro llegaba a su fin, el público empezó a pedir un bis, mientras gritaba "Viva Italia" y "Viva Verdi". A Muti no le suele gustar hacer un bis en mitad de una representación. Sólo en una ocasión, en la Scala de Milan, en 1986, había aceptado hacer un bis del "Va pensiero". "Yo no quería sólo hacer un bis. Tenía que haber una intención especial para hacerlo" - dijo Muti -.

En un gesto teatral, Muti se dio la vuelta, miró al público y a Berlusconi a la vez, y se oyó que alguien entre el público gritó: "Larga vida a Italia!". Muti dijo entonces:

"Sí, estoy de acuerdo: "Larga vida a Italia", pero yo ya no tengo 30 años, he vivido ya mi vida como italiano y he recorrido mucho mundo. Hoy siento vergüenza de lo que sucede en mi país. Accedo, pues, a vuestra petición de un bis del "Va Pensiero". No es sólo por la dicha patriótica que siento, sino porque esta noche, cuando dirigía al Coro que cantó "Ay mi país, bello y perdido" , pensé que si seguimos así vamos a matar la cultura sobre la cual se construyó la historia de Italia. En tal caso, nuestra patria, estaría de verdad "bella y perdida".

Muchos aplausos, incluidos los de los artistas en escena. Muti prosiguió. "Yo he callado durante muchos años. Ahora deberíamos darle sentido a este canto. Les propongo que se unan al coro y que cantemos todos el "Va pensiero"

Toda la ópera de Roma se levantó. Y el coro también. Fue un momento mágico. Esa noche no fue solamente una representación de Nabucco, sino también una declaración del teatro de la capital para llamar la atención a los políticos.

El nou portal MLP ja és una realitat

2011-12-28T17:48:00.005+01:00

La nova web de l'MLP ja és una realitat. Des d'avui el portal de la coordinadora està en marxa. El podeu visualitzar aquí. A la home es poden llegir notícies de les entitats membres o del propi MLP així com posicionaments polítics en referències a qüestions d'actualitat. Altres apartats destacats són: Documents en el que es pot trobar escrits de rellevància i Galàxia Laica on estan vinculats els blocs personals de dirigents i activistes lliurepensadors. Hi ha dos apartats més que permet linkar amb les webs de les entitats membres i amb les entitats amb qui es manté vincles d'amistat o col·laboració. El compromís de les entitats és d'alimentar el portal amb l'objectiu de convertir-lo en un espai de referència i cohesió de la coordinadora.

Comissió Executiva XIIè Congrés del PSC

2011-12-22T18:44:00.000+01:00

Aquesta és la composició de la Comissió Executiva Nacional fruit del XIIè. Congrés del PSC. La meva àrea és de recent creació i comportarà probablement l'impuls d'una nova sectorial que reculli entitats, col·lectius i persones que treballen a favor dels drets civils i de la laïcitat.

Primera Secretaria: Pere Navarro

Secretaria d’Àrea d’Acció Política: Antonio Balmón

Secretaria d’Àrea d’Organització: Daniel Fernández
- Joan Canongia (Secretaria d’Implantació territorial)
- Esteve Terradas (Secretaria de Formació i adjunt a Implantació territorial)
- Rafael Roig (vocal)

Secretaria d’Àrea de Canvis Socials, Medi Ambient i Sostenibilitat: Núria Marín
- Imma Moraleda (Secretaria de Política de les dones)
- Marina Geli (Secretaria de Gent gran)
- Josep Maria Sala (Secretaria de Nova ciutadania)
- Maribel Garcia (Secretaria de Cultura tradicional i popular)
- Jordina Freixanet (Secretaria de Medi ambient i Sostenibilitat)
- Iolanda Pineda (Secretaria de Solidaritat i Cooperació)

Secretaria d’Àrea de Política Municipal: Manuel Bustos
- Jordi Hereu (vocal)
- Marc Mur (vocal)
- Ana del Frago (vocal)

Secretaria d’Àrea de Ciutadania i Societat Civil: Núria Parlón
- Josep Mayoral (Secretaria d’Educació)
- Pilar Díaz (Secretaria d’Universitats i Recerca)
- Lídia Santos (Secretaria de Justícia)
- Ferran Pedret (Secretaria de Moviments socials)
- Fabián Mohedano (Secretaria de Llibertats públiques i Drets civils)
- Laia Bonet (Secretaria de Funció pública i Seguretat)

Secretaria d’Àrea de Política Europea, Internacional i per la Mediterrània: Josep Fèlix Ballesteros
-Esther Niubó (Secretaria de Política europea)

Secretaria d’Àrea d’Economia: Rocío Martínez-Sampere
-Montse Colldeforns (Secretaria de Política fiscal)
-Carles Ruiz (Secretaria d’Empresa, Innovació i Societat de la informació)
-Joan Rangel (Secretaria de Nou model productiu)
-Jordi Terrades (Secretaria de Polítiques energètiques)
-Ana López (Secretaria de Comerç i Turisme)
-Mònica Lafuente (Secretaria d’Agricultura i Món rural)

Secretaria d’Àrea d’Innovació Política i Impuls de l’Aliança Social i de Progrés: Joan Ignasi Elena
-Jordi del Río (Secretaria de Qualitat democràtica)
-Jordi Martí (Secretaria de Cultura)
-Daniel Font (Vocal)

Secretaria d’Àrea de Cohesió Territorial: Àngel Ros
-Lluis Miquel Pérez (vocal)

Secretaria d’Àrea de Cohesió Social: Eva Granados
-Esperança Esteve (Secretaria de Salut)
-Jordi Serra (Secretaria de Benestar social i Ocupació)

Secretaria de Comunicació i Portaveu: Jaume Collboni
-Jordina Freixanet (Secretaria de Xarxes socials)
-Aroa Arauzo (Secretaria adjunta de Xarxes socials)

"Tinc una amiga a Mali" Campanya de Cooperacció

2011-12-22T15:21:00.000+01:00

Des de Cooperacció, l'ONG laica i progressista de la coordinadora, ens conviden a conèixer la Campanya “Tinc una amiga a Mali” on podrem conèixer de primera mà la història de la Fatoumata, una dona jove maliana, que gràcies a una petita intervenció quirúrgica ha recuperat la seva vida. Fatoumata només és un petit exemple de la situació en la que viuen moltes de les
seves compatriotes. Les mutilacions genitals, els matrimonis precoços i la maternitat primerenca, entre d’altres, són algunes de les violències que viuen milers de dones a Mali i que fan que aquest país sigui un dels més adversos del món per a les dones.

Des de fa dos anys donen suport a una organització, Iamaneh Mali, associació sense afany de lucre, que treballa per millorar la salut física, psicològica i social de les dones, les mares i els seus
infants. Aquesta entitat és la que treballa a terreny, fonamentalment en zones molt rurals, i fa sensibilització sobre el tema, detecció i seguiment dels casos fins a arribar a l’alta mèdica. Tot aquest treball es pot fer a partir dels recursos gestionats per Cooperacció a través d’entitats públiques i donacions privades. Aquesta Campanya va dirigida a obtenir recursos per complementar les intervencions quirúrgiques que representen un cost de 150€ cada una.

El passat 19 de novembre, i gràcies a la col·laboració de diverses sòcies i voluntàries, van realitzar a Vic, l’acte “Tu participes, elles transformen”, on es van recollir 660€ per la Campanya i aquesta ha estat la xifra que ha inaugurat el marcador. Així ens conviden que coneguem la història de la seva amiga, Fatoumata i, la de tantes altres dones a Mali. També ens demanen si ens sembla bé que ho fem extensiu a les nostres amistats.

Diada del soci solidari del FCBarcelona

2011-12-22T00:05:00.004+01:00

Avui hem tingut l'oportunitat de trobar-nos les entitats socials a la seu del FC Barcelona amb motiu de la Diada del soci solidari que ha impulsat el club i que tindrà lloc demà en ocasió del partit de Copa del rei al Camp nou contra l'Hospi.

Aquesta fotografia correspon al final de l'acte en la que hem pogut conèixer el President Sandro Rosell, ens l'ha presentat en Gerard Guiu, un professional de les relacions públiques com la copa d'un pi i que exerceix de cap de gabinet del president.

Ambient solidari en el que hem pogut conversar amb Ramon Terrassa, representant de la Generalitat de Catalunya i amb Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. També hem trobat caps escoltes de l'AE Lola Anglada d'Acció Escolta, així com d'altres agrupaments i esplais.

Calen iniciatives d'aquestes grans organitzacions reconegudes com és el cas del FC Barcelona, la Fundació Marató de TV3 i d'altres com la campanya impulsada pel Banc d'Aliments, si bé el més important és treballar dia a dia des de tots els espais polítics, econòmics i socials perque el major nombre de persones puguin escollir el seu destí material lliurement.

La securalització inevitable de l'escoltisme i el Bisbe Novell

2011-12-20T12:35:00.005+01:00

Llegeixo amb preocupació les notícies procedents de la Catalunya central en les que s'expliquen que el Bisbe Novell vol que els 13 agrupaments escoltes de Solsona siguin confessionals.

En l'editorial d'aquesta setmana al Full Diocesà, el bisbe de Solsona fa un pas més enllà en la seva particular Nova Evangelització i proposa un pla senzill per "recuperar l'estil educatiu cristià" dels agrupaments escoltes i per esdevenir aquests un "instrument d'evangelització dels infants i les seves famílies".

En la glossa setmanal, Novell recorda que "des de fa més de cinquanta anys, els capellans del nostre bisbat han anat fundant agrupaments escoltes a les nostres parròquies", i esmenta com ell mateix va crèixer en un agrupament escolta, va ser-ne cap, va fer de consiliari i fins i tot va ajudar a fundar-ne un.

Arran d'una reunió amb els responsables generals i de les demarcacions relacionades amb el Bisbat, Novell ha constatat que existeixen simultàniament dins el moviment "agrupaments que volen educar cristianament i agrupaments que ho rebutgen", un plantejament que no comparteix el bisbe solsoní, doncs vol treballar "perquè tots els agrupaments de la diòcessi siguin confessionals".

Més endavant, explica en la carta, Novell va convocar tots els rectors i vicaris de parròquies que tenen agrupaments per explicar-los aquest plantejament, i aquests van reconèixer "que els agrupaments de llurs parròquies no eduquen segons la fe cristiana". En aquesta reunió es va acordar començar "un procès d'aproximació als agrupaments per proposar-los un pla senzill per a recuperar l'estil educatiu cristià i per esdevenir un instrument d'evangelització dels infants i les seves famílies".

Aquesta notícia no és cap sorpresa per a qui segueixi amb atenció les declaracions del Bisbe de Solsona i respon clarament al procés d'enfortiment de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG). Sembla que el procés de secularització de la societat catalana que comporta també la secularització definitiva de l'escoltisme i el guiatge català, com és lògic, no senta gaire bé a la jerarquia catòlica.

Els dirigents escoltes i guies viuran en els propers anys moments d'intensitat i desitgem generositat per part de tothom i sobretot respecte a un mètode i una organització centenària com és l'escoltisme i el guiatge català.

Podeu llegir més a: Nació Solsona i Regió 7

Compromís renovat

2011-12-19T00:15:00.005+01:00

Avui he fet un tuit que deia "Moment molt emocionant de renovació del meu compromís amb el país, el lliurepensament i l'emancipació personal i pública". Tres pilars clars a partir dels quals m'agradaria basar el meu treball dins la Comissió Executiva Nacional del PSC en els propers 4 anys. Els tres eixos es poden aplicar tant mirant cap endins com cap enfora del partit.

M'agradaria ser un digne portador dels ideals lliurepensadors de Gemma Martín, pionera de la represa del Moviment Laic i Progressista, que ens acaba de deixar. Ella és una persona clau en el meu apropament i afiliació al PSC. També ho vull ser de Joan-Francesc Pont, Vicenç Molina, Enric Benages, Andrés Cascio, Santi Castellà, Pilar Soler, entre d'altres, amics fraternals compromesos amb més o menys distància amb el projecte socialista.

Voldria seguir el camí iniciat per Marta Mata, continuat per Assumpta Baig, de connexió de la política amb la educació, de cosir el socialisme amb la renovació pedagògica, amb l'educació popular. Quin gran repte!

Cadascú té un somni quan assumeix una responsabilitat d'aquestes dimensions. El meu és tornar a veure gent emocionada amb un projecte nítidament progressista. I per això vull contribuir decididament a articular l'aliança social. I això passa per posar-me mans a l'obra amb esforç i creativitat en impulsar el full de ruta proposat per Joan Ignasi Elena des de la Secretaria d'Innovació política i Impuls de l'Aliança Catalana de Progrés.

No puc acabar el primer post ja com a secretari nacional del PSC sense agrair a qui ha fet possible el meu encaix en la CEN, en Joan Ignasi Elena. També voldria assenyalar a Javi López, primer secretari de la JSC, qui va ser la primera persona que em va dir que jo havia de tenir més protagonisme en aquesta nova etapa. I per acabar, als companys de l'Agrupació Sants-Montjuïc per les seves felicitacions sinceres i honestes.

Se'ns gira feina. Resto a la vostra disposició.

Comissió permanent de luxe per a l'Escola El Sol

2011-12-13T02:10:00.005+01:00

Avui hem donat el tret de sortida a la nova Comissió permament de l'Escola Lliure El Sol. Segons l'Article dels Estatuts la seva funció és la de ser l'òrgan col·legiat de govern de l'Escola, poca broma. En aquesta primera reunió han participat en Raimon Goberna (secretari general), en Miky Aragón (subdirecció), en Joffre Villanueva (cap àmbit de coneixement), la Berta Mundó (codirectora del Programa Teresa Claramunt), la Ruth Arcarons (codirectora del Programa Joan Salas Anton) i la Griselda Solà (cap àmbit de creixement). Han excusat la seva assistència la Paqui Nogales (adjunta àmbit de creixement) i el Raül López (adjunt àmbit de coneixement). Després la constitució, hem parlat de la dinàmica de treball, de les funcions de l'òrgan renovat i també calendari operatiu per al proper 2012. Molts dubtes en un marc fraternal de treball i convençudes que farem història en aquesta nova etapa.

La primera fita del calendari són les reunions d'àmbits i departaments per al proper 19 i 20 de gener en les que es constituiran aquests espais renovats i se sotmetrà a debat l'evolució de la primera versió del Manual del formador per a cursos del Programa d'activistes Marta Mata. També es plantejarà quines són les necessitats de professorat, de manera que es pugui dibuixar en un futur proper el Programa Anselm Clavé. El principi de mètode de llibertat de càtedra aplicat a les sessions de formació també serà el que regnarà els departaments, de manera que aquests podran plantejar dinàmiques pròpies, amb l'objectiu d'anar creant subcultures.

Hem acabat la reunió fent repàs al balanç econòmic i formulant com es vol fer el pressupost 2012. Com sempre la part més feixuga. Ha estat productiu ja que hem visualitzat de quina manera volem presentar els números a partir de l'any vinent: la conclusió és clara, cal separar la part associativa de la part de prestació de serveis. Tot un repte d'enginyeria comptable, però necessari.

Com qui no vol la cosa la Comissió permanent és una realitat que es reunirà 4 cops l'any i que farà funcionar els àmbits amb els respectius departaments des d'on es farà la producció i els programes, a partir dels quals es plantejarà la convocatòria dels cursos.

Ara només ens falta el nomenament del codirector del Programa Marta Mata i l'equip restarà complert. Quin luxe d'equip i quina sort poder-lo coordinar.

El pacte del sentit comú. El pacte Navarro-Elena

2011-12-12T11:48:00.006+01:00

L'ofensiva dels mitjans per un pacte Ros-Elena és brutal. L'objectiu no és cap altre que la destabilització total del PSC, amb una clara intenció de dividir de forma artificiosa el partit a partir de l'eix nacional. Ja estem amb les etiquetes gratuïtes sobre qui és més o menys catalanista. Els diaris diuen que Ros vol pactar amb Elena i que Iceta probablement donarà suport a Navarro. A saber què hi ha del cert. Suposem que sí: Navarro i l'aparell vs Elena amb el suport de Ros, l'escenari ideat i desitjat per la transversal montserratina des dels mitjans de comunicació. Un possible capítol més que faciliti la fragmentació i l'aprimament després del Congrés. En cap cas el PSC es pot permetre posar els 830 delegats del XIIè Congrés en aquesta tesitura.

Aquesta darrera setmana requereix esforços d'entesa a quatre bandes. Probablement l'honestedat de Ros i d'Iceta facilitarà el camí de Navarro i Elena. Tots dos tenen molts punts en comú entorn a una proposta nítidament progressista que beu de les fonts del catalanisme d'esquerres, que no és poc.

El pacte no és un fracàs, tot el contrari. Cal enterrar Sitges, que pels que som més joves i/o ens hem incorporat al projecte socialista més tard, és una mica esgotador sentir parlar encara de capitans i obiolistes. Deixem de veure que Navarro és el candidat de l'aparell i que Elena és el candidat de l'Obiols. Algú oblida que aquests dos dirigents són líders territorials amb llarga trajectòria? He tingut l'oportunitat de parlar amb tots dos i hem compartit l'anàlisi que cal una renovació pragmàtica i de persones. A ningú se li escapa que un cop un dels dos assumeixi la Primera Secretaria començarà a pensar i actuar per si sol. A tots els líders els hi tocarà passar pàgina amb més o menys dolor.

El meu pacte és la síntesi que representa Navarro-Elena. Un pacte de sentit comú. I quan abans, millor. Deixem d'alimentar fantasmes del passat i construïm un nou projecte d'esperança. D'altra banda, a ningú se li escapa que Ros pot ser un excel·lent candidat a les Primàries per a la Generalitat, tal com ell ha deixat entreveure. I ningú qüestionaria a Iceta, l'intel·lectual orgànic que mira a Europa i al món, liderant el laboratori d'idees, la Fàbrica que necessita el PSC per regenerar-se en els propers tres anys.

Per descomptat, sigui quin sigui el desenllaç, caldrà que sigui fàcil d'explicar a la militància, a l'electorat i a la ciutadania. Cap altre proposta que no sigui una proposta d'afirmació com a organització serà un fracàs a mig termini. Per tot això caldrà generositat a banda i banda. Em sembla que li toca al maiot groc, en Pere Navarro, moure peça. Veurem com prova la setmana.

Perquè afavoreixen les polítiques del temps en el reconeixement social de l'associacionisme?

2011-12-10T10:00:00.000+01:00

La felicitat d'un país depèn, entre d'altres factors, de la confiança de la ciutadania en les seves institucions públiques. Una de les causes de la desafecció democràtica és l'ús irracional dels horaris (tant per la manca de qualitat de vida, com per l'absència de temps quotidià personal per pensar i participar a l'espai públic).

Cada cop es valora molt més les persones amb mentalitat oberta i capacitat de viure, que equilibren la vida personal, familiar i pública -cívica- amb la laboral. I és que a l'hora de cerca feina, a banda d'un bon currículum acadèmic i experiència professional, sembla interessant presentar una carta de presentació extra-acadèmica amb valor afegit que demostri que hi ha vida més enllà de la feina i que hi ha una preocupació per altres qüestions socials, ciutadanes o polítiques. Per tant, tenir dirigents associatius i persones implicades socialment a mig termini genera un valor per a l'empresa. El repte de l'organització és saber aprofitar-se de les potencialitats que ofereixen els seus treballadors. I això passa perquè sigui possible pactar que la persona tingui un horari flexible que li permeti assumir responsabilitats amb plenes garanties: una reunió a l'ajuntament, una roda de premsa o la participació en un esdeveniment internacional.

Els programes de formació, avançats en els casos d'algunes empreses, haurien d'incorporar plans d'armonització de la vida laboral i vida comunitària, com a part del creixement del treballador, sense caure en la institucionalització de la participació. Caldria promoure el pacte entre empresa i treballador en aquest sentit. Les vivències que genera la participació social alimenten la felicitat personal i la sensació d'autorealització, que a mig termini, té una repercussió evident en la productivitat. Conseqüentment, les empreses que apostin en els propers anys per treballadors que tinguin una agenda social prou sòlida, estaran apostant clarament per l'atracció del talent, ja que hauran fet el canvi de xip i hauran apostat per un model competitiu basat en el capital humà. Efectivament, és l'aposta per un recurs intangible ja que fa referència al talent de les persones, als seus coneixements més enllà de l'estrictament laboral, el seu capital relacional, la seva experiència, etc. A la inversa, una de les claus en aquest sentit, serà els esforços que hauran de fer els departaments de recursos humans per tal d'evitar la fugida de persones qualificades, amb talent, capaces de respondre davant situacions límit i que siguins reconegudes per la seva trajectòria més enllà del sector professional. Per tal d'evitar-ho cal un canvi de cultura sobre el valor del temps.

Propostes:
1. Signatura d'un acord marc de compromís entre moviment associatiu i organitzacions patronals i sindicals per a l'impuls de clàusules que permetin la participació comunitària
2. Prorització de subvencions a empreses que faciliten l'enfortiment del teixit associatiu amb mesures de flexibilització horària
3. Fer visible les aportacions socials i culturals dels treballadors que són activistes socials en els espais de comunicació interna de l'empresa
4. Impulsar iniciatives per donar a conèixer els diferents col·lectius i associacions de l'entorn més proper obrint els centres de treball a les entitats. Organitzant fires d'associacions, per exemple
5. Fer una exploració a Europa les experiències de polítiques del temps vinculades a la participació, així com de relació entre empresa i entorn

Per tant, és evident que un impuls decidit de polítiques del temps permetrien ampliar els temps de vida personal -cívica i comunitària- per combatre la desafecció democràtica i, de retruc, contribuir a l'augment de la felicitat global -personal i pública-.

Ets liberal? Yes, of course.

2011-12-08T13:23:00.011+01:00

De l'entrevista d'Oriol Bartomeus al professor Isidre Molas, president del PSC i de la Fundació Rafael Campalans hi ha moltes perles, algunes d'ordre acadèmic. Abans de penjar aquest article li he preguntat a tres amics progressistes si són liberals. La resposta, d'entrada és negativa. Després de llegir aquest paràgraf, espero que la resposta sigui "Yes, of course". La qüestió: la falta de cultura i tradició liberal a Espanya:

"Per als liberals, el bé més apreciat d’una persona és la llibertat de la persona; per al sector dels neoliberalisme, és la llibertat econòmica. El liberalisme no és neoliberalisme. El comprèn, clar. El liberalisme és una manera d’organitzar la convivència dins d’un territori. Per al liberalisme, no hi ha democràcia sense la llibertat de les persones. El liberal es distingeix de l’estatista per dir “no definim allò que ha de fer cada ’individu”, només defineix allò que no és por fer amb la llei penal. Jo sóc més aviat liberal, en aquest sentit. No sóc partidari de l’individualisme egoista, sinó de l’individu solidari que té sentit de la comunitat, que comparteix. El més difícil de la llibertat no és defensar la teva llibertat, esdevé un moviment d’espectadors passius és defensar la llibertat dels altres. A Espanya no hi ha hagut mai massa liberals". Isidre Molas, entrevista a FRC, tardor 2011.

L'esperança cristiana (socialista) i el Pare Ressucitat (Primer secretari electe)

2011-12-06T12:32:00.006+01:00

L'esperança cristiana (socialista) es fonamenta en la resurrecció de Crist (del Primer secretari), signe de la transcendència de l'acció divina (republicana) i, alhora, penyora de la seva realització per a l'home. Per això el creient (militant), alhora que no pot deixar de mantenir l'esperança, tampoc no pot fer de l'objecte d'aquesta quelcom posseït o manipulable, ni, per això mateix, es pot abandonar a la passivitat alienadora d'una simple espera, ans s'ha d'esforçar responsablement (com a expressió de la seva mateixa esperança) en la construcció d'un món més d'acord amb el regne diví (republicà). L'Església (Congrés) esdevé comunitat de la salvació perquè, tot portant la figura d'aquest món, que passa, posseeix la penyora de l'Esperit (Executiva sortint) i es deleix per les realitats permanents, a les quals s'encamina. Sabent que és salvada per gràcia, la comunitat creient (militància) sap que la salvació és assolida en l'esperança, i, així, tenir l'esperança de la salvació és ésser salvats en l'esperança. Aquesta esperança té com a objecte, més que no pas un món futur, el futur d'aquest món, futur que no s'identifica amb cap utopia ni quiliasme, sinó que, com a futur absolut, és una nova creació (un "cel nou" i una "terra nova") que el Pare del Ressuscitat (Primer secretari electe) obrarà, tot assumint-lo, damunt l'esforç de l'home.

L'esperança és l'estat d'ànim en que hi ha confiança d'aconseguir una cosa o res que desitgem pugui realitzar-se. El Congrés del PSC ha de fer recuperar un sentiment d'esperança entre la ciutadania liberal-progressista en que una alternativa a l'hegemonia actual és possible.

Manual para sobrevivir a la crisis del euro (El País)

2011-12-05T16:10:00.003+01:00

Diccionari de concepte claus per sobreviure a tertúlies al voltant de la cimera del 8 i 9:

Las turbulencias financieras están poniendo en peligro los cimientos de la Unión Europea. Estas son las instituciones, los foros y las cuestiones de los que depende su supervivencia.

CUMBRE EUROPEA

El máximo foro político

Es el nombre que también se emplea para el Consejo Europeo que reúne a los 27 Jefes de Estado o de Gobierno de la Unión Europea. Presidido por Herman Van Rompuy, cuenta también con la participación del presidente de la Comisión Europea, José Manuel Durão Barroso, y, si se abordan asuntos económicos y monetarios, del presidente del Banco Central Europeo (BCE), Mario Draghi. Es el máximo órgano político de la UE. Si se considera el elevado número de sus miembros se aprecian las dificultades de establecer verdaderos debates, pues las intervenciones están forzosamente limitadas a muy pocos minutos. La crisis ha multiplicado el número de sus reuniones, aunque algunas de ellas, como las dos últimas, son bastante fallidas. El Tratado exige cuatro reuniones anuales, pero en 2008, el Consejo se reunió siete veces y en 2009 y 2010, seis cada año. Cada vez con más frecuencia se realizan cumbres del euro, a las que solo asisten los líderes de los 17 países de la moneda única.

PODERES DEL BCE

El último prestamista

Uno de los puntos clave de la próxima cumbre es lograr que Alemania permita al BCE actuar como “prestamista de última instancia”. Es decir, que funcione como los demás bancos centrales de los países occidentales (Reserva Federal de Estados Unidos, Banco de Inglaterra o Banco del Japón). Ello permitiría al BCE comprar toda la deuda soberana que fuera necesario, lo que desanimaría a los especuladores y facilitaría la rebaja de los tipos de interés. España paga un 6% por su deuda pública, que es inferior en relación con el PIB a la de Reino Unido o a la de Estados Unidos, aunque estos solo pagan poco más del 2%. En estos países el banco central compra toda la deuda que haga falta. Los estatutos del BCE, inspirados por la experiencia de la inflación galopante en Alemania de los años veinte del pasado siglo, que condujo al nazismo, centran sus responsabilidades en la contención de la inflación. A pesar de ello, desde mayo de 2010 el BCE empezó a comprar deuda de Grecia, Irlanda, Portugal, España e Italia, convirtiéndose en el verdadero garante del euro. Hasta el momento ya ha invertido unos 200.000 millones en estas compras. Su presidente ha insinuado que podrá actuar con más contundencia si los Estados asumen un mayor compromiso fiscal.

DIRECTORIO FRANCO-ALEMÁN

Los verdaderos jefes

La canciller alemana, Angela Merkel, y el presidente francés, Nicolas Sarkozy, son los verdaderos mandatarios de la UE. Ambos han aprovechado la crisis para extremar su visibilidad y exhibir su poder e influencia, adoptando decisiones que en ocasiones han supuesto una clara desautorización de Van Rompuy y Barroso. Han institucionalizado las reuniones bilaterales como la que mañana mantienen en París para preparar la cumbre. En 2010 han sido significativas las reuniones de Berlín (14 de junio); Deauville (18 de octubre) y Friburgo (11 de diciembre), o la de París del pasado agosto, en la que lanzaron el gobierno económico de la zona euro.

UNIÓN FISCAL

Control de presupuestos

La otra cara de la negociación de esta cumbre es el logro de una Unión Fiscal o Unión Presupuestaria. Es la condición implícita que exige Merkel para aflojar las riendas al BCE. Aunque en teoría es independiente, sus componentes no mueven un dedo sin mirar antes a Berlín. La Unión Fiscal significaría un control de los presupuestos nacionales por parte de Bruselas, con poder para modificarlos y un endurecimiento de las sanciones (incluida la pérdida de voto en los Consejos o la imposibilidad de recibir fondos comunitarios) a los países que infringen los límites de deuda o déficit fijados en el Pacto de Estabilidad. Para efectuar estas tareas se nombraría un ministro del euro o supercomisario, como el vicepresidente Olli Rehn pero con máximos poderes, y se establecería la posibilidad de demandar ante el Tribunal de la UE a los países infractores.

PACTO DE ESTABILIDAD

Nuevas sanciones

Regula los límites máximos de déficit (3%) y deuda (60%) en que pueden incurrir los Estados. Aunque se establecían sanciones pecuniarias a los infractores, hasta ahora nunca se han aplicado. Entre 2000 y 2007 ha sido vulnerado más de cien veces. Francia y Alemania, 14 veces cada uno, y España, cuatro. En septiembre se reforzaron y ampliaron las sanciones, incluyendo las de desequilibrios macroeconómicos, pero ahora se quieren endurecer aún mucho más.

GOBIERNO DEL EURO

Otro paso de integración

Lanzado por Merkel y Sarkozy el pasado 16 de agosto, estaría formado por los jefes de Estado o de Gobierno de la zona euro, que se reunirían dos veces por año, y presidido por Van Rompuy. Ambos líderes piden que la regla de oro del equilibrio presupuestario se inscriba en las Constituciones de los países miembros, se establezca una tasa a las transacciones financieras, y un tipo y base común para el impuesto de sociedades.

FONDOS DE RESCATE

A la espera del FMI

En mayo de 2010, tras la primera tormenta de deuda, se aprobaron dos fondos temporales para ayudar a los países que no se podían financiar en el mercado. El Fondo Europeo de Estabilidad Financiera (FEEF) con 440.000 millones, que obtendrá fondos del mercado con garantía de los Estados, y el Mecanismo Europeo de Estabilización Financiera (MEEF), con 60.000 millones y con garantía de la Comisión Europea. Ambos serán sustituidos a partir de 2013 por el fondo permanente, el Mecanismo Europeo de Estabilidad (MEDE), con un capital suscrito de 700.000 millones, para que tenga una efectividad de 500.000. Los intentos de potenciar el FEEF para atender las posibles necesidades de Italia y España han fallado. China, Brasil y México han declinado poner dinero al ver que los miembros de la UE no se arriesgaban. La UE busca ahora financiación en el Fondo Monetario Internacional.

EUROBONOS

Garantía solidaria

La Comisión Europea ha presentado una propuesta para realizar emisiones conjuntas de deuda europea que sustituirían a la nacional de cada país. Sugiere varias posibilidades: sustitución total o parcial de la deuda nacional hasta el 60% del PIB, con garantía solidaria de los países de euro, o emisión coordinada con garantía proporcional a las necesidades de cada Estado. En todos los casos, sobre todo en el primero, se logra una importante rebaja de los tipos de interés y un mercado con una gran liquidez.

CAMBIOS EN EL TRATADO

Obstáculos legales

Muchas de las propuestas señaladas, como la Unión Fiscal o las dos primeras formas de eurobonos, requieren una reforma del Tratado. Se barajan tres opciones. Una reforma general, lo que implica la convocatoria de una Conferencia Intergubernamental, con varios años de trámite; un cambio a través de un protocolo, para lo que se puede aprovechar el Tratado de Adhesión de Croacia que se aprobará el viernes, y un Tratado Intergubernamental expreso sin tener que pasar por la reforma del Tratado.

El País, 5 de desembre de 2012

A propòsit del Dia Internacional del Voluntariat

2011-12-05T14:10:00.008+01:00

L'estat liberal espanyol del segle XIX afronta els problemes socials, com la pobresa, amb dues solucions: el control social i la rehabilitació. La responsabilitat de posar en marxa aquestes dues estratègies se les reparteixen entre l'estat i la societat civil respectivament. Hi ha clarament dos models que tindran conseqüències fins a l'actualitat: la beneficiència i el voluntariat militant. A finals d'aquest segle, en plena societat industrial, neix el voluntariat com un model d'intervenció social organitzada. És la beneficiència, i té com a principal objectiu pal·liar les conseqüències, i no en lluitar contra les causes.

La classe obrera se n'adona que les mesures de beneficiència tenen conseqüències desastroses ja que pretenen incrementar el control social. En aquest context, sorgeix l'associacionisme com a resposta del moviment obrer que pren diverses formes: sindicats, partits polítics, cooperatives, ateneus, etc. D'aquesta forma es posa en marxa una nova manera de voluntariat militant, basat en una ideologia, un caràcter reivindicatiu i autodefensiu, expansiu i transformador i tractava resoldre els problemes observant les causes.

El segle XX s'avança en la consolidació de l'estat liberal-democràtic i augmenta el protagonisme de l'Administració Pública i, de forma paral·lela, es produeix el reconeixement dels Drets Universals, que considera que tots els ciutadans tenen drets per aconseguir unes determinades quotes de benestar social. La proclamació de la Segona República l'any 1931 n'és l'expressió màxima de consolidació d'aquests drets, tot i que la beneficiència continuava jugant un paper destacat.

Aquest procés es veu interromput amb l'arribada al poder del feixisme, que recupera la preocupació de les classes dominants per l'ordre social i manté la beneficiència.

“La dictadura franquista posa punt final a tot l'associacionisme popular d'arrel obrera, tant en l'aspecte cultural (ateneus) com en l'aspecte cooperatiu (cooperatives de producció i de consum), com en l'aspecte sindical i polític. Es permetran però, les associacions religioses, sobretot a partir del Concordat amb el Vaticà l'any 1953”.

Més tard, la societat civil es va articulant entorn a estructures clandestines o a través de les poques possibilitats que es permetien. L'evolució de l'Església catalana ho possibilita. L'arribada de la democràcia fa eclosionar el panorama associatiu i entra en escena una societat civil aparentment vertebrada. En una democràcia jove i sorgida d'un règim dictatorial de llarga durada com és l'espanyola, les institucions preserven importants inèrcies de desconfiança en la seva relació amb la ciutadania organitzada. Val a dir que existeix una inèrcia simètrica de desconfiança de la societat civil cap a les institucions. Cap dictadura suporta l'autonomia i la pluralitat de la societat (elements que garanteix una societat civil forta). I cap règim repressiu de prop de quaranta anys de durada és superat d'un dia per l'altre. De la mateixa manera, cap moviment social d'oposició a una dictadura construeix un imaginari, unes estratègies, unes formes d'organització i actuació adaptats a la nova realitat d'un dia per l'altre.

La dialèctica entre les institucions i la societat civil és intrínsecament conflictiva, ja que s'estableix entre uns i altres una pugna pel poder que s'estén als diversos elements que determinen aquest poder; representativitat, legitimitat, iniciativa, interlocució, etc. Però aquesta dialèctica és necessària per consolidar aquesta nova relació entre estat, mercat i associacionisme altruista com a agregat social.

De manera que en diversos moments, aquesta dialèctica entre poders públics i organitzacions ciutadanes ha generat respostes institucionals que el sector associatiu ha percebut com a agressions o estratègies de desmobilització. Cadascuna d'elles ha requerit de grans recursos i totes han fracassat per motius semblants. La desconfiança com a punt de partida, l'excessiu dirigisme com a mètode, i l'absència de valors com a horitzó (com a no-horitzó, de fet). Cada estratègia ha tingut una durada o domini d'una dècada, després de la qual se n'ha esgotat l'impuls, per bé que s'ha mantingut amb adaptacions i correccions. Són l'Animació sociocultural en la dècada dels vuitanta, el Voluntariat institucional en la dècada dels noranta i els Processos participatius en la primera dècada del nou mil·lenni.

Avui se celebra el Dia Internacional del Voluntariat i amb ell es fa reconeixement a milers de persones que dediquen part del seu temps al canvi social, a altres persones. Durant uns anys les organitzacions lliurepensadores han rebutjat el concepte de voluntariat hereu de la caritat cristiana. A més, s'associava a una idea d'implicació fast food o la carta que anava en contra d'un model associatiu vinculat a un mètode democràtic d'organització de llarga i contínua durada. Sense capacitat de decisió sobre el projecte es fa complicat entendre que la plenitud de l'exercici dels drets dels voluntaris.

Amb perspectiva, el voluntariat fast food és criticable però difícilment es pot donar l'esquena a totes aquelles iniciatives que principament emergeixen des de l'acció social i que tenen una mentalitat d'acció-denúncia, amb una visió transformadora. Les motivacions de les persones poden ser de molts tipus, sobretot ara que hi ha un moment de crisi. El lliurepensament organitzat ha de saber acollir sense recel algunes d'aquestes iniciatives d'acció, de reacció, de compromís. El repte és meravellós.

Presentació pública de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT)

2011-11-30T12:32:00.002+01:00

Aquest matí s’ha presentat públicament la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) a la Sala Jujol de la Pedrera de Barcelona. La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) neix per ser una veu comuna i transversal de totes les entitats compromeses amb els infants i adolescents del nostre país. La PINCAT pretén impulsar els drets de la infància a Catalunya, especialment per a aquella amb menys oportunitats i en situació de vulnerabilitat de la nostra societat. Alhora, vol vetllar perquè en totes les accions i polítiques públiques es tingui present la perspectiva de la infància i generar xarxa i impulsar treball transversal, possibilitant l’intercanvi i la reflexió entre les organitzacions per millorar la seva tasca quotidiana.

Durant la presentació. la PINCAT ha valorat positivament el document de bases del Pacte per a la Infància presentat ahir pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries. La PINCAT sosté que les línies generals del Pacte donen resposta a una antiga demanda de les entitats que estan compromeses amb la infància a Catalunya i també veu amb bons ulls la lògica transversal presentada pel govern català plantejant que el Pacte sigui per a tota la infància.

Alhora la PINCAT espera que amb aquest pacte no només en surtin declaracions de principis o bones intencions sinó propostes, mesures i recursos específics per tal de garantir la concreció dels acords que es puguin establir.

D’altra banda, la PINCAT també ha demanat la creació d’una comissió parlamentària per a la Infància per a poder fer del desplegament del Pacte i de la Llei d’Infància i que la perspectiva d’Infància estigui present dins de totes les polítiques públiques.

La PINCAT està formada per 17 organitzacions (que alhora formen part de la Taula del Tercer Sector) que treballen en l’àmbit de la infància i adolescència a través
de més de 900 entitats de primer nivell. Els diferents projectes i serveis de la PINCAT disposen de 750.000 places per atendre els infants i adolescents del nostre país. Aquests infants i adolescents estan atesos per 15.510 professionals i 12.300
voluntaris.

Les entitats que formen part de la PINCAT són:
- COCARMI - Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat
- Creu Roja
- Confederació ECOM
- Empresa Social. Cooperatives d’Atenció a les Persones
- ECAS - Entitats Catalanes d’Acció Social
- FECEC - Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer
- FCD – Federació Catalana de Drogodependències
- FEPA - Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits
- FEDAIA - Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i Adolescència
- FEDELATINA – Federación de Entidades Latinoamericanas de Catalunya
- FEPCCAT- Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars
- Fòrum Salut Mental
- Fundació Catalana de l’Esplai
- Fundació Pere Tarrés - Coord. Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai
- Orde Hospitalari Sant Joan de Déu
- Minyons Escoltes i Guies de Catalunya - Fundació Josep Sans
- MLP - Moviment Laic i Progressista

A voltes amb el Pla Nacional de Valors

2011-11-30T10:20:00.007+01:00

Ja fa dies que el Conseller Cleries va proposar la idea d'impulsar un Pla nacional de valors. En un post anterior em vaig pronunciar favorable al Pla. El fet és que encara no s'ha concretat quins seran els valors es prioritzaran i de quina manera s'impulsarà la disseminació. Diu Vicenç Molina que una proposta d’educació en valors, des d’un punt de vista democràtic i humanista, ha d’incentivar la garantia del dret a l’autodeterminació personal, fonament d’una vida emancipada, i el compromís amb el deure de respecte als altres i d’alliberament de qualsevol subjecció o sotmetiment, fonament d’una vida –d’una societat- emancipadora, per tant, integrada per homes i dones lliures i capaços de forjar-se els seus propis camins d’accés a la recerca de la felicitat. Per a Esperanza Guisán hi ha uns pressupòsits irrenunciables per a la construcció d'una democràtica ètica entre els que destacaria que l'enfortiment de la democràcia només és possible mitjançant un procés educatiu que desenvolupi el judici crític i avaforeixi les capacitats que desenvolupin el raonament. És fa molt més difícil formar individus emancipats i lliures, justos i solidaris, sense aprofundir en les raons que fan vàlida la democràcia profunda o ètica, que afavoreixen, precisament, l'emancipació, el sentit de la justícia i la capacitat de simpatia o guadi solidari. Estarem amatents al resultat de la comissió d'experts sobre el projecte que "pretén recuperar valors como l’esforç, la superació, la tolerància, la generositat o la democràcia en la societat catalana".

Seminaris “Espai de Llibertat”: “Què hem après del 15M?”

2011-11-28T18:35:00.002+01:00

Demà dimarts, dia 29 de novembre, a les 18:30h la Fundació Ferrer i Guàrdia us convida a participar en el seminari de reflexió sobre la onada de mobilització social encetada arrel de la manifestació del darrer 15 de maig. Volem debatre sobre els elements d’innovació, els riscos i les oportunitats que se’n deriven.

Presentat per Oriol Illa, Director de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.

Hi participen:

- Benjamí Aguilar, President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
- Mariona Ferrer, Universitat Pompeu Fabra.
- Marta López, Secretària General de Casals de Joves de Catalunya.
- Ferran Pedret, Advocat i membre del col·lectiu “Inflexió”.
- Ismael Peña-López, Universitat Oberta de Catalunya.
- Joffre Villanueva, Secretari General del Moviment Laic i Progressista.

Activitat gratuïta, confirmeu assistència per correu a: fundacio@ferrerguardia.org

Dia: Dimarts 29 de novembre de 2011
Hora: 18:30h
Lloc: Sala Pi i Maragall, Fundació Ferrer i Guàrdia (carrer Avinyó, número 44, Barcelona)

Els meus 12 articles per al debat socialista del Congrés del PSC (05/12/2010-09/11/11)

2011-11-28T10:01:00.003+01:00

Al llarg dels darrer any he fet algunes reflexions entorn al PSC i el seu futur. Algunes d'elles publicades al meu bloc. Faig una compilació de les diferents entrades aquí al respecte. Espero que contribueixin al ric debat socialista:

PSC: Congrés tàctic o congrés estratègic? Les tensions entre la ideologia, l'estratègia, l'organització, l'organització i la pedagogia, del 5 de desembre de 2010, sobre la importància de celebrar un congrés en clau de futur.
El PSC i l'espai social progressista, del 16 de desembre de 2010, sobre la importància de la hegemonia cultural i la importància d'un congrés estratègic.
El PSC i la democràcia que ve, del 5 de gener de 2011, sobre la importància d'introduir el temps en el debat socialdemòcrata
La unitat civil del poble. El PSC i el seu Congrés, del 18 de febrer de 2011, sobre la recuperació i revisió d'un concepte vital per a l'adn del PSC.
El PSC i l'espai social progressista (II), del 23 de febrer de 2011, sobre l'estratègia concreta per reconnectar amb la societat.
Prop d'un milió de vots en blanc, del 23 de maig de 2011, sobre el descontent de la ciutadania amb l'esquerra i el càstic al PSC.
Les bombolles i el PSC, del 27 de maig de 2011, sobre la necessitat de reconnectar amb la societat, especialment amb l'espai social progressista.
De la demagògia a l'estratègia, del 31 de maig de 2011, sobre la importància que cobra la laïcitat com a base de la política municipal a favor de la convivència a barris i pobles
El repte de la gestió del coneixement als partits polítics, del 5 d'agost de 2011, sobre la necessitat d'aplicar correctament el cercle virtuós del coneixement.
Compartir l'anàlisi, el primer pas, del 21 de novembre de 2011, sobre la importància que tothom parteixi del mateix punt de partida.
Recuperar l'èpica de la política, del 9 de novembre de 2011, sobre la necessitat de recuperar la dimensió pedagògica en la política.
La cadena de valor de l'empresa socialdemòcrata, del 27 de novembre de 2011, sobre el nou projecte socialista

Bona lectura!

La cadena de valor de l'empresa socialdemòcrata

2011-11-27T12:38:00.008+01:00

La cadena de valor és un concepte procedent de management ideat per Michael Porter amb força èxit i es va posar al capdavant del pensament de gestió d'empresa com a una poderosa eina d'anàlisi per planificació estratègica. El seu objectiu últim és maximitzar la creació de valor mentre es minimitzen els costos. Del que es tracta és de crear valor per al client, el que es tradueix en un marge entre el que s'accepta pagar i els costos incorreguts per adquirir l'oferta. Imaginem-nos que intentem construir la cadena de valor per a l'empresa socialdemòcrata del segle XXI. Plantegem una cadena de valor amb 3 passos lligats que persegueixen un resultat final de la felicitat personal i pública.

La socialdemocràcia ha d'enfrontar-se a la construcció d'un discurs ecològic coherent i sostenible. I per això cal tenir molt clar els models de creixement econòmic, energètic i de cohesió territorial. Un cop donades respostes operatives cal pensar en com lligar l'ecologia al benestar, i en aquest sentit, en com donar resposta sobre l'organització social del temps en la societat postindustrial i de quina manera es permet millorar la qualitat de vida a partir d'un equilibri entre temps laboral, personal, social i familiar. En aquesta línia, fa falta afrontar el debat sobre l'equilibri de despesa pública i el paper que li volem atorgar a les estratègies publico-privades per sostenir els 4 pilars del benestar. I justament volem una societat que afronti el temps de vida quotidiana amb una certa qualitat perque és fonamental que hi hagi espai per a la implicació en l'esfera pública, en la vida comunitària a través dels moviments socials. El que Esperanza Guisán anomena democràcia ètica perque una participació activa de la ciutadania enforteix la democràcia.

La cadena de valor per a l'empresa socialdemòcrata es podria formular de la següent manera: Nou paradigma d'economia sostenible i respectuosa amb el Planeta Terra + Nou paradigma d'organització socioeconòmica postindustrial + Nou paradigma de democràcia ètica, activa i forta = Felicitat personal i pública

101 esplais: una dimensió desconeguda

2011-11-26T16:43:00.009+01:00

A l'Assemblea general d'Esplais Catalans es nota que ja fa uns anys que el projecte educatiu i associatiu ha fet un transformació qualitativa important. Aquests joves dirigents ja saben el que alguns altres ja sabien. I bona mostra d'això és que avui han fet pujar a les darreres quatre presidències: Pere Vila, Dani Arellano, Mar Llops i Arcadi Corominas en homenatge al treball lent de desplegament territorial començada l'any 1989.

L'acte celebrat a l'Ateneu GER a Sant Pere de Ribes, entitat federada a Ateneus Laics i Progressistes, comença amb el comiat de Joffre Villanueva com a secretari general del Moviment Laic i Progressista. Una roda de comiats que comença fa dues setmanes a l'Assemblea Nacional d'Acció Escolta i que acaba el 13 de febrer de 2012 amb la celebració de l'Assemblea general MLP a la seu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

En Marc Cases i l'Equip de direcció d'Esplac demostren una fortalesa espectacular quan fan pujar a tots els membres dels equips generals dels diferents sectors, que per primer cop, estan constituïts. Al creixement amb 9 nous esplais, fins arribar a 101, cal tenir en compte l'efecte multiplicador dels sectors geogràfics. Una dimensió desconeguda que ben aviat ja no ho serà tant. En un tuit m'he aventurat a anuciar que Esplais Catalans serà la primera associació d'escoltisme i esplai el 2020. El mapa associatiu infantil i juvenil està canviant. Lluny queda el moment en que aquella vintena d'esplais de Barcelona i Badalona creaven fa 30 anys una federació d'esplais laics.

Un altre fet destacable és el comiat de Ruth Arcarons com a gerent de l'entitat. Al llarg dels darrers sis anys ha fet una feina molt potent al capdavant de la Secretaria tècnica, fent el canvi de cultura organitzativa i desplegant un equip força productiu. La seva petjada avui també ha estat reconeguda. Continuarà amb nosaltres codirectora el Programa Salas Anton per a la formació de treballadors, des d'allà podrà transmetre el coneixement adquirit no només a Esplac sino al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) on va assumir important tasques en el Secretariat.

Era molt important per nosaltres que aquest acte anés bé. Era la primera activitat després del comiat de la Gemma Martin. I un cop més Esplais Catalans ha estat a l'alçada i ha mostrat la seva fortalesa, aquella que un dia van somiar els pioners de la represa. Felicitats!

Democràcia ètica: A propòsit del 15-M i de la crisi de l'esquerra

2011-11-26T07:13:00.007+01:00

Esperanza Guisán, a qui vaig tenir oportunitat de conèixer al Fòrum Espai de Llibertat celebrat a Barcelona fa un any, és una dels nostres referents intel·lectuals, promotora de l'utilitarisme com a filosofia política i defensora d'una ètica laica. Precisament, una lectura fàcil i aconsellable és Ética sin religión. Allà, entre d'altres, parla sobre el concepte de democràcia ètica o de la "necesidad de eticización de la democracia, educando en la imparcialidad y la simpatheia a los miembros de la colectividad humana". A propòsit del 15-M i de la crisi de l'esquerra després de la devallada en el darrer cicle electoral (2010-2011) se m'acut que aquest propòsit té més sentit que mai. Guisán diu que no té cap sentit postular una democràcia directa o autogestionada "por muy deseables que sean" i jo afegiria tal com la plantegen el moviment 15-M. I argumenta que una majoria egoista o ignorant pot prendre decisions a una democràcia directa "las más atroces decisiones que vulneren los derechos de los miembros del grupo". En canvi, una població educada èticament en els principis de llibertat, imparcialitat, il·lustració, simpatia, solidaritat, serà capaç d'assolir una democràcia directa i participativa. Sovint els posicionaments beligerants del 15-M han acabat en un atzucac de base predemocràtica. Esperanza Guisán parla d'uns pressupòsits irrenunciables per a la construcció d'una democràtica ètica entre els que destacaria que l'enfortiment de la democràcia només és possible mitjançant un procés educatiu que desenvolupi el judici crític i avaforeixi les capacitats que desenvolupin el raonament. És fa molt més difícil formar individus emancipats i lliures, justos i solidaris, sense aprofundir en les raons que fan vàlida la democràcia profunda o ètica, que afavoreixen, precisament, l'emancipació, el sentit de la justícia i la capacitat de simpatia o guadi solidari. A propòsit del 15-M o de la crisi de l'esquerra diria que no tot tot s'hi val, que no serveix qualsevol estratègia per recaptar vots. Cal evitar el reduccionisme i el relativisme que apareix amb una lectura sociològica de la societat -governar a cop d'enquesta-. També cal evitar el dogmatisme -dels aparells dels partits i el relativisme radical -postmodern- de l'asssemblearisme populista , dues concepcions que es retroalimenten i que atempten directament contra la idea d'una democràcia ètica, és a dir d'una societat construïda sobre els pilars de lliurepensament, gaudi i justícia.

El destí del Conveni Marc de la Generalitat de Catalunya

2011-11-25T18:11:00.011+01:00

Un darrer informe econòmic intern demostra que el suport a la Generalitat de Catalunya a les entitats del Moviment Laic i Progressista a través del Conveni Marc és pràcticament destinat a les entitats de base associativa, tal com es desprén llegint la taula de distribució per entitats i el formatget. Òbviament és Esplais Catalans la principal beneficiària, ja que constitueix el 55% de la base associativa amb 101 esplais, seguit de Casals de Joves de Catalunya (25 casals) i Acció Escolta (12 agrupaments). La part més petita se l'emporta Ateneus Laics ja que és l'entitat més recent amb 25 ateneus).

Les quantitats que es destinen als instruments Escola Lliure El Sol i Fundació Ferrer i Guàrdia són en concepte de suport a la formació i promoció de l'associacionisme educatiu i cultural. Encís sccl, el projecte cooperatiu i empresarial no rep cap partida del conveni marc de la Generalitat de Catalunya.

L'arquitectura de la distribució del conveni marc respecta el seu esperit d'origen i atén la demanda d'incidència territorial. Les federacions juguen un paper fonamental en la transformació de les 180 entitats de base associativa: esplais, agrupaments, casals i ateneus.

En temps de dificultat econòmica a l'administració, caldrà estar amatent als criteris de reajustament, ja que serà fonamental que el destí del diner públic estigui encaminat a donar suport a les xarxes educatives i culturals a barris i pobles, claus per a la cohesió social i nacional.

En els propers dies publicarem el quadre que distribueix els recursos que van directament al territori, amb l'objectiu de demostrar que la part que es queden les federacions és molt minsa. Aquest quadre també demostra que el funcionament de la coordinadora-paraigües Moviment Laic i Progressista no rep finançament públic i que funciona amb un pressupost molt baix (no més de cent-mil euros) per la voluntat de les organitzacions membres i de donacions de persones individuals, que han decidit articular-se per fomentar el lliurepensament des de la ciutadania activa.

L'anàlisi del sector i d'algunes entitats que han optat per altres models d'arquitectura político-jurídica es demostra que un model confederal és molt més sòlid i sobretot sostenible, ja que cada projecte és propi i s'articula en una coordinadora a partir de la cooperació solidària principament a través d'un ideari en comú. La independència de cadascuna de les organitzacions resulta un tret identitat del nostre projecte ideològic, estratègic, organitzatiu i pedagògic.

Gemma Martín Sirarols (1954-2011)

2011-11-24T09:29:00.004+01:00

L'activista lliurepensadora i barcelonina Gemma Martín ha mort el 23 de novembre de 2011 a l'edat de 57 anys a conseqüència d'un càncer. La participació a l'escoltisme laic l'ha portada a dedicar tota una vida al combat ciutadà per deixar el món una mica millor que no pas el va trobar. Ha pogut veure els fruits del seu compromís com a dirigent de la Fundació Ferrer i Guàrdia —des d'on va contribuir en primera persona a l'articulació i vertebració del Moviment Laic i Progressista—, coordinadora d'entitats i projectes d'educació, cultura i transformació social, que avui aplega quinze mil membres. La Gemma és un dels integrants dels “pioners de la represa” del combat laic després de la foscor del franquisme. Entre les seves múltiples responsabilitats correspondria destacar el seu compromís com a patrona de l'Escola Liure El Sol, el cor de Moviment, que a partir d'avui bategarà amb més força per seguir formant a joves i adults compromesos a favor d'una ètica laica, que, segons Esperanza Guisán, s'ha de basar en l'excel·lència personal i el compromís cosmopolita, idees que la Gemma ha compartit amb molts de nosaltres, junt amb el seu tarannà i exemple.

Monogràfic Ciutat, Joventut i Educació

2011-11-21T22:07:00.005+01:00

Amb motiu de l'Any Internacional de la Joventut (agost 2010 - agost 2011), promogut per Nacions Unides, l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) acaba de publicar el monogràfic "Ciutat, Joventut i Educació" que he tingut l'oportunitat de coordinar. El monogràfic recull entrevistes, articles i una selecció d'experiències que il · lustren com diferents ciutats apliquen polítiques en aquest àmbit.

D'una banda, a través dels articles s'aprofundeix sobre diferents temàtiques que afecten els joves, analitzant els canvis que es produeixen en la transició escola-treball, la creixent importància de la ciutadania cultural a la reapropiació dels espais públics, els canvis que provoquen les noves tecnologies i l'impacte dels joves en el seu ús, així com la necessitat de promoure polítiques integrals de joventut.

De l'altra, a través d'entrevistes a responsables polítics municipals i representants d'organitzacions juvenils s'ha volgut recollir la contribució dels governs locals i de la societat civil en la millora de les condicions de vida d'aquest segment de la població.

Es presenten també les experiències de quatre ciutats pertanyents a l'AICE en els àmbits de l'esport com a mecanisme de participació juvenil (Rennes, França), la convivència intergeneracional (Saragossa, Espanya) i el foment de l'autonomia juvenil (Sao Paulo, Brasil i Torí, Itàlia.

El podeu trobar aquí.

4 tendències de comportament en el vot al Senat

2011-11-21T16:05:00.008+01:00

Del recompte de vots del Senat, que com sabeu es pot votar a més d'una opció, em van sorprendre algunes coses:

1. El 80% de les paperetes tenien marcades als tres candidats d'un partit -fet que, per altra banda, s'agreix a l'hora del recompte-. Entre el 20% restant hi havia uns quants vots blancs i vots nuls que mostren el cabreig creixent amb la política però sobretot amb el paper que juga la cambra alta -en destaco el més original a la foto-.

2. També em va sorprendre uns quants de vots dirigits a la triada Guillot (ICV-EUiA) de l'Entesa, a Broggi (Esquerra) i Candini (CiU), fet que consolida més enllà d'Esquerra la proposta d'entesa que planteja el president d'Esquerra Oriol Junqueras.

3. En aquesta línia i en part com a conseqüència d'això, el fet que uns quants electors que anaven a donar suport a Guillot no votaven els altres dos candidats socialistes, socis de l'Entesa.

4. Finalment, em va sorprendre també el fet que hi hagués vots en clau gènere ja que hi havia algunes butlletes que marcaven exclusivament a dones.

Tot i les dificultats d'algunes persones, sobretot la gent gran, per entendre el sistema de votació, i malgrat que la visió del Senat no és de gaire utilitat; sembla interessant que hi hagi models d'elecció que trenquin el sistema tancat d'elecció.

El proper pas hauria de ser poder escollir d'una llista d'un mateix partit els candidats preferents, de manera que s'elegís entre diferents persones. Enriquiria molt més el debat intern dins dels partits i el seu contacte amb la ciutadania. Seria un gran avenç per millorar la democràcia interna dels partits.

Compartir l'anàlisi: el primer pas

2011-11-21T13:50:00.006+01:00

A les converses que he tingut en les darreres hores amb dirigents i militants després del shock que ha causat la devallada electoral el 20N i que se suma a les derrotes a les darreres eleccions municipals i nacionals, he fet èmfasi en la importància que té el fet de compartir l'anàlisi de la realitat per part de totes les persones implicades i que tenen responsabilitat. Es podrà encarar el futur d'una forma més fiable en la mesura que l'anàlisi realitzat pel conjunt dels membres de la Comissió executiva del PSC s'assembli al que la militància ja fa mesos que exposa a través de les agrupacions al territori o a la pròpia xarxa, però sobretot estigui en coherència amb la indignació de la ciutadania progressista que ha deixat de confiar en el PSC.

Per contra, en el cas que el decalaix entre la visió dels dirigents i de la ciutadania sigui molt gran, serà complicat plantejar les mesures necessàries per recuperar la confiança. La meva demanda als dirigents és la d'afrontar l'autocrítica necessària des de l'exercici del lliurepensament, sense por a trencar tabús i sense judicis previs, amb honestedat i amb sensibilitat.

La crisi continuarà i la ciutadania probablement tingui la necessitat de tornar a il·lusionar-se amb un projecte nítidament progressista en els propers anys. Ara bé, serà impossible si ara no es comparteix l'anàlisi, el primer pas per tornar a aixecar-se cada matí i tornar a sortir a l'esfera pública amb el cap ben alt.

Vota en consciència, vota laic

2011-11-17T13:26:00.004+01:00

El 2008 el Moviment Laic i Progressista vam llençar aquest video amb l'objectiu de promoure un vot en clau lliurepensament. Fins i tot en aquesta campanya d'ofensiva dogmàtica hi ha més d'un protagonista. Gairebé anys després, la proposta continua sent vigent. Vota en consciència, Vota Laic.

Any Internacional del Cooperativisme

2011-11-16T17:29:00.004+01:00

El 2012 és l'Any Internacional del Cooperativisme i el Moviment Laic i Progressista s'hi sumarà als actes a través de la implicació d'Encís sccl, el projecte de democràcia empresarial cooperativa laica i progressista, que aplega a 36 persones sòcies de treball, 400 treballadors i 180 entitats sòcies de consum. Felicitats!

Marc Cases, candidat al Consell de membres del Youth Forum

2011-11-14T13:10:00.004+01:00

Els dirigents del Moviment Laic i Progressista de quarta generació (si entenem per generació una dècada) encapçalats per Marc Cases se senten hereus d'alguns dels millors representants internacionals com Joan-Francesc Pont, Gemma Martín, Carme Donaire, Alfonso B. Bolado, etc. Aquí podeu visualitzar el video per a la seva candidatura al Consell de membres del Youth Forum en representació del CNJC, que es votarà el proper divendres a Braga. Podeu visualitzar-lo, val la pena, així també tindrà de moltes visites. Good luck, Marc!

Discurs Inauguració a l'Assemblea Nacional pels 10 anys d'Acció Escolta de Catalunya

2011-11-12T21:31:00.006+01:00

La Junta permanent ens ha convidat a la Rebeca Aranda i a mi per fer el discurs inaugural de l'Assemblea Nacional d'Acció Escolta de Catalunya amb motiu dels 10 anys de la seva fundació. Adjunto el text que hem llegit, tot i que tots dos hem posat més de la nostra part. Hem fet un repàs per la gent clau (deixant-nos segurament a moltes persones) i pels agrupaments de l'associació d'ara i abans:

FABIAN: Bon dia a tothom, activistes i dirigents d'Acció Escolta de Catalunya. Quan ens vam trucar per dir-nos que havíem de fer el discurs inaugural de l'onzena Assemblea Nacional d'Acció Escolta de Catalunya tots dos vam tenir la mateixa reacció. Ja? Com és possible? Han passat 10 anys des que ens vam trobar a la tardor del 2001 al Garraf les dues organitzacions: Scouts de Catalunya i Germanor Escolta de Catalunya per celebrar dues assemblees en paral·lel i donar peu a la fusió orgànica. Us hem de confessar que el que sí que ens ha sorprès és convocar-nos avui a les 9:30!

REBECA: Encara recordo el dia que cada federació havia de votar la fusió, i com la GEC va fer la seva assemblea en un tres i no res, mentres que nosaltres Scouts de Catalunya ens debatíem entre mots i legalismes, la veritat és que des de pensava “espero que aprenguem d’ells a ser més pragmàtics”. L'èxit de la fusió va ser quedar-nos amb el millor de cada proposta. D'una banda, el sentit d'organització i de pertinença de la GEC, de l'altra el Programa educatiu d'SC.
Com això de la paritat sempre ens ha agradat molt, vam fer una Junta permanent i uns equips associatius amb la implicació de gent de les dues federacions. La Presidència va recaure en el Fabian i la vicepresidència en mi mateixa, un noi i una noia. Realment era molt clar que el presi venia d’Skues, un agrupament reconegut en aquella època fonamentalment per dues coses, per ser una bona fàbrica de líders, i crec que en això no ha canviat gaire, i pel fet de mantenir dos clubs de fans, el club de fans del Tritó i el del Linx, no és una broma, una de les primeres preguntes que hem van fer els de la GEC va ser, ¿tu qui creus que és més guapo, el Tritó o el Linx?

FABIAN: Es va fer un procés participatiu amb molta intensitat. Fixeu-vos, va haver més de 500 aportacions! Encara recordo a la Rebeca a la seu de Nàpols assumint aportacions i estirant-se dels cabells quan llegia segons quines coses. La majoria sobre les eines d'identificació, el nom de l'associació, l'ús del mot SCOUTS. Un dels més guerrers en les qüestions metològiques va ser l'AE Sant Francesc Xavier, i amb el temps vaig entendre perquè, aquest agrupament en les activitats associatives sempre ens aportava la essència de l'escoltisme, amb les seves construccions de pionerisme, les seves sessions formatives de campisme, etc. Dels agrupaments més responsables i oficialistes amb el procés l'AS R. Tagore, un agrupament que no només dominava tot el tema metodològic del sistema de programes, sino que tenia la capacitat de transmetre que valia la pena desenvolupar-ho i aplicar-ho. De fet els primers documents que va fer servir Acció Escolta per fer el Projecte i el Programa Educatiu es basaven en els que tenia Tagore. Els grans temes de la fusió els vam cuinar al cotxe del presi d'SC d'aquell moment, l'Ignasi Miquel, que provenia d’aquest agrupament. Quan sortíem de la reunió tots dos marxàvem cap a l'Hospitalet junts i allà pactàvem el dissens previ a les reunions.

REBECA: El nostre naixament efectiu, l'Assemblea Nacional constitutiva, va ser a l'Hospitalet de Llobregat el 20 de gener de 2002. Ens acollia l'Agrupament Escolta Lola Anglada. Fabian, crec que no existia un agrupament que es mirés amb més detall tota la documentació que es desenvolupava des de l'associació, ni amb més sentit critic, això sí, s’ho podien permetre perquè no fallaven a cap vegueria, branca, i colaboraven moltíssim, de fet, va ser un encert que el cap tresorer fós el Brau (José Manuel Gómez), membre del Lola Anglada, quins números més quadrats. Tornant a la Assamblea, el Fabian i l'Irbis (Lluís Coromines) van muntar un acte espectacular, un desplegament institucional molt bèstia amb la Secretària General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, la Rosa-Maria Pujol. Va ser un acte molt emotiu. Pensar en el muntatge d’aquest acta i de totes les assemblees, congresos... que vindrien després és veure la imatge de una taula molt gran plena de fulls per ordenar, grapar, ensobrar, una fotocopiadora traient fum i el més important, moltes mans, desinteresades i voluntàries, preparant tot, fins a altes hores de la matinada: quina sort varem tenir!

FABIAN : El mateix 2002 vam organitzar la Trobada general a Can Girona amb els infants i joves. Vam arribar a ser prop de mil persones. Era el primer contacte amb tots els membres. Encara no teníem uniforme comú. La trobada va ser tot un èxit. A dia d'avui puc reconèixer que ens vam barallar molt i també vull reconèixer que la Rebeca va tenir un paper fonamental en aquella trobada i en la primera part del procés Crec que va ser una vicepresidenta excel·lent.

REBECA: Èrem una associació jove i com a tal vam passar pels mateixos problemes que la gent jove respecte l'habitatge. Els que veníem d'SC vam passar per 4 seus en 3 anys: Gràcia, Eixample, Les Corts i finalment a la seu actual a Avinyó. Des d'un pis llogat, a un pis de compra, a un gimnàs i finalment a la primera planta d'un palauet del segle 17. Realment no us podeu queixar ara per la centralitat i per les prestacions del local...

FABIAN: El mateix va passar amb la formació. Escola Ensenya de Fusta, Escola Nord de Ruta i finalment Escola El Sol. Certament, ara que hi penso, no us estem explicant el procés gaire bé: I és que hi ha un moment determinant que és conèixer la Fundació Ferrer i Guàrdia que ens ajuda a organtizar ideològicament i pedagògica el Congrés que vam celebrar a Vilanova, dirigit per en Santi Caño, acollits per l'agrupament marí de recent creació en aquell moment, l'AE Ictíneu. Recordo que en aquell moment també es va crear l'AE Flor Roja, una proposta d'escoltisme a Castellar del Vallès. Eren els dos agrupaments 100% Acció. D'aquell Congrés recordo el paper del Josan de l'AE Rakxa, un agrupament que havia tingut dubtes amb la fusió, però que posteriorment va demostrar el seu compromís, fins i tot presidint l'associació més endavant.

REBECA: Al Fabian sempre li agradava agafar un full i un bolígraf, o un guix i una pissarra i començava a fer organigrames, estructuracions, línies de seguiment, eixos, objectius, fites, parlava de tantes coses, tants noms, tantes idees que ens quedàvem saturats, però es el que tenen el ideòlegs, que van a anys llum, si sumem el tàndem en l'activitat exterior que va formar amb el Dani Gimeno, està clar que en part Acció Escolta de Catalunya és el que és per el que van idear aquestes persones. La meva era la preocupació pels agrupaments, compartida amb persones com l’Enric Ribas o el Manel Roldán, per la gestió i com no, per les activitats, per fer de cada dia associatiu un dia únic, unes trobades irrepetibles, i vaig tenir la sort que en el meu deliri em van seguir persones com el Llop (Jaume Figuera) o el Jaime Pérdigo, que feien realitat les idees, i de la predisposició de molts caps escoltes que van fer d'Elfos, de Baden-Powell, de presentadors de concursos i del que fes falta.

FABIAN: Òbviament, la Rebeca no parlarà del seu agrupament, el GS Makarenko. Si una característica tenia que segur que no ha perdut és el seu orgull d'agrupament i orgull de pertinença al seu barri: el Carmel. Ah! I la passió amb la que partipaven al Festiçó. També recordo l'AE Azimut, que va ser un agrupament que va veure la fusió amb molt bons ulls des del principi. Pels que veníem de la GEC era una curiositat tot això de l'escoltisme marí. Com també ho va ser per l'AE Rocafort, un agrupament pacífic, allunyat del soroll de la ciutat i oficialista en tota regla, com ha de ser.

REBECA: A mí em va fer molta il·lusió conèixer i compartir vivències amb a l'AE Roland Philipps, ja que tenia coneixement dels problemes que tenien amb el local, quina manera de lluitar! El primer membre que vaig conèixer va ser a l’Alfons Bielsa fent de “marciano” en la primera activitat de la fusió, quin riure. Era tot un honor tenir amb nosaltres un agrupament que feia 50 anys en aquell moment, el més antic. Curiosament molts agrupaments d'SC havien nascut gràcies a gent que havia sortit d'ell. És el cas del Mas-Guinardó, o del Gandhi... Agrupaments que ja no hi són però que cal recordar per la seva implicació en temps anteriors. Tampoc ens podem oblidar de altres agrupaments com l’Estel de Gel, que va continuar un altre camí, o el Sagarmatha, que torna a Acció Escolta, revenvinguts! O com el Brownsea, que poc després malauradament va desaparèixer. O de l'AE Mafeking i del seu cap d'agrupament, en Jordi Cugat. De qui no puc parlar és de l’AE Aldaia, perdoneu, però sí dels agrupaments que el van donar vida, l'AE Baden Powell, mític agrupament, un històric, mediador i orgullós de la seva trajectòria i l’agrupaments Sherwood, idealista, jove i valent.

FABIAN: Bé, ara que es pot veure amb una certa perspectiva tot el que va passar en aquells tres primers anys (2001-2004). Es pot dir que vam tenir clar que la fusió era per créixer, per fer una proposta renovada d'escoltisme, una proposta d'espiritutalitat laica, un escoltisme fraternal amb els germans escoltes a Catalunya i també de l'estat. Teníem clar que havíem de fer una renovació del programa educatiu i també d'imatge. I posteriorment va aparèixer la idea d'apropor-nos al paraigües del Moviment Laic i Progressista. Creiem que van ser moltes decisions encertades, sinó segur que no us llevaríeu un dissabte al matí per venir a l'assemblea...

REBECA: La fusió va ser un èxit, i aquí tenim la mostra. Moltes organitzacions van dir que fracassaria, que no ens posaríem d’acord, però es van equivocar. Ja han pasat 10 anys, i Acció Escolta de Catalunya és el que és gràcies a vosaltres i als que van estar abans que vosaltres. Crec que tots podem estar orgullosos de com a crescut la criatura, FELICITATS!!!

FABIAN: Acabaria amb la mateixa frase que vaig finalitzar la introducció de les conclusions del llibre del 1r. Congrés: "Seguiu treballant per a la construcció d'un món millor ple de felicitat. Endavant i Acció!"

Els joves diuen la seva sobre l'ús del temps de vida quotidiana

2011-11-11T08:59:00.008+01:00

Ahir al vespre vaig tenir l'oportunitat de contrastar amb un grup de joves algunes de les propostes que plantejo en la publicació sobre Joves i Usos del temps que ben aviat veurà llum. La reunió va començar tard i justament vam coincidir en que cal educar en la puntualitat i en la idea del respecte del temps dels altres. Vam coincidir que la clau dels usos del temps rau en dues qüestions fonamentals: l'educació (formal, no formal i informal) i l'organització del treball.

Tot i ser tots quatre joves compromesos consideren una qüestió cabdal és fet de tenir dret a poder no fer res, el dret a avorrir-se. Em va recordar als postulat de Paul Lafargue i el seu particular "dret a la mandra". Els joves no estan gaire d'acord amb la ciutat oberta 24 hores i sí amb una organizació molt més racional dels horaris de les ciutats. Hi ha serveis que sí han de restar oberts les 24 hores com és el cas dels serveis sanitaris o el transport públic. No es veu tan clar que les escoles hagin de fer una oferta de fins a 12 hores, ja que això vol dir que hi ha infants i joves que s'hi estan massa temps. Els joves participants al taller no hi estan gens d'acord en què es liberalitzin els horaris comercials, tot i que cal tenir en compte algunes particularitats. Es considera que la liberalització és sinònim de precarització de treball juvenil. Justament són aquests horaris precaris els que dificulten les condicions de salut (hàbits alimentaris, pràctica esportiva, descans, etc.). Es coincideix que sí a l'horari europeu si es sinònim a racionalitat i sentit comú.

Hi ha una crítica generalitzada al feminisme de la diferència, que ha dificultat el full de ruta del combat de la igualtat home-dona. S'associa el seu corpus ideològic a les dones en política, en sindicats i treballadores de l'administració. Hi ha un component generacional que es resoldrà amb la renovació progressiva del feminisme. També hi ha certa critica a la visió postmoderna del paradigma dels nous usos dels temps. Es coincideix novament que els usos dels temps no es poden dissociar de les condicions nuclears (formació, treball, habitatge).

La Berta Clemente fa una reflexió via tuiter sobre la sintonia dels participants tot i la pluralitat de les diferents sensibilitats polítiques. Potser el que els hi és comú com a joves és la seva implicació i compromís social com a un ús del temps molt important a les seves vides. Gràcies Pau González, Anna Morancho, Berta Clemente i Aina Vidal per expressar el vostre punt de vista i col·laboració.

Recuperar l'èpica de la política

2011-11-09T10:37:00.005+01:00

Ahir vaig participar a la reunió del grup que representarà a l'Agrupació de Sants-Montjuïc al Congrés del PSC el proper 16, 17 i 18 de desembre. Ja fa un temps que les intervencions van en una mateixa línia: després de l'autocrítica cal canviar coses. Es va parlar de la necessitat de reconnectar amb la ciutadania, de cuidar a la militància, capital fonamental del partit juntament amb les idees. En Joan Ferran va apel·lar a la necessitat de generar nous líders que facin trempar a l'electorat com havien fet en etapes anteriors personatges com Pasqual Maragall o Jordi Pujol. I jo vaig anar més enllà: el 20N deixem de ser un partit de govern i ara més que mai necessitem tornar a ser una organització socio-política enganxada al carrer. Per construir una aliança política el 2014 cal primer una aliança social, el xup-xup amb les associacions i la ciutadania. Cal un canvi de cultura organitzativa que ens alliberi d'excessius dogmes. Hem de deixar de ser part del problema i convertint-nos en punta de llança de les solucions. Urgentment hem de prioritzar la formació a partir del debat de les idees, l'acompanyament de la gent amb idees progressistes, al cap i a la fi honesta. Fa falta poesia, amb una estètica alliberadora i gratificant. Així serà possible recuperar la il·lusió. Necessitem una nova forma de fer política que persegueixi la felicitat personal i col·lectiva i una idea emancipadora de les dones i els homes tal com dibuixem en la nostra Declaració de Principis. Confio en la poesia que serà qui ens portarà posterioment a una política feta amb pedagogia (Rafael Campalans o Marta Mata). Renovem el mètode, canviem la cultura organitzativa, sí. Però mai no oblidem que les oportunitats estan fora. El Congrés és un bon punt de partida per posar fil a l'agulla a tots aquests desitjos col·lectius. El repte és meravellós perque parafrasejant al mestre Bertrand Russell la consecució de la felicitat és fruit de l'esforç i el treball col·lectiu.

742.000 joguines

2011-11-01T20:12:00.004+01:00

La taxa d'atur se situa en el 19,43% a Catalunya al tercer trimestre del 2011, amb un total de 742.000 desocupats, segons l'EPA. Per sexe, la taxa d'atur masculina se situa en el 20,32%, mentre que la femenina en el 18,40%. La població ocupada decreix en 58.900 persones respecte del segon trimestre de l'any i l'ocupació total se situa en 3.076.600 persones. (Font: IDESCAT).

Començar la setmana amb criteri gastronòmic

2011-10-24T17:49:00.006+02:00

Avui he fet un saltejat amb els bolets que va comprar la Sònia el dissabte a la Boqueria. El plaer de començar la setmana amb criteri gastronòmic. Les fotografies no són de molta qualitat, els ingredients una mica sí. En contrast als paràmetres de menjar ràpid, Slow Food és una referència per viure una vida sense preses, començant per la taula. Aquesta és l'aposta que fem a "La Bombonera".

SLOW FOOD MOVIMIENTO INTERNACIONAL PARA LA TUTELA Y EL DERECHO AL PLACER

Este nuestro siglo, que ha nacido y crecido bajo el signo de la civilización industrial, ha inventado primero la maquina y luego la ha transformado en su propio modelo de vida.

La velocidad nos ha encadenado, todos somos presa del mismo virus: la “Fast-Life”, que conmociona nuestros hábitos, invade nuestros hogares, y nos obliga a nutrirnos con el “Fast-Food”.

Sin embargo, el homo sapiens debe recuperar su sabiduría y liberarse de la velocidad que lo puede reducir a una especie en vías de extinción.

Por lo tanto, contra la locura universal de la “Fast-Life”, se hace necesario defender el tranquilo placer material.

Contrariamente a aquellos, que son los más, que confunden la eficiencia con el frenesí, proponemos como vacuna una adecuada porción de placeres sensuales asegurados, suministrados de tal modo que proporcionen un goce lento y prolongado.

Comencemos desde la mesa con el “Slow-Food”, contra el aplanamiento producido por el “Fast-Food”, y redescubramos la riqueza y los aromas de la cocina local.

Si la “Fast-Life”, en nombre de la productividad, ha modificado nuestra vida y amenaza el ambiente y el paisaje, “Slow-Food” es hoy la respuesta de vanguardia.

Y esta aquí, en el desarrollo del gusto y no en su empobrecimiento, la verdadera cultura, es aquí donde puede comenzar el progreso con un intercambio internacional en la historia, en los conocimientos y proyectos.

“Slow-Food” asegura un porvenir mejor.

“Slow-Food” es una idea que necesita de muchos sostenedores calificados, para que este modo (lento) se convierta en un movimiento internacional, del cual el caracol es su símbolo.

40è aniversari de la Federació ECOM: Creativitat al poder!

2011-10-24T12:03:00.003+02:00

Les organitzacions som capaces de desenvolupar iniciatives amb quatre duros espectaculars. Prop de vint-mil visites en pocs dies. Tornem a l'economia de guerra en temps de molta batalla. La imaginació i la creativitat esdevé la primera força per donar a conèixer el nostre projecte associatiu. La Federació ECOM ho ha aconseguit. Felicitats doblement: Pels 40 anys i per aquesta iniciativa!

Vols conèixer la Primavera Àrab tunisiana in situ amb Jordi Vaquer?

2011-10-23T14:39:00.006+02:00

El fenomen conegut a Occident com a “Primavera Àrab” és una excepció en les relacions internacionals: una transformació radical de l’escena política internacional impulsada no per rivalitats geopolítiques, interessos econòmics, lideratges carismàtics o esdeveniments catastròfics, sinó per una mobilització popular a gran escala. Aquesta mobilització ha tingut un protagonisme important dels joves i ha adoptat noves formes d’acció i organització que convé conèixer de prop, així com estudiar-ne el potencial de renovació democràtica. D’entre aquests països, Tunísia pot esdevenir un mirall per a d’altres. El moviment popular que va acabar amb el règim autoritari de Ben Ali, va portar a un govern interí que hauria de convocar eleccions properament. Hi ha multitud de qüestions a resoldre: els actors i la formació d’una assemblea constituent, el funcionament del dret a vot, el paper de la societat civil i el pluralisme, la relació entre religió i política o les expectatives dels propis ciutadans. Però hi ha altres temes que afecten democràcies ja establertes: l’accés a oportunitats, la desigualtat creixent, la inclusió dels joves en la presa de decisions, el divorci entre governants i governats. Aquests, entre d’altres, seran aspectes que caldrà anar desgranant i que, de ben segur portaran debat i controvèrsia. Tunísia es troba en un moment fascinant de la seva història, però és també un laboratori de reptes per la democràcia del qual es poden extreure lliçons que van més enllà del món àrab.

Des de l’Escola Lliure El Sol ens proposem aprofundir en el coneixement de la realitat a Tunisia i de retruc, de la situació a la regió. Així, hem plantejat l’organització d’un programa que combina formació i estada al país, orientada a conèixer el procés viscut i establir contactes i lligams amb organitzacions locals. Aquest programa tindrà lloc després de les primeres eleccions, quan el país es trobarà en ple procés de redacció d’una nova constitució i d’un nou pacte social per al país.

Dirigeix: Jordi Vaquer, director del CIDOB i columnista a El País
Organitza: Escola Lliure El Sol
Barcelona: 28, 30 de novembre i 2 de desembre.
Tunis: del 8 a l’11 de desembre

La coordinación del librepensamiento organizado avanza

2011-10-23T13:16:00.005+02:00

Este fin de semana hemos tenido la oportunidad de participar en el seminario organizado por el grupo promotor del Movimiento Laico y Progresista. La sontonía com la Federación de Mujeres Progresistas (FMP) y la Federación Estatal de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales (FELGTB) se puso de manifiesto ayer cuando se decidió impulsar un trabajo conjunto en un aspecto fundamental como es la formación. La coincidencia es plena en que hay que trabajar en mejorar los procesos de acogida, crecimiento y relevo de nuestros activistas y dirigentes, pero también de los trabajadores, que en tiempos de crisis ven peligrar sus puestos de trabajo, una situación que se antoja complicada para los dirigente que deben hacer frente a los despidos de forma dolorosa.

El seminario se realizó el sábado en la sede del Consejo de la Juventud de España (CJE), que preside Ricardo Ibarra y vicepresidido por Aida Leal, miembra de ASDE y Acció Escolta de Catalunya. Su acogida fue excepcional y es muestra de la sintonía que hay con la plataforma estatal de juventud. El domingo nos encontramos en la sede de la FMP, situado en una preciosa corrala madrileña, una sede en patrimonio de las mujeres progresistas.

En este ambiente fraternal también escuchamos a Ana Alcalde, directora de Solidaridad Internacional, con un discurso muy potente en cuanto a la necesidad de sumar esfuerzos de coordinación e incluso de fusión de las organizaciones laicas de cooperación internacional. Ahora más que nunca, en pleno retroceso de la fuerza de la izquierda, es necesario generar un polo laico de cooperación, superando la Plataforma 2015+. Otras personas que hemos podido escuchar a lo largo del fin de semana son Toni Poveda, presidente de la FELGTB y Julio del Valle, presidente de ASDE. Se intuye que ambas personas jugarán un papel determinante en los próximos años en la coordinación de librepensamiento en España.

La presencia institucional fue cubierta por Puerto García, de la Fundación Pluralismo y Convivencia, quien nos invitó a seguir trabajando en nuestra propuesta de arquitectura de convivencia, tolerancia y pluralismo, necesaria en el contexto actual. Se mostró muy interesada por nuestra propuesta de formación de activistas y dirigentes, que consideró útil para ser aplicada a confesiones religiosas. Recogimos el guante y en breve concretaremos propuetas de colaboración en este sentido. No podemos esconder que el pluralismo religioso es un amigo íntimo de la arquitectura laica.

Los sueños trasladados por parte del Moviment Laic i Progressista com organización promotora se centran en:

1. Establecer un programa de formación de dirigentes en Madrid para el conjunto de dirigentes laicos y progresistas a partir del curso 2012-2013, que nos permita establecer un marco estable de relación y colaboración con muchas personas procedentes de diversas organizaciones que han mostrado interés en implicarse en esta nueva aventura
2. Implicar a FMP y FELGTB en la dinámica de la Escuela Libre El Sol, para la formación y crecimiento de activistas, dirigentes, trabajadores y formadores de ambas organitzaciones
3. Incrementar la presencia de actividad con carácter estatal de la Fundación Ferrer Guardia a través de estudios, jornadas, reflexiones, etc.

Además de estas estrategias, queremos seguir buscando fórmulas para encontrar nuevas alianzas sociales en el territorio que quieran sumarse a este nuevo proyecto confederal librepensador y asociativo. Nuestra visión es trabajar por fomentar el librepensamiento desde la ciudadanía activa para aumentar las cotas de felicidad personal y pública. Y eso no se hace de un día para otro, ni con una reunión, ni con un comunicado, ni con una manifestación. Hemos coincidido que nuestro proyecto es lento pero seguro. La firmeza de las ideas nos situa en un proyecto de cooperación entre federaciones que va más allá de la coyuntura actual.

Sense llibertat, no hi ha autoderminació: La fi d'ETA

2011-10-20T22:01:00.005+02:00

Avui és un dia molt emcionant per als que pensem que la única manera d'aconseguir que una idea esdevingui hegemònica és a través de la seducció i la perseverància, mitjançant el diàleg i el sentit comú. Havia de ser el dia del final de Gaddafi, però nosaltres sempre busquem excuses per no mirar cap enfora i perpetuar-nos en fer protagonista la conjuntura local. Ara bé, aquesta vegada l'hem fet grossa: l'anunci sense condicions del final d'ETA!

He de confessar que durant molts anys, masses, passava de llarg les pàgines dels diaris. Dic passava perque ja no es passen les pàgines, ara fem un click a les notícies. Una bona mostra que la cosa ha durat molts anys. En els primers anys de democràcia havia rebut inputs que ETA havia jugat un paper en la fi del franquisme i que rebia moltes més simpaties. Amb els anys la cosa va anar perdent el poc sentit que tenia. El 2 de març de 1985 una atemptat contra la Citroën a Sants va ocasionar molts desperfectes als edificis de casa meva a la Riera Blanca. Aquella nit vam dormir a casa dels tiets. No oblidaré mai aquell soroll i les flames dels cotxes cremant-se. Una anècdota amb els centenars d'atemptats d'aquest mig segle.

Pot semblar una paradoxa, però si en algun moment el poble basc està més aprop de poder decidir què vol ser de gran és justament ara, amb l'anunci de l'ETA. Sense llibertat és impossible que la ciutadania pugui decidir com vol organitzar-se. Defensaré l'autodeterminació de qualsevol individu i/o col·lectiu. Euskadi ara és lliure per començar a construir un futur en pau, amb o sense Espanya. Això li correspondran a ells decidir-ho. Quedem-nos amb la Declaració de la Conferència de Pau de Donosti aquesta setmana. El sentit comú indefugiblement posarà les coses al seu lloc.

Pacte per a la Laïcitat? Sí, Pla de valors? També

2011-10-19T08:20:00.005+02:00

Ahir el Presídium del Moviment Laic i Progressista va decidir posar-se mans a l'obra per impulsar el Congrés de Lliurepensament a partir de febrer de 2012 i que conclourà el 12 i 13 d'octubre de 2013. Entre els objectius que es plantejarà aquest procés està la idea d'actualitzar el concepte de lliurepensament i situar-lo com a element renovador en la cultura política de la societat catalana; provocar un espai de trobada pluridisciplinar on hi trobin espai la filosofia, les ciències de la natura i les ciències de l'home per establir un debat ètic; enriquir el debat intern de l'MLP, la seva cultura i la seva identitat i eixamplar la base social laica i progressista.

Ara bé, aquest procés no es pot quedar al marge d'altres iniciatives com és el cas del Pla de valors del Govern de la Generalitat de Catalunya que ha plantejat el Conseller Josep-Lluís Cleries recentment. En paraules del conseller: "Volem proposar un pla per reforçar els grans valors universals, que volem que siguin uns valors bàsics; la societat es va individualitzant i perdem de vista els valors que hi donen consistència".

Al meu entendre, un pla de valors que fomenti la ciutadania activa i que contribueixi de forma valenta a plantejar una arquitectura sòlida de convivència basada en la laïcitat, en la tolerància i en el pluralisme i que promogui l'associacionisme i el compromís cívic serà una iniciativa benvigunda i aplaudida per a la Catalunya lliurepensadora. Ja ho vam dir nosaltres això a l'hora de plantejar un Pacte Nacional per a la Laïcitat el 2010. El pla de valors impulsat pel Govern ha de crear l'esquelet, anar més enllà serà complicar-se la vida i dificultat una idea liberal-progressista de país.

Intervenció Inauguració Claustre2011 de l'Escola El Sol

2011-10-15T16:02:00.006+02:00

"Amics i amigues,

Benvinguts i benvingudes al Claustre de formadors de l'Escola Lliure El Sol, que avui el fem a l'Associació de Mestres Rosa Sensat. Per aquest motiu m'agradaria dirigir-me a vosaltres com els altres mestres de la república.

Sou els altres mestres de la república perque contribuïu a millorar l'educació d'infants i joves des de l'educació popular. Entenent per educació popular qualsevol expressió d'associacionisme cívic, voluntari, lliurepensador, democràtic arrelat a un territori i amb vocació política.

Ara que parlem de vocació política, sou els altres mestres de la república perque penseu que pedagogia és política, tal com deia Rafael Campalans, i tal com mai es va cansar de repetir Marta Mata allà on va anar. Per tant, sou els altres mestres de la república perque creieu que l'educació transformadora és la millor manera de fer política, és a dir, de construir la societat.

Sou els altres mestres de la república perque creieu en l'educació activa a través de programes atraients i engrescadors, perque intentem incentivar entre els activistes dels esplais, dels agrupaments escoltes, dels casals o dels ateneus que “sense responsabilitat no hi ha llibertat”. Curiosament, una màxima que Marta Mata defensà fa una pila d'anys quan parlava del seu model de ciutadania, però intercanviant les paraules “sense llibertat no hi ha responsabilitat”. Perque tant la Marta Mata com nosaltres pensem que és vital la vocació de lideratge en processos educatius, institucionals, polítics, fins i tot revolucionaris o de canvis de paradigma, que diríem ara.

Sou els altres mestres de la república perque sou capaços de llevar-vos un dissabte al matí i venir de molts indrets del territori a destinar part del vostre preuat temps a compartir idees sobre les peces de la maquinària d'aquest nou pla estudis d'activistes que hem decidit anomenar Programa Marta Mata.

Sou els altres mestres de la república senzillament perque us identifiqueu amb els mestres de la república, que avui pateixen les retallades com també les estem patint nosaltres, en la reducció de les mesures de foment de l'associacionisme. Mireu, estem davant un moment crític que posa en perill algunes línies vermelles sobre el model d'escola que proposà Marta Mata:

Entendre que l'infant ha de ser el centre de l'acció pedagògica independentment de la creença, la llengua, l'origen, el sexe (ara més que mai necessitem que la laïcitat esdevingui l'arquitectura per a la gestió del pluralisme)
Donar a la llengua la importància que es mereix en l'educació en general i en l'ensenyament en particular (no cal que us expliqui ara sentències i discursos determinats)
Pensar en la formació dels mestres (en el cas nostre dels activistes) com una pedra angular de la qualitat del sistema educatiu (les retalles dificultaran la formació de formadors -en el nostre cas- i la millora de la formació universitària i acadèmica -en el cas dels mestres-)

El context no és favorable però no defallirem en la nostra il·lusió per canviar les coses. Per això, no és casualitat que avui fem el Claustre aquí. Ho fem perque creiem que estem obligats a començar una nova etapa en la relació institucional i programàtica entre l'Associació Rosa Sensat i l'Escola Lliure El Sol. Sentim el pes de la responsabilitat. Tenim molt en comú, massa. Tenim els referents que ens fa compartir l'ideari, tenim els mateixos reptes, però tenim el més important, tenim les persones que a banda i banda fan possible que les complicitats es converteixin en projectes conjunts: la Chiqui Subirana, que tot just avui assisteix al seu primer Claustre sense ser la secretària general, però que continua al peu del canó com a membre de la Comissió pedagògica, i l'Asssumpta Baig, que avui s'incorpora com a cap del departament de Pedagogia i a qui li doni la paraula i les gràcies per haver-nos acollit a casa seva.

Moltes gràcies i bona feina."

Foto de família a l'Ofrena floral a l'Afusellament de Ferrer i Guàrdia

2011-10-14T00:59:00.003+02:00

En un ambient íntim i fraternal una trentena d'entitats i institucions han fet l'Ofrena floral al Monument de Francesc Ferrer i Guàrdia a Montjuïc en el seu 102 aniversari del seu afusellament. Joan-Francesc Pont, president de la Fundació, organitzadora de l'acte, ha cridat a la unitat política i social per sortir de la crisi i al combat per gaudir per una educació pública i cívica per a infants i joves del país. Veure vídeo de la intervenció AQUÍ Els mitjans s'han fet ressò: La Vanguardia

Comença amb força un nou curs acadèmic a l'Escola El Sol

2011-10-11T10:02:00.005+02:00

El proper dia 13 d'octubre en el marc dels actes de celebració de l'Afusellament de Ferrer i Guàrdia, tindrà lloc l'inici del curs acadèmic de l'Escola Lliure El Sol. Comptarem amb la conferència de Josep Sànchez-Cervelló, professor de la URV i president de l'Ateneu Republicà de Tarragona. Aquest nou curs acadèmic ens porta algunes novetats pel que fa a la implantació del nou Pla de formació 2011-2013:

1. Impuls del Programa Marta per a activistes d'esplais, agrupaments, casals i ateneus, que té com a principal novetat la implantació d'un nou pla d'estudis a partir del disseny dels itineraris formatius per a cadascun dels perfils de participants. L'objectiu és que se sentin cridats els 2000 activistes de les 180 entitats de base associativa. El Programa farà especialment èmfasi en les questions d'ideari laic i progressista, d'estratègia associativa en temps de crisi, de pedagogia lliurepensadora, i del creixement de l'individu i el seu compromís personal, amb l'equip de treball i amb l'entitat. Un altre element destacable és la implicació de les associacions locals en l'acollida dels nous activistes a partir de la implantació de la formació de formadors per a nouvinguts. L'impuls d'aquest nou programa és gràcies al treball obert als 200 formadors que actualment formen part del Claustre de l'Escola i que es reunirà el proper 15 d'octubre en el marc de l'Escola de Tardor i que es realitzarà a la seu de Rosa Sensat.

2. Segona edició del curs de creixement del Programa Teresa Claramunt. El proper cap de setmana en el marc de l'Escola de Tardor comença el curs per a dirigents en fase de creixement. Fins a 12 persones han confirmat la seva participació en una proposta formativa que dura tot el curs i que té la funció de facilitar les eines a persones que estan assumint importants responsabilitats a les seves federacions. El curs és eminentment pràctic i l'avaluació és a través del bloc que han de posar en marxa, a on van explicant els seus avenços i valoracions de la participació en activitats. S'han convidat a 5 joves dirigents d'altres organitzacions entre els que destaca en David Lizoaín secretari general de la Joventut Europea Federalista (JEF) i Pau González, president del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB).

3. Renovació de la Comissió pedagògica. S'han produït gran part dels nomenaments dels membres que formaran part d'aquesta nova etapa de la Comissió pedagògica de l'Escola Lliure El Sol, que constitueix el màxim òrgan de debat pedagògic del Moviment Laic i Progressista. Destaquen els fitxatges d'Andrés Cascio com a responsable del departament de Compromís amb l'equip; Guillem Espriu, responsable del departament d'Estratègia; Assumpta Baig, responsable del departament de Pedagogia o Santi Castellà, responsable del departament d'Ideari. Fins a una trentena de persones ocuparan les cadires d'una comissió renovada i esperançada d'incidir en la transformació de les associacions, les cooperatives i fundacions que formen part de l'entramat lliurepensador. La renovació de la Comissió i l'impuls dels nous departaments ens obliguen a sumar moltes persones lliurepensadors del món acadèmic, cultural i professional que potencialment poden sentir-se implicats amb el nou projecte militant de l'Escola El Sol.

Aquestes són tres mesures d'entrada destacables. A partir de la constitució de la Comissió pedagògica el proper 24 de novembre s'impulsaran noves estratègies que ens portaran a accions formatives que no ens havíem imaginat fins ara.

Jóvenes scouts y francmasones adultos

2011-10-04T11:44:00.003+02:00

Esta reflexión es fruto del reto epistemológico realizado entre un joven scout y un francmasón adulto; ni el scout parece ser francmasón, ni el francmasón parece haber sido jamás scout. Partiendo, pues, de un desconocimiento mutuo inicial de las organizaciones de pertenencia de los autores, rápidamente consiguen hallar los principios fundamentales de ambos movimientos, ya que nada es completamente nuevo para ellos, sino al contrario. Este libro demuestra que una institución ha influido profundamente en la creación de la otra, sobre todo, que hay un gran parecido y una extraordinaria coincidencia en el contexto histórico, en la misión y en los valores, así como en el marco simbólico y en el método educativo utilizado.

La similitud de objetivos entre francmasonería y escultismo cabe en una frase, pues no es otra que la formación y perfeccionamiento moral de la persona en una sociedad libre, laica, democrática, tolerante y respetuosa, a través de unas herramientas pedagógicas tomadas de la mejor tradición civilizada, más allá de los instrumentos educacionales del Estado y las Iglesias.

Conferència inaugural del curs acadèmic de l'Escola Lliure El Sol

2011-09-22T14:21:00.004+02:00

El proper 13 d'octubre, dia de commemoració de l'Afusellament Ferrer i Guàrdia, és el dia que donem el tret de sortida al curs acadèmic de l'Escola Lliure El Sol. De la mà de Josep Sànche-Cervelló de la Universitat Rovira i Virgili i president de l'Ateneu Republicà de Tarragona, donarem per començat el curs acadèmic 2011-2012.

Aquest any el curs acadèmic porta les novetats de l'impuls del Pla nou de la formació d'activistes amb la implantació definitiva del Programa Marta. També la segona edició del curs de creixement del Programa Teresa Claramunt per a dirigents.

Però això no s'acaba aquí, la reforma institucional i pedagògica ens portarà a impulsar els nous departaments de l'Escola que permetrà millorar la gestió del coneixement. Al voltant de 40 formadors s'han compromès ja a formar part de la nova Comissió pedagògica. Aviat us informarem dels nomenaments realitzats i dels principals compromisos que han adquirit. De moment ens quedem gaudint de l'inici del curs acadèmic, on hi està tothom convidat

Patti Smith ja és formalment "Un dels nostres"

2011-09-21T15:58:00.007+02:00

La cantant nord-americana ha rebut aquest dilluns a Barcelona en un ambient íntim el premi Christa Leem, un guardó que reconeix el seu compromís amb la llibertat i amb "els valors progressistes" que li atorga el 'lobby' de esquerres 'Un dels nostres'.

El guardó pren el nom de la ballarina de 'striptease' Christa Leem (1953-2004), que en els anys 70 es va convertir en la musa de la societat barcelonina d'esquerres, i es lliurarà la nit de aquest dilluns a l'Hotel Oriente de la Rambla.

Per a la 'Un dels nostres', "les dues van ser pioneres en la seva manera d'expressar-se i van deixar un camí obert a les generacions posteriors. Reivindicar el seu lloc en l'escenari i des de la posició pública, lluitar contra les injustícies ".

A més de la faceta més relacionada amb la ideologia i els seus valors, el premi també valora de Smith que és una de les artistes més influents del segle XX, "per la seva definitiva aportació al rock des d'una perspectiva literària ". Smith és l'autora d'àlbums de culte com 'Horses', i la veu de cançons tan emblemàtiques com 'Glòria', 'Because the night', i 'People have the power'.

El Loby 'Un dels nostres' està presidit per Joan Estrada, i el formen professionals de diversos àmbits sense adscripció a cap partit polític, però en defensa d'una societat "tolerant i progressista".

Des de 2006, premia cada any a una personalitat que representi aquests valors, i des de llavors l'han rebut la desapareguda Christa Leem - la seva mare va recollir el premi -, Salvador Allende i Lilian Thuram (2007), Marcos Ana (2008), Gonzalo Pérez de Olaguer (2009) i Baltasar Garzón
(2010).

En el mateix sopar de dilluns, vaig rebre de la mà del mateix Joan Estrada, el pin del Loby. Ara ja em puc sentir plenament un dels seus, un dels nostres.

Llibertat de consciència + sentit comú = Laïcitat

2011-09-13T09:02:00.002+02:00

Els que ens considerem ja una mica de l'Empordà llegim amb atenció aquests dies les notícies de la setmana passada referents a la construcció d'una mesquita per part de la comunitat musulmana a Torroella de Montgrí a uns terrenys adquirits al polígon industrial. I no deixen de sorprendre algunes qüestions: En primer lloc, sembla que s'està generalitzant cada cop més la construcció de mesquites fora del centre urbà i la pregunta que ens fem i si algú s'imagina una església de nova construcció en un espai destinat a activitat industrial. No ens estranya que s'esgrimeixi l'argument que la façana xoca amb l'armonia urbana de les naus industrials. En aquest sentit, sembla mentida que l'ajuntament estigui buscant esquerdes jurídiques per acabar amb la revocació de la llicència d'obres i la llicència d'obertura de la mesquita. Caldria qüestionar-se on està la preservació del dret la llibertat religiosa reconegut constitucionalment. I en darrer terme, la comunitat musulmana ha mostrat una clara voluntat de diàleg i assumeix que el seu projecte podria no ser el definitiu: On està el talant democràtic dels responsables municipals?

La llibertat ideològica religiosa i de culte és el dret representatiu de la llibertat de consciència. I així ho reconeix la màxima Norma del nostre ordenament jurídic. Ara bé, cal tenir en compte que la religió catòlica té garantits els drets per tradició. Mentres tant cada cop hi ha més persones que reclamen el reconeixement d’altres religions més enllà de la veritable. Els espanyols han respost tradicionalment a la dicotomia entre clericals i anticlericals. Però Espanya ha patit una transformació important en els darrers anys. És clar, abans ser espanyol volia dir ser catòlic, baixet, sentimental, conservador (que no de dretes o sí), heterosexual, aficionat als toros i al futbol i poc més. Avui ja no és així, es pot ser aficionat de hàndbol, escollir lliurement l’orientació sexual i ser conservador però també progressista. Ara bé, sembla que en la qüestió religiosa continua havent-hi la idea d’una inexorable dicotomia entre bons catòlics i crema-capellans.

Bona culpa d’això té el sistema asimètric de reconeixement de les religions. A més, la força desmesurada de l’Església Catòlica que agrupa a 13 milions de persones, segons el CIS dels 48 milions d’espanyols. La pregunta clau seria a qui ha d’anar dirigida la política pública. De la mateixa manera que es destinen recursos quan el Barça juga al Camp Nou amb polítiques de seguretat i s’ajusten en funció del públic assistent: màxim 100.000 persones, probablement la política pública s’ha d’acotar als menguants 13 milions d’espanyols que es defineixen exclusivament com a catòlics practicants, però també al milió de musulmans, als vuit-cents mil protestants, als cinc-cent mil ortodoxes, als cent-vint-i-cinc mil testimonis de Jehovà, als trenta mil mormons, als deu mil budistes, etc.

Cal separar la qüestió religiosa de la qüestió cultural. Cal evitar caure en l’error de pensar que tots els marroquins que hi ha Espanya són musulmans, com que tots els que celebren el Nadal en família (pràcticament la majoria) són catòlics (cada cop més una minoria). Tampoc es pot pensar que l’escola que posa un pessebre està fent proselitisme del catolicisme o està creant fidels, com seria un error considerar que tots els assistents a la festa del xai són musulmans. Hi ha una deformació de la realitat provocada pels estereotips. Per exemple la majoria dels protestants a Espanya procedeixen del XIX i també hi ha musulmans conversos.

Cal concretar què vol dir polítiques de laïcitat. Cal separar les polítiques d’immigració de les polítiques de ciutadania i de les polítiques relacionades amb la llibertat religiosa. Polítiques que fomentin la llibertat religiosa indissociablement són polítiques laiques. Si tenim clar que les religions són un dret l’estat no pot simplement mantenir-se al marge, sinó que ha de definir unes polítiques adequades de gestió de la pluralitat, principalment a través dels municipis. I per això cal abordar la qüestió amb sentit comú. Hem de ser curosos per tal de que les religions no segreguin la ciutadania en comunitats enfrontades, però també per no menystenir les aportacions que cada religió pot fer a la realització efectiva dels valors compartits. Donem prioritat al sentit comú: amic íntim de la laïcitat.

A 4 mans: Fabian Mohedano i Joan-Francesc Pont

Rel·líquia familiar: Cartell del I Congrés de la Fed. del Metall de CCOO

2011-09-12T12:36:00.007+02:00

Entre els pocs documents que ha conservat el meu pare de la seva etapa de lluita antifranquista i sindical hi ha aquesta rel·líquia, en sentit laic del terme, és a dir d'un objecte que té un alt valor sentimental per a alguna persona. Tímidament faig un enviament als amics del sindicat i un d'ells em fa una observació entorn a l'ús del català com a llengua del cartell. De fet, ni m'havia fixat. Estem entrant en una paranoia col·lectiva que no ajuda a la cohesió social i nacional, valors pels quals ha treballat tant aquesta organització sindical com moltes altres entitats socials, polítiques i culturals del país en els darrers 40 anys. Aquesta mateix amic em suggereix que ho comparteixi amb vosaltres al bloc. Serveixi doncs aquest post per retre un petit homenatge a totes aquelles persones treballadores i anònimes que van veure en el sindicalisme de classe una via d'accés a les llibertats nacionals de les que avui gaudim i que hi ha qui vol trencar fent soroll i buscant confrontació. No ho aconseguiran perquè nosaltres som molts més. Afortunadament i no com en altres qüestions em sento del costat de l'hegemonia sobre la qüestió lingüística.

De nou en marxa l'MLP

2011-09-08T22:29:00.008+02:00

L'estiu comença a quedar enrera pels protagonistes de la JMJ (afortunadament), del cententar d'activistes que han participat de l'Escola d'estiu de l'MLP i dels campaments i colònies d'agrupaments i esplais... Arrenca el curs a l'MLP. Poc a poc, es van recuperant els anhels, els compromisos, els temes pendents, els papers, els correus pendents de resposta, les reunions de debat apassionat... L'MLP i les seves entitats ja són en marxa de nou. Entre les principals accions que em portaran de cap els propers mesos destacaria:

Resoldre l'encaix d'una quinzena d'entitats d'acció social en el marc de l'MLP a partir de l'impuls de la desena entitat en forma de xarxa educativa per a l'acció social a favor de la inclusió
Impulsar la renovació de la formació d'activistes a través del nou Programa Marta Mata i l'impuls de la nova arquitectura institucional i pedagògica de l'Escola Lliure El Sol. La renovació no es pot dissociar d'un impuls d'una nova estratègia de creixement dels formadors a través del Programa Anselm Clavé. Consolidar el Programa Teresa Claramunt per a dirigents laics i
Impulsar una nova etapa per Ateneus Laics i Progressistes com a xarxa d'acció cultura, de conservació de la memòria ateneista i la promoció de l'activitat racionalista i científica com a organitzacions lliurepensadores. Cal buscar noves fórmules d'articulació que superin l'esquema de la cultura organitzativa clàssica i vàlida de l'associacionisme juvenil per a activistes i dirigents dels ateneus
Donar valor a la tasca realitzar i defensar els interessos com a sector de l'associacionisme educatiu davant la Generalitat de Catalunya, que es concreten en el conveni marc. En un context de crisi, cal sumar esforços i donar una imatge positiva i unida de les grans organitzacions d'escoltisme i d'esplai del país
Concretar el que ara només és una idea: el Congrés del Lliurepensament que ha de portar a l'articulació del discurs humanista, racionalista, científic a favor d'una educació cívica i d'una nova política que persegueix en primera i darrera instància la felicitat personal i pública
Consolidar les relacions amb les grans federacions associatives estatals i establir aliances més estables en àmbits estratègics com el coneixement en associacionisme i laïcitat, i en la formació i el creixement de dirigents

Si teniu idees i suggerències per qualsevol d'elles, no dubteu en fer-me arribar tot allò que considereu. Serà genial.

L'oficina de turisme promou l'esperit revolucionari a Tel-a-viv

2011-09-03T14:31:00.005+02:00

El Javi i la Susanna aquest estiu han estat a Palestina i Israel. M'envien sorpresos la promoció israelí sobre les atraccions turístiques de l'estiu a la capital. Sembla ser que l'acampada del 15-M ha estat un dels reclams.

No sé si interpretar-ho com a una actitud postmoderna, adultocràtica o símplement cínica, sobretot quan parla de recuperar l'esperit revolucionari dels 70.

Els responsables municipals de la capital israelí no han amagat mai la seva voluntat de convertir la ciutat en una ciutat moderna, europea i on tots els somnis són possibles, en contraposició a la vella Jesuralem, presa del seu esgotador i apassionant llegat mil·lenari.

Ara bé, amb els coneixements logístics de la gent jove allà a causa de l'esquizofrènic servei militar, no em queda cap dubte que les acampades estaven provistes d'unes bones instal·lacions ;-)

Campanya per una Europa Laica, 17 de setembre

2011-08-23T13:55:00.002+02:00

El repte de la gestió del coneixement als partits polítics

2011-08-05T13:57:00.006+02:00

Una de les qüestions de les que se n'ha parlat més en els múltiples debats del procés pre-congressual del PSC és el gap que existeix entre els programes electorals i les polítiques que finalment s'acaben posant en marxa. La principal conseqüència és una emprenyada generalitzada de la ciutadania, dels electors i de simpatitzants i militants. De la ciutadania i dels electors perque no s'ha aplicat allò que es va prometre en campanya. I dels simpatitzants i militants perque veuen com les seves idees recollides en un programa (marc) o electoral no van més enllà del paper. Es fa bona aquella cita que el paper ho aguanta tot. Entre d'altres, una de les conclusions a les que s'arriba és que hi ha por a prendre decisions valentes d'orientació nítidament progressistes per evitar abandonar la centralitat que suposadament fa guanyar les eleccions. Ara bé, caldria afegir una raó d'arrel metodològica i que fa referència a la gestió del coneixement en els partits polítics com a organitzacions dinàmiques que Generen, Transmeten i Apliquen coneixement.

Els partits polítics i el PSC no és una excepció, generen coneixement a les agrupacions locals, a les sectorials, a les convencions i als congressos mitjançant el debat i l'aprovació de documents, també a través dels materials que editen els seus think tanks. Els partits transmeten el coneixement a través dels seus espais de formació i participació (en el cas del PSC via tertúlies a les agrupacions, conferències obertes, cursos a través de l'Escola Xavier Soto, etc.). I els partits apliquen el coneixement quan governen a través dels plans d'actuació municipal, plans de govern, debat parlamentari de lleis, etc.

El Cercle Virtuós del Coneixement consisteix en establir un dinamisme sistematitzat entre Generació, Transmissió i Aplicació del coneixement en qualsevol estructura organitzativa. Per això s'hauria d'instal·lar una nova cultura per a que el gap existent entre la generació de coneixement i l'aplicació es veiés amb certa naturalitat ja que ha estat explicat amb transparència, honestedat, arguments fiables, etc. Es una fórmula que pot evitar que la ciutadania i la militància sentin la frustració que els envaeix en l'actualitat un cop tancada l'etapa de governs progressistes a la Generalitat de Catalunya i a moltes ciutats i pobles.

L'aplicació del coneixement necessàriament porta a l'origen novament del procés. S'ha modificat aquella idea inicial quan es governa. El xoc amb la realitat fa revisar allò que es va pensar que era l'estratègia o la proposta encertada. El cercle virtuós permet posar en contacte qui aplica el coneixement i qui el genera de manera que el diàleg permet enriquir l'estratègia, el procés, i per tant, l'organització.

La qüestió és com resoldre la manca d'un cercle virtuós del coneixement. Hi haurien dues claus:

Portes obertes al think tank. Amb l'objectiu d'esdevenir un espai viu, dinàmic, obert, centrat en atraure coneixement, en sistematitzar-lo, en difondre'l, en compartir-ho amb la militància, la societat civil i el conjunt de la ciutadania. Els tancs de pensament com a espais de debat d'idees, de font de recerca d'experiències existoses, d'interpretació de la realitat i de previsió d'escenaris. Anar per davant vol dir obrir les portes, escoltar i buscar complicitats més enllà del propi partit
Tothom és protagonista de la formació. L'escola de formació i el seu pla on s'integren idees i protagonistes. Cal que les escoles de formació dels partits esdevenguin espais de diàleg entre els generadors de coneixement amb els qui l'apliquen. Cal que hi hagi un desplegament de l'acompanyament en l'acollida, el creixement i el relleu dels dirigents polítics. La formació dels dirigents i dels militants preveu de la frustració i els malsentesos. La formació ideològica abans que la formació en habilitats comunicatives. Cal saber parlar en públic però principament els dirigents han de saber d'on venen, què defensen, etc. Tots i cadascun dels militants són escola formant part d'una comunitat d'aprenentatge, de transmissió de la memòria i la perspectiva històrica juntament transmissió de la innovació i les noves receptes.

Un dels reptes del PSC per al proper congrés és saber dotar al think tank d'una estructura que permeti recollir totes les iniciatives al partit en la generació de coneixement. La Fundació Campalans ha de ser pal de paller de la innovació de la política reformista que vol aglutinar el socialisme català. I ha de comptar amb la complicitat de l'Escola Xavier Soto com a instrument vertebrador del debat que articulen les sectorials i que permeti l'enfortiment i transformació real de les agrupacions territorials.

La clau està en ser capaç d'articular una proposta atractiva que comprometi a dirigents polítics protagonistes en el govern de les ciutats i en l'oposició parlamentària (Aplicació) en els processos de debat (Generació) i formació (Transmissió). El repte d'integrar pensament i acció és meravellós. Tard o d'hora els partits amb estructures decimonòniques s'hi hauran de posar, en joc està la valoració que es fa del sistema democràtic. D'altres realitats organitzatives ja s'hi han posat fa temps.

De Germanor Escolta de Catalunya al procés de Construcció de la FCEG

2011-07-21T22:22:00.007+02:00

S'apropen els deu anys de l'Assemblea constituent d'Acció Escolta de Catalunya a l'Hospitalet de Llobregat. I es poden començar a valorar algunes qüestions que poden tenir conseqüències en els processos apassionants que estan immersos els dirigents actuals de l'Escoltisme Català. M'explico...

Germanor Escolta de Catalunya neix de tres agrupaments d'Escoltes Catalans i un de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya l'any 1989. Des del principi els seus dirigents mostren l'anhel de ser membres de la FCEG. I aquesta és una idea que es transmet entre tots els seus actius al llarg de la seva existència. Per això, tot i ser una organització formada per 4 agrupaments laics, decideixen muntar una organització que es defineix com a PLURALISTA. Pensen que potser algun dia podran ocupar una cadira a la Federació en qualitat d'aquesta denominació, ja que com a laica entèn que ho té molt complicat. També es defineix com a pluralista amb l'objectiu de deixar la porta oberta a l'entrada d'agrupaments escoltes confessionals procedents de MEGSJC o fins i tot de nova creació.

Scouts de Catalunya és l'organització hereva d'Exploradores de España- Asociación de Scouts de España a Catalunya (ASDE). La seva definició en l'àmbit espiritual depèn de les decisions que es prenen a Madrid. Els documents procedents d'ASDE fan definir l'organització com a PLURICONFESSIONAL.

En el moment de la fusió entre Germanor Escolta de Catalunya i Scouts de Catalunya, en el procés anomenat ProjGECte eSColta, cap de les dues organitzacions disposen de materials potents de treball de la qüestió espiritual. Com que no es vol fer de gairebé res un conflicte, finalment es pren la forma d'organització OBERTA, tal com es pot trobar en la definició del Projecte Educatiu d'Acció Escolta de Catalunya i que actualment em consta que està en procés d'actualització, coincidint amb els 10 anys de l'entitat. S'interpreta gairebé com a sinònim de laica, però es vol evitar conflicte tant internament amb algun agrupament que fa especial èmfasi a la qüestió confessional, com externament amb Escoltes Catalans, entitat definida com a l'associació laica de l'escoltisme català.

Acció Escolta en tant que hereva d'Scouts de Catalunya entra a la FCEG en un procés reconegut per totes les parts com a dur i llarg. Els Estatuts de la FCEG (els actuals) defineixen a Acció Escolta com a entitat Pluriconfessional. EC insisteix que així sigui amb el suport d'ASDE, que encara no havia encetat el seu debat intern sobre el tema. Ben curiós que una organització que es defineix com a laica no vulgui permetre a una altra que es defineixi com a tal. Sembla, a priori, un contrasentit sobre el que expressa la laïcitat com a principi i com a mètode.

Escoltes Catalans amb la incorporació d'Acció Escolta de Catalunya al Moviment Laic i Progressista -i veient que és una forma de prendre-li l'espai escolta laic a Catalunya- llença una ofensiva als estaments escoltes internacionals. Provoca un pronunciament contundent del Comitè de Constitucions (veure carta en arxiu, també a la safata de correu de Micky López) en la que adverteix que: pluralista, pluriconfessional, oberta, multidenominació i laica és per a la WOSM sinònim i que Acció Escolta de Catalunya no està a la FCEG en tant que definició espiritual sino com a organització territorial d'ASDE a Catalunya. Aquesta carta deixa la via lliure a Acció Escolta per a definir-se com vulgui en l'àmbit espiritual. Aquesta carta passa desapercebuda per a la resta d'actors. Tant és així que la carta i el moviment d'Acció Escolta en la seva definició espiritual té unes conseqüències demolidores i irreversibles en el panorama escolta català, i també espanyol:

1) Acció Escolta es defineix de forma tàcita com a organització laica a partir de la segona part de la dècada passada. Com comentava anteriorment, sembla que el 2011-2012 es fa la revisió del Projecte educatiu que probablement substituirà el mot d'Oberta pel de Laica. I que ja s'havia reformat estatutàriament, definint-se com a LAICA des de la revisió dels Estatuts de la VI Assemblea Nacional de 2006, fruit del debat generat arran de l'ingrés a l'MLP i dels acords/conclusions dels 3 seminaris sobre laïcitat conjunts amb la Fundació Ferrer i Guàrdia. Es van trigar 4 anys en arribar a l'objectiu inicial, però la bona notícia és que s'arriba sense conflicte intern. La laïcitat, incideixo, és un mètode i no pas un carnet o segell.

2) MEGSJC o potser ja MEGC obre un debat intern sobre la idoneïtat de convertir-se en organització pluralista, ocupant l'espai que deixava Acció Escolta en l'àmbit plural-pluriconfessional. Consideren que poden cobrir la definició CONFESSIONAL de l'organització. No arriben a una conclusió amb conseqüències estatutàries. Però seria interessant conèixer els debats en els darrers 6 anys al respecte. Amb tota probabilitat el procés actual de la FCEG és fruit sobre els debats interns del moviment recentment.

3) ASDE engega un debat intern amb la trobada a Màlaga i posteriorment amb una ponència a la Conferència Federal en la que finalment decideix deixar de ser una organització pluriconfessional per passar a denominar-se ORGANIZACIÓN ABIERTA Y PLURAL. Acció Escolta juga un paper important en aquest procés així com la Fundació Ferrer i Guàrdia exercint de think tank amb qui manté un conveni de col·laboració. (veure publicacions al respecte: Declaració d'Al Andalus i Conclusions de la Conferència Federal). La paraula laica apareix per primer cop en la definició sense ser la que ho defineix.

Coses que ens han ensenyat els processos esmentats:

1. A la WOSM li és igual com es defineixi l'organització, si no està adscrita a una confessió concreta.

2. El debat de la laïcitat acaba sent un debat en clau interna de país: Catalunya o Espanya, no pas per a una definició en clau internacional WOSM. Com a mínim fins ara. Cal entendre les dificultats de traducció total entre el mot Laïcitat al món continental i el mot Secularisme al món anglosaxó, així com la influència del protestantisme vs catolicisme a l'espai públic, respectivament.

3. Val més la pena en el procés de la FCEG, buscar una denominació poc agressiva, que el camí de la secularització és inevitable. L'exemple és ASDE. Millor definir-se com a OBERTA, PLURAL, PLURALISTA, que no pas forçar la definició de LAICA. Potser val la pena parlar de laïcitat, de societat secularitzada, de la pluralitat religiosa i filosòfica existent, però no definir l'entitat com a laica.

Vagi per endavant que la securalització a Catalunya és irreversible -tal com demostren les dades- i que el temps posarà els mots on correspon. Al revés poques vegades succeeix.

Manifiesto por la Libertad de conciencia

2011-07-17T21:24:00.006+02:00

La Humanidad ha nacido libre

La naturaleza no ha creado ni valores, ni religiones, ni iglesias, ni la censura, ni la propiedad.

La Humanidad se ha hecho si misma saliendo de la prehistoria en una larga lucha contra las terribles dificultades de un mundo que ni conocía ni entendía. Escapando de forma gradual a las limitaciones y a los obstáculos -incluidos los obstáculos y las limitaciones creados por la propia humanidad- ha ido consiguiendo, por sí misma, hacer valer sus derechos.

Los derechos de la Humanidad no se fundamentan ni son parte de otros supuestos "derechos" de origen desconocido. Existen porque la Humanidad existe. Los Derechos de la Humanidad son "verdades evidentes por sí mismas"

El primero de estos derechos, la primera de estas libertades es el derecho a pensar libremente.

La libertad primera y fundamental es la Libertad de Conciencia.

De hecho, la Humanidad existía antes que las iglesias. Y así, en efecto, por encima de las Iglesias, está la Humanidad.

Los dioses, las iglesias, las supersticiones, los dogmas son creaciones humanas y nada más.

Cada vez más Conciencia

"Más luz!". A siglos de distancia, hacemos nuestra la última frase de Goethe.

La Libertad de Conciencia es la libertad de la Humanidad para explorar el mundo y para examinarse a si misma.

La Humanidad es falible y perfeccionable, ya que está dotada de razón y por supuesto de capacidad de critica.

Lo que la Humanidad ha hecho, puede deshacerlo.

Las generaciones sucesivas no pueden quedar encadenadas entre sí y para siempre.

A la diferencia de las religiones, la Humanidad libre y consciente negó, y niega la infalibilidad.

Lo que es bueno para los Papas no es bueno para los hombres.

La Humanidad es perfectible, es decir, se puede corregir y mejorar, no se ve el paraíso como un pasado culpable y acabado ni como un porvenir inaccesible y mítico, sino como una parte del todos los días, permitida por la libertad de conciencia.

Podemos decir, con Protágoras que «el hombre es la medida de todas las cosas".

La mente humana es ilimitada. Capaz de dividir las células más pequeñas del Universo, también es capaz de cambiar su propia estructura, para conquistar planetas, para buscar sobre el origen del mundo y de pensar sobre su propio futuro.

Y, por desgracia, es capaz de programar su propia destrucción.

El destino de la Humanidad es el proyecto de la Humanidad; y Prometeo, el rebelde, tenía razón para arrebatar el fuego a aquellos que, en la mitología, eran sus dueños para darselo a los hombres. Esta es una metáfora de la Humanidad en su lucha por la emancipación, afirmando la libertad de conciencia, que no es otra cosa que la libertad de la Humanidad.

La Humanidad siempre se ha enfrentado a los dogmas religiosos. Cada vez que la Humanidad ha avanzado, independientemente de cual fuera la forma, y ha afirmado sus derechos, las Iglesias lo han condenado.

Historia

La lista de los mártires y héroes de la Libertad de Conciencia es mucho más larga y grande que los recuerdos que podemos hacer aquí.

Sócrates fue condenado a la cicuta porque animaba a los jóvenes a pensar por sí mismos.

El filósofo de la Sorbona, Abelardo fue mutilado por afirmar que su propia opinión valía tanto como la de los "Padres".

El científico Galileo fue condenado por no cumplir las verdades expresadas en la Biblia sino las que producían sus propias investigaciones.

Lo mismo ocurrió con Etienne Dolet, Giordano Bruno, Miguel Servet., Vanino Vanini y muchos otros.

Cuando se escribió el primer texto que establecía derechos en Occidente (la "Carta Magna en Inglaterra en 1215) el arzobispo de Canterbury, Langton, que había apoyado el texto fue suspendido por el Papa.

La Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano de 1789, en Francia, fue condenada por el Papa.

Charles Bradlaugh, que en 1880 fue elegido democráticamente para él parlamento de Westminster tuvo que librar una larga batalla por el derecho de sentarse en el Parlamento sin tener que jurar fidelidad a la fe anglicana.

El pedagogo y librepensador español, Francisco Ferrer i Guardia fue asesinado en 1907 a petición de la jerarquía católica.

El librepensador e irreligioso Chevalier de la Barre, fue ejecutado por orden de la Iglesia y el líder de la libertad de pensamiento alemán Max Sievers fue ejecutado en Hamburgo en 1943 por los nazis.

La lista es muy larga... refleja la lucha incesante entre el dogma y la Libertad de Conciencia.

Hoy en día

Todo el mundo ve que las Iglesias siguen reprimiendo y persiguiendo las conciencias. Las Iglesias no han cambiado.

A modo de ejemplo, en Pakistán, el Dr. Younus Shaikh, acusado de blasfemia fue condenado a muerte en 2001. Antes de que pudiera refugiarse en Europa, tras una campaña internacional de solidaridad, pasó más de 3 años en el corredor de la muerte.

En Nigeria, el militante Leo Igwe ha sido detenido y golpeado varias veces por la policía por defender a los acusados de "brujería". Fue puesto en libertad en enero de 2011, después de dos días de detención después de una campaña internacional en favor suyo.

El juez italiano Luigi Tosti continúa liderando la lucha para ser reintegrado con todos sus derechos después de haber sido revocado porque se negó a celebrar una sesión judicial en una sala de justicia decorada con un crucifijo.

El 18 de marzo de 2011, la "Gran Cámara", que es la instancia de apelación formal ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, a petición del gobierno de Berlusconi, ha dado la razón al Estado italiano que pretende seguir imponiendo la presencia de crucifijos en las Escuelas Públicas en la península (es el caso conocido legalmente como "Lautsi).

Podríamos tomar otros muchos ejemplos como la reciente destrucción de obras de arte en Avignon en Francia, por un comando católica, porque las consideraba "blasfemas".

Arrebatar, defender o restaurar la libertad de conciencia

Al igual que cualquier derecho, la Libertad de Conciencia debe estar incluida en los textos, ya sean declaraciones, constituciones, leyes u otros instrumentos jurídicos.

En algunos países, estos textos ya existen. Esta es la Primera enmienda en la Constitución de los Estados Unidos: "El Congreso no aprobará ninguna ley que otorgue una preferencia a una religión, o que prohíba el libre ejercicio, limitando la libertad de expresión, la libertad de la prensa o el derecho de los ciudadanos a reunirse pacíficamente y para enviar peticiones al gobierno para conseguir la reparación de los daños sufridos. "(1791).

La Ley de Separación de Iglesia y Estado en Francia (1905) " La República no reconoce, sufraga ni subvenciona ninguna religión. En consecuencia, a partir del 1 de enero siguiente a la promulgación de esta Ley, deberán ser retirados de los presupuestos del Estado, de los departamentos y de los municipios, todos los gastos relacionados con el ejercicio de la religión "; del artículo 3 de la Constitución mexicana (1917) "o la adquisición o posesión, o la administración de bienes inmuebles para la Iglesia, sin personalidad jurídica de la Iglesia, de Portugal, de la Rusia revolucionaria en 1917, el referéndum constitucional en Bolivia (2009) de la Constitución "provisional" de Nepal (2007), entre otros.

Vale la pena recordar que estos textos son a menudo incumplidos y que su defensa o su recuperación es necesaria como es el caso, por ejemplo, en Francia, donde todos los gobiernos desde el gobierno de Vichy han violado la Ley de Separación.

Por eso saludamos todos los combates que van en la dirección de la libertad de conciencia, incluyendo la reciente derogación del delito de blasfemia en el Reino Unido. En Polonia, en marzo de 2010, la revista GOSC Niedzielny Episcopal archidiócesis de Katowice fue condenada por haber comparado a la feminista Alicja Tysiac con los criminales de guerra nazis. Y hay otros ejemplos de logros conseguidos.

Acogemos con satisfacción las manifestaciones anticlericales en Polonia e Italia, y saludamos a las decenas de miles de personas marchando por las calles de Beirut en el Líbano diciendo "El secularismo es la solución", en un país donde el sistema es una mezcla compleja de cuotas de reparto de poder basado en el concepto de comunidad, de miles de manifestantes que en Túnez hacen suyo el lema "La laicidad y la tolerancia = Libertad", "Para Túnez laica", los miles de manifestantes que marcharon en Londres durante la visita del jefe de la Iglesia Católica a decir “¡Que pague el Papa!”; los manifestantes laicos en España...

En todas las latitudes, en todos los continentes, la forma es variable, pero el fondo es el mismo: la exigencia de la Libertad de Conciencia!

Nosotros luchamos por la derogación de todos los Concordatos, en contra de todas las guerras de religión y en contra de cualquier "choque de civilizaciones".

Reflexiones

Nuestras tradiciones y nuestras luchas, incluyendo las mociones y las resoluciones del Congreso Mundial del libre Pensamiento en Roma en 1904, son el aval y la promesa de nuestros compromisos.

En la tradición del Congreso Mundial de Roma en 1904, los presentes o representados en el Congreso Mundial de Oslo de 12 de agosto de 2011, de fundación de la AILP (Asociación Internacional de Libre Pensamiento) decidirán sobre implementar dos campañas sobre la verdad sobre la financiación de la religión y sobre la justicia para las víctimas de las Iglesias.

Porque estamos a favor de la libertad de conciencia, que implica la separación de Iglesia y Estado, queremos claridad en la financiación de las religiones, esta "economía de púrpura" que grava los presupuestos del Estado a costa de los capítulos de Salud o de Educación, en favor exclusivo de unos beneficiarios que se califican como "espirituales".

Queremos justicia para las víctimas de las Iglesias.

La justicia no es el mero arrepentimiento. El arrepentimiento es un hecho religioso que no afecta más que las Iglesias que se sitúan a sí mismas por encima de las leyes humanas.

Queremos justicia, lo que implica que, si se reconocen culpables se apliquen sanciones jurídicas, financieras y morales.

Justicia para las víctimas de abusos sexuales de Iglesias; se ha demostrado que el abuso sexual en la Iglesia es una institución de la Inquisicion.

Justicia para las víctimas de la discriminación del IV Concilio de Letrán de 1215 que condenó a los judíos a llevar un distintivo amarillo; para las de la Inquisición golpeando a judíos, musulmanes o "herejes".

Justicia para los pueblos colonizados y "evangelizados" privados de sus derechos y de sus tierras en África, Asia, América Latina, América del Norte. Hacemos nuestras las palabras de J. Kenyatta "Cuando los blancos vinieron a África, teníamos la tierra y ellos tenían la Biblia. Nos enseñaron a rezar con los ojos cerrados: Cuando los abrimos, la tierra era de los blancos y nosotros teníamos la Biblia".

Queremos la plena libertad de investigación científica desde el marco del respeto de la conciencia individual.

Queremos el derecho de las mujeres a controlar sus cuerpos.

Queremos que la separación completa de la educación y la religión. Las familias pueden aprender lo que consideran bueno para sus hijos pero eso no es una tarea de la escuela pública.

Nosotros no reprochamos a las personas sus opiniones. Reprochamos a las instituciones que quieran imponer sus opiniones.

Perspectivas

Nosotros, presentes o representados en el Congreso Mundial del Libre Pensamiento en Oslo, confrontados a la vez por las investigaciones y por la situación del tema crucial de la Libertad de Conciencia, sin querer sustituir a cualquier otras asociaciones y organizaciones, nacionales e internacionales, afirmamos:

- La Libertad de Conciencia es un elemento constitutivo de la Democracia

- La Libertad de Conciencia es parte integrante de la liberación de la Humanidad

Nos comprometemos a:

- Defender en todas partes y para todos esta libertad.

- Y a expresar solemnemente nuestra solidaridad fraterna con todos los que son y sean perseguidos por sus opiniones.

- Pedir a todos aquellos que reconozcan como propio este manifiesto a unirse a esta lucha.

Este Manifiesto es objeto de debate y será propuesto a la votación del Congreso Mundial de Librepensadores de Oslo, que se celebrará 10 de agosto 2011.

Este Congreso Mundial tiene como objetivo reconstituir una Asociación Internacional del Libre Pensamiento.

Patti Smith rebrà el Premi Christa Leem 2011

2011-07-12T19:18:00.003+02:00

El lobby “Un dels Nostres”, va concedir ahir a la nit el Premi Christa Leem 2011 a l'artista nord-americana Patti Smith. El lliurament del premi tindrà lloc el proper 19 de setembre en el
transcurs d’un sopar al mític Hotel Oriente de Barcelona, al qual assistirà la pròpia Patti Smith. Tant Christa Leem com Patti Smith van despuntar des de molt joves en el món de l'escena d'una manera transgressora, revolucionant el concepte d'art, i fent que la societat sencera obrís els ulls a una nova forma de llibertat d'expressió.

Totes dues van ser pioneres en la seva manera d'expressar-se i van deixar un camí obert a les generacions posteriors. Van reivindicar un lloc a l'escenari i, des de la seva posició pública, van lluitar contra les injustícies. Christa Leem va fer del striptease un art i es va convertir en la musa de la societat barcelonina d'esquerres. Patti Smith és una de les artistes més influents del segle XX per la seva definitiva aportació al rock des d'una perspectiva literària. És l'autora d'àlbums de culte com el fonamental “Horses”, i la veu que ha triomfat amb himnes poètics i poderosos com ara “Gloria”, “Because the night” i “People have the power”. En aquesta ocasió, i per damunt de tot, es destaca la persona compromesa, generosa i vital, portadora d'un missatge de llibertat i valors progressistes.

El col·lectiu “Un dels Nostres” està format per professionals de diversos sectors i no està lligat a cap marca ni partit polític. El formen persones que es defineixen com a lliurepensadores, unides per un compromís amb la llibertat d'expressió i en defensa d'una societat tolerant i d’esquerres.

El premi es lliura en el decurs d’un sopar on hi son convidats tots els membres del lobby, la mare de Christa Leem, personalitats destacades del món de la cultura i la política de Barcelona i els mitjans de comunicació. L'acte té lloc al mític Hotel Orient, un dels més antics de Barcelona i amb forts lligams amb la història de la ciutat.

Conciliar per educar d'Esther Sánchez Torres

2011-07-12T18:05:00.005+02:00

Avui s'ha presentat al Cercle d'Economia l'estudi Conciliar per educar coordinat per Esther Sánchez Torres, actual Secretària d'ocupació i relacions laborals de la Generalitat de Catalunya i directora del Departament de Dret Privat d'ESADE anteriorment. El resultat publicat és fruit del treball impulsat conjuntament per la Fundació Bofill, el Cercle d'Economia i ESADE. El temps és fonamental per a poder educar. La conciliació s'ha plantejat des dels drets laborals, del paradigma de la igualtat home i dona, de l'estat del benestar, de la salut psicosocial i dels recursos humans i la productivitat. Aquesta publicació enfoca la conciliació com a instrument fonamental per garantir uns processos educatius dels infants i adolescents de qualitat. L'educació és un element fonamental per millorar la democràcia i per tant el temps juga un paper clau en el seu enfortiment. Per altra banda l'educació, com demostren els estudis, juguen un paper determinant a l'hora de buscar treball, sent el fracàs escolar una causa objectiva que dificulta l'accés a una feina. Un bon acompanyament en el procés educatiu dels infants millora la intel·ligència emocional fent desenvolupar competències que actualment demana el mercat de treballs tals com l'autonomia, la comunicació, la capacitat negociadora, etc. El llibre tracta aquests i altres temes amb l'objectiu de cercar la quadratura del cercle que permeti conciliar per educar.

Quin impacte tenen sobre l’educació de les criatures les tensions en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i laboral? Quines han de ser les polítiques actives i les noves cultures d’organització empresarial? Amb aquest informe volem obrir una nova línia de reflexió en què la conciliació tingui com a eix de referència el dret a l’educació dels fills i filles, i de la qual en derivi una sinèrgia entre el món educatiu, l’empresarial i l’esfera familiar.

Col·laboració de Xavier Peralta: 20 horas, hora local

2011-07-11T17:24:00.000+02:00

Ocho meses. Concretamente, doscientos cincuenta días. No es que lo cuente. Aparece parpadeando en la pantalla cada día. Desde mi llegada, tengo mi momento delante de la pantalla. A las 20 horas. Hoy hace justamente doscientos cincuenta días.

A las 20 horas, hora local, contacto con mi gente. Me es imposible antes. A las 19 horas, hora local, alguien a quien todos llaman por aquí el jefe, me retiene. Aún considerando que es tarde, él parece tener todo el poder para hacerlo. En contra de mi voluntad, sigue razonando y hablando acerca de estupideces que sólo a los de aquí parece interesar. En mi sitio no es así.

Aún no entiendo el porqué de este destino. Me tocó a mi, sin más. Aquí todo funciona diferente. Todos van a primera hora a esos sitios llamados curro. Todos parecen odiarlo y sin embargo no salen de sus cubículos hasta que han pasado 12 horas. Eso contando las dos horas para impregnarse las corbatas con aromas variados en los locales donde hacen el menú.

En mi lugar los días también tienen 24 horas. Y sin embargo, a las 16 horas, hora de Göteborg, ya estoy en casa. Mi mujer también. De hecho, ella llega antes, a las 15.30 horas, gracias a las políticas de conciliación que existen en mi sitio. Recoge a la niña antes.

Las echo de menos. Acabo de llegar a mi casa provisional aquí, en este mundo. Estoy cansado, muy cansado. Cinco minutos y hablaré con ellas. A las 20 horas, hora local.

El Congrés ja ha començat! Dia 1 del grup del Boga

2011-07-07T13:36:00.009+02:00

En un ambient fraternal ens vam trobar l'altre dia un grup de 12 activistes i dirigents d'organitzacions laiques que compartit simpatia o militància política socialista. L'objectiu no tenia cap altre que posar en comú la desorientació sobre la situació en la que es troba el PSC. Volíem compartir informació, visió i debatre sobre el període pre-congressual en el que es troba el partit. Vam començar amb una intervenció de Jaume Moreno, que ens havia enviat un document en els mails de convocatòria. Ens va explicar els dèficits d'estratègia de comunicació i acció política dels darrers anys. Considera que s'ha volgut quedar bé amb tothom i això ha fet perdre credibilitat. El PSC perd eleccions perque s'ha convertit per a la ciutadania en part del problema i no en part de la solució a les necessitats socials. Tot això en un context de pèrdua de l'hegemonia cultural de l'esquerra. I amb l'eix de País que distorsiona l'agenda política reformista progressista i dificulta l'entesa entre l'esquerra plural a Catalunya. Es coincideix en la necessitat d'articular l'espai social progressista per a una aliança social de progrés. Cal un partit en permanent contacte amb la ciutadania i amb les associacions motor del canvis social de barris i pobles. Es considera que l'educació ha de ser un eix fonamental del projecte socialista del futur i la garantia de l'estat del benestar. En aquest sentit, es mostra la preocupació per les retallades sobre conquestes adquirides en els darrers 30 anys de democràcia. No es troba consens sobre la qüestió del grup propi al Congrés, sobre la relació amb el PSOE o fins i tot amb la idea de l'Espanya federal. On sí es troba coincidència sobre l'anàlisi és en la necessitat de millorar els mecanismes de democràcia interna del partit, la qüestió de la ratio de delegats al Congrés ha generar una emprenyada important.

Apareixen els segons plats, pasta, estem al Boga, mític restaurant d'Avinyó amb Ample, fem un repàs dels diferents grups que han sorgit: +PSC, Congrés des de Baix, 15M Socialista, Per un nou socialisme, Esquerra Socialista, Alcaldes independentistes del Penedès, a banda de l'estructura consolidada de Nou Cicle. Apareixen els noms que sonen de Joan Ignasi Elena, de l'Àngel Ros, del Pere Navarro, del Miquel Iceta, de la Iolanda Pineda. Ens emplacem a convidar-los a partir del setembre a la nostra sembla ja institucionalitzada tertúlia. Abans de les 23 comença a marxar gent, la meitat dels assistents són de fora de Barcelona. Prometem tornar al Boga tant bon punt tinguem confirmació d'algú que vulgui venir a explicar les seves propostes i reflexions. Recollim la cita d'Alfonso Guerra que va deixar anar en Vicenç Molina: "Alguna cosa s'ha de fer si no sembla que tot sempre és dels altres". Calen canvis per fer que discurs i acció política vagin de la mà, per ser més creïbles, autèntics i capaços de donar respostes fermes.

Ah, pels curiosos, ens vam trobar l'Assumpta Baig, en Vicenç Molina, en Santi Castellà, la Núria Bolet, la Núria Galán, la Maria Bermejo, el Jaume Moreno, la Carme Mata, el Xavi Bretones, l'Arcadi Corominas, la Míriam Aranda. S'excusen la Pilar Soler, en Joan-Francesc Pont, l'Enric Benages, el Manel González i l'Andrés Cascio. Si algú s'anima a venir al proper, ja sabeu que menjarem pasta i pizza. Sospito que d'aquí al Congrés els restaurants podran estar contents amb tanta activitat de conxorxa, de debat apassionat i de dibuix de pactes en base a somnis o cadires. El Congrés ja ha començat!

Rational Time i QUIT: segell UPC i segell UAB

2011-06-29T00:39:00.006+02:00

Rational Time SL és una spinoff de la Universitat Politècnica de Catalunya creada amb el suport del Programa Innova de la UPC. L'empresa, fundada l'any 2007, realitza activitats de consultoria i projectes a mida en l'àmbit de l'Organització del Temps de Treball (OTT), i ha desenvolupat una solució via web per a la gestió del calendari i l'horari laboral del personal, tant en el sector industrial com en el sector serveis. L'Organització del Temps de Treball (OTT) és la disciplina que estudia i proposa solucions per als nous reptes que planteja aquest aspecte de l'evolució de la nostra societat, constituint-se en un instrument de flexibilitat que permet l'adaptació a diferents factors, com la variabilitat de la demanda al llarg de l'any, de la setmana o de la jornada, l'increment de la jornada operativa i/o dels dies d'obertura, l'augment del nombre de persones que treballen a temps parcial o que necessiten un horari flexible, l'augment de la polivalència del personal o l'aposta per afavorir la conciliació laboral i familiar. En definitiva, ha augmentat la complexitat de la gestió de l'OTT.

No és casualitat que vagin sorgint projectes especialitzats amb l'objectiu de tractar la qüestió del temps des de diferents visions. També existeix el Centre d'Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT), nascut el 1991. El grup rep el 1995 el reconeixement com a Grup de Recerca de Qualitat atorgat per la Generalitat de Catalunya. I a partir de l'any 2003 rep el reconeixement de Centre Especial de Recerca de la UAB. L'objectiu fonamental se centra en el desenvolupament i la consolidació d'una línia de recerca que relacioni els àmbits de treball i vida quotidiana. Així, doncs, aposta per un tipus d'investigació que tendeix a interrelacionar àmbits i àrees més que no pas a la segmentació. Es tracta d'un tipus de recerca al mateix temps teòrica i aplicada, convençuts que és també el deure respondre als problemes reals de la societat.

Rational time i QUIT: dues propostes indissociables als segells de la UPC i la UAB.

Fa 15 anys que estic afiliat a CCOO

2011-06-23T18:50:00.007+02:00

Aquest any fa 15 que estic afiliat a les Comissions Obreres de Catalunya. La meva afiliació ha estat sempre una qüestió de compromís i de suport al projecte sindical de classe que representa. Hi ha molta gent que critica els sindicats, alguns tenen el privilegi de fer-ho des de les tertúlies i altres altaveus que promou i articula el capitalisme salvatge. Són l'hegemonia instal·lada que intenten derrotar a quasevol peu un pilar de la democràcia.

Hi ha molta gent que consumeix sindicat pels seus serveis i recursos, ja em sembla bé, qualsevol projecte que vulgui salvaguardar els interessos d'un col·lectiu, en aquest cas la classe treballadora, ho ha de fer a partir de la política (interlocució) però també oferint eines als seus membres (serveis). D'aquesta conjuntura hi ha qui ha fet bandera dient que els sindicats estan burocratitzats i constitueixen una bona pràctica de clientelisme. Crítiques tendencionses articulades per la dreta i alguna part de l'esquerra desorientada que probablement m'assenyalen avui com a còmplice amb aquest post d'un nostalgi defensor d'estructures decimonòniques. Que s'hi posin fulles.

La única cosa de la que em queixo dels sindicats és de la vigilància intensiva -i cansina- que fan els amics de CCOO dels amics de la UGT i viceversa. Però com qualsevol ram, no? Visca CCOO, visca el sindicalisme de classe, visca la classe treballadora. Segueixo creient que els sindicats constitueixen instruments indissociables a la recerca de la igualtat, la llibertat i la fraternitat. Vosaltres no?

La matemàtica postmoderna i els anhelats dos terços de consens

2011-06-14T21:58:00.006+02:00

L'amic Anton Layunta em fa arribar això de Matemàtica postmoderna. Què veig?

1. El cercle de la Dreta és més gran que el de l'Esquerra.
2. El cercle de l'Esquerra el veig per sota de la Dreta. De fet, gairebé el tapa. Potser hi ha qui veu el de la Dreta per sota del de l'Esquerra: Això depèn de l'optimisme o del realisme de cadascú. Avui m'agafeu una mica pessimistes.
3. "Ay dios mío" dic jo també, si aquesta part constitueixen els dos terços dels que s'han de posar d'acord els grans partits d'un país (CiU-PSC) i (PSOE-PP)? Doncs que Déu ens agafi confessats. Va per vostè Dr Pont ;)

2011-06-07T00:59:00.001+02:00

Cargando...

Resum Video de PULP a Barcelona el 27 de maig de 2011

2011-06-01T16:43:00.002+02:00

We All Want to Be Young (spanish subtitles)

2011-06-01T16:12:00.002+02:00

Cap a on es dirigeix el món àrab: balanç de 6 mesos de revoltes

2011-06-01T14:06:00.002+02:00

Reduir la burocràcia és possible

2011-05-31T09:33:00.004+02:00

Aquests dies l'Agència tributària truca a la porta de tots els ciutadans. Dels que tenim uns moviments econòmics del més normalets del món, ho saben tot. Et faciliten l'esborrany de la Declaració de la renda amb totes les teves dades. Fins i tot amb sorpresa recordes alguna activitat de l'any anterior que havies oblidat. Els avenços en la gestió de la informació tributària han estat bestials en els darrers anys. Fins i tot, genera afecció cap al sistema tributari.

La pregunta que em faig és si aquests avenços que han millorar la relació entre l'Agència tributària i el contribuent no es podrien aplicar a altres àrees de l'administració pública. Un model totalment informatitzat i integrat com és el cas de la renda es podria aplicar a la relació de les associacions amb l'Administració. Facilitaria la gestió i activitat administrativa de les entitats, reduiria el temps destinat a accions sense valor afegit i, permetria a les institucions conèixer de primera mà el finançament de les organitzacions socials d'una manera integral i transparent. Sembla surrealista que s'hagin de lliurar determinats papers cada cop que es presenta un projecte.

En un moment en que es demana un canvi de relació entre les institucions i la ciutadania, resulta imprescindible transformar la relació entre l'administració i les associacions. Un canvi en aquest sentit seria una forma de combatre la crisi ja que es podria fer una reducció de persones ocupades a banda i banda preocupades en fer funcionar la maquinària burocràtica. Tenim com a exemple la transformació de l'Agència tributària i ja sabem que reduir la burocràcia és possible.

Les bombolles i el PSC

2011-05-27T04:20:00.005+02:00

Bombolla immobiliària, bombolla d'actius financers, bombolla gastronòmica, bombolla sanitària, generació bombolla... I ara tot d'una ens adonem que el fenòmen bombolla fins i tot ha arribat al socialisme català. Ahir participava en un debat de tuits en el que es deia que calia punxar la bombolla si volem tornar a reconnectar amb la ciutadania. Comencen a aparèixer escrits i manifestos que plantegen una revisió de tot, de dalt a baix, perquè el paisatge polític, tal com ahir s'entenia o es veia, ha canviat forçat des del 28N i sobretot després del 22M. La bombolla és una paraula poc utilitzada per analitzar organitzacions polítiques però que serveix perfectament per definir els canvis traumàtics que en els últims quatre mesos han viscut dirigents i militants del PSC. És una paraula que hem associat al totxo i, per tant, ens és extremadament desagradable. Però defineix a la perfecció un procés patit que alguns pocs ja vaticinaven en el pròsper i llunyà any 2008 quan es va conquerir pràcticament tot el poder municipal, nacional i estatal, i que ara, sense subterfugis, altera l’habitual status quo d’un partit massa viciat per la seva proximitat al poder.

Un dels principals arguments que sortiran al congrés és la necessitat de recuperar noves formes per reprendre el lideratge de l'espai social progressista amb l'objectiu de construir una nova Aliança social i política pel Progrés. Difícilment es podrà millorar la connexió amb la societat i teixir aliances d'aquest tipus sense complicitats profundes i d'arrel. Per aquest motiu no només calen lideratges que coneguin bé el partit sinó que procedeixin de diferents realitats, cultures organitzatives i backgrounds. Ara més que mai, cal obrir les portes del PSC i oferir el seu lideratge a activistes socials, a dirigents sindicals, a creadors i gent inquieta per la política i pel progrés procedent de sectors estratègics emergents. Necessitem que la nova cúpula del partit que sorgeixi escollida a partir de la tardor al XIIè. Congrés sigui representativa del que es cou al carrer, als centres de treball, a les associacions... La seva feina tindrà un primer encàrrec: punxar poc a poc la bombolla. Evitem caure en fòrmules despòtiques, la història ens ajuda a explicar quin és el resultat final.

Què m'agrada de CiU, PP, ICV-EUiA i les CUP

2011-05-26T09:55:00.008+02:00

Abans de començar a parlar de futur, cal analitzar la derrota. Aquests dies he parlat amb gent que està fora de la bombolla política i he preguntat perquè creien que havia guanya CiU, perquè el PP havia crescut, perquè ICV-EUiA havia aguantat el tsunami conservador i quina opinió tenien de les forces emergents. I després d'algunes converses interessants i sinceres les meves conclusions són les següents:

1. La ciutadania ha visualitzat CiU com a part de la solució als reptes en els que estem immersos. CiU és sinònim d'eficiència i serietat. Per a la gent el PSC forma part del problema i no part de la solució. Per tant, existeix un decalaix entre el que diu l'Ideari del PSC, probablement el més representatiu de classes populars que conformen la majoria a Catalunya i el que realment perceben. Podem ser capaços de tornar a ser el partit de la majoria de ciutadans capaços d'esdevenir una eina útil -principament des del municipalisme- per a la ciutadania?

2. Quant al PP, caldria destacar la seva capacitat per generar un discurs senzill i contundent que ha calat entre la ciutadania. Frases com "el PP está por los problemas reales de la gente" o l'extremisme dels discursos com el de la immigració han arribat a la gent i n'han obtingut resultats. La clau ha estat l'elaboració d'un frame que reconeix amb un missatge clar. Podem ser capaços d'aprendre a formular discursos radicalment democràtics, entendors i transformadors, que ens allunyin de l'abstracció?

3. ICV-EUiA semblava que era la coalició que arribava en termes de relleu amb els deures fets després del 28N amb la devallada de les forces progressistes al Parlament. La frescor i la joventut són dos elements claus perquè l'espai ecosocialista hagi obtingut uns resultats interessants, evitant el desgast dels anys de govern a molts municipis i a la Generalitat. Però també pel fet de mantenir un discurs coherent i ajustat a la seva Declaració de Principis. Podem ser capaços de fer propostes sense tenir en compte les enquestes buscant una certa coherència entre el que diem que som i entre el que fem?

4. Cal mirar amb atenció l'emergència de les CUP que si bé no és un vot amb el que competeixi directament el PSC, sí que ho fa amb Esquerra i en aquest sentit el missatge podria ser el mateix respecte a altres forces. Les CUP són un projecte fresc, connectat amb els espais associatius progressistes de barris i pobles, amb dirigents que provenen dels esplais i dels agrupaments, dels casals de joves, de les entitats de cultura popular. Tots aquests elements probablement hagin fet que Esquerra hagi quedat desplaçat de la centralitat de l'espai social progressista independentista on es movia perfectament fa deu anys. Podem ser capaços de treballar per una nova aliança social de progrés amb el PSC com a pal de paller?

Comencen els moviments a Can PSC. L'activitat tuitera i blogera no ha fet més que començar. Els que han tingut més ànims i força ja han començat a posar negre sobre blanc la contudent derrota del socialisme català. L'anhel per recuperar el terreny perdut tant aviat com sigui possible ha impulsat diferents iniciatives personals i col·lectives. Caldrà estar amatent a les diferents propostes -benvingudes siguin- amb l'objectiu d'escoltar-les totes. De moment:

- #Congresdesdebaix la renovación del PSC o la catársis de la espiral del silencio de Jose Rodríguez, en referència a la iniciativa #congresdesdebaix
- Parlem primer de les idees, de Miquel Iceta
- Per una aliança de progrés, de Raimon Obiols
- I les notes que ens envia l'Oriol Bartomeus a uns privilegiats i que haurien de ser socialitzades!

El debat està servit.

Cap a la Trobada general MLP Girona 2011

2011-05-26T01:16:00.004+02:00

El proper dissabte 4 de juny tindrà lloc la Trobada general MLP Girona 2011 que té tres grans objectius: En primer lloc vol ser un punt de trobada del centenar de dirigents que lideren les nou organitzacions del Moviment Laic i Progressista així com de les entitats amb qui es manté una relació fraternal. En segon lloc pretén generar debat a partir de l'observació de la realitat social després de les mobilitzacions del 14M i 15M així com del context polític després de les eleccions municipals del 22M. I en darrer terme la Trobada també es planteja com un espai obert per dibuixar el creixement de l'MLP en els propers anys arreu del país i més enllà de Catalunya. Representa, doncs, una fita en el camí del debat a fons que estem fent per fer de la nostra proposta una eina útil per a la Catalunya lliurepensadora i que vam començar a dibuixar amb la nova arquitectura institucional aprovada a l'Assemblea general el passat 14 de febrer i que va escollir a Santi Castellà com a president i un equip de deu dirigents com a Comitè d'Acció Laica. Com és habitual en les darreres trobades, es farà una edició més del Sopar de l'associacionisme laic en el que estan convidats activistes d'associacions locals de les comarques gironines així com dirigents de les grans organitzacions del país i els representants de les institucions.

10:30 h. Rebuda participants, acreditació i instal·lació

11:00 h. Inauguració de la Trobada general

11:15 h. Treball en plenari: L'escenari social i polític després del 14M, el 15M i el 22M

En vista dels darrers esdeveniments socials i polítics que s'han esdevingut, amb l'eclosió de les acampades i l'increment de suport electoral als partits d'extrema dreta, es planteja fer un debat sobre l'escenari social i polític a Catalunya.

13:00 h. Treball en grup: Inici dels treballs

Les relacions interassociatives a l'espai laic europeu

Aquest grup de treball aprofundirà en les estratègia de relació fraternal amb altres organitzacions lliurepensadores i promotores de la laïcitat a Europa.

Associacionisme i laïcitat a Espanya

Aquest grup de treball aprofundirà en les estratègies coordinació interassociativa de l'espai de laïcitat filosòfica més enllà de Catalunya comptant amb la participació d'organitzacions referents. (La llengua de treball serà el castellà). Participaran la FEGLTB, Federación de Mujeres Progresistas, CANAE i La Liga Española de la Educación Popular.

Experiències d'estratègies de creixement: Associacionisme, cooperativisme i acció social

Aquest grup de treball aprofundirà en les estratègies de creixement per aliança sectorial, per densificació i expansió territorial a Catalunya, partit de les experiències d'organitzacions referents.

14:00 h. Dinar

16:15 h. Continuació dels treballs

18:00 h. Treball en plenari: Presentació de conclusions i de la Declaració de Girona

19:30 h. Acte de benvinguda dels nous dirigents

20:30 h. Sopar de l'associacionisme laic

Prop de 60 organitzacions convoquen una gran manifestació antinuclear

2011-05-26T01:09:00.002+02:00

Demanen un compromís en les eleccions municipals en pro d'un calendari progressiu i urgent de tancament de les centrals nuclears, la no renovació del permís d'explotació d'Ascó i el rebuig al cementiri nuclear.

Sota el lema TANQUEM JA LES NUCLEARS!, un grup constituït inicialment per prop de 60 entitats aplegades a l'entorn de la Coordinadora Tanquem les Nuclears ha convocat una manifestació per al proper diumenge 5 de juny, a les 12 del migdia, des de la Delegació del Govern de l'Estat al Pla del Palau fins a la seu de FECSA-ENDESA, al Paral•lel de Barcelona.

Amb aquest recorregut simbòlic, les organitzacions convocants interpel•len els dos principals agents responsables del funcionament de les centrals nuclears a Catalunya i l'Estat: el poder polític i el poder de les companyies elèctriques propietàries de les centrals. L'estreta connivència entre unes empreses elèctriques entestades en la lògica del benefici econòmic a qualsevol preu i uns governs dòcilment subordinats als seus interessos es reprodueix arreu del món, incloent-hi casa nostra. És per això que les eleccions municipals d'aquest diumenge, 22 de maig, han de servir per exigir als partits polítics un calendari progressiu i urgent de tancament de les nuclears, la no renovació del permís d'explotació de la central d'Ascó, que caduca el proper octubre, i el rebuig a la instal•lació del cementiri nuclear.

Amb la catàstrofe de Fukushima ha succeït allò que el lobby nuclear pretén negar. S'ha demostrat l'absoluta impossibilitat de controlar aquesta tecnologia de forma segura. Res no aturarà els efectes de la radiació alliberada fins ara, ni de la que es continuarà alliberant. Una part del Japó quedarà afectada durant dècades, i l'impacte sobre els ecosistemes marins i la pesca al Pacífic és impossible d'avaluar. Després d'anys de propaganda continuada per amagar la realitat de l'energia nuclear, aquesta es torna a mostrar com una font de danys irreversibles en persones i sistemes naturals. És un joc de risc permanent intolerable per a la salut de les persones.

El que ha passat no ens pot deixar indiferents, ja que Catalunya està entre els cinc països més nuclearitzats del món (segons les dades del ICAEN pel 2007) amb un 43% d'electricitat generada amb reactors nuclears, per darrera de França (78%), Lituània (76%), Bèlgica (57%) i Ucraïna (48%). I encara menys quan els tres reactors de les dues centrals nuclears catalanes han protagonitzat 19 dels 31 incidents de seguretat publicats pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) durant el 2011. Tancar les nuclears és, per tant, una necessitat dictada per la seguretat. Però, a més, significa tancar el flux continu de radioactivitat que alliberen al medi ambient en el seu funcionament rutinari, i donar el primer pas per abordar el problema dels residus radioactius. La Xina, el Japó, Suïssa, Itàlia, Veneçuela, Xile i les Filipines han anunciat que renuncien als seus plans d'expansió nuclear. A França, l'energia nuclear està sent qüestionada públicament pels grans partits polítics per primera vegada, mentre que Alemanya accelera els processos per deixar l'energia nuclear enrere i avançar cap a les energies renovables.

En definitiva, som prop de 60 les organitzacions que convoquem la manifestació del 5 de juny per dir ben alt i ben clar al Govern de la Generalitat, al Govern de l'Estat i a les empreses elèctriques que TANQUEM JA LES NUCLEARS! Convidem el conjunt de la ciutadania a sumar-se a la demanda d'un tancament urgent i progressiu, demanda que volem fer extensiva a les altres 5 centrals que encara funcionen a la resta de l'Estat. Som conscients que aquesta mobilització és tan sols el primer pas per generar un moviment social que permeti el tancament de les centrals nuclears, i amb aquesta convicció us convidem a acompanyar-nos.

Reobertura del Centre Democràtic i Progressista de Caldes

2011-05-25T13:11:00.005+02:00

El Centre, ateneu democràtic i progressista reobre la seu social amb un nou aspecte i amb una renovació d'un dels projectes associatius més emblemàtics d'Ateneus Laics i Progressistes. Explica Jaume Pieres, el seu president que després d’un any de treball reorganitzant l’entitat a partir d’una diagnosi interna i sense aturar l’activitat, el proper divendres 27 de maig es reobre l’equipament amb un nou cafè cultural pels seus associats. També s'han adequat i reorganitzat les diferents sales perquè les seccions del Centre puguin desenvolupar la seves tasques amb més comoditat. Durant aquest cap de setmana del 27, 28 i 29 de maig, les entitats i seccions adherides al Centre participaran de la reobertura amb diverses activitats per donar-se a conèixer.

A més, a partir de la reobertura de la seu social, l’equipament comptarà amb El cafè cultural del Centre, un espai que aposta per una oferta de productes de proximitat i de qualitat i amb una programació cultural estable per a totes les edats (de dimarts a diumenge a partir de les 15 h).

Segons expliquen membres l'entitat, la reobertura de l'espai social ha de servir per donar més impuls al projecte del Centre, Ateneu Democràtic i Progressista i per donar cabuda a d’altres iniciatives que puguin sorgir al municipi, així com generar recursos per donar resposta a les necessitats de l’entitat.

El Centre és un ateneu fundat l’any 1865 a Caldes de Montbui per la menestralia i classes populars en el bressol del moviment ateneístic de caire humanista de finals del segle XIX. Actualment, el Centre té el compromís de continuar amb la mateixa tasca mirant al segle XXI. En l’actualitat hi participen 10 entitats i seccions: el concurs de teatre Taca'm, la Coral del Centre, Jazz Sessions Club, Club d’Escacs Caldes, la Cobla Thermalenca, Scena Teatre, Calderins pel programari lliure, el Centre Sona, l’associació juvenil la Guspira i la Cooperativa de consum ecològic el Rusc. Totes aquestes entitats es coordinen a través de la Junta, l’òrgan de decisió del Centre.

Prop d'un milió de vot en blanc i nuls

2011-05-23T13:19:00.008+02:00

En vàries ocasions -fins a quatre- van venir electors -principalment joves- a dir-me -mirant de reüll a l'enganxina d'apoderat del PSC-: "Perdona, per votar en blanc, he de fer alguna cosa més?". A la primera no captes el missatge, a la segona tampoc, a la tercera comences a pensar que passa alguna cosa, a la quarta és quelcom més que una sospita. I quan fas el recompte de paperetes te n'adones que és un fet. I quan l'endemà veus que hi ha més de mig milió de vots en blanc arreu d'Espanya i prop de quatre-cents mil que han fet un gargot a una butlleta, han deixar un missatge explícit en forma de manifest fet ja des de casa o han posat tres o quatre paperetes de diferents partits, o sigui vots nuls. Són prop d'un milió de vots de gent probablement emprenyada, decebuda, però també crítica, progressista i desorientada i amb missatge clar: no confiem en vosaltres, no ens representeu, no defenseu els nostres interessos. Cal prendre nota i pensar en com recuperar la il·lusió de la gent per un projecte col·lectiu i per unes sigles. En això consistirà probablement el debat que hauran d'afrontar els partits d'esquerres en els seus congressos, especialment el PSC. I com diu el Molt Honorable President, ho hauran/em de fer "Amb il·lusió"

Ara no! Barcelona és d'esquerres

2011-05-18T17:54:00.002+02:00

Barcelona és d'esquerres està formada per gent que des de diverses sensibilitats polítiques d'esquerres creu que s'ha de fer front a la dreta que vol acabar amb l'Estat del Benestar. Una dreta que està disposada a deixar que els bancs, el sector financer i els mercats juguin al Monopoly amb els nostres països. És per aquest motiu que recollim la cançó del grup portuguès Deolinda Movimento Perpetuo Associativo que s'ha convertit junt amb Que parva que sou, amb els himnes a Portugal del moviment que recorre Europa "Democracia real Ya".

Nosaltres creiem però que la gent hem d'exercir el nostre dret a vot i desprès hem d'exigir als partits d'esquerra que facin front al tiburoneig financer i defensin l'Estat del Benestar. Per exemple, Islàndia ha demostrat que es pot fer, que es pot resistir als mercats. Vota! I no deixi que les idees conservadores i liberals tingui el poder a Barcelona ni a cap ciutat, ni a cap país.

Les conseqüències d'una educació cívica (Carta oberta de Santi Castellà als candidats membres de l'MLP)

2011-05-18T11:02:00.005+02:00

La Presidència de l'MLP, en Santi Castellà, en nom del Comitè d'Acció Laica ha enviat una carta a tots els membres d'entitats de l'MLP que concorren en alguna llista del Moviment Laic i Progressista. El fet que més de 30 activistes i dirigents, dels que tinguem coneixement, demostra que l'educació cívica impulsada a l'esplai, l'escoltisme, l'associacionisme juvenil o l'ateneïsme, però també treballar en un context com Encís sccl, es transforma en responsabilitat pública sobre els aferts col·lectius més enllà de l'activisme social i cultural.

Salut,

En nom del Comitè d'Acció Laica de l'MLP i en el meu propi, et faig arribar una carta oberta que hem volgut adreçar en suport de totes les persones dirigents de les nostres entitats que concorreu a les llistes electorals el proper 22 de maig.

A l'MLP sempre hem entès el nostre model associatiu com una escola de ciutadania i de participació, i el teu gest enriqueix el significat d'aquesta tasca. En moments de descrèdit de la democràcia i de les institucions que la fan possible, és imprescindible que les persones amb experiència associativa facin un pas endavant i concretin el seu compromís cívic.

L'aprofundiment democràtic que la nostra societat necessita serà possible en la mesura que construïm una societat civil forta i unes institucions públiques liderades per persones que comparteixen els valors de la llibertat, el respecte i la justícia, sigui des del partit que sigui.

Et desitgem el millor des el convenciment que et faràs digne de la confiança de la gent que t'ha votat.

Afectuosament,

Santiago J. Castellà,

President

Han rebut la carta 30 activistes i dirigents que participen en un total de set formacions o coalicions polítiques diferents: Núria Bolet, Anna Jiménez, Violeta Piqué, Violeta Mata, Albert Junyent, Pere Balsells, Calamanda Vila, Marta Ribas, Sergi Contreras, Guillem Espriu, Joan Ignasi Elena, Josep Paré, Jordi Collado, Mario Burzuri, Ferran Alsina, Montse Soler, Laura Ribalaiga, David Soriano, Sergi Miquel, Georgina González, José Luis Rivera, Marian Rodríguez, Lluïsa Tugas, Ricard Lainez, Juanjo Rodríguez, Xavi Cabrera, Estela Alvira, Mercè Cuadrado, María Vílchez, Ramon Oña. De ben segur, que ens hem deixat alguns noms. Vagi per endavant les disculpes.

Les entitats socials x una Barcelona social. M’agrada Barcelona, M’agrada Jordi Hereu

2011-05-17T16:26:00.005+02:00

Barcelona és una ciutat cohesionada, plena de projectes i il·lusions, de persones que l’estimen. Però també podria ser d’una altra manera. Una ciutat dura, que arracona a les persones més vulnerables, una ciutat sense cor. Nosaltres tenim ben clar quina Barcelona volem, hem lluitat durant molts anys per construir-la i podem dir, amb orgull, que ho estem aconseguint.

Durant més de 30 anys els governs de progrés de la ciutat hem fet polítiques per incrementar la cohesió i la inclusió social, per fer que el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes no depengui de les condicions d’origen o de la sort , sinó del seu treball i esforç en la vida. Sempre ens han animat els ideals de justícia social i d’equitat i poder donar a tothom les oportunitats que es mereix.

Han estat polítiques fetes des del rigor i la responsabilitat. Polítiques ambicioses que han permès universalitzar la teleassistència i l’atenció domiciliària, construir 40 noves escoles bressols i 12.000 habitatges protegits, beneficiar a 10.300 famílies amb la instal·lació de nous ascensors, consolidar una xarxa de 17 centres oberts infantils i donar 6.000 àpats diaris a persones necessitades.

Hem fet un programa d’acció contra la pobresa i hem signat l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva amb 447 entitats. Hem fet més de 50 projectes per afavorir la convivència als barris i hem reforçat l’estratègia d’acollida de les persones nouvingudes, entre moltes altres accions.

Aquest treball de construcció social de la ciutat l’hem fet conjuntament amb les entitats socials i persones compromeses que viuen la ciutat, que comparteixen els nostres anhels i reptes, i que han donat durant molts anys el millor de si mateixes a la ciutat i als seus ciutadans i ciutadanes. Barcelona és una ciutat rica en teixit associatiu i capital social. I l’hem de preservar i potenciar.

Ara, amb la crisi econòmica, les necessitats socials han augmentat. Hi ha més persones que pateixen, més famílies que no tenen feina o habitatge, i que necessiten del suport dels governs i del teixit social per tirar endavant. Ara més que mai és necessari invertir en polítiques socials perquè el nostre estat del benestar és una bona xarxa de protecció social i l’hem de reforçar. No permetrem que siguin les persones més vulnerables les que paguin la crisi. No podem ni volem permetre cap pas enrera.

Donem suport a Jordi Hereu per la seva coherència i compromís amb el projecte socialista que ha fet de Barcelona una ciutat més justa i cohesionada, més igualitària i vertebrada, més integradora, més educadora, cívica i segura. Una ciutat dinàmica i plena d’oportunitats. Una ciutat capdavantera en polítiques socials i que treballa i treballarà perquè ningú quedi enrere.

Amb polítiques d’atenció a la infància que vetllin i assegurin el seu desenvolupament en un entorn segur i ple d’oportunitats. Que posin l’accent en la prevenció de situacions de risc i en l’eradicació de qualsevol discriminació o violència en l’entorn familiar, escolar o comunitari.

Amb polítiques de suport a les famílies que atenguin les seves necessitats més bàsiques, bé sigui derivades dels efectes de la crisi, bé per les necessitats de suport a les tasques educatives i de cura dels seus familiars. Les necessitats de conciliació seguiran sent una prioritat per a nosaltres.

Amb polítiques de suport a l’emancipació dels joves, oferint-los més oportunitats formatives i educatives, laborals, d’accés a l’habitatge i d’acompanyament per a desenvolupar els seus projectes vitals.

Amb polítiques per a promoure l’autonomia de les persones amb discapacitat o amb malaltia mental. Barcelona és reconeguda com una de les ciutats pioneres en matèria d’accessibilitat, però encara tenim un llarg recorregut per assolir una ciutat accessible per a tothom. La defensa dels drets de les persones amb discapacitat o malaltia mental serà la nostra preocupació.

Amb polítiques adreçades a les persones grans, per a promoure l’autonomia personal i potenciar l’envelliment actiu i participatiu, amb especial atenció a aquelles que pateixen situacions de dependència, maltractament o pobresa. La gent gran ha de participar i col·laborar activament en la societat. Són un dels nostres principals actius i no el podem perdre ni ignorar.

Amb polítiques per a continuar promovent la interculturalitat, que facin de la diversitat un valor i un motiu d’enriquiment de la ciutat i que ens permeti construir un projecte comú i compartit, amb respecte i igualtat en el compliment de drets i deures.

Amb polítiques per a promoure la inclusió i la cohesió social. De dignificació de barris, edificis i habitatges. D’identificació i tractament de les problemàtiques socials punyents i de treball per a prevenir-les. De seguir construint barri a barri una ciutat més igualitària i justa.

Report del sopar amb Isabel Vidal sobre economia social

2011-05-12T20:22:00.000+02:00

Comencem el sopar sobre Organització del Programa Teresa Claramunt organitzat per Miky Aragón, responsable de la dimensió. Ens acompanya Isabel Vidal, catedràtica de teoria econòmica de la UB, però sobretot és la directora del Màster de l'Economia Social impulsat pel CIES. Acaba d'arribar d'Atlanta d'acompanyar els alumnes d'aquesta edició a conèixer experiències sobre economia social. Fem una roda de presentacions amb els 9 participants.

Comença fent referències sobre la història per després tornar al present. Economia social i Tercer sector són dues etiquetes, dues marques. Economia social neix en el 1901 en un congrés a França amb l'objectiu d'anomenar d'alguna manera l'associació de persones: associacions, mútues o cooperatives, amb caràcter democràtic (una persona, un vot). Tenen una forta volada a partir de la meitat del segle XIX com a reacció a la proposta liberal d'arquitectura econòmica. Per exemple, davant la falta d'escoles neixen els ateneus, davant la forta inflació neixen les cooperatives de consum. El cooperativisme demana democràcia política, per tant, amb la foscor del franquisme entra en crisi, a diferència a Europa (Finlàndia, Suècia, Regne Unit o Itàlia). Les associacions i les mútues han d'invertir per llei els beneficis. En canvi les cooperatives, poden reinventir-lo o repartir-lo. Economia social és un terme europeu, sense tradició de fundacions.

La incorporació del concepte d'economia social s'incorpora al llarg dels anys 80, en un moment de crisi econòmica. Es recuperen les cooperatives, neixen les societats anònimes laborals, etc. En aquests moments no s'identifiquen les mútues ni les associacions. El concepte economia social serveix per un cert reconeixement institucional de les SAL i les cooperatives.

Amb el creixement de l'estat del benestar, creix el sector públic en l'àmbit de l'educació (algunes cooperatives educatives es converteixen en escoles públiques). També la tercera pota va creixent, la dels serveis socials. En aquest cas, l'administració opta per la gestió indirecta. És el moment en que algunes entitats troben el moment de professionalitzar-se.

Els nous, formats per entitats i fundacions, busquen reconeixement però no es poden encabir en el terme d'economia social. És el moment que s'importa el terme de tercer sector, posant èmfasi en el non-profit. Isabel Vidal creu que no és bo que hi hagi dues etiquetes.

Apareix un problema legislatiu. Mentres tant la primera llei d'associacions és del 1993 (renovant la del 1964), les lleis de fundacions ja s'ha renovat dos o tres cops. Espanya importa la figura de la fundació dels Estats Units. Hi ha moltes fundacions (tipus operating) podrien ser perfectament empreses de treball associat. Els francesos han promocionat les associacions, que gestionen serveis (la seva llei és de 1901). En canvi, a Itàlia, s'han promocionat les cooperatives. A França i Itàlia s'ha apostat pel caràcter democràtic de les organitzacions i no tant en el non-profit. La fòrmula jurídica no és una qüestió neutra i condiciona clarament.

També hi ha un element clau en les subvencions: el lobby de l'economia social tenia el seu estatuts, a diferència del nou tercer sector, que encara té tot per fer. Amb els anys això canvia i les noves generacions de l'economia social s'emporten el gat a l'aigua: les associacions i les fundacions (tipus operating). Isabel Vidal critica que el moviment associatiu no ha defensat el seus interessos, com per exemple, que mai ha demanat un canvi legislatiu que demani equiparació a les fundacions.

L'empresa social és una altra etiqueta, per a Isabel Vidal, diferencia la part social de la part econòmica. Han de tenir un cert caràcter democràtic, a través d'un sistema multi stakeholders (governance). Segons la seva definició, Suara no seria empresa social, ja que només té un grup d'interès, els socis de treball. Abacus i Eroski serien exemples com Encís. La Caixa deixarà de ser-ho. Les caràcterístiques socials: 1) Govern democràtic 2) Iniciativa de baix a dalt. Les característiques econòmiques: 1) Activitat continuada al llarg de l'any 3) Amb contractes de treball 4) Els promotors i els treballadors assumeixen el risc 5) El benefici és prestar un servei a la comunitat 6) Poden distribuir beneficis però només una part.

La qüestió és què es pot fer amb totes les organitzacions que fan servir la figura jurídica associativa però que realment no tenen un caràcter democràtic. Isabel Vidal considera que aquestes entitats no són empreses socials ja que no són democràtiques. No dóna cap solució. Reconeix que l'origen d'aquestes organitzacions sorgeixen amb un objectiu d'autocupació. S'instrumentalitzen fórmules jurídiques com l'associativa. Isabel Vidal aconsella sortir de la figura jurídica sinó cal pensar en els requisitits generals d'empresa social.

Surt el debat sobre la ideoneïtat de definir-nos tercer sector. Isabel Vidal creu que és un bon terme per diferenciar-nos respecte del sector públic i el sector privat. També es debat una estona sobre el model europeu i el model americà de creixement de la iniciativa social. Isabel Vidal considera que tots dos models tenen coses interessants dels quals cal aprendre.

La conclusió final d'Isabel Vidal és que el poder econòmic obre portes en el poder polític. Per això cal "enamorar-se" del concepte d'empresa.

Miky Aragón agraeix la seva participació i convida a participar del Màster d'Economia Social i Direcció Sense Afany de Lucre, que ja compta amb 12 edicions i que impulsa el Centre d'Investigació d'Economia i Societat.

La visió sueca dels horaris insòlits a Espanya

2011-05-12T19:52:00.000+02:00

Cap al reconeixement de la figura jurídica de l'empresa social

2011-05-11T23:21:00.000+02:00

El Moviment Laic i Progressista tradicionalment ha apostat per les dues formes d'associacionisme: el cívic i l'empresarial, és a dir, per les associacions i les cooperatives. Ara bé, cada cop hi ha la necessitat d'encabir el organitzacions d'acció social que es veuen superades per la figura d'associació i que tampoc tenen cabuda en el cooperativisme. En el nou camí d'aglutinar les realitats a barris i pobles d'acció social caldrà treballar per al reconeixement de la figura jurídica d'empresa social, que conservi les característiques d'ONG i que permeti a un grup de persones professionalitzar-se sense haver de saltar-se la Llei d'associacions.

El dret espanyol no contempla la figura jurídica d'empresa sense afany de lucre. Sí que existeix en el dret anglès. Per això les associacions han desenvolupat activitats empresarials. Les limitacions en aquest cas estan en la dificultat de ser membre de la junta directiva i formar part al mateix temps de la plantilla professional. La Llei catalana d'associacions no permet que els membres de la junta directiva rebin remuneració, només si els Estatuts ho contemplen com a compensació de les despeses que impliquin la seva activitat. En tot cas, les relacions contractuals professionals entre membres de la junta directiva i l'associació, ha de sotmetre's a l'aprovació de l'assemblea. És el cas de la figura del secretari general d'entitats com Esplais Catalans, Casals de Joves de Catalunya o Acció Escolta de Catalunya.

Una possibilitat d'empresa amb absència d'afany de lucre podria ser una cooperativa, com és el cas d'ENCÍS sccl i els seus precedents Entorn sccl i 6tell sccl, que legalment són societats mercantils i, per definició no hi ha afany de lucre. Però la dificultat és la impossibilitat de ser reconeguda com a ONG. Les limitacions a les relacions professionals amb els membres del Consell rector són similars, però més flexibles, i si és el cas de ser una cooperativa mixta, com Encís, la meitat dels membres representen els socis de treball.

En resum, la vertebració d'organitzacions de l'acció social laica ha d'anar acompanyada d'un procés de reconeixement de l'empresa social sense afany de lucre, de manera que cada figura jurídica s'ajusti a una finalitat determinada: fundació, associació/federació/coordinadora, cooperativa i empresa social.

Felicitats guanyadors del Premi Barcelona Associacions!

2011-05-11T14:14:00.004+02:00

M'expliquen que avui es lliuren els Premis Barcelona Associacions. Felicitar als guanyadors: l'Associació de Veïns de Sant Genís i la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge (FCEG), de la qual, indirectament m'hi sento implicat i partícep. M'entusiasma pensar que hi ha projectes de base que a contracorrent treballen mén enllà de les seves idees per generar cohesió al barri, com és el cas del primer projecte. I m'encanta saber que les institucions comencen a valorar la importància del projecte En construcció! de la FCEG que, de forma irreversible, portarà a la unificació de l'Escoltisme Català.

En el moment que hom es presenta a un premi i no guanya es fa difícil amagar una certa decepció quan coneixes la resolució final. Ens hagués agradat ser-hi avui al Saló de Cent recollint un dels dos premis amb Orgull Laic, una eina per a la transformació de les associacions. Dos motius em fan pensar que mereixia el reconeixement: 1) Constitueix una clara aportació de coneixement al 2n Congrés de les Associacions de Barcelona 2) És un projecte real amb uns resultats palpables que demostra la força d'una coordinadora d'organitzacions que es vertebra en funció d'un projecte ideològic i que creix cada dia. Però això és el joc democràtic que cal acceptar. En qualsevol cas, d'una manera indirecta el Moviment Laic i Progressista ens hi sentim guanyadors d'aquest projecte, ja que Acció Escolta de Catalunya, membre de la FCEG, és una de les entitats que formen part de l'MLP. Llarga vida a l'associacionisme de la ciutat i del país. Seguirem expressant el nostre orgull laic al carrer.

Barcelona és d'esquerres demana pluralitat informativa

2011-05-11T10:34:00.006+02:00

La Plataforma Barcelona és d'esquerres tal com s'ha fet ressò Catalunya Press demana que els grups privats no decideixin el futur dels mitjans de comunicació i de la iniciativa social. A més, reclama que els ajuts institucionals no es concentrin exclusivament en els mitjans privats més poderosos.

La proposta de grups privats de comunicació de tancar mitjans públics i mitjans d’iniciativa social que han plasmat en un document que vàren entregar a la Generalitat. El fet de que uns pocs mitjans privats acaparin els ajuts institucionals especialment de la Generalitat de Catalunya.

La Platafora Barcelona és d'esquerres demana que es valori l’aportació democràtica i de pluralitat que fan els mitjans públics de comunicació i els de mitjans de base veïnals i populars: la COM, Barcelona TV, Catalunya Ràdio i TV3 tinguin una publicitat que els garanteixi seguir creixent i que no entri en contradicció amb el esperit de servei públic que han de tenir.

La Plataforma és d'esquerres creu que s’han de potenciar tots aquests mitjans, així com els d’iniciativa social. I ho creiem perquè les administracions públiques tenen l’obligació de garantir la pluralitat informativa i evitar que la comunicació estigui controlada i/o monopolitzada pels grans grups econòmics. Els mitjans de comunicació publics suposen una aportació imprescindible a la informació de proximitat i també a la defensa de la llengua catalana. Els estudis d’EGM han de comptabilitzar la suma de les emissores municipals per tal de reflexar la seva importància en la informació i el periodisme de proximitat. Els poders públics, Generalitat i Ajuntament, facin pública la seva política de subvencions, ajuts i subscripcions a la premsa, i resta de mitjans, i que la pluralitat, la diversitat, en definitiva, l’esperit democràtic, sigui un valor a tenir en compte, a l’hora d’aplicar-ho.

Això es garanteixi a través del control de la despesa en publicitat i/o propaganda per part del CAC, del CIC o d’altres estaments a crear per aquest propòsit, com per exemple la creació de la figura del “Defensor de la comunicació local”.

La despesa i els llocs de treballs dels mitjans publics demostra que les emissores públiques són els operadors més barats que hi ha al mercat. Si es té en compte fins on poden arribar les seves informacions. Les ràdios locals són un canal idoni i imprescindible per a la dinamització del comerç local i del petit comerç. Les emissores públiques són una garantia contra la precarietat dels llocs de treball, que pateixen, de forma creixent el mitjans de comunicació. Hi ha experiències de creació de consells de control i participació en emissores municipals, que cal estendre a tota la xarxa barcelonina. Amb això es dinamitza la participació i l’auto responsabilitat dels veïns per gestionar els mitjans, bé siguin les emissores com les revistes o les TV.

En resum, la Plataforma Barcelona és d'esquerres considera que: Des de Barcelona es vetlli, per seguir mantenint la tasca feta pels mitjans de comunicació públic i alhora es posi en valor un sistema comunicacional participatiu, obert, transparent, lluny del clientelisme propi del segle XIX, i que es recolzi els grups socials que impulsen la informació veïnal com a element de cohesió social. En aquest procés és bàsic tenir en compte la dinamització de l’aprenentatge i aplicació de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) entre la societat urbana barcelonina.

Sumar la comunicació lliure i democràtica a la política municipal de l’ urbanisme, del benestar social, del transport... és garantir que la nostra ciutat, Barcelona, es desenvoluparà pels camins del progrés i la participació.

Algunes valoracions de Barcelona és d’Esquerres respecte a cadascún els mitjans públics:

La COM té una voluntat de servei d'informació de qualitat, proximitat i normalització del català. Formada per 150 emissores en xarxa, amb un periodisme que busca la qualitat, la proximitat i que lluita des de la parla de cada comarca per a la normalització de la llengua catalana. Moltes emissores privades han eliminat la informació local. La coordinació, pel que fa a nivell tècnic, permès tenir i usar com una xarxa d’avisos, en cas d’emergències, imprescindible, com en els casos de Rodalies, de l’apagada, de les ventades o la nevada del 2010. Són emissores que estan fent un gran servei a la cohesió social, amb programes liderats per totes les persones que han vingut a Catalunya pels seus col·lectius, a qui ofereixen entreteniment i serveis.

BTV ha donat mostres de rigor, realisme i ambició. Exercint un gran respecte per la independència i la pluralitat. Cada dia hi ha 4 informatius per copsar el batec de la ciutat. S’ha de continuar amb un model ambiciòs. Des de Barcelona és d’Esquerres creiem que cal potenciar BTV i aprofundir en la definició del seu model. L’Ajuntament ha d’establir un contracte-programa i evitar les reduccions de les despeses de producció.

La Corporació Catalana de mitjans audiovisuals sí ha tingut sempre una gran consideració, i s’ha valorat el que ha suposat per a la construcció de “relat de país”. Però estem davant d’una ofensiva per aprimar la seva estructura en benefici de grups privats. De moment, s’han deixat d’ingressar 2 millions d’euros en publicitat a Catalunya Ràdio i, hi ha pressions per a reduir la seva possibilitat de finançament publicitari.

En un procés ara en marxa, es proposa reduir el sou un 5% al seu personal treballador i aprimar la seva estructura. Vendre edificis, reduir i tancar delegacions i concentrar l’activitat a Sant Joan d’Espí i reduir les aportacions del govern a no més de 300 milions d’euros anuals. Barcelona és d'esquerres està en contra que sigui el personal productiu qui en resulti perjudicat. Que les aprimades comencin per l’estructura político-administrativa. Que la producció pròpia i la informació a peu de carrer, no en resultin perjudicades. En definitiva, que es respecti i no es renunciï a un model públic fort i independent.

Els mitjans d’iniciativa social són els mitjans de barri i de districtes: Els poders públics han de donar un suport regular i permanent als petits mitjans de premsa, ràdio i televisió local tant convencional com digitals de barris perquè son font de pluralitat, independència i riquesa informativa. És en aquest sentit, que s’ha de reconèixer i donar suport al gran paper de cohesió social i de participació que fans aquests mitjans. Experiències com L’Independent o Graciamón.TV, i tants i tants petits mitjans de comunicació a cadascun dels 73 barris de la ciutat de Barcelona o als 10 districtes són una riquesa imprescindible per una capital amb una xarxa social molt rica.

Adjectivar la laïcitat

2011-05-10T23:21:00.005+02:00

Ahir dia 10 de maig un tal Miró i Ardèvol ens ha dedicat al Moviment Laic i Progressista un article a La Vanguardia. Si el voleu llegir està a la part baixa de la pàgina 24, sota el títol "El que fan amb els nostres diners". Ens diu coses tan maques com que som "un grup privilegiat", "amb un nombre d'afiliats modestíssim" o "col·lectius singulars". Ja està bé: cal creure en aquella màxima que està bé que parlin de tu, ni que sigui malament.

El que m'ha cridat més l'atenció és la innovació que experimenta el terme laïcitat. L'autor ens ha titllat de practicar una "laïcitat excloent". La pregunta que em faig és si és possible adjectivar la laïcitat: Laïcitat positiva. Laïcitat exloent. Laïcitat radical. Totes elles busquen desvirtuar el concepte amb interessos diferents: el primer per suavitzar-ho, els altres òbviament per endimoniar-lo. La laïcitat excloent és un oximoron en tota regla. Laïcitat positiva recorda al concepte democràcia participativa. Dues adjectivacions per a col·leccionistes de termes de pensament tou.

Ah, per cert, senyor Miró i Ardèvol. No m'oblidava: Som més de 15.000 membres i 165 entitats i projectes arreu del territori. La nostra acció arriba indirectament a 120.000 persones a través de l'associacionisme cívic o empresarial i el que més li amoïna: hem triplicat l'organització en els darrers 10 anys i cada cop són més cristians els que s'impliquen en la direcció del nostre projecte col·lectiu, democràtic, integrador, plural, progressista, i per descomptat: laic. I crec fermament que el millor està encara per venir.

Ja tenim programa per a la Trobada general Girona 2011

2011-05-09T18:05:00.003+02:00

El proper dia 5 Girona acollirà la Trobada General del Moviment Laic Progressista (MLP) a nivell de tota Catalunya, amb un centenar dirigents i d'organitzacions amigues. Aquesta cita compleix dues funcions. Per una banda, serveix per a que l'MLP faci observació de la realitat social. De l'altra, és un element clau de cohesió interna. Enguany, la trobada es convoca per dibuixar el creixement del moviment laic i progressista en els propers anys. A més, és el punt de partida de l'MLP a les Comarques gironines. Creixem i volem compartir-ho!

Barcelona és d'esquerres (la remuntada)

2011-05-05T17:01:00.003+02:00

L’enquesta publicada fa uns dies per La Vanguardia (600 entrevistes, +4% de marge d’error) posa de manifest de manera evident que l’avantatge de CiU a la ciutat de Barcelona està desapareixent a mesura que s’acosten les eleccions del 22 de maig. Aquest avantatge, present a la majoria dels sondeigs dels darrers anys, semblava basar-se en un reflex de la situació general a Catalunya i ara que aquesta ha canviat (amb CiU a la Generalitat), les forces es reequilibren. Sembla evident que la gestió del govern Mas està passant una forta factura a les possibilitats dels nacionalistes conservadors per guanyar l’alcaldia de la capital.

Algunes dades: 1) En un any, l’estimació de vot a CiU ha baixat un 8%, reduint a més de la meitat el seu avantatge sobre el PSC. 2) La valoració de Trias s’ha mantingut estable, mentre que Jordi Hereu ha passat en un any del 4,3 al 5,1 (en un context de crisi i crítica a la política i als polítics). 3) En un any, el nivell de desaprovació de l’actuació de CiU ha passat del 34% al 47%.

Hores d’ara hi ha més electors que fa tres mesos que no tenen clara la seva opció, i acabaran decidint el guanyador. A menys d’un mes de les eleccions, el panorama és avui més obert que mai i el resultat més incert.

Font: Oriol Bartomeus