tag:blogger.com,1999:blog-18459995.post1069379384158555954..comments2023-09-07T17:51:54.267+02:00Comments on les idees no viuen sense organització (2005-2019): El PSC i la socialdemocràcia que veUnknownnoreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-18459995.post-42560896998918332872011-01-15T22:52:40.285+01:002011-01-15T22:52:40.285+01:00I què vol que digui ara Doctor Pont? Entre l'e...I què vol que digui ara Doctor Pont? Entre l'equilibri entre intel·ligència i dubte a veure si som capaços de caminar cap a un món millor que tingui en compte les necessitats de la gent normal, i entre les necessitats, entenc que hi ha la de més temps: el patró or del segle XXI.Fabian Mohedanohttps://www.blogger.com/profile/04067368363582223932noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-18459995.post-32815832132413691482011-01-11T16:11:09.810+01:002011-01-11T16:11:09.810+01:00Quan el segle XIX dóna a la llum els Estats es com...Quan el segle XIX dóna a la llum els Estats es com a resultat de l’esforç dels liberals: l’Antic Règim format per senyors i súbdits es substituït progressivament per una organització política vertebrada per la llibertat, la igualtat i la fraternitat i basada en el concepte central de ciutadania. Els “blancs” eren els enemics del liberalisme polític: volien, simplement, destruir la Nació. Els darrers “blancs” són els franquistes, els quals, com enemics del liberalisme polític, persegueixen l’extermini de tots els demòcrates, conservadors, liberals o socialistes, i també l’extermini de les formes ademocràtiques d’antifeixisme, el comunisme (inexistència de la llibertat) i l’anarquisme (glorificació de la llibertat). En l’actualitat, no existeix antifeixisme ademocràtic, i els exclosos de la democràcia liberal corresponen, en realitat, a fórmules totalitàries (l’abertzalisme etarra , el populisme xenòfob o la violència antisistema). El liberalisme polític és l’aliment vivificador de la democràcia, sostinguda per conservadors, liberals i socialistes. La diferència entre aquestes tres opcions giren al voltant del desig de menys Estat, malgrat que sigui al preu de desemparar als més febles, com els conservadors: del desig de més Estat, malgrat que calgui refer cada trimestre totes les voreres del país, com els socialistes; o de l’ impuls creatiu de l’equilibri entre la intel•ligència i el dubte, que tracta de cercar solucions provisionals pels problemes reals, com els liberals. Com es conegut, del que tenim menys a aquest país és de liberals, però les coses milloren quan els conservadors o els socialistes prenen algunes coses del liberalisme i empitjoren, quan les obliden.Anonymoushttps://www.blogger.com/profile/00275470597665543522noreply@blogger.com