És fonamental, tal com ens fan saber els crono-biòlegs i especialistes en
son, que en aquest debat cal posar sobre la taula la incidència de les hores de
llum sobre els ritmes circadiaris i la son de les persones. L’objectiu hauria de ser el de determinar l’horari que permeti la millor
adequació entre la llum solar i el ritme d’activitat majoritari de la població.
A continuació s’especifiquen
les bases fisiològiques:
a) La bona qualitat del son i l’ajust dels ritmes circadiaris són una part
fonamental per la salut i el benestar de les persones. La falta de son produeix
nombroses alteracions a l’organisme, entre elles de tipus metabòlic, neuronal i
cognitiu.
b) A més, les patologies associades al son s’apropen a nivells epidemiològics,
que generen elevats costos directes i indirectes a nivell social. Una de les
causes de problemes de son ve donat per alteracions dels ritmes circadiaris,
els quals venen influïts per les hores i la intensitat de llum que reben les persones.
c) La conducta i fisiologia
dels éssers vius està regulada per una estructura cerebral (rellotge intern o
rellotge circadiari) que genera els ritmes circadiaris. El rellotge intern
indica els moments idonis per a la realització de les diferents activitats,
entre elles el dormir, el menjar, estar exposats a la llum o estar en la màxima
alerta. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al
llarg del dia, com per exemple, el metabolisme, el sistema immunitari, la
funció endocrina, o la conducta. El manteniment d’aquests ritmes és clau per la
salut, i és beneficiós no només per cada individu sinó també per la societat en
el seu conjunt: una societat més saludable disminueix costos sanitaris i
socials.
d) El desajust
circadiari suposa el trencament de l’ordre temporal intern de l’organisme, la
qual cosa el fa més sensible a emmalaltir. Una de les conseqüències més
immediates del desajust és l’alteració del son (insomni i la conseqüent somnolència
diürna) però també produeix alteracions endocrines, de la regulació de la
ingesta d’aliments, alteracions del metabolisme i alteracions del humor.
e) Un indicador del
desajust circadiari és la discrepància entre els horaris de son dels dies feiners
i els dies festius (jetlag social). El jetlag social és un problema crònic, què
pot comportar restricció crònica de son i risc a alteracions metabòliques.
Des d’un punt de vista
fisiològic es dona suport a la eliminació del canvi d’horari de primavera i
tardor i el manteniment de l’horari d’hivern (GMT+1) tot l’any. Cal afegir,
d’altra banda, que no hi ha dades disponibles que acreditin i correlacionin
directament els beneficis econòmics que sobre l’activitat econòmica de les
empreses pot tenir un suposat estalvi energètic derivat del canvi horari, o que
aquests puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut exposats
anteriorment. La sincronització del rellotge intern té afectacions sobre la
salut i l’activitat laboral de les persones treballadores, fet que
necessàriament exigiria la necessitat de fer una anàlisi més acurada dels
costos-beneficis associats a aquest canvi en el sí de les empreses, abans de
mantenir i validar el canvi, com s’ha fet fins ara, sota aquest argument que, a
més, pot ser fàcilment superable des de
l’abordatge d’altres factors més rellevants dins el conjunt de les polítiques
energètiques.
El fus horari: GMT0 o GMT+1? Des de la perspectiva catalana i tenint en compte la situació geogràfica,
aquesta decisió no té tanta transcendència com la té per a altres parts de
l’estat, ara bé cal tenir en compte que la decisió és competència de l’Estat
espanyol. Aquest debat s’ha de produir en el marc d’una reordenació europea, en
la que hi participin França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda. Les conseqüències
econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països veïns, és a
dir situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal i Irlanda, són
impredictibles i caldria avaluar l’impacte abans de prendre-ho en consideració.
Consideracions generals. Tal com demana el
Consell Assessor per a la Reforma Horària, organisme independent format per
experts vinculats al Departament de la Presidència de la Generalitat de
Catalunya, cal instar a les
institucions europees a fer un debat global de reordenació que permeti cercar
un consens sobre la distribució dels estats en els fusos horaris. També cal fer
pedagogia entre la ciutadania sobre les conseqüències, especialment sobre la
vida saludable, però també sobre el rendiment de les persones, a l’hora d’optar
per un horari o un altre. De moment, el Govern espanyol ho posposa fins el
2021, recolzant-se en la decisió europea de no assumir ara la proposta de la
Comissió europea.
Finalment, cal impulsar les mesures
que recull el Pacte per a la Reforma Horària a Catalunya, aprovat el 17 de
juliol de 2017, de manera que sigui possible harmonitzar els diferents usos del
temps, amb l’horitzó de l’Objectiu 2025 com a moment d’adaptació dels horaris
als de la resta del món.
Publicat a la revista El Quinze l'abril de 2019
