Anar a ballar o a fer cua?

La llei del tabac va arribar el passat mes de juliol també al Regne Unit. A diferència de la llei a mitges impulsada a Espanya pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, aquesta altra llei britànica no permet fumar enlloc, com passa també amb la normativa impulsada a Itàlia. Aquesta prohibició de fumar més àmplia que l’espanyola provoca a Anglaterra unes situacions ben curioses. Per exemple, ja no només hi ha cua de persones per entrar a les discoteques, i, un cop a dins, al guarda-roba del local, als lavabos o per demanar alguna cosa per beure a la barra. Ara també hi ha una nova cua i és la que «permet l’accés al carrer». És a dir, és la cua de fumadors que es forma per poder fer una cigarreta fora de la discoteca. Paraigua per la pluja, estufes per suportar més bé el fred, rellotges per marcar els torns de cinc minuts per fumar... Es pot dir, doncs, que la britànica és una llei que aposta decididament per la reducció del fum. La situació que s’ha generat a Anglaterra amb la nova normativa del tabac, realment, no deixa de ser ben curiosa i, fins i tot, divertida.


Publicat al Diari 20 minutos, el 3 de setembre de 2007

Jean Leon

Ceferino Carrión és un càntabre nascut als anys vint que un dia decideix colar-se de polissó en un vaixell per anar a provar sort a Los Ángeles, a on va arribar disfressat ja de Jean Leon, amb el somni de convertir-se en actor. Mai ho va ser, però la seva vida ha acabat sent protagonista d’una pel·lícula d’Agustí Vila, que, una vegada més, construeix un guió fidel al seu estil on predominen fracàs, amargor, melancolia...

Quantes persones pateixen de la pressió a la que ens sotmet la idea del triomf personal per davant de tot i la necessitat de fama –glamour- com a vehicle cap a la felicitat. I quantes es reinventen a elles mateixes i es creen un personatge al seu voltant per aconseguir-ho. Jean Leon n’és un exemple. Mai va ser actor de Hollywood però va acabar regentant el restaurant més popular de Beverly Hills, La Scala, canal de comunicació amb famosos i el món que ell desitjava vehement i que tant havia idealitzat. Mireu la pel·lícula, coneixeu el personatge i comprovareu que tots portem un Jean Leon a dins.


Publicat al Diari 20 minutos, el 6 de juliol de 2007

Pa amb tomàquet forever

A Londres menjar-se una hamburguesa a les 10 del matí a les grans multinacionals de fast food és impossible. Sembla que la llei protegeix al consumidor. De poc serveix ja que s’han afanyat a proposar productes igualment uniformes i de cost reduït, amb presència d’ingredients gens alternatius ni saludables i de la mateixa dubtosa qualitat que els productes convencionals que ja ofereixen la resta del dia.

A més, és paradoxal que aquestes eines de la globalització alimentària (menjar-ne tres cops per setmana pot provocar obesitat!) es constitueixin ara en mitjans per a la recuperació de la diversitat local gastronòmica, en aquest cas, presentant productes d’esmorzar tradicional anglès. Preneu nota, a Barcelona no hi ha cap restricció i és possible menjar-se una hamburguesa des del moment que l’establiment obre fins que tanca. En canvi, comencem més tard, deu ser que encara atreu més el pa amb tomàquet.


Publicat al Diari 20 minutos, el 2 de juliol de 2007

Llibertat condicionada

Quan sembla que gaudim de les més altes quotes de llibertat és quan més controlats estem. A partir dels moviments bancaris es pot saber qualsevol de les nostres accions i, fins i tot, intencions, així com tots i cadascun dels petits pecats que hem comès alguna vegada. Posem per cas que decidim fer un viatge. Aparentment sembla que tenim llibertat de mobilitat; és més, a Europa no hi ha fronteres i disposem d’una única moneda.

Clicant un botó «les autoritats» poden saber a on hem viatjat, on hem dormit, on i què hem comprat, on hem sopat. I molta més informació implícita: ja que poden saber si hem estat sols, acompanyats, si som turistes, estudiants o treballadors, si disposem de pocs recursos o si no ens mirem la butxaca a l’hora de viatjar. La targeta de crèdit és una agenda que parla. Fins i tot el telèfon t’anuncia que has canviat de país i t’aconsella sobre la quota més econòmica. A mi em sembla tot plegat una barbaritat, què voleu que us digui.


Publicat al Diari 20 minutos, el 22 de juny de 2007

Obert fins les sis

Conciliar l’horari de descans dels veïns i dels consumidors de temps lliure a la nit (diguem-ho així, ja que, en realitat, sortim i fem soroll gent de tota mena, no només joves!) sembla que cada cop està una miqueta més a prop. A partir d’ara, esborrarem per sempre la imatge típica dels veïns queixant-se des de les finestres i els balcons propers a les estacions de metro i els consumidors de nit deixarem de fer soroll, i de pas, també, de passar fred, a l’hivern, tot esperant que arribin les sis.

Aquesta mesura era fàcil i han trigat massa en encertar-la. Massa esforços i despeses en plans de civisme que fracassen. Una mesura que beneficia als consumidors de nit, als veïns i també al sector de negocis de l’oci nocturn. Sap greu pel sector de les xurreries, perquè potser veuran un descens de la seva demanda. O no. Ara, el proper repte que tenim és cercar la conciliació de tardes i vespres per a les famílies, com passa en altres societats avançades. Ara bé, si s’aconsegueix, aquesta serà de nota.


Publicat al Diari 20 minutos, 16 de juny de 2007

Joe Black i la Bombolla

Si l’Agulla punxa la Bombolla immobiliària, serà un cop mortal per a molts propietaris. Molt menys agradable que quan Brad Pitt, protagonitzant la mort, va a buscar a Anthony Hoppins en Meet Joe Black. Provocaria un crack en els sistemes financers per l’impagament massiu de les quotes hipotecàries, que faria caure els preus de manera que, allò que tenia un valor de 10 podria passar a 3. Els tipus d’interès continuen pujant i es paguen quantitats superiors a les que s’havien previst inicialment.

Fixem-nos en Anglaterra. Al març han tingut el major creixement en els darrers 5 anys. Per exemple, la mitjana del preu de compra a Londres ha pujat un 3,7% o, el que és el mateix, uns 20.000 euros. Les previsions és que poden créixer en els propers 5 anys fins a un 50%. El Banc d’Anglaterra anuncia un augment del tipus d’interès com a mínim fins al 5,5%. Els anglesos es temen el pitjor. Que no ens passi res. El Joe Black immobiliari va estar al Japó i sembla que s’apropa a Europa.


Publicat al Diari 20 minutos, 22 de maig de 2007

Calendari laic

Una de les cartes al lector més llegides darrerament a 20minutos.es ha estat l’escrita per Rosa M. García, Segunda pascua, queixant-se amargament a les institucions sobre el canvi del 28 de maig pel 4 de juny amb motiu de les eleccions municipals. I no li falta raó. Però potser la queixa hauria de ser molt més profunda. Aquesta festa és indirectament producte d’un conveni internacional del 1979 entre l’Estat i la Santa Seu, el Concordat. Molt probablement ha arribat l’hora de racionalitzar el calendari laboral i situar la major part dels dies festius en dilluns, per evitar ponts i aqüeductes surrealistes.

A més, vista la impossibilitat pràctica de respectar totes les imposicions religioses pel que fa al calendari acadèmic –Setmana Santa, Ramadà, etc.– , es podria canviar la Setmana Santa per una setmana fixa al calendari laboral i molt especialment al sistema educatiu. En aquest sentit, seria bo partir dels drets dels infants. El més lògic és que els trimestres escolars es regeixin per criteris racionals. A més, aquesta ha de ser una decisió sobirana dels ciutadans i no una imposició antidemocràtica d’un Estat estranger, el Vaticà.


Publicat al Diari 20 minutos, 16 de maig de 2007

Turisme i cultura

Núria Espert va nèixer a L’Hospitalet de Llogregat l’any 1935. Fa ja uns anys hi havia una placa al carrer Buenos Aires, al barri de Santa Eulàlia, que recordava que l’actiu havia viscut allà. Malauradament d’un temps ençà la placa ja no hi és. Com hauran comprovat els milers de catalans que han anat a Londres aquestes festes o en altres ocasions, les passejades pels seus carrers són una mena de viatge per la seva història gràcies a les plaques rodones de color blau que hi ha en alguns edificis on expliquen qui va viure, el període i perquè és coneguda. A Bloomsbury, districte de teatres i d’intel·lectuals, per posar un exemple, pots descobrir que allà van viure Virginia Wolf, John Manynard Keynes o Charles Dickens. Aquesta idea de recuperació de la memòria cobreix un doble objectiu: donar a conèixer als visitants la història del barri i esdevenir una eina de cohesió social, proporcionant dosis gratuïtes d’orgull als seus veïns. Ara que s’apropen les municipals, els programes electorals podrien incorporar aquesta idea.

Publicat al Diari 20 minutos, 17 d'abril de 2007

Ordenances i acampades

Tot just davant del Big Ben on milers de turistes passen cada dia per fer-se la foto amb la torre del Rellotge, hi ha la plaça del Parlament, presidida per una estàtua de Churchill.

Allà es concentren turistes a descansar. Diríem que és el més semblant a una plaça dura a Barcelona, però a diferència que el ciment és substuït per una herba temptadora per a qualsevol que passi per allà. Hi ha una acampada de hippies fa ja anys demanant la pau al món. El dispositiu combina vells estendards amb eslògans i banderes dels setanta amb set iglús del tot equipats i moderns.

Perplex per la quantitat de temps que porten allà, creuo el carrer, que em conduirà a Trafalgar Square, aixeco el cap i veig una càmera instal·lada amatent als seus moviments. Contrastos i diferents conceptes de llibertat d’expressió i seguretat a l’espai públic.


Publicat al Diari 20 minutos, 11 d'abril de 2007

Incivisme

El carrer Almeria està a Sants. Comença a la plaça de la Farga i acaba a l’escola Institució Montserrat. Més enllà, no molt lluny, està la Plaça Màlaga, on es troba l’emblemàtic Centre Cívic Cotxeres de Sants. Si us fixeu en algunes de les plaques del carrer i de la plaça comprovareu que estan guixades amb pintura negra. Algun porc, ara li diem incívic, ha dedicat una part del seu temps vital a pintar-les. Sospito que ho deu haver fet perquè són dues províncies espanyoles. Sospito que poc deu haver llegit sobre història ja que el mateix carrer Almeria és creuat pel carrer Maria Victòria. El nom es deu a la reina d’Espanya dona d’Amadeu I. Sospito que no deu saber que aquest carrer un dia es va dir Carrer de la Victòria Republicana.

Publicat al Diari 20 minutos, 20 de març de 2007

La francmaçoneria aquí i allà

Amb certa perplexitat per la dimensió arquitectònica visito la Gran Lògia d’Anglaterra en un bell edifici al rovell de l’ou de Londres. A casa nostra parlar de francmaçoneria és símbol d’extranyesa i un cert rebuig generalitzat producte de la desmemòria. La foscor del feixisme va aniquilar gent compromesa en l’avenç de tot allò que prenia com a punt de partida el Segle de les Llums. Ara hi ha molta gent jove que vol saber què és francmaçoneria, quina van ser i és la contribució en el debat de les idees i descobrir les motivacions destructives d’en Franco contra el que anomeva “la confabulación judeo-masónica y comunista”. A diferència de la Gran Bretanya, un país amb una llarga i sòlida tradició democràtica on ha fet moltes aportacions filosòfiques i filantròpiques.

100 anys d'escoltisme

El 1907 Robert Baden-Powell organitzà a Anglaterra el primer campament escolta de la història amb 20 nois.

100 anys després, el moviment escolta és més d’un milió de vegades més gran i és present a la gran majoria de països. L’escoltisme ha estat una escola de democràcia, de compromís i de convivència per a 500 milions d’infants i joves de tots els orígens, cultures, principis i creences. El mètode escolta, que recull els principis de la pedagogia activa, ha contribuït a l’autoformació de persones més lliures i felices i compromeses, del seu país, la humanitat en global i el planeta.

La dimensió mundial l’ha convertit també en una font de fraternitat, i per tant en un motor de pau. Desenvolupa un paper fonamental per donar a nois i noies la possibilitat de participar en la transformació del seu entorn social. S’ha generat un enorme capital social, contribuint a la formació d’una societat civil global més forta. A Catalunya, l’escoltisme ha tingut un paper primordial en la difusió de la cultura i el coneixement del país, la integració i en el manteniment de la flama democràtica. Avui, els agrupaments repartits pel territori català segueixen jugant un paper fonamental.

Publicat Diari 20 minutos. 22 de febrer de 2007

100 anys d'escoltisme: Presentació del llibre "joves escoltes i francmaçons adults"

En el marc dels actes de celebració dels 100 anys de la creació de l'Escoltisme (1907-2007) es publica un document que aprofundeix en les arrels teòriques del moviment escolta, els mites i tòpics sobre escoltisme i francmaçoneria, i proposa un escenari de relació entre les dues organitzacions en societats avançades.

El treball és fruit del repte epistemològic realitzat entre un jove escolta i un francmaçó adult; ni l'escolta sembla ser francmaçó, ni el francmaçó sembla haver estat escolta. Partint d'un desconeixement mutu inicial de les organitzacions de pertinença dels autors, ràpidament aconsegueixen trobar els principis fonamentals dels dos moviments respectius, ja que res no és completament nou per a tot dos, sinó tot el contrari. Aquest llibre demostra que una institució ha influït profundament en la creació de l'altra, sobretot, que existeix gran semblança i coincidència en el context històric, en la missió i els valors, així com en el marc simbòlic i en el mètode educatiu emprat.

L'objectiu principal és demostrar l'arrel laica i francmaçònica de l'escoltisme. Un aspecte fonamental que recull és la constatació de la voluntat i tradició educadora com a escoles de formació integral de ciutadans, tant de la francmaçoneria com del moviment escolta.

El llibre es presenta un dia abans de la Diada del Pensament Escolta del Centenari. El 22 de febrer se celebra arreu del món la commemoració del naixement de Robert Baden-Powell, fundador del moviment escolta, amb activitats de reflexió sobre el passat, present i futur del moviment infantil i juvenil més gran del Planeta, amb 40 milions de membres a 216 països i territoris.

Lloc: Ateneu Barcelonès (Sala Verdaguer)

Adreça: Carrer Canuda 6, Barcelona

Data: Dimecres, 21 de febrer

Hora: 19 hores

La presentació del llibre serà a càrrec de Jordi Serrano. Intervindran els autors Fabian Mohedano i Joan-Francesc Pont. I clourà l'acte de presentació Oriol Illa (projecció).