10 d’abril del 2019

El canvi d'horari de primavera, de nou a debat


És fonamental, tal com ens fan saber els crono-biòlegs i especialistes en son, que en aquest debat cal posar sobre la taula la incidència de les hores de llum sobre els ritmes circadiaris i la son de les persones. L’objectiu hauria de ser el de determinar l’horari que permeti la millor adequació entre la llum solar i el ritme d’activitat majoritari de la població.

A continuació s’especifiquen les bases fisiològiques:

a) La bona qualitat del son i l’ajust dels ritmes circadiaris són una part fonamental per la salut i el benestar de les persones. La falta de son produeix nombroses alteracions a l’organisme, entre elles de tipus metabòlic, neuronal i cognitiu.

b) A més, les patologies associades al son s’apropen a nivells epidemiològics, que generen elevats costos directes i indirectes a nivell social. Una de les causes de problemes de son ve donat per alteracions dels ritmes circadiaris, els quals venen influïts per les hores i la intensitat de llum que reben les persones.

c) La conducta i fisiologia dels éssers vius està regulada per una estructura cerebral (rellotge intern o rellotge circadiari) que genera els ritmes circadiaris. El rellotge intern indica els moments idonis per a la realització de les diferents activitats, entre elles el dormir, el menjar, estar exposats a la llum o estar en la màxima alerta. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia, com per exemple, el metabolisme, el sistema immunitari, la funció endocrina, o la conducta. El manteniment d’aquests ritmes és clau per la salut, i és beneficiós no només per cada individu sinó també per la societat en el seu conjunt: una societat més saludable disminueix costos sanitaris i socials.

d) El desajust circadiari suposa el trencament de l’ordre temporal intern de l’organisme, la qual cosa el fa més sensible a emmalaltir. Una de les conseqüències més immediates del desajust és l’alteració del son (insomni i la conseqüent somnolència diürna) però també produeix alteracions endocrines, de la regulació de la ingesta d’aliments, alteracions del metabolisme i alteracions del humor.

e) Un indicador del desajust circadiari és la discrepància entre els horaris de son dels dies feiners i els dies festius (jetlag social). El jetlag social és un problema crònic, què pot comportar restricció crònica de son i risc a alteracions metabòliques.

Des d’un punt de vista fisiològic es dona suport a la eliminació del canvi d’horari de primavera i tardor i el manteniment de l’horari d’hivern (GMT+1) tot l’any. Cal afegir, d’altra banda, que no hi ha dades disponibles que acreditin i correlacionin directament els beneficis econòmics que sobre l’activitat econòmica de les empreses pot tenir un suposat estalvi energètic derivat del canvi horari, o que aquests puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut exposats anteriorment. La sincronització del rellotge intern té afectacions sobre la salut i l’activitat laboral de les persones treballadores, fet que necessàriament exigiria la necessitat de fer una anàlisi més acurada dels costos-beneficis associats a aquest canvi en el sí de les empreses, abans de mantenir i validar el canvi, com s’ha fet fins ara, sota aquest argument que, a més, pot ser  fàcilment superable des de l’abordatge d’altres factors més rellevants dins el conjunt de les polítiques energètiques.

El fus horari: GMT0 o GMT+1? Des de la perspectiva catalana i tenint en compte la situació geogràfica, aquesta decisió no té tanta transcendència com la té per a altres parts de l’estat, ara bé cal tenir en compte que la decisió és competència de l’Estat espanyol. Aquest debat s’ha de produir en el marc d’una reordenació europea, en la que hi participin França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda. Les conseqüències econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països veïns, és a dir situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal i Irlanda, són impredictibles i caldria avaluar l’impacte abans de prendre-ho en consideració.

Consideracions generals. Tal com demana el Consell Assessor per a la Reforma Horària, organisme independent format per experts vinculats al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, cal instar a les institucions europees a fer un debat global de reordenació que permeti cercar un consens sobre la distribució dels estats en els fusos horaris. També cal fer pedagogia entre la ciutadania sobre les conseqüències, especialment sobre la vida saludable, però també sobre el rendiment de les persones, a l’hora d’optar per un horari o un altre. De moment, el Govern espanyol ho posposa fins el 2021, recolzant-se en la decisió europea de no assumir ara la proposta de la Comissió europea.

Finalment, cal impulsar les mesures que recull el Pacte per a la Reforma Horària a Catalunya, aprovat el 17 de juliol de 2017, de manera que sigui possible harmonitzar els diferents usos del temps, amb l’horitzó de l’Objectiu 2025 com a moment d’adaptació dels horaris als de la resta del món.

Publicat a la revista El Quinze l'abril de 2019