El Centru de Caldes: Punta de llança de la cultura popular

Enguany la presentació del certamen té lloc a l’espai social de l’entitat recentment recuperat

El Centre, Ateneu Democràtic i Progressista afronta una nova edició apostant per grups teatrals que acudeixen al concurs per primera vegada i una cartellera equilibrada que abarca diferents gèneres i autors.

L’acte es farà aquest diumenge 29 de gener a les 12h a l’espai social del Centre, donant així el tret de sortida a la temporada estable de teatre a Caldes de Montbui. A banda de la presentació del cartell, la trobada serveix també per afavorir el contacte entre diferents grups participants, per donar a conèixer l’entitat als nous grups i alhora resoldre dubtes tècnics de la posada en escena. Està previst que hi assisteixi el regidor de cultura de l’ajuntament de Caldes de Montbui, Pep Gaspar.

En aquesta 24ena edició prop de 70 agrupacions teatrals dels Països Catalans han sol·licitat participar al TACA’M, deu de les quals han resultat escollides per un jurat de selecció. Enguany els concursants provenen de diferents comarques catalanes, i també del País Valencià. Així, el principal tret característic de la cartellera d’aquest any és la renovació dels grups participants.

Les representacions sempre les tardes de diumenge, comencen el 5 de febrer i acaben el 15 d’abril. Al llarg de deu setmanes el públic podrà assistir a diferents sessions teatrals que van del vodevil a la tragèdia. Enguany, tot coincidint amb els 50 anys de la mort de Josep Maria de Sagarra es representarà La Rambla de les Floristes que presenta el grup barceloní, Teatre pels descosits.

Aquest any, l’acte de presentació del TACA’M té lloc a la seu social de l’entitat, al carrer Corredossos de Baix, que en els darrers mesos ha recuperat diferents espais per a socis. A l’espera de poder adaptar altres espais i la sala de teatre, les representacions es faran a la sala STAGE, Escola d’Arts Escèniques.

Com cada any, el públic tindrà un paper actiu al concurs, tot puntuant les obres al final de cada representació, el resultat de la qual dóna lloc a al premi del jurat popular. Aquest any 2012 es manté el preu especial per als socis del Centre i del TRESC. Amb una mitjana global d’assistència de 1.400 espectadors en la darrera edició el TACA’M, es consolida en la temporada de teatre a la vila i a la comarca.

Tal com s’ha fet en les darreres edicions, el desenvolupament del concurs també es pot seguir a través de la xarxa, amb la pàgina web www.tacam.cat.

La llei de consultes populars: engany o oportunitat

Les democràcies constitucionals, segons José A. Pérez Tapias, es nodreixen per dos vectors: el vector liberal (que fa referència als drets civils dels individus i l'obligació de l'estat a respectar-los i protegir-los) i el vector republicà (que posa accent en els drets polítics dels ciutadans). La idea d'una democràcia poc republicana és conseqüència del desenvolupament assimètric dels dos vectors, en tant que s'ha potenciat més el liberal que el republicà, amb el conseqüent desplegament i gaudi de l'autonomia privada en detriment del compromís polític i públic. La conseqüència d'una democràcia poc republicana és la desafecció. L'origen rau en la tendència a l'expansió de models individualistes centrats bàsicament en el consum combinats amb una passivitat social. La principal conseqüència és la pèrdua d'uns valors comunitaris.

Hi ha molta literatura escrita sobre quins són els valors i comportaments que ha de tenir la ciutadania d'una república per al desplegament i èxit. En aquest sentit, s'acostuma a fer èmfasi generalment en la participació ciutadana. En el marc del debat sobre els diferents models de globalització i com a solució a la crisi del concepte de representació democràtica o de pèrdua de valors comunitaris, hi hagut intents de teoritzat sobre el concepte de democràcia participativa mentre s'han assajat noves estratègies institucionals de participació de la ciutadania en els afers públics. L'anàlisi es formula de pensar que una creixent individualització social pot generar molts problemes, però és també una oportunitat per a implicar a molta més gent en tasques de relevància pública, és a dir, en afers d'importància col·lectiva (1).

Una oportunitat en aquest sentit és el projecte de llei de consultes populars no referendàries proposat el passat desembre pel Govern de la Generalitat i que desplega l’article 122 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Un dels objectius que persegueix aquest model de consultes és l'aprofundiment en l’autogovern i l'increment de la qualitat democràtica a través de la participació ciutadana, així com l'apropament a l'Administració.

El projecte de llei regula el règim jurídic i el procediment de la convocatòria de consultes populars no referendàries com a instruments de participació ciutadana dirigits a conèixer les opinions de la ciutadania, mitjançant un vot lliure, directe i secret, sense utilitzar la via de referèndum, en relació a qualsevol aspecte de la vida pública. Amb aquesta nova normativa, es volen establir els aspectes bàsics del procediment, els requisits i la convocatòria de les consultes populars que es podran celebrar en l’àmbit municipal o de català en relació a les seves competències respectives, ja sigui a instància dels poders públics o de la ciutadania.

La convocatòria de consulta popular en l’àmbit competencial de la Generalitat correspon al president de la Generalitat, mentre que en l’àmbit de les competències locals, correspon a l’alcalde o president de l’entitat local. Però el més interesant és que també es puguin demanar a instàncies d’una comissió promotora formada per tres persones físiques o per alguna entitat jurídica, com poden ser associacions, organitzacions socials i professionals i sindicats i col·legis oficials, que acreditin l’interès general de la seva iniciativa mitjançant el nombre de signatures estipulat.

Aquest projecte de llei no és un fenomen aïllat i se suma a un procés engegat en els darrers anys al nostre país en el que han proliferat innovacions metodològiques, de democràcia anomenada participativa. N'hi hagut diferents experiències com són els plans estratègics, les agendes 21, els jurats ciutadans, els pressupostos participatius o els consells infantils, entre d'altres. El seu impuls es deu al compromís del municipalisme amb la participació ciutadana en la cosa pública.

Després d'una dècada d'experiències es pot fer un balanç i recollir algunes crítiques a favor i en contra a aquestes pràctiques de participació institucional. Entre les crítiques negatives es pot dir que sovint no sorgeixen a iniciativa de la ciutadania, són consultives ja que no hi ha una possibilitat real de prendre decisions, poden acabar legitimant decisions preses d'antuvi només pel fet que han superat aquest pas i poden servir per deslegitimar propostes ciutadanes més adequades a la voluntat popular i a les necessitats socials i, per concloure, no estableixen una discusió política de fons sobre la que construir un pacte social (2). Entre les crítiques positives destaca la capacitat de vertebració i aglutinació d'alguns sectors que gràcies al procés participatiu seuen a la mateixa taula, així com el fet de permetre establir les bases, de manera consensuada i transparent entre l’equip de govern i l’oposició, agents municipals, locals i ciutadania, d’un marc de resposta estratègica del tema tractat i compartir objectius locals i dades, a partir d’una estructura d’anàlisi i de participació.

La valoració desigual de les experiències participatives realitzades al llarg dels darrers anys porta a la conclusió que fa falta seguit treballant per reforçar la cultura republicana de la que parla Pérez Tapias. En aquest sentit, la proposta de llei podria esdevenir una nova oportunitat per enfortir la democràcia tant als municipis com a nivell de país, sempre i quan es faci servir acuradament i no es malbarati el temps de la ciutadania, com ha succeït en alguns casos amb els processos participatius.

Un cop aprovat el text final -sigui quin sigui- aprofitem l'instrument resultant per enfortir la democràcia allà on governem i per fer una oposició efectiva a partir d'un activisme polític autèntic, honest i sobretot en complicitat i aliança amb els actors socials. En definitiva, excel·lent oportunitat per construir noves hegemonies culturals i polítiques. Ara bé, vigilem en no caure en els mateixos errors que s'han comès amb gran part dels processos participatius municipals de la darrera dècada. Engany o oportunitat, aquesta és la qüestió.

(1) Subirats, J. (ed) Elementos de nueva política. Urbanitats. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Barcelona: 2003.

(2) Villanueva, Joffre. Les tres plagues de l'associacionisme (inèdit). Escola Lliure El Sol. 

 Publicat a E-notícies, el 25 de gener de 2012 

François Hollande contre les dérives communautaires

L’Observatoire international de la laïcité contre les dérives communautaires se félicite de la déclaration nette et précise de Monsieur François Hollande candidat aux élections présidentielles manifestant sa volonté d'inscrire la loi du 9 décembre 1905 dans la Constitution de la République française.

Certes, le terme de laïcité est d'ores et déjà inscrit dans le texte constitutionnel.

Mais y ajouter de manière expresse l'article 1 et l'article 2 de la loi de 1905 serait naturellement, pour l'ensemble des acteurs de la laïcité, une avancée essentielle, la constitutionnalisation de ces deux principes juridiques fondateurs empêchant toute tentative de modification, d’amendement ou de toilettage de la loi de 1905 tel que cela avait été tenté entre 2005 et 2007.

Il appartiendra naturellement à tous les candidats aux élections présidentielles de se déterminer quant à eux, par rapport au choix ainsi effectué par le candidat François Hollande.

Fait à Paris, le 23 janvier 2012

Jean-Michel QUILLARDET

Président de l’Observatoire International de la Laïcité
contre les dérives communautaires

Es parlarà d'infància al Parlament

La Plataforma d'Infància de Catalunya, de la que n'és fundadora el Moviment Laic i Progressista, ja havia reclamat, mesos enrere, la creació d’aquesta comissió davant la presidenta del Parlament i de tots els grups parlamentaris.

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) valora positivament la creació d’una comissió d’Infància al Parlament de Catalunya durant el ple d’aquest dijous. La creació d’aquesta comissió era una reivindicació històrica del sector i que la PINCAT ja va manifestar els darrers mesos després de reunir-se amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert i  tots els grups parlamentaris. La Plataforma d’Infància de Catalunya celebra que la comissió d’Infància s’hagi creat gràcies a l’acord, per unanimitat, dels tots els grups de la cambra catalana.

La Plataforma d’Infància de Catalunya creu que la comissió d’Infància pot ajudar a vetllar pel desplegament la Llei de Drets i Oportunitats de la Infància i l’Adolescència i, alhora, garantir que la perspectiva de la infància i l’interès superior del menor estigui present en tota l’activitat legislativa. La PINCAT vol ressaltar que aquesta comissió ajudarà a fer un millor seguiment i control de l’acció del govern català en matèria d’infància.

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) es va presentar públicament el passat 30 de novembre. La PINCAT neix per ser una veu comuna i transversal de totes les entitats compromeses amb els infants i adolescents del nostre país, que ofereix una visió integral de la infància, dóna resposta a les seves necessitats, promou l’acompliment dels seus drets i deures i vetlla per incorporar la perspectiva de la infància en les polítiques públiques i en la societat catalana. Durant la seva presentació pública, la PINCAT ja va demanar la creació d’aquesta comissió parlamentària.

La PINCAT està formada per 17 organitzacions (que alhora formen part de la Taula del Tercer Sector) que treballen en l’àmbit de la infància i adolescència a través de més de 900 entitats de primer nivell. Els diferents projectes i serveis de la PINCAT disposen de 750.000 places per atendre els infants i adolescents del nostre país. Aquests infants i adolescents estan atesos per 25.000 persones.

Decàleg per a una oposició efectiva

Posar fil a l'agulla en la reconstrucció d'un projecte sòcio-polític que té aspiracions permanent de governar requereix una combinació de diferents decisions al llarg dels quatre anys d'oposició. Per molt que sembli un temps llarguíssim, acostuma a esdevenir curt si no s'han fet els deures quan toca. Hi ha decisions que no es poden prendre a trompicons i en funció de la conjuntura, quan l'enquesta no és favorable. El procés d'oposició requereix construir una cadena de valor que permeti fer aflorar les condicions objectives per apropar-se de nou a la victòria.

1. Assumpció de la derrota, i acceptar que la ciutadania ha deixat de confiar. Cal passar pàgina i abandonar les tesis que fan referència a amenaces externes com fil argumental. La devacle també té ingredients procedents d'errors i debilitats pròpies

2. Acceptació dels tempos naturals, principalment quan fa pocs mesos s'ha deixat el govern. És complicat fer oposició a un govern que recull el teu llegat. Cal ser honestos i esperar un temps a construir l'oposició. No passa res si som invisibles. Abans d'actuar, cal observar i escoltar. Més val un silenci a temps que una intervenció que resti més encara la credibilitat

3. Reconeixement positiu de les coses ben fetes, ja que no es pot construir oposició amb l'acusació permament que s'estan prenent decisions que no estaven al programa. És molt millor aplaudir la decisió, sobretot si s'està d'acord. El reforç positiu també forma part de l'oposició

4. Fermesa en el discurs, evitant caure en un tacticisme que despista a la ciutadania, però principalment a l'electorat. Cal missatges clars que decorin dia a dia el model de progrés social

5. Mà estesa al Govern, sobretot en temps com els actuals de crisi. Calen oposicions amb responsabilitat institucional i, sobretot, el principal partit a l'oposició ha de ser el primer en assumir aquest rol. No només cal semblar responsable sino ser-ho

6. Impuls al carrer de l'alternativa, a partir del diàleg honest amb les associacions, els sindicats i el conjunt d'actors que ajuden a construir una nova proposta hegemònica en el futur, perque l'aliança social és precondició per a l'aliança política

7. Renovació de cares, a vegades injustes, sovint amb processos una mica desagradables, però sempre necessàries per fer creïble l'impuls de l'alternativa. Es fa molt complicat reconstruir la confiança amb aquelles persones que són els protagonistes de la desfeta

8. Assumpció del nou rol, de forma natural, que arriba amb la renovació de persones, deixant enrera la lògica de govern i abraçant una estratègia més activista que entronca amb la idea de David Lizoaín a “Per un partit d'activistes, cal un partit activista”

9. Construcció natural d'un nou lideratge, amb la participació de la ciutadania, si el que es vol és plantejar un projecte des de la nova política. La recuperació de la credibilitat i la confiança serà qüestió de temps, tal com diu Gutiérrez-Rubí a un article molt encertat “Otro partido es possible”

10. Presentació d'una candidatura generosa amb un programa coherent, sobretot que reculli les propostes coherents amb els discursos dels anys d'oposició. Caldrà potenciar les aliances establertes en aquests anys de travessia pel desert incorporant gent i idees

Probablement si es prenen decisions semblants a aquestes deu mesures la confiança tornarà. És qüestió de paciència, honestedat, valentia i coherència. Com deia l'eslògan d'aquella cadena de pizzeries “El secreto está en la masa”. Poc més.


Publicat a E-notícies el 18 de febrer de 2012

Fitxatge estrella

L’any comença amb novetats per a l’Escola Lliure El Sol, en Lluís Coromines, director de joventut de l’Ajuntament de Barcelona (2003-2011), s’incorpora a l’equip com a nou director. Anteriorment és director del Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona el trienni 2001-2003 i prèviament comença com a tècnic de subvencions l’any 2000. La seva vinculació amb el Moviment Laic i Progressista es remunta a dues etapes: la primera com a secretari general de Germanor Escolta de Catalunya -entitat precedent d’Acció Escolta de Catalunya- (2000-2001) i com a membre del Consell rector d’Entorn sccl (2005-2008). La seva trajectòria en l’àmbit de la formació en el moviment associatiu comença el 1998 a l’Escola Nord de Ruta, òrgan de formació de Germanor Escolta de Catalunya. Justament aquesta escola s’integra el 2005 a l’Escola Lliure El Sol amb la incorporació d’Acció Escolta de Catalunya a l’MLP.

La seva incorporació doncs respon a la voluntat d’afrontar amb plena capacitat el nou horitzó militant de l’Escola concretat en el Pla estratègic triennal 2011-2013. L’Escola vol esdevenir el fons de coneixement de l’MLP, desenvolupar formació de qualitat en tres línies principals: associacionisme, educació i laïcitat, desenvolupar formació per a la iniciativa social amb perspectiva laica i republicana, reforçar el vincle amb els participants en les formacions, fer de punta de llança del creixement de l’MLP i optimitzar al màxim els recursos i processos de gestió. Aquesta nova etapa reclama d’un equip dinàmic i polivalent que permeti suportar els reptes que planteja un context desfavorable per la crisi econòmica. Aquest entorn requereix compromís i rigurositat innovadora de forma constant, trets que aporta el nou fitxatge. L’aspiració és la de consolidar-se com a escola d’associacionisme desplegant el Pla de formació MLP 2011-2013 i un model estàndard que permeti la incorporació de noves federacions d’associacions a la dinàmica interna.

Consultes en plural

El lliure examen és una eina per qüestionar i desemmascarar qualsevol saber establert i qualsevol doctrina o idea que vulgui restringir o prohibir la llibertat dʼelegir, de viure, de fer o de pensar. D'entrada, una persona amb conviccions demòcrates ha de sentir simpatia cap a exercicis promoguts per consultar l'opinió de la gent. És una forma de generar debat en un país en el que durant molts anys s'ha desincentivat la participació i la mobilització social.

Sembla que CiU es planteja fer servir la llei de consultes populars per impulsar-ne una de caràcter no vinculant que pregunti a la ciutadania sobre la necessitat del pacte fiscal per a Catalunya. En paraules d'Homs "El valor polític de la participació i manifestació del poble de Catalunya és d'una transcendència enorme". La proposta de pacte pretén basar el sistema de finançament en el concert econòmic, el que significaria abandonar el règim comú per passar a una relació exclusivament bilateral Govern d'Espanya i Generalitat de Catalunya, prenent com a referència el concert basc i navarrès. És una proposta que modifica sensiblement l'arquitectura actual. Pot semblar legítim -i hauria de ser una pràctica més normalitzada- que un govern vulgui reforçar el seu full de ruta amb una consulta a la ciutadania.

Aquesta visió és compartida pels sindicats majoritaris que consideren que caldria preguntar als catalans també sobre els ajustos pressupostaris que estan suposant retallades sobre serveis públics de vital importància com són l'educació i la sanitat, entre d'altres. En aquest sentit les paraules d'Àlvarez són contundents: "Qui impedeixi que els ciutadans de Catalunya decideixin sobre les retallades no podrà parlar en un futur en nom del poble". L'estratègia dels sindicats passa per demanar el suport de 27 diputats o de dos grups parlamentaris perquè el plenari inicï el debat. La dificultat o no és que s'hauria d'aprovar per majoria absoluta. Dic o no perque seria ben estrany que CiU apostés per fer una consulta sobre el pacte fiscal i evités una sobre el model de serveis públics. La ciutadania probablement no ho entendria ja que ambdues estan fortament relacionades amb l'estat del benestar català.

Catalunya i les seves institucions, per la seva particularitat, estan obligades a ser enginyoses i creatives en aprofundiment de la qualitat democràtica i de l'autogovern. Per aquest motiu seria del tot encertat consultar la ciutadania sobre aquestes dues qüestions que afecten al model de país. Cal trencar ja d'una vegada per totes la por que hi ha a preguntar la gent sobre les coses que els hi afecten. També ens permetria veure com s'aplica la geometria variable de la que tant es parla darrerament. Un deu per a CCOO i UGT per la seva proposta i una demostració de la importància dels sindicats en la governança del país. El dret a decidir ha de ser infinit i no només es pot exercir a través de convocatòries electorals. L'escenari que es planteja és apassionant.

Publicat a E-notícies el 7 de gener de 2011

El PP més laic

Aquesta notícia de La Vanguardia en la que es detalla com el Govern de Samoa ha fet desaparèixer un divendres tot d'una del mes del passat desembre demostra no només que la màgia és possible si ens ho proposem sino que els calendaris i els fusos horaris són una invenció fruit de criteris conjunturals, allunyats de configuracions divines.

Les festes, els fusos horari i els usos del temps de vida quotidiana són una barreja de decisions polítiques i de costums convertides en tradicions. A Espanya, per posar un exemple, la segona pasqua és indirectament producte del conveni internacional del 1979 entre l’Estat i la Santa Seu, el famós Concordat.

El PP a instàncies de la patronal que sap que Espanya està a la cua en productivitat a causa d'un calendari premodern -com també de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris de l'incansable Ignasi Buqueras- creu que ha arribat l’hora de reordenar el calendari laboral i situar la major part dels dies festius en dilluns, per evitar ponts i aqüeductes surrealistes com el del passat mes de desembre. És la proposta del PP més laic en els seus primers dies de govern a Espanya.

Ara bé ja que el govern central reconeix la impossibilitat pràctica de respectar totes les imposicions religioses pel que fa al calendari podria anar més enllà i canviar la Setmana Santa per una de fixa al calendari laboral i molt especialment al sistema educatiu. El més lògic és que els trimestres escolars es regeixin per criteris racionals. Aquesta ha de ser una decisió sobirana dels governs i no una imposició antidemocràtica d’un Estat estranger i anacrònic, el Vaticà.

De moment, felicitar el govern per la proposta valenta i reformista, veurem què diu l'Esglèsia Catòlica. És clar, mana el diner, que ningú no podrà amagar que és un dels instrument més laics existents.


Publicat a e-notícies, 3 de gener de 2011