MALESTAR PEL TRACTE PRIVILEGIAT A LA VISITA DEL Sr. RATZINGER

La Lliga per la Laïcitat vol manifestar la seva disconformitat amb el tractament que les diferents institucions públiques atorguen a la visita que el Sr. Ratzinger farà a Barcelona per consagrar la Sagrada Família.

Malgrat que es tracta de la visita d’un líder espiritual per tal de realitzar actes litúrgics i de relació estrictament circumscrita amb els fidels i representants de la seva confessió, diverses institucions públiques (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i l’Estat espanyol), es dobleguen davant del poder que encara avui continua gaudint l’església catòlica i li atorguen un caràcter de visita institucional de cap d’estat.

És per això que la Lliga per la Laïcitat inicia una campanya per denunciar aquesta situació, i posar en marxa una sèrie d’accions informatives i de denúncia:

* Denunciant la vulneració de la separació entre estat i confessions religioses.
* Denunciant l’aportació econòmica a més de l’estalvi tributari que diverses institucions públiques facilitaran a la Conferència Episcopal i els seus col·laboradors.
* Denunciant la cobertura mediàtica dels mitjans de comunicació públics.
* Demanant als càrrecs institucionals que no assisteixin als actes litúrgics en tant que representants institucionals.
* Denunciant la intromissió política de l’església.
* Donant suport a la campanya “jo no t’espero”.
* Facilitant recursos a organitzacions que vulguin manifestar la seva disconformitat amb aquesta situació.

Pretòria? D'una crisi, una oportunitat: Núria Parlón

Avui he vist l'entrevista de Josep Cuní a TV3 a Núria Parlón, alcaldessa de Santa Coloma, amb motiu del primer aniversari de la intervenció judicial de l'ajuntament pel cas Pretòria. Fa dos mesos vaig tenir l'oportunitat de veure l'entrevista a Bartomeu Muñoz en el mateix marc. Quina diferència!

Avui m'ha semblat trobar una dirigent política autèntica, amb una actitud sincera davant els fets i apassionada per l'activitat política al capdavant del consistori. Autenticitat, sinceritat i passió són tres requisits que s'haurien de demanar a qualsevol persona que vulgui assumir responsabilitats públiques d'aquest nivell.

Si la ciutadania és una mica observadora podrà valorar de quina manera ha millorat l'ajuntament quant a la idea de virtuositat republicana. Aquest cas de corrupció hauria de ser un punt de partida que permetés generar afecció com passa als països nòrdics. Davant situacions de crisi com ha estat el cas Pretòria, sorgeixen noves oportunitats i Núria Parlón n'és un bon exemple.

Ratzinger, one day; el combat de la laïcitat, forever

Queden 10 dies per a que comenci el Fòrum Espai de Llibertat i tot just 12 per a que Joseph Ratzinger visiti la Sagrada Família. L'enrenou de la visita del Papa no ens ha de despitar i el debat de les idees ha d'estar per sobre de la conjuntura.

El Fòrum Espai de Llibertat es va concebre inicialment com a resposta a la demanda de la Fundación Cives a organitzar un esdeveniment que aglutinés els sectors laicistes de l'estat, sovint enfadats i permanentment dividits. I principament per donar una resposta unitària a la llei de llibertat de consciència (o llibertat religiosa segons qui enfoqui) que tenia previst impulsar el govern socialista.

La Fundació Ferrer i Guàrdia i el Moviment Laic i Progressista estan fent esforços per portar fer que el Fòrum sigui un èxit, però només serà possible si les organitzacions laiques participen activament. Joseph Ratzinger marxarà l'endemà i el combat de la laïcitat seguirà en marxa per a lliurepensadors laics, jueus laics, critians laics, budistes laics, musulamans laics...

Està bé l'acció formativa sobre finançament de l'Església catòlica el dia 3, la concentració a plaça Sant Jaume del dia 4, l'Habemus party del dia 5 organitzat per Casals de Joves de Catalunya... en motiu de la visita del Papa (one day), si bé cal guanyar, repeteixo, el combat de les idees (forever).

La laïcitat en el debat electoral

Avui en Xavier Sabaté, cap de llista del PSC per la circumscripció de Tarragona i delegat del Govern de la Generalitat, s'ha sumat al Pacte Nacional per la Laïcitat. No és una suma aïllada, estan havent-hi suports des de totes les forces liberals-progressistes del país. Més d'un centenar d'entitats i confessions religioses i un miler de persones. Les mocions comencen a arribar als ajuntaments, Caldes de Montbui ha estat el primer. De la mà del Centre Democràtic i Progressista, amb el Jaume Pieres al capdavant, ha fet una feina de consens per ser el primer municipi en aprovar-ho. Seguim treballant per introduir la laïcitat en el debat electoral. La visita de Joseph Ratzinger ens està ajudant. Ens agradaria que no fós la visita del Papa, sinó el debat serè el que situés la laïcitat entre els titulars. El Fòrum Espai de Llibertat esdevindrà el 5, 6 i 7 de novembre l'espai de reflexió més important en els darrers 30 anys on tots els sectors associatius tant de laïcitat filosòfica com política es donaran cita.

El show de la Belén Esteban

El show de Truman és una pel·lícula que gira entorn a un programa de televisió "The Truman Show". El seu protagonista, Truman Burbank, ha estat davant las càmeres fins i tot abans de nèixer, malgrat que ell no és conscient d'aquest fet. La vida de Truman és filmada a través de milers de càmeres ocultes, les 24 hores del dia i és transmesa en viu, permetent al productor executiu Christof captar l'emoció real de Truman. La ciutat natal de Truman és un decorat construït sota una cúpula gegant i poblat per actors de la sèrie i de l'equip, el que permet a Christof controlar cada aspecte de la vida de Truman. Per evitar que Truman descobreixi la falsa realitat, Christof ha fet servir tots els mitjans per anul·lar el seu sentit d'exploració, incloent "matar" el seu pare en una tormenta en un viatge de pesca per provocar-li por a l'aigua. Quina diferència hi ha entre el show de Truman i el tractament sobre la vida privada que fan de la Belén Esteban? Tots dos no són més que l'objecte d'un experiment cruel en el que pràcticament no es deixa res a l'atzar.

Publicat al Diario 20 minutos, el 18 d'octubre de 2010

Nou logo de l'MLP

Jo no t'espero

Comencen a escalfar motors les mobilitzacions avant la visita del Sant Pare a Barcelona. Un grup d’organtizacions defensores de la laïcitat hem generat un espai unitari per demanar un estat laic i denunciar el suport institucional a la visita. Com és possible que si fa una visita estrictament amb finalitat religiosa l’estat i diverses institucions li atorguen un tracte de cap d’estat? No volem que se sufragui amb diner públic aquesta activitat. Per un estat laic.

Contra la desafecció

Ja estan convocades formalment les eleccions per al proper 28-N. Se n'ha parlat que hi ha desafecció, manca d'adhesió, oposició, desinterès per la cosa pública. La desafecció està lligada a la percepció subjectiva i a l'estat d'ànim. Està estesa entre tots els sistemes democràtics, si bé és considerada en alça a Catalunya si es té en compte la valoració ciutadana. El resultat del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió indica que l'atur i la precarietat laboral segueixen sent els principals problemes, passant del 55,4% el 2008 al 64% el 2009 però la insatisfacció amb la política i els polítics escala nou posicions i se situa com la segona preocupació. L'estratègia d'algunes forces polítiques serà la de generar un estat de caos per distanciar encara més la ciutadania de l'espai públic. Caldrà posar distància, llegir els programes electorals i decidir-se a votar la proposta que s'ajusti als valors de cadascun de nosaltres.

Publicat al diari 20 minutos, el 8 d'octubre de 2010

Publicada l'alineació del PSC per al derby del 28-N

A la porteria i amb el braçalet de capità, Montilla (1), una línia defensiva de tres amb molta experiència i solidesa, Tura (2), Corbacho (3), Iceta (5); amb Bonet (4), -la incorporació de la cantera- que se situa de pivot per davant de la defensa i que farà d'enllaç amb De Madre (6), Granados (10) -fitxatge estelar de la UGT- i Martínez-Sampere (8) -que consolida la seva titularitat-. En la línia d'atac, unes bandes amb molts kilòmetres a les cames, Ferran (11), per l'esquerra, i Maragall (7), per la dreta. En punta i amb la canya preparada, el fitxatge estrella, Collboni (9). Sense cap mena de dubte, un equip fet per guanyar el derby del proper 28-N.

29-S i el PSC. La contradicció que fa progressar

Han estat dies d'intensitat en el debat apassionat arreu. Han estat dies de contradicions (de corasón partío, que llegia a l'Esther Pano). Han estat dies de decepció escoltant alguns arguments molt pobres contra els sindicats: Quina exigència a organitzacions centenàries que han mostrat el seu compromís en favor de la defensa dels treballadors i de les treballadores, amb visió de País.

Crec que els militants socialistes hem estat a l'alçada, alguns defensant les decisions del Govern central, amb coherència i passió. D'altres, de la mateixa manera, el posicionament dels sindicats. Genial, som militants d'un partit que assumeix contradiccions, que aposta per la reforma gradual com a fórmula de progrés social.

Comprenc les reformes. Són necessàries. Però vaig decidir anar a la vaga perquè trobo molt injust que sempre siguin els mateixos, les classes populars, qui hagi d'estar en el punt de mira de les decisions. I el frau fiscal? I l'economia submergida? No es pot caminar cap a l'anhelada flexiseguretat sense acabar amb aquestes formes de corrupció descarades i sistèmiques.

Per acabar, m'ha decebut la cantarella anti-sindical. Una actitud que mostra falta de responsabilitat, de respecte i de memòria. El més sorprenent és que aquesta vegada els cants de sirena no només provenien de la caverna ni la part alta de la transversal montserratina, i això, certament, fa mal. Hi ha qui hauria de llegir una mica més a Lakoff i saber quins marcs -i també quines aquarel·les- ha de comprar.