31 d’octubre del 2009

El temps és or (Carta oberta a l'equip de programes del PSC)

En primer lloc vull felicitar-vos públicament. El procés en el que està immers el PSC fa molt bona pinta i les perspectives són excepcionals; el repte d'imaginar el país d'aquí a deu anys és apassionant. La idea que es persegueix no és gens fàcil, ja que es tracta de construir una visió (Programa Marc) en base a una missió (Declaració de principis) aprovada en el darrer Congrés. És a dir, transformar en propostes concretes l'ideari del Partit. Ara que es coneix el punt de partida, us volia fer unes observacions.

Tal com anuncien els experts, amb la crisi financera -que també és de model-, ens afrontem al llarg de la propera dècada a un CANVI DE PARADIGMA que modificarà radicalment l'escala de prioritats de les persones i el valor que li donem a les coses. I això passa necessàriament per reflexionar entorn a un valor excepcional alhora que insubstituïble: EL TEMPS.

La lectura de les conclusions dels 28 grups de treball, que han fet una feina brutal d'anàlisi de la realitat i de formulació de nous reptes al llarg dels darrers mesos, ens porta a pensar que el temps és un tema-recurs-argument transversal i que es repeteix en la majoria dels eixos. Per tant, encarem el repte de L'ORGANITZACIÓ DEL TEMPS.

Si és cert que “el temps és or” i que “de vida sólo hay una”, potser que li dediquem un temps a la reflexió.

El PSC vol ser el partit de la gent normal que s'esforça a la feina, de la gent gran depenent, de la gent que gaudeix anant a buscar els fills a la porta de l'escola, de la gent que va al gimnàs, de la gent que va a l'acadèmia d'anglès, de la gent compromesa social i políticament, de la gent que es connecta una estona al facebook per saber de les seves amistats, de la gent que busca pis, de la gent que estudia i treballa alhora, de la gent que es preocupa per la defensa dels mès febles, de la gent que va al cinema el dia de l'espectador, de la gent que cerca espais i temps per a la creativitat i la innovació, de les dones que busquen més cotes de reconeixement... de totes aquelles persones que fan coses quotidianes i normals: LA MAJORIA.

I és que certament, el temps ens urgeix; ens situem davant del repte, tal com deia l'Oriol Bartomeus, de fer una reconnexió generacional amb l'electorat. La gent jove (-40, com deia el President Molas) està ser feliços i no pas per treballar com uns burros, anar de cul i esperar a què arribi el divendres -els que no treballen el cap de setmana-). LLIGUEM QUALITAT DE VIDA i RECONNEXIÓ AMB LA GENT JOVE. Aquesta generació és molt més hedonista que l'anterior, tal com demostren els estudis sobre la joventut catalana. I això s'ha de saber llegir i treure'n profit.

La del temps no és una qüestió de qualitat de vida de les famílies (raó de ser d'un partit progressista) sinó també un factor de competivitat i productivitat. Si volem un canvi de model productiu (raó de ser d'un partit socialdemòcrata) cal començar per la qüestió més important: el temps. Una proposta raonable en aquest sentit ens posaria en una situació central entre EL BINOMI CAPITAL I TREBALL. És a dir, plantegem una nova forma d'organització del temps on ens posem en la pell de L'EMPRESARIAT(que anhelen millorar la rendibilitat del capital) i LA GENT TREBALLADORA (que anhela tenir més temps pels seus assumptes, tots ells importants).

Aquests dos temes són vitals quan fem el diagnosi i parlem de CANVI DE MODEL PRODUCTIU i del FINAL D'AQUEST MODEL CAPITALISME, tal com el coneixem actualment.

Després hi ha un tema cada cop més present i és la qüestió de LA IGUALTAT HOME-DONA. Introduir la qüestió de l'organització del temps pot ajudar a satisfer moltes de les reivindicacions de les dones, erròniament sectorialitzades. El del temps és un repte també dels homes, de les famílies, de tota la societat.

A més, el petroli s'acaba, això ho sabem des que fèiem EGB i caldrà avançar-se a canviar el paradigma de consum de forma decidida. Organitzar millor el temps vol dir OPTIMITZAR ELS RECURSOS ENERGÈTICS, l'altre bé escàs com el temps. Cal que pensem no només en saber d'on obtenim l'energia sinó com podem estalviar-ne. Només el PSC ho pot fer amb la seva visió global i europeista.

Parlant d'europeisme, fer bandera de l'organització del temps ens situa més aprop d'EUROPA. Fet que també pot ser interessant només per atraure votants de l'espai de centre que progressivament ha abandonat CiU en els darrers deu anys, sinó també aquell espai de centre-esquerre català que abandona ERC.

Cal organitzar de forma més racional el temps també per COMBATRE LA DESAFECCIÓ i l'allunyament de la ciutadania de la Política, perque els responsables institucionals han de tenir temps per escoltar la ciutadania al mateix temps que aquesta ha de tenir temps per PARTICIPAR EN LA VIDA PÚBLICA de forma qualitativa. Això portarà al país iniciar un camí per incrementar la qualitat democràtica i el bon govern. La gran coalició cívica (Joan Prats) que representa el PSC s'ha de comprometre per aconseguir aquest pacte fruit del COMBAT DEL TEMPS.

Un COMBAT DEL TEMPS que vol ser protagonista, subjecte i no la part insignificant del predicat d'una oració. No pot ser la lluita solitària d'una direcció general del departament de treball (Igualtat d'oportunitats, Sara Berbel), o un punt irrellevant de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació, i competivitat de l'economia catalana, sinó que ha de constituir un GRAN PACTE SOCIAL impulsat des de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i que tingui en compte tots els efectes que suposaria organitzar-nos socialment de forma més eficient.

Per acabar, caldria recordar la màxima de GRAMSCI que dóna nom a aquest blog, LES IDEES NO VIUEN SENSE ORGANITZACIÓ. I l'organització del temps, és una forma de posar en pràctica de forma decidida unes idees. Repeteixo: el temps és el bé més preuat (porque vida sólo hay una), possiblement amb els recursos energètics.

Cal que es tracti aquest tema en aquesta etapa de diagnosi en la que ens trobem per la construcció del Programa marc. No pot ser de cap altra manera que s'aconsegueixi tenir una visió global dels reptes per als propers anys. Cal canviar la perspectiva i fer la diagnosi des d'una de les qüestions que fins ara podien semblar perifèriques o sectorials, fins i tot alluyada o impossible.

En definitiva, cal anticipar-se al canvi de paradigma a nivell mundial després de la crisi, així com resoldre l'etapa de la desafecció (04-09, O. Bartomeus) i el COMBAT DEL TEMPS en format d'un GRAN PACTE SOCIAL pot ser un bon instrument.

I tinguem present que darrera de l'Ideari i del Programa Marc del PSC hi ha LA RECERCA D'ALTES COTES DE FELICITAT DE LES PERSONES. Organitzar-nos de forma més racional és sense cap mena de dubte un bon pas en el camí cap a l'emancipació humana. I el que és més, tothom ho agrairia.

El debat està servit.

29 d’octubre del 2009

Neix escoletes.coop

Ahir, 27 d’octubre l’Assemblea General d’ENTORN va aprovar dur a terme l’aliança estratègica entre 6tell (Grup CONSOP) i ENTORN, sccl i crear ESCOLETES.coop per operar a les Illes Balears en la gestió d’escoletes (escoles bressol) i en d’altres serveis adreçats a l’atenció de les persones.

ESCOLETES.coop es crea amb la voluntat de créixer complementant-se els dos Grups Cooperatius per donar una resposta més eficient i més propera als possibles clients de les Illes Balears.

És un projecte d’intercooperació que vol sumar la singularitat de cadascun dels dos Grups Cooperatius i donar suport a l’impuls del cooperativisme a les Illes Balears, mantenint cadascun la seva independència empresarial a Catalunya.

La suma de CONSOP i ENTORN fa que Escoletes.coop sigui un operador fort, experimentat i especialitzat en la gestió d’escoletes i en altres serveis d’atenció a les persones.

Esperem que aquest projecte reforci també el projecte associatiu del Moviment Laic i Progressista a les Illes Balears.

28 d’octubre del 2009

Adéu Míriam

Avui hem acomiadat a la Míriam Enriquez i la seva companya, com ella deia aquella que als 18 anys va venir a buscar-la i ahir se la va endur, l'escleriosi dèrmica. Ha estat un adéu emotiu. I un retrobament amb tota la colla del CJB i del Casal d'aquella època.

26 d’octubre del 2009

Conclusions del Laboratori antiracista 09

Els dies 22, 23 i 24 d'octubre ha tingut lloc el Laboratori Anti-racista 09, una iniciativa de SOS Racisme i Moviment Laic i Progressista. Ha estat un espai d’accióantiracista per joves i entitats de joves. Un espai de participació, d’intercanvi i d’acció centrat en la denúncia del racisme i la xenofòbia i en cercar la millor manera de combatre la seva presència a la nostra societat.

Han estat tres dies d’activitats lúdiques, artístiques i de reflexió que han barrejat formes de cultura popular i tradicional catalana amb noves expressions culturals, artístiques i comunicatives que necessàriament han de servir per treballar i difondre el valor de l’antiracisme.

Un espai dirigit a joves entre 16 i 30 anys i una manera de compartir com perceben o pateixen els joves el racisme a Catalunya i sumar esforços per posicionar-se en contra i combatre’l. Mitjançant la participació activa, ha volgut ser un espai de llibertat i de foment del pensament crític.

Suport de les institucions, especialment de l'Ajuntament de Barcelona, des de les regidories de Joventut, Drets Civils i des del Districte de Gràcia. L'Espai Jove de la Fontona comença a esdevenir un espai immillorable per a la consolidació de projectes associatius referents.

Gràcies als participants d'entitats immigrants, de casals de joves, de centres d'esplais i agrupaments escoltes; així com als dirigents d'Acció Escolta, de Casals de Joves de Catalunya i de SOS Racisme, i com no a la persona que ha fet que el projecte hagi estat possible, la Maria Antònia Montagut, excel·lent gestora del Laboratori 09.

Aquí les conclusions del Laboratori 09:

Posicionament davant la crisi econòmica
En moments de crisi econòmica com l'actual, cal aportar els elements necessaris per tal que la ciutadania identifiqui les causes i els responsables reals dels seus problemes. Només així evitarem que es culpabilitzi a les persones immigrades de la crisi i de les seves conseqüències, i podrem reclamar solucions reals per a tota la ciutadania que pateix la mateixa crisi. Calen discursos i accions alternatives per evitar el foment de tòpics i prejudicis que conformen l'imaginari col·lectiu de part de la ciutadania autòctona vers la població immigrada i que es materialitzen en molts casos en actituds discriminatòries. És imprescindible treballar en contra de la consolidació d'un model de societat vertebrat entorn la idea de “ells i nosaltres” i evitar que la crisi obri la porta als pitjors fantasmes del racisme i la xenofòbia. Igualment, cal treballar per reforçar un model de societat basat en el respecte als drets humans i els principis democràtics d'igualtat de drets, d'oportunitats i de no-discriminació. Si no ho fem així, pagarem amb escreix la factura de la crisi econòmica. Hem de donar a conèixer les injustícies legals i polítiques que fan que avui a Catalunya hi hagi ciutadans de primera, de segona i de tercera, patint desigualtat de drets i d'oportunitats i en molts casos abocats a l'exclusió social.

Posicionament davant l'heterogeneïtat d'orígens de la joventut catalana
Aquest fet implica que cal repensar les polítiques de joventut per tal de donar resposta a les necessitats específiques de cada un d'aquests col·lectius a l'hora que cal incorporar la visió transversal de l'antiracisme a l'hora de fer política; és a dir, tenint en compte la necessitat de vetllar per la no-discriminació d'aquests joves per qüestió d'origen, color de pell, religió, o pel fet de tenir un nom o cognom diferents als de la majoria. Cal vetllar perquè aquests nois i noies no pateixin una desigualtat d'oportunitats derivada de la motxilla del fet migratori, que molts porten encara que sigui heretada d'anteriors generacions. Apostar per una societat antiracista, en aquest cas, vol dir: - Apostar per la convivència: trencant tòpics, denunciant els casos de racisme i creant espais de relació entre joves de diferents orígens - Facilitar els processos de creació de la identitat, vetllant perquè siguin el menys traumàtics possibles per causa del fet migratori. Aquest punt requereix mesures institucionals i socials - Cal limitar els efectes del racisme institucional i l'apartheid jurídic existents - Reconèixer el més aviat possible als joves d'origen immigrat com a ciutadans de ple dret. Per aconseguir-ho hem de fomentar la participació, però no ens podem quedar aquí sinó que cal fer efectiva la igualtat de drets per a aquests joves l'abans possible Només així podrem garantir una societat cohesionada i no dividida com ja passa a altres països europeus on està passant factura el fet que els nois i noies que provenen de la immigració visquin quan no en situacions d'exclusió o de desigualtat d'oportunitats, sense sentir-se reconeguts per l'estat i la societat de les que formen part.

Elements que han sorgit en els diàlegs i en el debat
Volem denunciar la Directiva europea de la vergonya. Rebutjem l'existència de lleis d'estrangeria, ens oposem rotundament al seu enduriment i exigim que es tanquin els Centres d'Internament d'Estrangers. Reclamem l'extensió del dret de vot a totes les persones empadronades i la seva consideració com a ciutadans de ple dret. Denunciem la incoherència de les lleis i polítiques europees, estatals i catalanes que d'una banda aposten per la no discriminació i la integració, i de l'altra retallen drets i consoliden un model d'apartheid jurídic. Ens comprometem a denunciar als responsables polítics que facin un ús oportunista o alarmista de la immigració Volem que els espais d'acollida al sistema educatiu estiguin integrats a les escoles, cal tancar tots els Espais de Benvinguda Escola. L'alumnat ha d'estar distribuit de forma igual a l'escola sostinguda amb fons públics Calen polítiques socials fermes d'expansió de l'estat del benestar, especialment en aquest context de crisi. Només així s'evitaran situacions de pobresa i marginalitat, i la competència pels recursos públics, autèntic brou de cultiu d'actituds xenòfobes. i reforçar l'aposta per l'educació i la formació com a mecanisme bàsic per a garantir la igualtat d'oportunitats. Cal fer una defensa de la laïcitat com a principi de tolerància i d'igualtat en l'accés a l'espai públic Reclamem als mitjans que evitin l'ús de l'esquema dels “ells i nosaltres” i que deixin d'identificar els subjectes de les notícies en funció del seu suposat origen, fomentant tòpics i prejudicis. Reclamem també als mitjans que donin una imatge més positiva i més constructiva de la gent jove, explicant quina és la seva aportació a la societat. Mantenim el compromís d'avançar en la construcció d'un teixit associatiu juvenil representatiu de tots els joves i les joves. Hi ha un teixit associatiu juvenil emergent, format per persones d'origen immigrat i ens comprometem a construir projectes conjunts per sensibilitzar la societat en l'antiracisme i generar cohesió social. En el cas de l'associacionisme educatiu, continuarem treballant per incorporar dirigents d'origen immigrat a les organitzacions. Continuarem treballant des de les nostres entitats més enllà del marc del Laboratori Antiracista i de la mateixa manera, convidem a tots els participants a sumar-se a aquest esforç.

22 d’octubre del 2009

Una bona mostra de consolidació de l'aliança de les forces del treball i la cultura

El Moviment Laic i Progressista (MLP) i les organitzacions sindicals més representatives del país (CCOO i UGT) han signat un acord de cooperació pel qual estableixen un marc formal de trobada que consolidi les seves relacions, doni visibilitat als projectes que comparteixen i generi nous projectes comuns.

Aquest acord és fruit de les profundes afinitats que comparteix l'MLP amb les dues centrals sindicals. L'MLP aposta per establir relacions organitzacions socialment compromeses, amb una presència activa en l’àmbit associatiu i que s'identifiquem amb l’herència històrica del moviment obrer i de les generacions que anteriors han lluitat per fer més lliures les persones mitjançant l’educació, la cultura i el treball.

Entre els objectius dels convenis, en destaca la idea de reforçar la imprtància de l'afiliació sindical entre els membres dels centres d'esplai, agrupaments escoltes, centres d'esplai i ateneus de l'MLP; així com la participació d'afiliats i familiars de CCOO i UGT en les activitats de les associacions educatives, culturals i de transformació social que s'organitzen arreu del país des l'associacionisme educatiu, juvenil i cultural.

Segons Joffre Villanueva, secretari general de l'MLP, “els dos acords de cooperació signats aquesta setmana són una bona mostra de l'aliança de les forces del treball i de la cultura”.

L'MLP i CCOO i UGT ja fa anys que col·laboren estretament en el marc d'iniciatives àmplies com són la Lliga per la Laïcitat i la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC) i altres campanyes ciutadanes impulsades per plataformes d'entitats.

21 d’octubre del 2009

Avenç imparable

El Consell Escolar de Catalunya ha aprovat una proposta per canviar el nom de les vancances de Setmana santa i Nadal per "vacances de de primavera" i d"d'hivern". Esdevé un nou pas cap a la plena laïcitat de la societat catalana. I és que el combat de la laïcitat és imparable, fins i tot per a un òrgan que depèn del Departament d'Educació...

19 d’octubre del 2009

Nou disc... The sound of Lucrecia - Congost

The sound of Lucrecia es Lucrecia Pérez. Els dirigents de l'MLP vam tenir l'oportunitat d'escoltar-la a la Trobada general de Sant Feliu de Llobregat 2008. Colombiana, també catalana, perquè viu a Barcelona. Molt recomanable el darrer treball que presenta el dia 24 a la Casa Amèrica de Catalunya (segona oportunitat el dia 30 al Convent de Sant Agustí)...

Congost es su último lanzamiento, hecho todo en su nueva casa en Barcelona básicamente con 3 micrófonos y un ordenador juntando los sonidos de guitarras, bajos, voces, tom de piso, pandereta, cello, trompeta, xilófono, instrumentos de madera, botellas, jarras, esponjillas, bolsas plásticas, palmas, percusiones hechas con los pies, percusiones hechas golpeando mesas y paredes, bicicletas, grabaciones de ambiente y baterías sampleadas en una colección de 14 canciones todas grabadas y tocadas por ella, excepto en Ara y Sobrevolar en las que se incluye un bajo tocado por Luke Sutherland de Long Fin Killie y Music AM, Matías Rossi de Bradien toca una guitarra en Shoi, Paul Daniels también de Bradien y St. Andrius en la trompeta de Car Song y Marina Jover de Las Burning Ladillas toca el cello en Shoi. En este disco se pueden encontrar diferentes atmósferas y texturas. Lucrecia quería desde el principio que el sonido de todo el disco tuviera un corte en las frecuencias altas, pero encontrando una paleta variada de tempos, capas y personalidades en la voz. Por esto se pueden encontrar canciones muy básicas como Medellín hecha con dos líneas de guitarra, voz limpia, y voces loopeadas hacia el final, o Carbón construía solamente con una línea de bajo un poco torpe.

También se pueden encontrar construcciones más complejas como las de Safe Side, Ceniza o Por ahí, donde se puede sumergir y navegar por diferentes sonidos y texturas cada vez que se escuchan. Lucrecia también buscaba explorar nuevas construcciones rítmicas: en Ara y Sobrevolar se pueden encontrar toques de R&B en las percusiones, en Car song se puede sentir un bolero perdido en algún lugar, o algo de soul en el principio de Extraña colección. También hay canciones como Too much light o Shoi donde las percusiones son hechas básicamente con un tom de piso. En este disco se puede sentir que Lucrecia puso todos los sonidos con cuidado, y al tratarse de un disco hecho en casa, pudo aprovechar el espacio para experimentar con el sonido, por lo tanto se pueden escuchar las reverberaciones naturales de los pasillos y las habitaciones en las voces o en las guitarras, o capturas de sonidos de ambiente y percusiones grabando golpes en las paredes o frotando telas y bolsas plásticas sobre los micrófonos para generar diferentes texturas o incluso grabando voces con micrófonos para bombo, obteniendo de esta manera sonidos especiales sin tener que procesarlos digitalmente para que así cada canción tuviera una personalidad única. Así pues, deja que la música de The sound of Lucrecia te lleve por diferentes paisajes melódicos, texturas, emociones, niveles y profundidades.

Cançons:
1. Ara
2. Too much light
3. Questions
4. Medellín
5. Shoi
6. Extraña colección
7. Feldespato
8. Sobrevolar
9. Safe Side
10. Ceniza
11. Car Song
12. Carbón
13. Lemmings
14. Por ahí

Per a més informació visita:
www.pruna.thesoundoflucrecia.com

Per a comprar mp3 visita:
itunes

Per escoltar el disc visita:
Spotify
Myspace


Per comprar el cd visita:
Pruna

14 d’octubre del 2009

Barcelona no oblida Ferrer (crònica i recull de premsa)

Ahir van tenir lloc els actes centrals del Centenari de l'Afusellament de Ferrer i Guàrdia al Castell de Montjuïc. Al matí, Ofrena floral. Segons els pioners, va ser una Ofrena amb més participació de la història: en nombre de persones, mitjans de comunicació i entitats. Van intervenir, a banda de la Fundació Ferrer i Guàrdia, qui va exercir de mestre de cerimònies, amb el seu president al capdavant, en Joan-Francesc Pont; en Joan Carles Gallego de CCOO de Catalunya, en nom de la Lliga per la Laïcitat; en Bruno Valtueña de la CGT, en nom del sindicalisme català; en Gabriel Plana del GOC, en nom de la Francmasoneria liberal catalana; Teresa Maria Ferrer del CEIP Ferrer i Guàrdia de Granollers, en nom de totes aquelles institucions que porten el nom de Ferrer, i els alumnes de la Colònia Ferrer de New Yersey -moment més emotiu de l'acte-.

Si emotiu var ser el matí, solmene i espectacualr va ser l'Acte central al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. La sala plena (més de 300 persones) d'amics de la Fundació Ferrer i Guàrdia, dirigents de les entitats del Moviment Laic i Progressista, de la comunitat educativa, dels sindicats, d'associacions diverses i partits polítics (tots els grups municipals presents!). Els discursos van anar a càrrec del President Maragall -en anglès adreçant-se també als estudiants americans-, de Joan-Francesc Pont en nom de la Fundació Ferrer i Guàrdia i del Doctor Pere Solà. I van ser acompanyats de la lectura de manifestos i poesia de Vicenç Molina i de la reproducció de la peça d'Eduard Rodés "La Llum". L'Alcalde de Barcelona va tancar l'acte amb un discurs molt emotiu digne d'un alcalde progressista.

Ara queda allò que durarà al llarg dels anys... i és l'execució de la decisió del Plenari de Districte de Sants-Monjuïc que Barcelona tingui un espai públic dedicat a Ferrer. L'actual avinguda Marquès de Comillas passarà a dir-se Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia.

Adjunto els impactes a mitjans de comunicació que em passa la Montse Alba, de la Fundació Ferrer i Guàrdia, a qui cal agrair-li el treball de coordinació dels actes i a tot l'equip implicat en fer d'aquesta celebració un tret de sortida d'aquesta nova etapa de la Fundació, amb en David Prujà al capdavant de la direcció.

Notícies a TV3:

- El llegat de Ferrer i Guàrdia arreu del món

- 100 anys de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia

Articles a premsa:

- EL PERIODICO
- EL PAIS
- VILAWEB
- EL PUNT
- TERRA
- LA VANGUARDIA
- EUROPAPRESS

També els articles que recomana Miquel Iceta al seu Diari:

"Este año conmemoramos el centenario de la muerte de Francesc Ferrer i Guàrdia, injustamente condenado a muerte por hechos de los que era inocente. Murió fusilado en Montjuïc el 13 de octubre de 1909. El Ayuntamiento de Barcelona celebra un acto de homenaje el martes que viene a las 19 h. en el Saló de Cent. En memoria de Ferrer i Guàrdia os invito a leer los artículos de Félix Población “Libertad y muerte de Ferrer y Guardia” y Juan-José López Burniol “Memòria d’un crim d’Estat”, y la entrevista a Pere Solà, a uno de los estudiosos de la figura de Ferrer, hecha por Pau Lanao en el diario El Punt."

Tal com recullen les notícies, al matí va haver-hi al Castell de Montjuïc una trobada amb 150 alumnes de les diferents escoles Ferrer i Guàrdia de Catalunya, en la que van tenir l'oportunitat de conèixer de primera mà algunes qüestions referents a la vida i obra de Ferrer a través del joc "Judici ràpid".


ENTITATS QUE VAN ASSISTIR A L'OFRENA FLORAL AL MATÍ
Acció Escolta de Catalunya
Ajuntament de Barcelona
Ajuntament de Barcelona
Associació Catalaan Persones amb Accident Vascular Cerebral
Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya
Associació de Joves Estudiants de Catalunya, AJEC
Associació de Mestres Rosa Sensat
(Associació Diomira)
(Associació d'Estudiants Progressistes, AEP)
Ateneus Laics i Progressistes
Biblioteca Pública Arús
CEIP Ferrer i Guàrdia Barcelona
CEIP Ferrer i Guàrdia El Masnou
CEIP Ferrer i Guàrdia Granollers
Centre d'Informació i Serveis a l'Estudiant de Catalunya, CISEC
CGT Catalunya
CCOO de Catalunya
ENTORN, sccl
Escola Lliure el Sol
Espai Laic, Moviment Laic i Progressista de les Illes Balears
Esplais Catalans, Esplac
Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode, Argelès sur Mer
Fundació Àngels Garriga de Mata
Fundació Cipriano García
Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia
Fundació Terra
(Fundació Pere Ardíaca)
Gran Logia Simbólica Española, GLSE
Gran Orient de Catalunya, GOC
Lliga per la Laïcitat
Moviment Laic i Progressista, MLP
Secretariat de Sants, Hostafrancs i La Bordeta
Unió Sindical de Treballadors d'Ensenyament a Catalunya, Ustec

Les entitats entre parèntesi són les que no van fer ofrena, però també hi eren representades.

8 d’octubre del 2009

13 d'octubre - Commemoració del Centenari Ferrer i Guàrdia


La Fundació Ferrer i Guàrdia es plau en convidar-nos als actes que es portaran a terme el proper 13 d'octubre en el marc de la commemoració del centenari de la mort de Francesc Ferrer.

L'objectiu és recordar i reivindicar la persona de Ferrer i el seu llegat, és per això que la varietat d'actes que formen part del projecte de Commemoració del Centenari acostarà diferents sectors de la societat civil, política i cultural catalana a la figura de Ferrer.

Entre els diversos actes que s'estan organitzant a diferents parts del territori, ens plau convidar-vos a participar en:

- l'Ofrena floral que tindrà lloc el 13 d'octubre a les 12h del migdia en el monument a Ferrer i Guàrdia situat a l'Avinguda de l'Estadi de Montjuïc. El monument va ser erigit l'any 1989 en compliment de l'acord del plenari del 23 de maig de 1932 de l'Ajuntament de Barcelona, i respon a una rèplica del que l'any 1911 es va instal·lar a Brussel·les

- Acte públic que el mateix dia 13 d'octubre a les 19.00h es farà al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. El consistori de la ciutat de Barcelona obre les seves portes a la ciutadania per acollir una vegada més un acte en honor a Francesc Ferrer i Guàrdia

Per assistir a qualsevol dels dos actes es prega confirmar l’assistència al telèfon 93 601 16 44 o bé a l’adreça electrònica: ffg@laic.org Aquesta adreça de correu electrònic està protegida contra robots de spam. Necessites activar JavaScript per a poder veure-la

Adhesió al manifest en commemoració del centenari de l'afusellament de Ferrer i Guàrdia que es llegirà durant els actes i que trobareu penjat al web www.ferrerguardia.org des del qual podreu adherir-vos.

A més, en l'apartat d'activitats d'aquesta web podeu veure també altres actes que es desenvoluparan aquests dies a molts indrets.

Ens veiem el dia 13 al Monument i al Saló de Cent!

5 d’octubre del 2009

Capital i treball

A l'assignatura de Direcció estratègica de l'Empresa ens fan reflexionar entorn al binomi capital i treball...

Capital i treball en societats avançades
Les economies avançades amb democràcies sòlides el treball té un paper clau en la definició de les polítiques econòmiques. La patronal i els sindicats codecideixen en qüestions que els hi afecten. L'exemple paradigmàtic és la negociació col·lectiva, si bé cada cop més hi ha un paper creixent dels treballadadors en les decisions estratègiques de l'empresa.

Es diu que l'índex de democràcia d'un país es pot mesurar en funció de la solidesa i independència de la societat civil organitzada. Els agents socials constitueixen un element fonamental en aquest sentit.

L'estat
Apareix un tercer element gaire bé definitori de la relació entre capital i treball i és l'estat, que regula el desequilibri existent. Protegeix el capital i arbitra situacions de conflictivitat. L'actual crisi mundial que també afecta a Espanya és un bon exemple. La patronal reclama una reforma laboral que permeti abaratir l'acomidadament i el Govern socialista de la mà de Corbacho rebutja qualsevol retrocés dels drets dels treballadors.

Per una altra banda, es demostra el fracàs de propostes que intenten basar el model econòmic en el treball. La planificació socialista topa amb la manca de democràcia i desplegament de drets civils.