18 de juliol del 2009

Tassa de te amb Ferrer i Guàrdia i Marta Mata

El passat dijous 16 de juliol la màxima representació de la Fundació Ferrer i Guàrdia, encapçalada pel seu president, Joan-Francesc Pont; la seva secretària, Gemma Martín; i el seu director, David Prujà, així com del Moviment Laic i Progressista, en Joffre Villanueva, secretari general; i Fabian Mohedano, secretari d'organització; van desplaçar-se a Seifores, indret emblemàtic del Penedès on està ubicada la Fundació Àngels Garriga de Mata. Els reben l'Assumpta Baig, presidenta; i la Pepa Òdena, secretària; de la Fundació.

El motiu de la trobada era la signatura d'un conveni de col·laboració mútua amb la voluntat de generar espais de creixement i reflexió sobre l'educació, tot aprofundint en la relació entre el món de l'educació formal i la no formal, entre l'àmbit de l'educació i l'associacionisme educatiu.

Es pretén impulsar la relació entre dos espais de reflexió sobre una educació que ha de promoure la llibertat de pensament i l'alliberament dels dogmes que sovint impregnen algunes accions i institucions educatives. Aquest conveni de col·laboració suposarà l'oportunitat d'una influència mútua en les línies de pensament de les entitats involucrades, el compartir equipaments i generar estratègies conjuntes entre els dos centres de documentació i biblioteques de les entitats signants del conveni.

La Fundació està situada a Cal Mata, heredada per la Marta Mata i Garriga l'any 1967, a la mort de la seva mare, Àngels Garriga, qui dona nom a la Fundació. Des de principis dels 70, ha estat posada a disposició d'estades de convivència, coneixement del Penedès, etc. Així com a disposició de Rosa Sensat i col·lectius de mestres del Penedès. Al llarg dels darrers anys s'hi han fet trobades, seminaris, estudis i recerques sobre peagogia, cultura, societat i política.

La realització d'aquest tipus d'activitats ha convertit la casa de Cal Mata en un espai de serveis, d'estada, treball i esplai per a unes cent persones. ENTORN sccl, la cooperativa del Moviment Laic i Progressista ha assumit la part de la seva gestió, aportant instruments i mètodes que milloren la qualitat del servei.

Sembla del tot natural que ara ambdues fundacions segellin un acord de reconeixement. Ferrer i Guàrdia i Marta representen dues de les figures més rellevants en la renovació pedagògica d'aquest país. El passat dijous a les 17 hores vam prendre un got d'aigua, ja ens hagués agradat prendre una tassa de te escoltant a a Ferrer i Mata parlant de Pedagogia i Política.

14 de juliol del 2009

L'avinguda Ferrer i Guàrdia a Barcelona, més a prop

El passat 9 de juliol el Plenari del meu districte associatiu i, ara ja, també polític (Sants-Montjuich) va aprovar tirar endavant a partir de la proposta de la comissió del Nomenclàtor de l'Ajuntament de Barcelona, de canviar el nom a l'Avinguda Marquès de Comillas a Montjuïc per Francesc Ferrer i Guàrdia.

Segons informació de la Fundació Ferrer i Guàrdia, impulsora de la iniciativa, la proposta no és definitiva: "Aquesta decisió obre un procés que suposarà posar aquest canvi a exposició pública durant uns tres mesos i, un cop resoltes les al·legacions, en cas que es resolguin favorablement a la proposta, cap a finals d'any o gener del 2010 ja serà cosa feta". Segons David Prujà, director, "no podem deixar de felicitar-nos tots plegats per la consecució d'una fita tant clarament necessària a la capital del nostre país".

La Fundació no es vol quedar aquí i anima donar-li un cop de mà per fer extensiva aquesta iniciativa a altres municipis. Demanen que es proposin municipis per replicar aquesta campanya arreu de Catalunya.

Curiosament, Joan Ferran a "Maleïda crosta" en una de les seves converses singulars dels dos protagonistes, la jove llicenciada en ciències polítiques i el portaveu d’un grup parlamentari de la cambra catalana, ja va dir que era cosa extranya que Barcelona encara no hagués dedicat a una gran avinguda a Francesc Ferrer i Guàrdia. Un any més tard de la publicació a Columna, ho veu, i al seu districte.

Per seguir els avenços, la Fundació Ferrer i Guàrdia ha estrenat un nou web amb motiu del centenari.

4 de juliol del 2009

El millor programa de la història de la UPEC

El dilluns 6 de juliol arrenca una nova edició de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). Enguany sota el lema "Més enllà de la crisi", centrarà els debats en l'anàlisi i la recerca de sortides davant els reptes que planteja la crisi -especialment a les classes populars- a Catalunya i arreu del món.

El programa d'aquest any és especialment deliciós. Si he de ser sincer, fa dos anys, quan estava a Londres, vaig portar-me una gran decepció en comprovar els equilibris al programa: repartiment de cadires entre representants del govern, partits, sindicats... així com la gran presència del pensament tou. Vaig pensar que UPEC perillava. Enguany, el programa ha recuperat el seu sentit de "trobada, reflexió i estudi sobre aquells temes que preocupen els sectors socials democràtics i d'esquerres". I les seves dues característiques bàsiques "contribuir al desenvolupament de la cultura democràtica d’esquerres" i "participar en l’anàlisi de les polítiques aplicades, des d’una perspectiva estratègica d’esquerres".

Destaca especialment la conferència inaugural "Què se n'ha fet la Il·lustració?" a càrrec de Jean Bricmont, coautor d'Impostures intel·lectuals. M'encantarà recordar el to amb mala llet que van fer servir els autors en aquell mític llibre i com, de forma descarnada, van matxacar els pensadors postmoderns i la seva contínua retòrica i ús del llenguatge científic. Recordo que, tot i ser un llibre complicat i de nivell superior, es poden llegir a consciència la introducció i l’epíleg, i amb una mica de sort es poden entendre parts dels intermezzos i algunes reflexions dels capítols on es dediquen a posar determinats autors a lloc. Llibre de culte i referència per als que ens emprenya les conseqüències del pensament postmodern en les ciències socials i en la vida política quotidiana. Aquí un fragment que no té desperdici: Pero, ¿porqué lo hice? Confieso que soy un viejo izquierdista impenitente que nunca ha entendido cómo se supone que la desconstrucción va a ayudar a la clase obrera. (...) Mi procupación, en realidad, es expresamente política, a saber: combatir la actual moda del discurso postmoderno / postestructuralista / socialconstructivista (y, más en general, una tendencia al subjetivismo) que es, en mi opinión, contrario a los valores de la izquierda y una hipoteca para el futuro.

També destaca la participació d'una nova fornada de dirigents i intel·lectuals del país: en Jordi Vaquer, nou director del CIDOB, en Marcel Prunera, director general de promoció econòmica de la Generalitat de Catalunya, en Xavier Doménech, professor de la UAB o en David Miró, director del Diario Público a Catalunya.

No puc evitar estar content per la participació del professor que més m'ha ensenyat economia, en Joaquim Novella, catedràtic de Política econòmica de la UB.

Dibuixant el futur, ara ja consolidat el model de tribuna política, cal buscar més protagonisme de les organitzacions del Consell social i la territorialització de manera que esdevingui realment la universitat popular progressista, que l'esquerra social desitja.

Abans de començar, moltes felicitats a la Junta directiva, el programa fa molt bona pinta, el millor programa de la història de les edicions de la UPEC. Per a més informació de la UPEC: aquí.

3 de juliol del 2009

Acte de graduació de Business Programme de l'IL3

Ahir, 2 de juliol, es va celebrar l'acte de graduació dels Business Programme de l'IL3 de la Universitat de Barcelona. I si no fós perquè tenia clar a què anava, hagués imaginat que estava en un acte de graduació de llicenciats de filosofia i lletres de la Universitat Lliure de Brusel·les. L'acte es va centrar en retre homenatge a Francesc Ferrer i Guàrdia, en commemoració del 100 aniversari del seu afusellament a Montjuïc i 150è aniversari del seu naixement. Les referències van ser diverses. Adjunto la meva intervenció:


Queridos compañeros y queridas compañeras,

Es un honor para mi que se me haya brindado esta oportunidad para dirigiros unas palabras en esta sesión de fin de curso. Desde que me comunicaron la noticia he estado pensando en como expresar algunas sensaciones, pero resulta complicado porque los sentimientos derivados de la experiencia son muy difíciles de trasladar a otras personas, por muy parecida, por muy compartida que esta haya sido.

Reto, constancia, trabajo, esfuerzo, crecimiento, orgullo, equipo, inquietud, enriquecimiento, cansancio, ilusión, ambición, futuro y prácticas, muchas prácticas para entregar al día siguiente y por tanto, para los menos previsores, que intuyo la mayoría, pocas hora de sueño. Cada uno de nosotros ha experimentado de forma distinta la vivencia en los másters realizados.

Lo aprendido en los cursos ha dependido en gran parte de la Universidad. De los profesores y de los materiales. Pero también hemos aprendido mucho del resto de alumnos, los unos de los otros. La diversidad se ha mostrado una vez más una fuente de riqueza. No creo que hubiéramos aprendido tanto si nuestras vidas fueran más parecidas. El curso realizado ha sido un punto de encuentro y de confluencia de personas venidas desde muchos sitios distintos, de culturas distintas, con capacidades y condiciones distintas.

A aquellos que habéis venido de más lejos os quiero decir que siento cierta envidia. Soy una persona enamorada de su ciudad, Barcelona. Una ciudad mediterránea y a la vez europea, cosmopolita y a la vez celosa de sus tradiciones. Y me gusta pensar que la gente que viene de otros países, de otras culturas, también puede llegar a sentirse como en casa. Espero que guardéis un buen recuerdo de Barcelona, esta ciudad siempre ha querido ser un punto de encuentro.

El día de presentación del proyecto del MBA, el año pasado, pregunté a los presentes si se habían fijado en el relieve en mármol que hay en la entrada de la Facultad de Economía y Empresa, en aquellos momentos todavía Escuela de Empresariales. Un hombre vestido con traje de prisionero muere de pie ante un pelotón de fusilamiento. Detrás del pelotón, la complicidad de los poderosos. Este año se cumplen cien de ese hecho, el asesinato legal de Francisco Ferrer Guardia, un pedagogo que quiso cambiar el mundo desde la escuela, desde la educación. Desde entonces, Ferrer ha sido un emblema de la libertad de pensamiento y conciencia, valores que presiden también la Universidad de Barcelona. Es justo, pues, que también hoy, nosotros rindamos homenaje y reivindiquemos la dignidad de su memoria.

La principal obra de Ferrer fue la Escuela Moderna de Barcelona, pero su legado se extiende por muchos países bajo muchas formas. En Barcelona mismo, la Fundación Ferrer Guardia trabaja para salvaguardar su memoria, y lo hace con un lema que también hoy, en una ocasión como esta, me gustaría recordar: Instruiros y seréis libres.

Porque el conocimiento que hemos adquirido en esta institución constituye una herramienta básica para nuestro ejercicio de la libertad. Podemos escoger más caminos a recorrer que hasta ahora. Eso nos hace más libres. Y en nuestro caso, me veo obligado a insistir en que también nos hace más responsables. El mundo se encuentra inmerso en una crisis de grandes dimensiones porque gente con mucha capacidad se sintió irresponsable. Solo se sentían responsables hacia sí mismos, despreciando la responsabilidad que su poder les confería. Irresponsables con el desarrollo armónico de sus sociedades. Irresponsables hacia la degradación ambiental que compromete nuestro futuro y el de nuestros hijos. Irresponsables al fin con el futuro a largo plazo de su empresa. Ahora, cuando todo se derrumba, se lamentan y piden un cambio en las reglas del juego. Es un lamento hipócrita, porque no tuvieron ningún reparo en aprovechar estas reglas del juego en su beneficio a corto plazo. Y si bien el objetivo de una empresa es el beneficio, debe haber un replanteamiento de lo que significa este beneficio. Si sólo sirve para agotar nuestras propias energías o si, por el contrario, refuerza nuestras mejores posibilidades de progresar como sociedad. Ésta es la encrucijada en la que nos encontramos como sociedad.

La decisión sobre qué camino tomar la debemos responder cada uno de nosotros personalmente, a partir de la escala de valores personales. Se trata de una crisis de valores y a nosotros nos corresponde defender que hay un horizonte ético en nuestra labor. No somos meros agentes interesados en la cuenta de resultados. Somos responsables de la riqueza generada y del uso que de esta se de. No sirve de nada la riqueza si estás rodeado de miseria.

Este es el verdadero compromiso que adquirimos hoy. Ser útiles, o como dejó escrito Robert Baden-Powell, fundador del movimiento scout, del que he sido parte, dejar el mundo mejor de como lo hemos encontrado.

La alternativa es que las personas perciban la ciencia empresarial como un conocimiento intrínsecamente malvado. ¿Estamos dispuestos a dejar un legado que consista en que nuestro oficio solo atraiga gente con intereses egoístas? ¿O queremos que toda aquellas personas emprendedoras, inquietas, que tienen ganas de hacer que las cosas funcionen bien, se sientan llamadas por nuestra institución y nuestro ejemplo? El legado que recibimos está en parte maltrecho, somos responsables de proyectar una buena imagen. Buena imagen de los másters en los que hemos estudiado, buena imagen de la ciencia de la empresa, buena imagen de la gente emprendedora. La ambición debe estar asociada a ser positivo, a ser optimista, a querer que las cosas mejoren y trabajar para ello. Debemos asociar la ambición al progreso personal. No hay cometido más noble que éste.

Para acabar, les voy a pedir una cosa a todos y todas. Intenten mantener el vínculo con Barcelona, con la Universidad de Barcelona, y con todos sus compañeros y compañeras. Alimenten ese sentimiento que ha producido el máster. Hay miles formas de hacerlo. Sin embargo hay una muy singular y sencilla. Y es sumándose a la Asociación de Antiguos Alumnos de IL3. Sin lugar a duda, ustedes son los mejores embajadores de la Universidad allá donde se encuentren.

Muchas gracias.