30 de novembre del 2011

Presentació pública de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT)

Aquest matí s’ha presentat públicament la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) a la Sala Jujol de la Pedrera de Barcelona. La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCAT) neix per ser una veu comuna i transversal de totes les entitats compromeses amb els infants i adolescents del nostre país. La PINCAT pretén impulsar els drets de la infància a Catalunya, especialment per a aquella amb menys oportunitats i en situació de vulnerabilitat de la nostra societat. Alhora, vol vetllar perquè en totes les accions i polítiques públiques es tingui present la perspectiva de la infància i generar xarxa i impulsar treball transversal, possibilitant l’intercanvi i la reflexió entre les organitzacions per millorar la seva tasca quotidiana.

Durant la presentació. la PINCAT ha valorat positivament el document de bases del Pacte per a la Infància presentat ahir pel conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries. La PINCAT sosté que les línies generals del Pacte donen resposta a una antiga demanda de les entitats que estan compromeses amb la infància a Catalunya i també veu amb bons ulls la lògica transversal presentada pel govern català plantejant que el Pacte sigui per a tota la infància.

Alhora la PINCAT espera que amb aquest pacte no només en surtin declaracions de principis o bones intencions sinó propostes, mesures i recursos específics per tal de garantir la concreció dels acords que es puguin establir.

D’altra banda, la PINCAT també ha demanat la creació d’una comissió parlamentària per a la Infància per a poder fer del desplegament del Pacte i de la Llei d’Infància i que la perspectiva d’Infància estigui present dins de totes les polítiques públiques.

La PINCAT està formada per 17 organitzacions (que alhora formen part de la Taula del Tercer Sector) que treballen en l’àmbit de la infància i adolescència a través
de més de 900 entitats de primer nivell. Els diferents projectes i serveis de la PINCAT disposen de 750.000 places per atendre els infants i adolescents del nostre país. Aquests infants i adolescents estan atesos per 15.510 professionals i 12.300
voluntaris.

Les entitats que formen part de la PINCAT són:
- COCARMI - Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat
- Creu Roja
- Confederació ECOM
- Empresa Social. Cooperatives d’Atenció a les Persones
- ECAS - Entitats Catalanes d’Acció Social
- FECEC - Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer
- FCD – Federació Catalana de Drogodependències
- FEPA - Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits
- FEDAIA - Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i Adolescència
- FEDELATINA – Federación de Entidades Latinoamericanas de Catalunya
- FEPCCAT- Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars
- Fòrum Salut Mental
- Fundació Catalana de l’Esplai
- Fundació Pere Tarrés - Coord. Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai
- Orde Hospitalari Sant Joan de Déu
- Minyons Escoltes i Guies de Catalunya - Fundació Josep Sans
- MLP - Moviment Laic i Progressista

A voltes amb el Pla Nacional de Valors

Ja fa dies que el Conseller Cleries va proposar la idea d'impulsar un Pla nacional de valors. En un post anterior em vaig pronunciar favorable al Pla. El fet és que encara no s'ha concretat quins seran els valors es prioritzaran i de quina manera s'impulsarà la disseminació. Diu Vicenç Molina que una proposta d’educació en valors, des d’un punt de vista democràtic i humanista, ha d’incentivar la garantia del dret a l’autodeterminació personal, fonament d’una vida emancipada, i el compromís amb el deure de respecte als altres i d’alliberament de qualsevol subjecció o sotmetiment, fonament d’una vida –d’una societat- emancipadora, per tant, integrada per homes i dones lliures i capaços de forjar-se els seus propis camins d’accés a la recerca de la felicitat. Per a Esperanza Guisán hi ha uns pressupòsits irrenunciables per a la construcció d'una democràtica ètica entre els que destacaria que l'enfortiment de la democràcia només és possible mitjançant un procés educatiu que desenvolupi el judici crític i avaforeixi les capacitats que desenvolupin el raonament. És fa molt més difícil formar individus emancipats i lliures, justos i solidaris, sense aprofundir en les raons que fan vàlida la democràcia profunda o ètica, que afavoreixen, precisament, l'emancipació, el sentit de la justícia i la capacitat de simpatia o guadi solidari. Estarem amatents al resultat de la comissió d'experts sobre el projecte que "pretén recuperar valors como l’esforç, la superació, la tolerància, la generositat o la democràcia en la societat catalana".

28 de novembre del 2011

Seminaris “Espai de Llibertat”: “Què hem après del 15M?”

Demà dimarts, dia 29 de novembre, a les 18:30h la Fundació Ferrer i Guàrdia us convida a participar en el seminari de reflexió sobre la onada de mobilització social encetada arrel de la manifestació del darrer 15 de maig. Volem debatre sobre els elements d’innovació, els riscos i les oportunitats que se’n deriven.

Presentat per Oriol Illa, Director de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.

Hi participen:

- Benjamí Aguilar, President del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
- Mariona Ferrer, Universitat Pompeu Fabra.
- Marta López, Secretària General de Casals de Joves de Catalunya.
- Ferran Pedret, Advocat i membre del col·lectiu “Inflexió”.
- Ismael Peña-López, Universitat Oberta de Catalunya.
- Joffre Villanueva, Secretari General del Moviment Laic i Progressista.

Activitat gratuïta, confirmeu assistència per correu a: fundacio@ferrerguardia.org

Dia: Dimarts 29 de novembre de 2011
Hora: 18:30h
Lloc: Sala Pi i Maragall, Fundació Ferrer i Guàrdia (carrer Avinyó, número 44, Barcelona)

Els meus 12 articles per al debat socialista del Congrés del PSC (05/12/2010-09/11/11)

Al llarg dels darrer any he fet algunes reflexions entorn al PSC i el seu futur. Algunes d'elles publicades al meu bloc. Faig una compilació de les diferents entrades aquí al respecte. Espero que contribueixin al ric debat socialista:

  1. PSC: Congrés tàctic o congrés estratègic? Les tensions entre la ideologia, l'estratègia, l'organització, l'organització i la pedagogia, del 5 de desembre de 2010, sobre la importància de celebrar un congrés en clau de futur.
  2. El PSC i l'espai social progressista, del 16 de desembre de 2010, sobre la importància de la hegemonia cultural i la importància d'un congrés estratègic.
  3. El PSC i la democràcia que ve, del 5 de gener de 2011, sobre la importància d'introduir el temps en el debat socialdemòcrata
  4. La unitat civil del poble. El PSC i el seu Congrés, del 18 de febrer de 2011, sobre la recuperació i revisió d'un concepte vital per a l'adn del PSC.
  5. El PSC i l'espai social progressista (II), del 23 de febrer de 2011, sobre l'estratègia concreta per reconnectar amb la societat.
  6. Prop d'un milió de vots en blanc, del 23 de maig de 2011, sobre el descontent de la ciutadania amb l'esquerra i el càstic al PSC.
  7. Les bombolles i el PSC, del 27 de maig de 2011, sobre la necessitat de reconnectar amb la societat, especialment amb l'espai social progressista.
  8. De la demagògia a l'estratègia, del 31 de maig de 2011, sobre la importància que cobra la laïcitat com a base de la política municipal a favor de la convivència a barris i pobles
  9. El repte de la gestió del coneixement als partits polítics, del 5 d'agost de 2011, sobre la necessitat d'aplicar correctament el cercle virtuós del coneixement.
  10. Compartir l'anàlisi, el primer pas, del 21 de novembre de 2011, sobre la importància que tothom parteixi del mateix punt de partida.
  11. Recuperar l'èpica de la política, del 9 de novembre de 2011, sobre la necessitat de recuperar la dimensió pedagògica en la política.
  12. La cadena de valor de l'empresa socialdemòcrata, del 27 de novembre de 2011, sobre el nou projecte socialista
Bona lectura!

27 de novembre del 2011

La cadena de valor de l'empresa socialdemòcrata

La cadena de valor és un concepte procedent de management ideat per Michael Porter amb força èxit i es va posar al capdavant del pensament de gestió d'empresa com a una poderosa eina d'anàlisi per planificació estratègica. El seu objectiu últim és maximitzar la creació de valor mentre es minimitzen els costos. Del que es tracta és de crear valor per al client, el que es tradueix en un marge entre el que s'accepta pagar i els costos incorreguts per adquirir l'oferta. Imaginem-nos que intentem construir la cadena de valor per a l'empresa socialdemòcrata del segle XXI. Plantegem una cadena de valor amb 3 passos lligats que persegueixen un resultat final de la felicitat personal i pública.

La socialdemocràcia ha d'enfrontar-se a la construcció d'un discurs ecològic coherent i sostenible. I per això cal tenir molt clar els models de creixement econòmic, energètic i de cohesió territorial. Un cop donades respostes operatives cal pensar en com lligar l'ecologia al benestar, i en aquest sentit, en com donar resposta sobre l'organització social del temps en la societat postindustrial i de quina manera es permet millorar la qualitat de vida a partir d'un equilibri entre temps laboral, personal, social i familiar. En aquesta línia, fa falta afrontar el debat sobre l'equilibri de despesa pública i el paper que li volem atorgar a les estratègies publico-privades per sostenir els 4 pilars del benestar. I justament volem una societat que afronti el temps de vida quotidiana amb una certa qualitat perque és fonamental que hi hagi espai per a la implicació en l'esfera pública, en la vida comunitària a través dels moviments socials. El que Esperanza Guisán anomena democràcia ètica perque una participació activa de la ciutadania enforteix la democràcia.

La cadena de valor per a l'empresa socialdemòcrata es podria formular de la següent manera: Nou paradigma d'economia sostenible i respectuosa amb el Planeta Terra + Nou paradigma d'organització socioeconòmica postindustrial + Nou paradigma de democràcia ètica, activa i forta = Felicitat personal i pública

26 de novembre del 2011

101 esplais: una dimensió desconeguda

A l'Assemblea general d'Esplais Catalans es nota que ja fa uns anys que el projecte educatiu i associatiu ha fet un transformació qualitativa important. Aquests joves dirigents ja saben el que alguns altres ja sabien. I bona mostra d'això és que avui han fet pujar a les darreres quatre presidències: Pere Vila, Dani Arellano, Mar Llops i Arcadi Corominas en homenatge al treball lent de desplegament territorial començada l'any 1989.

L'acte celebrat a l'Ateneu GER a Sant Pere de Ribes, entitat federada a Ateneus Laics i Progressistes, comença amb el comiat de Joffre Villanueva com a secretari general del Moviment Laic i Progressista. Una roda de comiats que comença fa dues setmanes a l'Assemblea Nacional d'Acció Escolta i que acaba el 13 de febrer de 2012 amb la celebració de l'Assemblea general MLP a la seu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

En Marc Cases i l'Equip de direcció d'Esplac demostren una fortalesa espectacular quan fan pujar a tots els membres dels equips generals dels diferents sectors, que per primer cop, estan constituïts. Al creixement amb 9 nous esplais, fins arribar a 101, cal tenir en compte l'efecte multiplicador dels sectors geogràfics. Una dimensió desconeguda que ben aviat ja no ho serà tant. En un tuit m'he aventurat a anuciar que Esplais Catalans serà la primera associació d'escoltisme i esplai el 2020. El mapa associatiu infantil i juvenil està canviant. Lluny queda el moment en que aquella vintena d'esplais de Barcelona i Badalona creaven fa 30 anys una federació d'esplais laics.

Un altre fet destacable és el comiat de Ruth Arcarons com a gerent de l'entitat. Al llarg dels darrers sis anys ha fet una feina molt potent al capdavant de la Secretaria tècnica, fent el canvi de cultura organitzativa i desplegant un equip força productiu. La seva petjada avui també ha estat reconeguda. Continuarà amb nosaltres codirectora el Programa Salas Anton per a la formació de treballadors, des d'allà podrà transmetre el coneixement adquirit no només a Esplac sino al Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) on va assumir important tasques en el Secretariat.

Era molt important per nosaltres que aquest acte anés bé. Era la primera activitat després del comiat de la Gemma Martin. I un cop més Esplais Catalans ha estat a l'alçada i ha mostrat la seva fortalesa, aquella que un dia van somiar els pioners de la represa. Felicitats!

Democràcia ètica: A propòsit del 15-M i de la crisi de l'esquerra

Esperanza Guisán, a qui vaig tenir oportunitat de conèixer al Fòrum Espai de Llibertat celebrat a Barcelona fa un any, és una dels nostres referents intel·lectuals, promotora de l'utilitarisme com a filosofia política i defensora d'una ètica laica. Precisament, una lectura fàcil i aconsellable és Ética sin religión. Allà, entre d'altres, parla sobre el concepte de democràcia ètica o de la "necesidad de eticización de la democracia, educando en la imparcialidad y la simpatheia a los miembros de la colectividad humana". A propòsit del 15-M i de la crisi de l'esquerra després de la devallada en el darrer cicle electoral (2010-2011) se m'acut que aquest propòsit té més sentit que mai. Guisán diu que no té cap sentit postular una democràcia directa o autogestionada "por muy deseables que sean" i jo afegiria tal com la plantegen el moviment 15-M. I argumenta que una majoria egoista o ignorant pot prendre decisions a una democràcia directa "las más atroces decisiones que vulneren los derechos de los miembros del grupo". En canvi, una població educada èticament en els principis de llibertat, imparcialitat, il·lustració, simpatia, solidaritat, serà capaç d'assolir una democràcia directa i participativa. Sovint els posicionaments beligerants del 15-M han acabat en un atzucac de base predemocràtica. Esperanza Guisán parla d'uns pressupòsits irrenunciables per a la construcció d'una democràtica ètica entre els que destacaria que l'enfortiment de la democràcia només és possible mitjançant un procés educatiu que desenvolupi el judici crític i avaforeixi les capacitats que desenvolupin el raonament. És fa molt més difícil formar individus emancipats i lliures, justos i solidaris, sense aprofundir en les raons que fan vàlida la democràcia profunda o ètica, que afavoreixen, precisament, l'emancipació, el sentit de la justícia i la capacitat de simpatia o guadi solidari. A propòsit del 15-M o de la crisi de l'esquerra diria que no tot tot s'hi val, que no serveix qualsevol estratègia per recaptar vots. Cal evitar el reduccionisme i el relativisme que apareix amb una lectura sociològica de la societat -governar a cop d'enquesta-. També cal evitar el dogmatisme -dels aparells dels partits i el relativisme radical -postmodern- de l'asssemblearisme populista , dues concepcions que es retroalimenten i que atempten directament contra la idea d'una democràcia ètica, és a dir d'una societat construïda sobre els pilars de lliurepensament, gaudi i justícia.

25 de novembre del 2011

El destí del Conveni Marc de la Generalitat de Catalunya

Un darrer informe econòmic intern demostra que el suport a la Generalitat de Catalunya a les entitats del Moviment Laic i Progressista a través del Conveni Marc és pràcticament destinat a les entitats de base associativa, tal com es desprén llegint la taula de distribució per entitats i el formatget. Òbviament és Esplais Catalans la principal beneficiària, ja que constitueix el 55% de la base associativa amb 101 esplais, seguit de Casals de Joves de Catalunya (25 casals) i Acció Escolta (12 agrupaments). La part més petita se l'emporta Ateneus Laics ja que és l'entitat més recent amb 25 ateneus).

Les quantitats que es destinen als instruments Escola Lliure El Sol i Fundació Ferrer i Guàrdia són en concepte de suport a la formació i promoció de l'associacionisme educatiu i cultural. Encís sccl, el projecte cooperatiu i empresarial no rep cap partida del conveni marc de la Generalitat de Catalunya.

L'arquitectura de la distribució del conveni marc respecta el seu esperit d'origen i atén la demanda d'incidència territorial. Les federacions juguen un paper fonamental en la transformació de les 180 entitats de base associativa: esplais, agrupaments, casals i ateneus.

En temps de dificultat econòmica a l'administració, caldrà estar amatent als criteris de reajustament, ja que serà fonamental que el destí del diner públic estigui encaminat a donar suport a les xarxes educatives i culturals a barris i pobles, claus per a la cohesió social i nacional.

En els propers dies publicarem el quadre que distribueix els recursos que van directament al territori, amb l'objectiu de demostrar que la part que es queden les federacions és molt minsa. Aquest quadre també demostra que el funcionament de la coordinadora-paraigües Moviment Laic i Progressista no rep finançament públic i que funciona amb un pressupost molt baix (no més de cent-mil euros) per la voluntat de les organitzacions membres i de donacions de persones individuals, que han decidit articular-se per fomentar el lliurepensament des de la ciutadania activa.

L'anàlisi del sector i d'algunes entitats que han optat per altres models d'arquitectura político-jurídica es demostra que un model confederal és molt més sòlid i sobretot sostenible, ja que cada projecte és propi i s'articula en una coordinadora a partir de la cooperació solidària principament a través d'un ideari en comú. La independència de cadascuna de les organitzacions resulta un tret identitat del nostre projecte ideològic, estratègic, organitzatiu i pedagògic.

24 de novembre del 2011

Gemma Martín Sirarols (1954-2011)

L'activista lliurepensadora i barcelonina Gemma Martín ha mort el 23 de novembre de 2011 a l'edat de 57 anys a conseqüència d'un càncer. La participació a l'escoltisme laic l'ha portada a dedicar tota una vida al combat ciutadà per deixar el món una mica millor que no pas el va trobar. Ha pogut veure els fruits del seu compromís com a dirigent de la Fundació Ferrer i Guàrdia —des d'on va contribuir en primera persona a l'articulació i vertebració del Moviment Laic i Progressista—, coordinadora d'entitats i projectes d'educació, cultura i transformació social, que avui aplega quinze mil membres. La Gemma és un dels integrants dels “pioners de la represa” del combat laic després de la foscor del franquisme. Entre les seves múltiples responsabilitats correspondria destacar el seu compromís com a patrona de l'Escola Liure El Sol, el cor de Moviment, que a partir d'avui bategarà amb més força per seguir formant a joves i adults compromesos a favor d'una ètica laica, que, segons Esperanza Guisán, s'ha de basar en l'excel·lència personal i el compromís cosmopolita, idees que la Gemma ha compartit amb molts de nosaltres, junt amb el seu tarannà i exemple.

21 de novembre del 2011

Monogràfic Ciutat, Joventut i Educació

Amb motiu de l'Any Internacional de la Joventut (agost 2010 - agost 2011), promogut per Nacions Unides, l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) acaba de publicar el monogràfic "Ciutat, Joventut i Educació" que he tingut l'oportunitat de coordinar. El monogràfic recull entrevistes, articles i una selecció d'experiències que il · lustren com diferents ciutats apliquen polítiques en aquest àmbit.

D'una banda, a través dels articles s'aprofundeix sobre diferents temàtiques que afecten els joves, analitzant els canvis que es produeixen en la transició escola-treball, la creixent importància de la ciutadania cultural a la reapropiació dels espais públics, els canvis que provoquen les noves tecnologies i l'impacte dels joves en el seu ús, així com la necessitat de promoure polítiques integrals de joventut.

De l'altra, a través d'entrevistes a responsables polítics municipals i representants d'organitzacions juvenils s'ha volgut recollir la contribució dels governs locals i de la societat civil en la millora de les condicions de vida d'aquest segment de la població.

Es presenten també les experiències de quatre ciutats pertanyents a l'AICE en els àmbits de l'esport com a mecanisme de participació juvenil (Rennes, França), la convivència intergeneracional (Saragossa, Espanya) i el foment de l'autonomia juvenil (Sao Paulo, Brasil i Torí, Itàlia.

El podeu trobar aquí.

4 tendències de comportament en el vot al Senat

Del recompte de vots del Senat, que com sabeu es pot votar a més d'una opció, em van sorprendre algunes coses:

1. El 80% de les paperetes tenien marcades als tres candidats d'un partit -fet que, per altra banda, s'agreix a l'hora del recompte-. Entre el 20% restant hi havia uns quants vots blancs i vots nuls que mostren el cabreig creixent amb la política però sobretot amb el paper que juga la cambra alta -en destaco el més original a la foto-.

2. També em va sorprendre uns quants de vots dirigits a la triada Guillot (ICV-EUiA) de l'Entesa, a Broggi (Esquerra) i Candini (CiU), fet que consolida més enllà d'Esquerra la proposta d'entesa que planteja el president d'Esquerra Oriol Junqueras.

3. En aquesta línia i en part com a conseqüència d'això, el fet que uns quants electors que anaven a donar suport a Guillot no votaven els altres dos candidats socialistes, socis de l'Entesa.

4. Finalment, em va sorprendre també el fet que hi hagués vots en clau gènere ja que hi havia algunes butlletes que marcaven exclusivament a dones.

Tot i les dificultats d'algunes persones, sobretot la gent gran, per entendre el sistema de votació, i malgrat que la visió del Senat no és de gaire utilitat; sembla interessant que hi hagi models d'elecció que trenquin el sistema tancat d'elecció.

El proper pas hauria de ser poder escollir d'una llista d'un mateix partit els candidats preferents, de manera que s'elegís entre diferents persones. Enriquiria molt més el debat intern dins dels partits i el seu contacte amb la ciutadania. Seria un gran avenç per millorar la democràcia interna dels partits.

Compartir l'anàlisi: el primer pas

A les converses que he tingut en les darreres hores amb dirigents i militants després del shock que ha causat la devallada electoral el 20N i que se suma a les derrotes a les darreres eleccions municipals i nacionals, he fet èmfasi en la importància que té el fet de compartir l'anàlisi de la realitat per part de totes les persones implicades i que tenen responsabilitat. Es podrà encarar el futur d'una forma més fiable en la mesura que l'anàlisi realitzat pel conjunt dels membres de la Comissió executiva del PSC s'assembli al que la militància ja fa mesos que exposa a través de les agrupacions al territori o a la pròpia xarxa, però sobretot estigui en coherència amb la indignació de la ciutadania progressista que ha deixat de confiar en el PSC.

Per contra, en el cas que el decalaix entre la visió dels dirigents i de la ciutadania sigui molt gran, serà complicat plantejar les mesures necessàries per recuperar la confiança. La meva demanda als dirigents és la d'afrontar l'autocrítica necessària des de l'exercici del lliurepensament, sense por a trencar tabús i sense judicis previs, amb honestedat i amb sensibilitat.

La crisi continuarà i la ciutadania probablement tingui la necessitat de tornar a il·lusionar-se amb un projecte nítidament progressista en els propers anys. Ara bé, serà impossible si ara no es comparteix l'anàlisi, el primer pas per tornar a aixecar-se cada matí i tornar a sortir a l'esfera pública amb el cap ben alt.

17 de novembre del 2011

Vota en consciència, vota laic

El 2008 el Moviment Laic i Progressista vam llençar aquest video amb l'objectiu de promoure un vot en clau lliurepensament. Fins i tot en aquesta campanya d'ofensiva dogmàtica hi ha més d'un protagonista. Gairebé anys després, la proposta continua sent vigent. Vota en consciència, Vota Laic.

16 de novembre del 2011

Any Internacional del Cooperativisme

El 2012 és l'Any Internacional del Cooperativisme i el Moviment Laic i Progressista s'hi sumarà als actes a través de la implicació d'Encís sccl, el projecte de democràcia empresarial cooperativa laica i progressista, que aplega a 36 persones sòcies de treball, 400 treballadors i 180 entitats sòcies de consum. Felicitats!

14 de novembre del 2011

Marc Cases, candidat al Consell de membres del Youth Forum

Els dirigents del Moviment Laic i Progressista de quarta generació (si entenem per generació una dècada) encapçalats per Marc Cases se senten hereus d'alguns dels millors representants internacionals com Joan-Francesc Pont, Gemma Martín, Carme Donaire, Alfonso B. Bolado, etc. Aquí podeu visualitzar el video per a la seva candidatura al Consell de membres del Youth Forum en representació del CNJC, que es votarà el proper divendres a Braga. Podeu visualitzar-lo, val la pena, així també tindrà de moltes visites. Good luck, Marc!


12 de novembre del 2011

Discurs Inauguració a l'Assemblea Nacional pels 10 anys d'Acció Escolta de Catalunya

La Junta permanent ens ha convidat a la Rebeca Aranda i a mi per fer el discurs inaugural de l'Assemblea Nacional d'Acció Escolta de Catalunya amb motiu dels 10 anys de la seva fundació. Adjunto el text que hem llegit, tot i que tots dos hem posat més de la nostra part. Hem fet un repàs per la gent clau (deixant-nos segurament a moltes persones) i pels agrupaments de l'associació d'ara i abans:

FABIAN: Bon dia a tothom, activistes i dirigents d'Acció Escolta de Catalunya. Quan ens vam trucar per dir-nos que havíem de fer el discurs inaugural de l'onzena Assemblea Nacional d'Acció Escolta de Catalunya tots dos vam tenir la mateixa reacció. Ja? Com és possible? Han passat 10 anys des que ens vam trobar a la tardor del 2001 al Garraf les dues organitzacions: Scouts de Catalunya i Germanor Escolta de Catalunya per celebrar dues assemblees en paral·lel i donar peu a la fusió orgànica. Us hem de confessar que el que sí que ens ha sorprès és convocar-nos avui a les 9:30!

REBECA: Encara recordo el dia que cada federació havia de votar la fusió, i com la GEC va fer la seva assemblea en un tres i no res, mentres que nosaltres Scouts de Catalunya ens debatíem entre mots i legalismes, la veritat és que des de pensava “espero que aprenguem d’ells a ser més pragmàtics”. L'èxit de la fusió va ser quedar-nos amb el millor de cada proposta. D'una banda, el sentit d'organització i de pertinença de la GEC, de l'altra el Programa educatiu d'SC.
Com això de la paritat sempre ens ha agradat molt, vam fer una Junta permanent i uns equips associatius amb la implicació de gent de les dues federacions. La Presidència va recaure en el Fabian i la vicepresidència en mi mateixa, un noi i una noia. Realment era molt clar que el presi venia d’Skues, un agrupament reconegut en aquella època fonamentalment per dues coses, per ser una bona fàbrica de líders, i crec que en això no ha canviat gaire, i pel fet de mantenir dos clubs de fans, el club de fans del Tritó i el del Linx, no és una broma, una de les primeres preguntes que hem van fer els de la GEC va ser, ¿tu qui creus que és més guapo, el Tritó o el Linx?

FABIAN: Es va fer un procés participatiu amb molta intensitat. Fixeu-vos, va haver més de 500 aportacions! Encara recordo a la Rebeca a la seu de Nàpols assumint aportacions i estirant-se dels cabells quan llegia segons quines coses. La majoria sobre les eines d'identificació, el nom de l'associació, l'ús del mot SCOUTS. Un dels més guerrers en les qüestions metològiques va ser l'AE Sant Francesc Xavier, i amb el temps vaig entendre perquè, aquest agrupament en les activitats associatives sempre ens aportava la essència de l'escoltisme, amb les seves construccions de pionerisme, les seves sessions formatives de campisme, etc. Dels agrupaments més responsables i oficialistes amb el procés l'AS R. Tagore, un agrupament que no només dominava tot el tema metodològic del sistema de programes, sino que tenia la capacitat de transmetre que valia la pena desenvolupar-ho i aplicar-ho. De fet els primers documents que va fer servir Acció Escolta per fer el Projecte i el Programa Educatiu es basaven en els que tenia Tagore. Els grans temes de la fusió els vam cuinar al cotxe del presi d'SC d'aquell moment, l'Ignasi Miquel, que provenia d’aquest agrupament. Quan sortíem de la reunió tots dos marxàvem cap a l'Hospitalet junts i allà pactàvem el dissens previ a les reunions.

REBECA: El nostre naixament efectiu, l'Assemblea Nacional constitutiva, va ser a l'Hospitalet de Llobregat el 20 de gener de 2002. Ens acollia l'Agrupament Escolta Lola Anglada. Fabian, crec que no existia un agrupament que es mirés amb més detall tota la documentació que es desenvolupava des de l'associació, ni amb més sentit critic, això sí, s’ho podien permetre perquè no fallaven a cap vegueria, branca, i colaboraven moltíssim, de fet, va ser un encert que el cap tresorer fós el Brau (José Manuel Gómez), membre del Lola Anglada, quins números més quadrats. Tornant a la Assamblea, el Fabian i l'Irbis (Lluís Coromines) van muntar un acte espectacular, un desplegament institucional molt bèstia amb la Secretària General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, la Rosa-Maria Pujol. Va ser un acte molt emotiu. Pensar en el muntatge d’aquest acta i de totes les assemblees, congresos... que vindrien després és veure la imatge de una taula molt gran plena de fulls per ordenar, grapar, ensobrar, una fotocopiadora traient fum i el més important, moltes mans, desinteresades i voluntàries, preparant tot, fins a altes hores de la matinada: quina sort varem tenir!

FABIAN : El mateix 2002 vam organitzar la Trobada general a Can Girona amb els infants i joves. Vam arribar a ser prop de mil persones. Era el primer contacte amb tots els membres. Encara no teníem uniforme comú. La trobada va ser tot un èxit. A dia d'avui puc reconèixer que ens vam barallar molt i també vull reconèixer que la Rebeca va tenir un paper fonamental en aquella trobada i en la primera part del procés Crec que va ser una vicepresidenta excel·lent.

REBECA: Èrem una associació jove i com a tal vam passar pels mateixos problemes que la gent jove respecte l'habitatge. Els que veníem d'SC vam passar per 4 seus en 3 anys: Gràcia, Eixample, Les Corts i finalment a la seu actual a Avinyó. Des d'un pis llogat, a un pis de compra, a un gimnàs i finalment a la primera planta d'un palauet del segle 17. Realment no us podeu queixar ara per la centralitat i per les prestacions del local...

FABIAN: El mateix va passar amb la formació. Escola Ensenya de Fusta, Escola Nord de Ruta i finalment Escola El Sol. Certament, ara que hi penso, no us estem explicant el procés gaire bé: I és que hi ha un moment determinant que és conèixer la Fundació Ferrer i Guàrdia que ens ajuda a organtizar ideològicament i pedagògica el Congrés que vam celebrar a Vilanova, dirigit per en Santi Caño, acollits per l'agrupament marí de recent creació en aquell moment, l'AE Ictíneu. Recordo que en aquell moment també es va crear l'AE Flor Roja, una proposta d'escoltisme a Castellar del Vallès. Eren els dos agrupaments 100% Acció. D'aquell Congrés recordo el paper del Josan de l'AE Rakxa, un agrupament que havia tingut dubtes amb la fusió, però que posteriorment va demostrar el seu compromís, fins i tot presidint l'associació més endavant.

REBECA: Al Fabian sempre li agradava agafar un full i un bolígraf, o un guix i una pissarra i començava a fer organigrames, estructuracions, línies de seguiment, eixos, objectius, fites, parlava de tantes coses, tants noms, tantes idees que ens quedàvem saturats, però es el que tenen el ideòlegs, que van a anys llum, si sumem el tàndem en l'activitat exterior que va formar amb el Dani Gimeno, està clar que en part Acció Escolta de Catalunya és el que és per el que van idear aquestes persones. La meva era la preocupació pels agrupaments, compartida amb persones com l’Enric Ribas o el Manel Roldán, per la gestió i com no, per les activitats, per fer de cada dia associatiu un dia únic, unes trobades irrepetibles, i vaig tenir la sort que en el meu deliri em van seguir persones com el Llop (Jaume Figuera) o el Jaime Pérdigo, que feien realitat les idees, i de la predisposició de molts caps escoltes que van fer d'Elfos, de Baden-Powell, de presentadors de concursos i del que fes falta.

FABIAN: Òbviament, la Rebeca no parlarà del seu agrupament, el GS Makarenko. Si una característica tenia que segur que no ha perdut és el seu orgull d'agrupament i orgull de pertinença al seu barri: el Carmel. Ah! I la passió amb la que partipaven al Festiçó. També recordo l'AE Azimut, que va ser un agrupament que va veure la fusió amb molt bons ulls des del principi. Pels que veníem de la GEC era una curiositat tot això de l'escoltisme marí. Com també ho va ser per l'AE Rocafort, un agrupament pacífic, allunyat del soroll de la ciutat i oficialista en tota regla, com ha de ser.

REBECA: A mí em va fer molta il·lusió conèixer i compartir vivències amb a l'AE Roland Philipps, ja que tenia coneixement dels problemes que tenien amb el local, quina manera de lluitar! El primer membre que vaig conèixer va ser a l’Alfons Bielsa fent de “marciano” en la primera activitat de la fusió, quin riure. Era tot un honor tenir amb nosaltres un agrupament que feia 50 anys en aquell moment, el més antic. Curiosament molts agrupaments d'SC havien nascut gràcies a gent que havia sortit d'ell. És el cas del Mas-Guinardó, o del Gandhi... Agrupaments que ja no hi són però que cal recordar per la seva implicació en temps anteriors. Tampoc ens podem oblidar de altres agrupaments com l’Estel de Gel, que va continuar un altre camí, o el Sagarmatha, que torna a Acció Escolta, revenvinguts! O com el Brownsea, que poc després malauradament va desaparèixer. O de l'AE Mafeking i del seu cap d'agrupament, en Jordi Cugat. De qui no puc parlar és de l’AE Aldaia, perdoneu, però sí dels agrupaments que el van donar vida, l'AE Baden Powell, mític agrupament, un històric, mediador i orgullós de la seva trajectòria i l’agrupaments Sherwood, idealista, jove i valent.

FABIAN: Bé, ara que es pot veure amb una certa perspectiva tot el que va passar en aquells tres primers anys (2001-2004). Es pot dir que vam tenir clar que la fusió era per créixer, per fer una proposta renovada d'escoltisme, una proposta d'espiritutalitat laica, un escoltisme fraternal amb els germans escoltes a Catalunya i també de l'estat. Teníem clar que havíem de fer una renovació del programa educatiu i també d'imatge. I posteriorment va aparèixer la idea d'apropor-nos al paraigües del Moviment Laic i Progressista. Creiem que van ser moltes decisions encertades, sinó segur que no us llevaríeu un dissabte al matí per venir a l'assemblea...

REBECA: La fusió va ser un èxit, i aquí tenim la mostra. Moltes organitzacions van dir que fracassaria, que no ens posaríem d’acord, però es van equivocar. Ja han pasat 10 anys, i Acció Escolta de Catalunya és el que és gràcies a vosaltres i als que van estar abans que vosaltres. Crec que tots podem estar orgullosos de com a crescut la criatura, FELICITATS!!!

FABIAN: Acabaria amb la mateixa frase que vaig finalitzar la introducció de les conclusions del llibre del 1r. Congrés: "Seguiu treballant per a la construcció d'un món millor ple de felicitat. Endavant i Acció!"

11 de novembre del 2011

Els joves diuen la seva sobre l'ús del temps de vida quotidiana

Ahir al vespre vaig tenir l'oportunitat de contrastar amb un grup de joves algunes de les propostes que plantejo en la publicació sobre Joves i Usos del temps que ben aviat veurà llum. La reunió va començar tard i justament vam coincidir en que cal educar en la puntualitat i en la idea del respecte del temps dels altres. Vam coincidir que la clau dels usos del temps rau en dues qüestions fonamentals: l'educació (formal, no formal i informal) i l'organització del treball.

Tot i ser tots quatre joves compromesos consideren una qüestió cabdal és fet de tenir dret a poder no fer res, el dret a avorrir-se. Em va recordar als postulat de Paul Lafargue i el seu particular "dret a la mandra". Els joves no estan gaire d'acord amb la ciutat oberta 24 hores i sí amb una organizació molt més racional dels horaris de les ciutats. Hi ha serveis que sí han de restar oberts les 24 hores com és el cas dels serveis sanitaris o el transport públic. No es veu tan clar que les escoles hagin de fer una oferta de fins a 12 hores, ja que això vol dir que hi ha infants i joves que s'hi estan massa temps. Els joves participants al taller no hi estan gens d'acord en què es liberalitzin els horaris comercials, tot i que cal tenir en compte algunes particularitats. Es considera que la liberalització és sinònim de precarització de treball juvenil. Justament són aquests horaris precaris els que dificulten les condicions de salut (hàbits alimentaris, pràctica esportiva, descans, etc.). Es coincideix que sí a l'horari europeu si es sinònim a racionalitat i sentit comú.

Hi ha una crítica generalitzada al feminisme de la diferència, que ha dificultat el full de ruta del combat de la igualtat home-dona. S'associa el seu corpus ideològic a les dones en política, en sindicats i treballadores de l'administració. Hi ha un component generacional que es resoldrà amb la renovació progressiva del feminisme. També hi ha certa critica a la visió postmoderna del paradigma dels nous usos dels temps. Es coincideix novament que els usos dels temps no es poden dissociar de les condicions nuclears (formació, treball, habitatge).

La Berta Clemente fa una reflexió via tuiter sobre la sintonia dels participants tot i la pluralitat de les diferents sensibilitats polítiques. Potser el que els hi és comú com a joves és la seva implicació i compromís social com a un ús del temps molt important a les seves vides. Gràcies Pau González, Anna Morancho, Berta Clemente i Aina Vidal per expressar el vostre punt de vista i col·laboració.

9 de novembre del 2011

Recuperar l'èpica de la política

Ahir vaig participar a la reunió del grup que representarà a l'Agrupació de Sants-Montjuïc al Congrés del PSC el proper 16, 17 i 18 de desembre. Ja fa un temps que les intervencions van en una mateixa línia: després de l'autocrítica cal canviar coses. Es va parlar de la necessitat de reconnectar amb la ciutadania, de cuidar a la militància, capital fonamental del partit juntament amb les idees. En Joan Ferran va apel·lar a la necessitat de generar nous líders que facin trempar a l'electorat com havien fet en etapes anteriors personatges com Pasqual Maragall o Jordi Pujol. I jo vaig anar més enllà: el 20N deixem de ser un partit de govern i ara més que mai necessitem tornar a ser una organització socio-política enganxada al carrer. Per construir una aliança política el 2014 cal primer una aliança social, el xup-xup amb les associacions i la ciutadania. Cal un canvi de cultura organitzativa que ens alliberi d'excessius dogmes. Hem de deixar de ser part del problema i convertint-nos en punta de llança de les solucions. Urgentment hem de prioritzar la formació a partir del debat de les idees, l'acompanyament de la gent amb idees progressistes, al cap i a la fi honesta. Fa falta poesia, amb una estètica alliberadora i gratificant. Així serà possible recuperar la il·lusió. Necessitem una nova forma de fer política que persegueixi la felicitat personal i col·lectiva i una idea emancipadora de les dones i els homes tal com dibuixem en la nostra Declaració de Principis. Confio en la poesia que serà qui ens portarà posterioment a una política feta amb pedagogia (Rafael Campalans o Marta Mata). Renovem el mètode, canviem la cultura organitzativa, sí. Però mai no oblidem que les oportunitats estan fora. El Congrés és un bon punt de partida per posar fil a l'agulla a tots aquests desitjos col·lectius. El repte és meravellós perque parafrasejant al mestre Bertrand Russell la consecució de la felicitat és fruit de l'esforç i el treball col·lectiu.

1 de novembre del 2011

742.000 joguines

La taxa d'atur se situa en el 19,43% a Catalunya al tercer trimestre del 2011, amb un total de 742.000 desocupats, segons l'EPA. Per sexe, la taxa d'atur masculina se situa en el 20,32%, mentre que la femenina en el 18,40%. La població ocupada decreix en 58.900 persones respecte del segon trimestre de l'any i l'ocupació total se situa en 3.076.600 persones. (Font: IDESCAT).