22 de juny del 2017

El teixit productiu, el primer accelerador de la reforma horària

Les empreses són el principal motor de canvi de la reforma horària. Condicionen la vida de les persones i el seu temps, tinguin o no persones al seu càrrec (infants, gent gran...). No es pot oblidar que, malgrat la taxa d’atur existent al nostre país, donen ocupació a més de 2.100.000 persones, un 85% de la població amb feina.
La reforma horària té com a objectiu principal la millora de la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, així com disposar de més temps lliure. Això passa per canviar els hàbits i les hores dels àpats (esmorzant, dinant i sopant més d’hora, en una franja horària més saludable), recuperar el temps de son perdut (i, per tant, avançar l’hora d’anar a dormir) i reduir l’estrès de les persones treballadores (especialment, les dones). Aquesta fita s’ha d’assolir amb l’aplicació de mecanismes de compactació horària, per una banda, i de millora de la productivitat de les organitzacions, per l’altre.
Les empreses a Catalunya han de sumar-se a un procés de modernització que les situï al segle XX. Cal abandonar la cultura presencialista i treballar per objectius, adoptar mecanismes per aplicar la flexibilitat horària pactada, reduir el temps de dinar, portar a terme reunions operatives i, gràcies a tot plegat, avançar la finalització de la jornada laboral.
El teixit productiu disposa d’una eina que va veure la llum el setembre del 2016, l’ Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva. Aquest pacte, en el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, signat per CCOO i UGT, d’una banda, i Foment del Treball, Fepime i Pimec, de l’altra, parteix del principi de promoció de la salut de les persones treballadores per tal de respectar els ritmes circadiaris quant al temps d’activitat, àpats i descansos. Aquest document posa el focus en la millora de la gestió i organització del temps dels equips de treball per tal d’aconseguir organitzacions més eficients i en l’establiment d’horaris més compactats i saludables.
La reforma horària sembla un fet ja irreversible, que ens ha de portar a un nou escenari i un nou paradigma en l’estructura horària de les persones treballadores. Durant el 2016 i 2017 s’han portat a terme processos de consulta (procés participatiu arreu del territori) i de concertació (taules quadrangulars, amb patronals, sindicats, administració i experts) que han donat com a fruit tot un seguit de propostes per assolir una transformació cada cop més necessària en les empreses.
Les mesures proposades tant per la ciutadania com pels principals actors del sector queden recollides en el Pacte per a la Reforma Horària que s’està gestant en aquests moments i veurà la llum a l’estiu. Prenent com a eina de referència l’acord anteriorment esmentat, estan previstes campanyes de sensibilització, guies de suport i de formació, visualització de bones pràctiques per tot el territori i línies d’ajut per impulsar mesures alineades amb la reforma horària. Patronals i sindicats han de ser els autèntics protagonistes que accelerin el canvi. Una nova agenda de reptes per als departaments de direcció de persones i per als representants dels treballadors.
L’objectiu últim, cal recordar-ho, és una ciutadania amb més temps disponible, no només per tenir cura de filles i fills, mares i pares, sinó per dedicar a allò que cregui oportú. En diem disposar de més temps de lliure disposició per fer esport, llegir, associar-se, participar de la vida pública i, fins i tot, descansar.

Publicat al Diari ARA, el 14 de juny de 2017

Cultura, oci, democràcia..., reforma horària

El temps dedicat a la cultura i l’oci abraça diferents àmbits, alguns dels quals tenen molta incidència en l’estructura d’organització de la vida quotidiana. Un dels principals, en el dia d’avui i per diferents motius, per a gran part de la ciutadania, és l’audiovisual, tenint en compte que més de quatre milions de persones consumeixen dues hores i vint minuts de televisió diàries i un milió set-centes mil superen aquesta xifra. Tot i el canvi d’hàbits que s’està produint en el consum d’audiovisual, com ara la televisió a la carta per part de les generacions més joves, el prime time (l’hora punta) segueix tenint un alt impacte en l’hora en la qual la ciutadania se’n va a dormir (tenim un dèficit d’una hora respecte als nostres veïns europeus). Cal, doncs, un compromís de les operadores de televisió a Catalunya per tal de recuperar aquest temps de descans, amb l’avançament progressiu de l’hora punta a la franja horària de vuit a onze de la nit. Quant als infants i adolescents, cal que les operadores se sensibilitzen sobre aquest dèficit de son de forma especial, amb una programació horària que tingui sempre en compte el públic al qual s’adreça. En definitiva, cal incorporar els valors de la reforma horària en la programació dels operadors per tal de promocionar la salut de la població. Una mesura interessant que es proposa en el procés de concertació de les taules quadrangulars amb la participació dels diferents operadors per pactar acords i pautes en aquest sentit. Tot això es fa complicat quan tenim operadors (principalment privats) que des de Madrid aposten clarament per un model absolutament expansiu.
Pel que fa al consum cultural i d’oci vinculat a teatres, sales de concerts, cinemes, museus, restauració, etc., han anat avançant tímidament els horaris de manera progressiva. I és que depenen dels horaris laborals i alguns dies dels horaris del futbol, que ho condicionen tot i de quina manera. Restauradors i operadors culturals estan amatents a la proposta que s’impulsa per adaptar-se al canvi. No hi posen objeccions sempre que es permetin àmplies franges de servei, tenint en compte les característiques de la nostra activitat econòmica: serveis i turisme.
L’associacionisme és un altre sector de rellevància, amb una forta presència en ciutats i pobles i que impacta no només en la nostra manera de ser i fer sinó també en la nostra economia (en conjunt, les activitats relacionades amb el tercer sector representen el 6% del PIB). Amb els horaris actuals existeix un dèficit de temps de lliure, disposició que afebleix la participació social. Això es dona de forma especial en determinades franges d’edat i segments de la població, com ara les dones o els adults amb càrregues familiars. A més, pel que fa a les associacions i entitats, s’han d’optimitzar els processos interns de treball a les organitzacions per millorar la qualitat del servei i la seva eficiència, i s’han de generalitzar els àpats en una franja horària saludable en les activitats organitzades. Les organitzacions socials s’han dedicat a demanar reconeixement socials, equipaments i ajuts econòmics. Ara comencen a veure que el temps és un recurs rellevant per fer possibles els projectes associatius, sobretot els de voluntariat.

Publicat a ElPuntAvui, el 14 de juny de 2017

Reforma horària i competències

Som a les portes de l’aprovació del Pacte per a la Reforma Horària després de tres anys i mig de compromís per part d’un grup d’experts, del Govern de la Generalitat de Catalunya, així com de totes aquelles organitzacions empresarials, socials que s’hi han anat sumant progressivament.

No estem davant de la fórmula perfecta ni d’una fórmula màgica que ho resoldrà tot. Hem hagut de fer dialogar la crua fotografia que ens ofereixen les dades aportades en la fonamentació científica i la tossuda realitat.

Ara bé, la reforma horària sembla un fet ja irreversible, que ens ha de portar a un nou escenari i un nou paradigma en l’estructura d’organització del temps de les persones treballadores. Durant el 2016 i 2017 s’han portat a terme processos de consulta (procés participatiu arreu del territori) i de concertació (taules quadrangulars, amb patronals, sindicats, administració i experts) que han donat com a fruit tot un seguit de propostes per assolir una transformació cada cop més necessària en les empreses.

El marc competencial ens limita. No poder fer servir la legislació laboral (malgrat que les qüestions horàries es produeixen en la negociació col·lectiva) dificulta l’impuls en el teixit productiu. No tenir capacitat per condicionar no només el model de consum sinó també el model de comerç seria un salt qualitatiu. I finalment, l’horari de la televisió (cada cop menys vista) ens condiciona encara l’hora d’anar a dormir. No hi ha cap país al món que a les sis de la tarda tingui el cinquanta per cent de la gent ocupada treballant, tampoc que disposi d’una oferta horària comercial tan expansiva cada dia o miri la televisió quan tothom ja dorm.

En els darrers tres anys i mig no hem construït en cap cas cap argumentari sobre el que ens separa i sí sobre el que ens uneix amb Madrid sobre la qüestió que ens ocupa. Ha estat la manera de garantir que la reforma horària esdevingui un projecte transversal amb la implicació de tot l’arc parlamentari. Ara bé, difícilment podrem assumir el repte que ens proposem si el govern a l’estat no mou fitxa en les tres qüestions esmentades: horaris laborals, comercials i audiovisuals.

El president Rajoy, que aparentment sempre ha mostrat preocupació per la "racionalización de los horarios" va anunciar que faria un gran acord social per tancar les empreses a les sis de la tarda, si bé va oblidar que el que està realment a les seves mans és evitar que les botigues tanquin a les deu de la nit i la televisió allargui l’hora punta fins a les dues de la matinada. El gran acord del què parla la ministra Baños hauria de ser integral i no parcial.

Ens en sortirem perquè tenim la plena convicció que la reforma horària és un plantejament ferm, sense retorn i que amb més o menys dificultat es portaran a terme en els propers anys. La globalització juga al nostre favor. Sortir més enllà de les nostres fronteres i comprovar que els horaris "espanyols" no existeixen enlloc ajuda a les noves generacions a apostar pel canvi. Llàstima, però, de no disposar de totes les eines per fer-ho tot d’una.


Publicat a Nació Digital el 12 de juny de 2017

El millor horari perquè tanquin les botigues

Un dels debats més recurrents sobre la reforma horària és aquell que afecta als horaris comercials. De cap de les maneres la reforma horària serà integral sinó fem un debat sobre el comerç i sobre tot els models de consum.
El sector del comerç i el consum té un gran impacte a la nostra economia, més tenint en compte la importància del turisme i dels serveis a Catalunya. Aporta prop del 13% del PIB i dóna feina a més de 440.000 persones. Quant als horaris de consum, cal diferenciar entre l’autòcton i el consum dels turistes, tal com succeeix en les grans ciutats arreu del món, que funcionen amb dues velocitats (Nova York, Londres, París, Berlín, etc.), amb uns horaris de consum racionals per a la població autòctona i uns horaris extensius per donar resposta a les necessitats dels turistes.
Centrant-nos, sobretot, en la població autòctona, la reforma horària busca promoure una franja majoritària de consum que finalitzi a dos quarts de vuit del vespre, gràcies a la compactació horària als establiments i a promoure la compra al migdia. Aquesta és la via per millorar la qualitat de vida de les persones treballadores en aquest sector, que pateixen, en l’actualitat, horaris extensius, finalitzant, com en els casos dels supermercats, més enllà de les nou de la nit.
No és suficient, però, amb aquest moviment per part dels comerços i establiments, sinó que cal fomentar entre els consumidors un horari de compra responsable, amb una modificació dels hàbits de la ciutadania.
Des dels processos de participació i de concertació social, impulsats el 2016 i 2017, s’han proposats mesures que alimentaran el Pacte per a la Reforma Horària. Aquestes propostes les han realitzat la ciutadania, experts, administració pública, sindicats i associacions de comerciants. S’ha discutit sobre la necessitat de conèixer l’impacte d’aquesta compactació horària tenint en compte els hàbits dels diferents perfils de consumidor i de la capacitat d’adaptació dels comerciants als nous hàbits de compra (per Internet, per exemple), a més a més de l’estacionalitat existent en el sector i la diversitat territorial.
Altres mesures proposades són proves pilot i campanyes per promoure hàbits de compra responsables, campanyes per al comerç de proximitat per adaptar-se als nous hàbits de compra i sobre els beneficis de la reforma horària. Per últim, no es pot deixar de banda la negociació col·lectiva com a eina per regular els horaris de les persones treballadores del sector.
En aquest context de debat del Pacte per a la Reforma Horària s’està produint al Parlament de Catalunya el de la Llei de Comerç. Els sindicats estan preocupats sobre les progressives ampliacions. El debat i la proposta final s’ha produït tenint en compte la limitació competencial en matèria horària d’horaris comercials en un context de grans transformacions provocades pel comerç electrònic. Tot i així, caldria plantejar la idoneïtat de limitar l’hora de tancament final. És a dir, més que entrar a ampliar o reduir les hores globals, sí avançar l’hora de tancament, com passa a altres països on només dos dies es fa tard o tenint en compte el model comercial (que sovint s’associa a les característiques del municipi) i si és estiu o hivern (que es vincula a les hores de sol).

Molt camí a recórrer, si bé amb el convenciment que la darrera paraula la té el client. I el client cal que comenci a ser conscient que darrere del mostrador també hi ha una persona i una família. 


Publicat a Via Empresa, el 12 de juny

L'educació i la reforma horària

La reforma horària fa protagonista la persona, la seva salut i la seva qualitat de vida. Quan parlem del sistema educatiu català cal, sens dubte, tornar a posar el focus en els infants i els joves del nostre país i en la seva salut. És imprescindible tornar a posar en tot moment l’interès superior del menor, tal com es recull en la Convenció Internacional dels Drets de l’Infant de les Nacions Unides i la llei de drets i oportunitats d’infants i adolescents de Catalunya.

Sense oblidar que els horaris del temps educatiu estan lligats i condicionats pels horaris del teixit productiu (dels pares i les mares), les escoles i els instituts disposen d’una oportunitat única per millorar la salut dels infants i els joves. Més enllà de l’avançament dels horaris de l’activitat extraescolar en les escoles per així respectar el temps de convivència familiar i de descans, la principal oportunitat de millora es troba als instituts.
Els horaris actuals provoquen que el temps de dinar se’n vagi més enllà de les tres de la tarda, o de dos quarts de quatre, en el millor dels casos. Cal, doncs, recuperar el temps de dinar en una franja horària saludable. I això passa, per exemple, per introduir la carmanyola i per recuperar les cantines o els càterings als instituts.

MENYS HORES DE SON
Les conseqüències de tot plegat són el desplaçament dels horaris dels joves, de manera que berenen i sopen més tard i allarguen l’hora d’anar a dormir, disminuint així el nombre d’hores de son que necessiten. Al matí no tenen gana i van a classe amb la panxa buida. No només això, sinó que també emergeixen noves xifres, i greus, ja que fer els àpats fora dels horaris o no dormir les hores que toquen es relaciona amb problemes d’obesitat i de diabetis, entre d’altres. A més a més, el Síndic de Greuges ha alertat recentment de les possibles conseqüències d’aquests horaris.

Per assolir aquest canvi cal que es tingui en compte tots els col·lectius afectats: el professorat, les famílies i, a més a mes, per descomptat, els estudiants. És important garantir el principi d’autonomia de cada centre per dissenyar els seus horaris en funció de les diferents especificitats i particularitats (públic, privat o concertat; educació primària o secundària; diversitat territorial; escola rural; entorn turístic, etc.), sempre que es prioritzi una franja horària saludable idònia de les diferents activitats.

També cal conèixer les necessitats de les famílies i del professorat, però, de nou, no s’haurien de posar mai al davant de la salut de les persones. El fet de prioritzar la salut pot ocasionar desajustos i pot comportar dificultats en la conciliació. Dit d’una altra manera, la reforma horària (vida més saludable) pot entrar en contradicció amb els sistemes actuals d’organització que sostenen els equilibris actuals.
D’altra banda, el sistema educatiu de més de 18 anys, conformat per programes de formació i inserció, formació d’adults, ensenyaments universitaris, etcètera, s’ha d’alinear amb la racionalització dels horaris general de la societat. Per als ensenyaments de graus universitaris, graus superiors, escoles d’adults i formació ocupacional, cal redistribuir els descansos per garantir els àpats en una franja horària saludable i, per als postgraus i màsters, racionalitzar l’hora de finalització al vespre.

Per aconseguir aquest canvi, cal impulsar estudis sobre l’impacte de la reforma horària i campanyes per promoure hàbits saludables, a més a més de concretar per mitjà de la negociació col·lectiva tots els possibles acords per a les persones treballadores. Lògicament, uns horaris laborals més flexibles permetrien uns altres horaris de formació.

Publicat al El Periódico, el 12 de juny de 2017
-->

20 de juny del 2017

Educar en la lentitud (a propòsit dels 20 anys de la fundació de l'ANPEC)

De l’1 al 9 d’agost del 1907 es va fer el primer campament escolta a l’illa de Brownsea, a la badia de Poole, a Dorset (Anglaterra). Robert Baden-Powell va triar vint nois d’edats compreses entre els 12 i els 17 anys per constituir un experiment de coeducació de classes socials sense precedents.
110 anys després, l’escoltisme i el guiatge mantenen la capacitat d’oferir a la infància i la joventut del món una oferta d’activitat formativa atractiva, moderna i modernitzada, útil i inclusiva. L’esperit d’aquell primer campament es manté encara avui, amb les mateixes connotacions revolucionàries. En un món accelerat, en què el capitalisme està obsessionat pel benefici, la política té una visió a curt termini i la societat en general genera individus estressats i ansiosos, per a l’escoltisme el més urgent és organitzar un campament, sortir a la natura i garantir una bona convivència del grup.
En un món en què els infants i els joves pràcticament han perdut el control sobre la seva temporalitat, un campament escolta i tot el que l’envolta (preparació, organització, realització i avaluació) marquen uns ritmes, unes durades i uns intervals pensats per al seu procés educatiu.
D’excursió, en ruta, de campaments... L’experiència del temps hiperaccelerat marcada pel rellotge de la vida quotidiana, que va més ràpid que mai, deixa pas a uns dies intensos i llargs. Els dies ja no semblen massa curts, la pluralitat d’exigències es redueix i es focalitza a gaudir de la vida de la unitat, de la patrulla. Els infants i adolescents, per uns dies, per uns instants, aparten les necessitats marcades per les diferents esferes de la seva vida: l’escola, els deures, les extraescolars, les xarxes socials, etc. Que s’intentin fer les coses tan bé com es pugui (lema dels llops) i no tan de pressa com es pugui vol dir implícitament fer les coses a un altre ritme.
L’Associació Nacional Parlamentària Escolta de Catalunya, l’ANPEC, va néixer el 10 de juny del 1997 de la mà d’un grup de diputats i diputades que prèviament havien format part de l’escoltisme. Ernest Benach va ser el seu primer president. L’associació és una rèplica d’altres que ja existeixen al món. Actualment n’hi ha un centenar i la seva missió és donar suport a l’impuls de l’escoltisme i el guiatge en els seus països respectius. Actualment l’ANPEC està formada per una trentena de membres de totes les cambres i tots els colors polítics. En destaquen veterans com Irene Rigau (PDECat), Joan Coscubiela (ICV) o l’escriptora Gemma Lienas; de nova fornada com Benet Salellas (CUP), Lorena Roldán (Ciutadans) o Bernat Solé (ERC); així com els consellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Santi Vila i el secretari del Govern Joan Vidal.
L’escoltisme català, que s’aglutina en tres associacions en el marc de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, es troba en un moment molt interessant, ja que preveu constituir-se com una associació única en els propers dos anys i respondre així a les directrius de les organitzacions mundials i a la voluntat de les seves bases. El procés que estan portant a terme serà objecte de tesis doctorals: des que van verbalitzar formalment l’impuls de fusió ja han passat deu anys. Sense cap mena de dubte, els dirigents escoltes han de preguntar-se si som a temps de recuperar el control sobre el temps. Forma part de l’ADN escolta fer les coses bé i sense presses.
En definitiva, en un context extremadament complex i divers, en què la prioritat és la velocitat, la immediatesa i voler-ho tot, els escoltes segueixen fidels al centenari mètode escolta. L’escoltisme crea una mena de temps propi, un flux interior en el qual els seus protagonistes s’inicien; allò que Carles Capdevila va definir com el veritable embrió de les relacions socials entre els seus membres. És un temps dins del temps.
L’escoltisme és una vida de creixement, de construcció individual alhora que col·lectiva. Els infants i joves gaudeixen d’una bona història captivadora, i que a més a més és fructífera, no perden el temps, sinó tot el contrari: és un temps regalat, un obsequi preciós, ara que les hores s’escurcen tan de pressa.

9 de juny del 2017

La Llei (non nata) de la Reforma Horària

Al llarg dels darrers 18 mesos hem treballat braç a braç set diputats de sis grups parlamentaris amb la missió de poder redactar una llei que facilités i accelerés la reforma horària. Finalment hem arribat a la conclusió que la via legislativa no assegurava els objectius plantejats. Analitzem els motius.
En primer lloc, el Parlament no disposa de competències en alguns elements clau. No disposem de competències en matèria laboral, en horaris comercials i en horaris audiovisuals. El tema laboral no és del tot rellevant però sí que ho és la liberalització absoluta de comerços i televisió. De què pot servir per a la salut i el benestar que majoritàriament la ciutadania gaudeixi de més temps si avança la seva sortida de la feina, si les botigues estan obertes fins a les vint-i-dues hores i l’hora punta televisiva és a les dues de la matinada?
En segon lloc, l’objecte de matèria, els horaris laborals, acostumen a ser debatuts i acordats a través de la concertació i la negociació col·lectiva. En aquest sentit, els agents socials van fer un pas endavant el setembre del 2016 amb la signatura de l’Acord per a l’impuls laboral de la reforma horària, avalada per Foment del Treball, PIMEC, FEPIME, CCOO i UGT.
En tercer lloc, perquè els agents socials ens han demanat en les múltiples compareixences realitzades en seu parlamentària que preferien i que veien més útil un gran acord social que no pas una llei. És cert que els canvis d’hàbits difícilment podran consolidar-se a través d’un cop de decret. Ens cal un instrument integral que permeti canviar la tendència actual.
De què pot servir per a la salut i el benestar que majoritàriament la ciutadania gaudeixi de més temps si avança la seva sortida de la feina, si les botigues estan obertes fins a les vint-i-dues hores i l’hora punta televisiva és a les dues de la matinada?
Des de la ponència conjunta hem fet un pas al costat amb l’objectiu de fer uns quants passos endavant. El Pacte per a la Reforma Horària ha de ser l’instrument de gestació i desenvolupament de la política pública entorn del canvi, serà els fonaments (assegurats en una base sòlida) a partir dels quals dissenyar mesures acceleradores que orientin el canvi.
En l’opinió pública havia calat que el resultat dels treballs de reforma es concretaven en una llei. I el fet que no hi hagi una llei podia donar la sensació de fracàs. Tot el contrari, disposarem d’un bon instrument que ens permetrà veure avenços en els propers anys. Algun dia mirarem enrere i serem conscients del salt qualitatiu que estem provocant aquí i ara mateix.
Finalment, valdria la pena reconèixer el compromís i agrair el tarannà dels diputats i de les diputades que han format part de la ponència conjunta. Hem mantingut l’esperit i un clima de transversalitat malgrat la conjuntura. Llàstima que finalment no s’ha pogut fer un debat en sessió plenària sobre els treballs realitzats. Els treballs de la ponència resten a disposició del Govern de Catalunya com a font per a alimentar el Pacte. Ens consta que s’han tingut molt en compte. Ho comprovarem en els propers dies.

Publicat a El Nacional el 9 de juny de 2017