10 d’abril del 2019

El canvi d'horari de primavera, de nou a debat


És fonamental, tal com ens fan saber els crono-biòlegs i especialistes en son, que en aquest debat cal posar sobre la taula la incidència de les hores de llum sobre els ritmes circadiaris i la son de les persones. L’objectiu hauria de ser el de determinar l’horari que permeti la millor adequació entre la llum solar i el ritme d’activitat majoritari de la població.

A continuació s’especifiquen les bases fisiològiques:

a) La bona qualitat del son i l’ajust dels ritmes circadiaris són una part fonamental per la salut i el benestar de les persones. La falta de son produeix nombroses alteracions a l’organisme, entre elles de tipus metabòlic, neuronal i cognitiu.

b) A més, les patologies associades al son s’apropen a nivells epidemiològics, que generen elevats costos directes i indirectes a nivell social. Una de les causes de problemes de son ve donat per alteracions dels ritmes circadiaris, els quals venen influïts per les hores i la intensitat de llum que reben les persones.

c) La conducta i fisiologia dels éssers vius està regulada per una estructura cerebral (rellotge intern o rellotge circadiari) que genera els ritmes circadiaris. El rellotge intern indica els moments idonis per a la realització de les diferents activitats, entre elles el dormir, el menjar, estar exposats a la llum o estar en la màxima alerta. El rellotge circadiari modula totes les funcions de l’organisme al llarg del dia, com per exemple, el metabolisme, el sistema immunitari, la funció endocrina, o la conducta. El manteniment d’aquests ritmes és clau per la salut, i és beneficiós no només per cada individu sinó també per la societat en el seu conjunt: una societat més saludable disminueix costos sanitaris i socials.

d) El desajust circadiari suposa el trencament de l’ordre temporal intern de l’organisme, la qual cosa el fa més sensible a emmalaltir. Una de les conseqüències més immediates del desajust és l’alteració del son (insomni i la conseqüent somnolència diürna) però també produeix alteracions endocrines, de la regulació de la ingesta d’aliments, alteracions del metabolisme i alteracions del humor.

e) Un indicador del desajust circadiari és la discrepància entre els horaris de son dels dies feiners i els dies festius (jetlag social). El jetlag social és un problema crònic, què pot comportar restricció crònica de son i risc a alteracions metabòliques.

Des d’un punt de vista fisiològic es dona suport a la eliminació del canvi d’horari de primavera i tardor i el manteniment de l’horari d’hivern (GMT+1) tot l’any. Cal afegir, d’altra banda, que no hi ha dades disponibles que acreditin i correlacionin directament els beneficis econòmics que sobre l’activitat econòmica de les empreses pot tenir un suposat estalvi energètic derivat del canvi horari, o que aquests puguin ser superiors als costos socials i sobre la salut exposats anteriorment. La sincronització del rellotge intern té afectacions sobre la salut i l’activitat laboral de les persones treballadores, fet que necessàriament exigiria la necessitat de fer una anàlisi més acurada dels costos-beneficis associats a aquest canvi en el sí de les empreses, abans de mantenir i validar el canvi, com s’ha fet fins ara, sota aquest argument que, a més, pot ser  fàcilment superable des de l’abordatge d’altres factors més rellevants dins el conjunt de les polítiques energètiques.

El fus horari: GMT0 o GMT+1? Des de la perspectiva catalana i tenint en compte la situació geogràfica, aquesta decisió no té tanta transcendència com la té per a altres parts de l’estat, ara bé cal tenir en compte que la decisió és competència de l’Estat espanyol. Aquest debat s’ha de produir en el marc d’una reordenació europea, en la que hi participin França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda. Les conseqüències econòmiques de situar Espanya en un fus horari diferent als països veïns, és a dir situar-se en l’horari de la Gran Bretanya i de Portugal i Irlanda, són impredictibles i caldria avaluar l’impacte abans de prendre-ho en consideració.

Consideracions generals. Tal com demana el Consell Assessor per a la Reforma Horària, organisme independent format per experts vinculats al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, cal instar a les institucions europees a fer un debat global de reordenació que permeti cercar un consens sobre la distribució dels estats en els fusos horaris. També cal fer pedagogia entre la ciutadania sobre les conseqüències, especialment sobre la vida saludable, però també sobre el rendiment de les persones, a l’hora d’optar per un horari o un altre. De moment, el Govern espanyol ho posposa fins el 2021, recolzant-se en la decisió europea de no assumir ara la proposta de la Comissió europea.

Finalment, cal impulsar les mesures que recull el Pacte per a la Reforma Horària a Catalunya, aprovat el 17 de juliol de 2017, de manera que sigui possible harmonitzar els diferents usos del temps, amb l’horitzó de l’Objectiu 2025 com a moment d’adaptació dels horaris als de la resta del món.

Publicat a la revista El Quinze l'abril de 2019


31 de març del 2019

S'ha acabat l'independentisme màgic: la política és l'única solució

En temps d’emergència de noves sigles, el Moviment Avancem assumeix que se situa possiblement en el final del seu cicle, convençut d’haver fet un recorregut imprescindible per acompanyar i donar forma als canvis del mapa polític català. Vam néixer el 2012 com a un col·lectiu hereu del socialisme i del catalanisme i hem treballat al llarg d’aquests 7 anys per contribuir amb totes les forces polítiques d’esquerra a construir un espai progressista sobiranista; i en particular, ja des del darrer cicle electoral, per contribuir activament amb ERC a construir aquest espai, per permetre l’enfortiment d’una esquerra al servei de la societat catalana. Estem participant d’aquesta etapa complexa que estem vivint i ho estem fent posant accent al govern de Catalunya i els seus municipis des d’una nova hegemonia progressista, per què la política es fa des del poder polític, amb l’objectiu de transformar la realitat.
La capacitat d’integració de persones d’espais polítics diferents era imprescindible per reconstruir l’espai polític progressista
Valorem els esforços d’obertura i generositat d’Esquerra Republicana per esdevenir la referència del moviment republicà progressista. Un partit gran necessàriament ha de ser plural i per això s’ha d’obrir permanentment a tradicions diferents. A sensibilitats diferents. La capacitat d’integració coral de persones d’espais polítics diferents era imprescindible per reconstruir l’espai polític progressista.
Tenen molt valor la candidatura del company Ernest Maragall fent tàndem amb Elisenda Alamany i la incorporació d’un referent de l’esquerra transformadora a la candidatura de Madrid com és Nuet. Cal destacar els esforços de la militància per suportar la transformació necessària d’ERC: passar d’un partit de comarques a un partit de masses amb un pes irreversible de l’àrea metropolitana de Barcelona.També cal destacar l’emergència de candidatures model Badalona, Argentona, Les Franqueses, etc., amb la implicació de l’esquerra sobiranista i social. No era gens fàcil però el pla de Junqueras i Rovira s’està desenvolupant a la perfecció, fins i tot afegint-hi sorpreses més que positives.

Cicle electoral

El cicle electoral al qual ens situem, amb la celebració de tres comtesses en un mes, ens ofereixen oportunitats. La convocatòria d’eleccions generals són un clar símptoma de la crisi democràtica del règim del 78 i cal afrontar-les amb tota la força possible. Som plenament compromesos en contribuir a la triple victòria d’Esquerra Republicana a les eleccions municipals, generals i europees. Creiem que la solució per a Catalunya no pot ser unilateral i cal situar el conflicte allà on li correspon, a la política. Els drets democràtics no poden ser moneda de canvi i no es pot renunciar de cap manera a l’autodeterminació, si bé cal assumir que en la situació actual de bloqueig institucional, la política és l’única sortida. En els termes que ho expressa Carles Mundó “s’ha acabat la màgia”. La política és l’única via.
La solució per a Catalunya no pot ser unilateral i cal situar el conflicte allà on li correspon, a la política
L’endemà de les eleccions, apostem per fer aliances i acords per fer política. Serem al costat d’Esquerra Republicana i amb tots aquells actors que vulguin defensar els valors democràtics i europeistes. El compromís per a Avancem és amb la bilateralitat i amb la multilateralitat, amb un diàleg obert. La nostra tradició entronca amb el federalisme europeu i el projecte republicà ha d’actuar i integrar-se en aquest marc d’acció política. Rebutgem la política de blocs dels darrers anys. Necessitem interpretacions més complexes i solucions que no deixin a ningú content i si una mica tothom. Això no vol dir renunciar als principis polítics, vol dir assumir la responsabilitat de sortir de l’atzucac.

Judici als presos polítics

Respecte al judici als presos polítics, el nostre compromís per treballar, sempre des del diàleg, per resoldre conflictes que mai haurien d’haver-hi sortit de l’àmbit de la política, i que malauradament, ara han esdevingut una causa general contra una ideologia, provocant situacions d’injustícia a persones de pau del nostre país. Continuarem demanant la llibertat de totes les preses polítiques, fent política, plenament convençuts que som un sol poble que anhela polítiques de justícia, llibertat i fraternitat.El que està passant a Catalunya, en el fons, és un reflex del què està passant a tota Europa, amb l’auge de l’extrema dreta. En paraules de Joan Ignasi Elena “el fanatisme és una forma d’intolerància en el que el menys rellevant, és allò que es defensa”. El moviment republicà és un dels objectius del moviment intolerant que campa actualment pel món, com ho demostra per exemple l’exercici de l’acció popular en el judici. Rebutgem de ple la via judicial per a la resolució de conflictes. Insistim que la política és l’única via.
Publicat el 31 de març de 2019 a Sentit crític