30 de juliol del 2012

Els drets de tothom estan en perill

La reforma de la llei que planteja el Ministre Gallardón vol acabar amb drets de ciutadania atacant en especial a les dones. Un país sense drets de salut sexual i reproductiva, recollits en l’actual llei,  és una societat on dones i homes han perdut el dret a escollir quin és el moment més òptim per a ser mares i pares; on els infants han perdut el dret a néixer desitjats i a créixer en el millor entorn possible. La reforma de la llei de l’interrupció voluntària del embaràs colpeja el model de societat que els anys de democràcia han forjat. Els canvis en el drets han de consolidar tot el que contribueix al benestar i felicitat de les persones permetent decidir el que es millor per construir el seu futur, aquest que el govern del PP ens vol negar.

El dret a la interrupció voluntària de l’embaràs és una de les conquestes més importants en relació als drets de les dones.  Els estudis de la OMS demostren que els països amb lleis més restrictives no redueixen els avortaments, i  incrementen les pràctiques perilloses principalment per a les dones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.

A Espanya, amb la Llei Orgànica 9/1985, es va despenalitzar l’avortament en 3 supòsits : greu risc per a la salut física i psíquica de la dona embarassada; violació i malformacions del fetus. Les dones  podien interrompre l’embaràs en centres públics o privats, en les 12 primeres setmanes o en les 22 primeres setmanes, en el supòsit de malformacions. Es requeria denúncia policial, en cas de violació o un informe mèdic que certifiqués el compliment de les condicions establertes per la llei, en la resta de supòsits.

El 2010 es reforma la llei i les dones poden decidir de forma lliure durant les 14 primeres setmanes de gestació. El termini augmenta fins la setmana 22, en casos greus per a la vida o la salut de la mare o del fetus. A partir d’aquest moment, només es pot interrompre, si es detecten anomalies incompatibles amb la vida o una malaltia extremadament greu en el fetus, que sigui incurable en el moment del diagnòstic, i confirmada per un comitè clínic. Per fi teníem una llei de salut sexual i reproductiva, amb l’objectiu de prevenir els embarassos no desitjats i disminuir el nombre d’avortaments equiparant el nostre país a la legislació europea més avançada. Alemanya, Grècia,Holanda i Àustria disposen, des de fa dècades, de lleis de terminis.

Les intencions del Govern del PP transformarien la legislació del nostre país en una de les més restrictives d’Europa assimilant-nos a Irlanda i Malta. Tornaríem al 1985 quan la interrupció voluntària de l’embaràs no es considerava un dret i les decisions de les dones estaven supeditades a la tutela mèdica.

Retorn al passat, 3.000 dones mortes.
Eren les dades del Tribunal Suprem al 1976 quan es van practicar 300.000 avortaments clandestins a tot l’Estat. Fa 40 anys, les dones només podien interrompre un embaràs no desitjat gràcies a la informació que aconseguien a través de les xarxes personals. Si disposaven de recursos econòmics viatjaven a Londres o Amsterdam i duien a terme una interrupció voluntària de l’embaràs en condicions sanitàries dignes. Si no disposaven de  recursos accedien a avortaments clandestins a Espanya en clíniques d’ IVE no legalitzades o avortaven fent servir mètodes casolans i perillosos amb conseqüències nefastes per a la seva salut física i psíquica. La proposta del Ministre Gallardón de penalitzar l’avortament per malformació del fetus és retrògrada. Potser el PP vol condemnar  a la clandestinitat aquesta prestació sanitària i posar en risc la salut de les dones del país?

Defensem la maternitat lliurement decidida, derivada del dret al propi cos i al futur. No volem que sigui una situació sobrevinguda ni obligada per lleis restrictives. Volem que les dones puguin prendre la decisió sobre el seu embaràs i que aquesta, conscient i responsable, sigui respectada. La decisió de tenir criatures constitueix un dels assumptes més íntims i personals que dones i homes  afronten durant les seves trajectòries vitals.  Els poders públics han d’establir els mecanismes per tal que es faci de manera lliure i responsable, posant a l’abast de tothom informació, assessorament i serveis d’atenció sanitària.

Una llei d’avortament no obliga a avortar, però una llei que limita el dret a fer-ho condemna a dones, parelles, famílies i a la societat en general a tirar endavant vides plenes de dolor i dificultats, amb gran cost emocional i econòmic. La llibertat d’ escollir es l’única garantia de defensar els drets de la ciutadania. No es pot confondre legislar amb imposar una doctrina religiosa en un país que ha decidit ser aconfessional.

No estem disposades a retrocedir 30 anys en els drets de les dones. Tants esforços i des de tants espais com s’han fet per la defensa dels drets de les dones no els podem deixar dilapidar. I ara hem constituït la Plataforma Nosaltres Decidim per fer una crida a totes les persones que creuen en la llibertat i en la igualtat de les dones per decidir sobre les seves vides. Som lliures per decidir i volem que l’actual llei de salut sexual i reproductiva no retrocedeixi i que l’avortament es garanteixi com una prestació sanitària mes.


Article publicat a El Periódico, el 29 de juliol de 2012

3 de juliol del 2012

Autogovern, federalisme i dret a decidir

29 de juny de 2012. 9:38 h. i sota la mirada d'una cinquantena de persones espectants Montserrat Tura inaugura al Pati Maning de Barcelona les jornades sobre Autogovern, federalisme i dret a decidir organitzades per la Fundació Campalans, que en aquesta darrera etapa presideix Miquel Iceta. Sola a la taula fa una presentació citant, com no, a Pasqual Maragall i Jordi Solé Tura, per recordar l'origen de l'estat plurinacional que es configura amb la Constitució de 1978.
Tura entra al gra ben aviat i diu que ja al 1979 amb la creació de la llei del Tribunal Constitucional es trencà el consens sobre l'exercici dels drets individuals i la sentència de l'Estatut pateix les conseqüències en primera persona.
Es qüestiona perquè hi ha d'haver estructures inamovibles. Cita casos com Quebec, Escòcia, la reunificació d'Alemanya o el cas de Chèquia i Eslovàquia.
Adverteix que no es pot ser dogmàtic en matèria creixent de demanda de llibertat de les nacions. I afirma que res serà igual després de la crisi però tampoc després de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.
Tura demana no tenir por a les paraules i al debat de les idees. Creu convenient parlar sobre qüestions com el dret a decidir, la secessió, la independència, l'autoderminació, etc. Pensa que només reforçarem les estructures democràtiques des de la capacitat d'adaptació a les realitats canviants. No hi haurà satisfacció de desig si no hi ha jornades d'aquest tipus que permetin canalitzar demandes d'aquest tipus. Perque en major o menor mesura Catalunya vol i pot tenir instruments d'estat.
Comencem les taules, tot un dia per endavant amb acadèmics i altres cares conegudes.
Els debats se centren excessivament en lleis, sentències, casos, etc. Fa falta una segona part on es parli perquè s'ha arribat a aquesta hegemonia cultural del secessionisme, del sobiranisme, de l'indendentisme, del reclam al dret a decidir, a l'autoderminació...
Probablement entrar el primer dia a analitzar el combat cultural és massa pel body a Can PSC. Comencem per una visió democràtica i federalista de les qüestions constitucionals, legislatives. Però no eludim l'altra part, la que afecta a la pell de les persones. Cal descatar que pràcticament tots els ponents comencen la seva intervenció fent una reflexió sobre l'oportunitat del seminari i la necessitat dels partits d'esquerres i especialment el PSC a afrontar aquesta qüestió.
El debat està servit. Ha arribat al PSC i no marxarà fàcilment. No badem perque com diu en Juanjo López Burniol “Hi ha un temps per pensar i ara estem en el temps de decidir”.

2 de juliol del 2012

Els agents socials celebren els 125 anys de la primera llei d'associacions

Alhora, reivindiquen la importància d’aquesta llei que va permetre posar la primera pedra a l’associacionisme

Associacions, cooperatives, sindicats i plataformes representants d'entitats del Tercer Sector Social, cultural, juvenil i de cooperació reivindiquen la primera llei d'associacions, com un pas determinant, l'any 1887, que va permetre la construcció de ciutadania en la democratització del país.
 

Com en tantes coses, la revolució de 1868 suposa un sotrac de les convencions polítiques. Amb vint anys de retard sobre la resta d’Europa, la “gloriosa” reivindica els drets humans individuals i socials. El resultat es plasmarà a la Constitució de 1869, a la que es reconeix el dret d’associació com un dret fonamental, sobre el qual la legislació ordinària no pot introduir restriccions. És el mateix model de
l’actual article 22 de la Constitució. La revolució va reivindicar el dret d’associació i s’aprovarà finalment la Llei d’Associacions de 30 de juny de 1887, ara fa tot just 125 anys.
 

Fins aquell  moment  només algunes circulars regulaven el  procediment administratiu. Les associacions eren secretes perquè no tenien forma de no ser-ho. La Llei de 1887, per tant, suposa un trencament molt important en la construcció de la ciutadania. Al permetre l’associació, accepta que les persones puguin unir-se en la defensa dels seus interessos, en la promoció de la seva educació i de la seva cultura i en l’enfortiment dels lligams entre elles per tal d’oposar- se als poders tradicionals. La Llei és cauta i vol que l’Administració vetlli per la no infracció dels principis d’orde públic, el que introdueix un règim d’autorització prèvia, però també és una llei liberal, sota la qual floriran mil manifestacions de l’espontaneïtat creativa de la gent. S’ha donat un pas en l’emancipació dels súbdits, d’una transcendència que costa comprendre avui.
 

El 30 de juny de 2012, les organitzacions sots-signants volem celebrar aquesta efemèride amb una campanya a les xarxes #associacionisme125 amb l'objectiu de recordar aquesta data que posa la primera pedra al fet associatiu, tal com el coneixem ara i  que s'expressa a Catalunya en partits polítics, sindicats, associacions, cooperatives, etc.
 

Signants:
CCOO Catalunya
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, CONFAVC
Consell d’Associacions de Barcelona, CAB
Consell de la Joventut de Barcelona, CJB
Ens de Comunicació Associativa, l’ENS
Federació d’Ateneus de Catalunya, FAC
Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, FAVB
Federació de Cooperatives de Catalunya
Moviment Laic i Progressista
Obrador del Tercer Sector Ambiental de Catalunya
Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
UGT de Catalunya