Avui la regidora de l’Ajuntament de Barcelona,
Irma Rognoni, m’ha brindat l’oportunitat de participar en la presentació del
13è. Dossier d’Usos del Temps “Temps igent gran”. Si bé el motiu original era parlar sobre la Reforma Horària, he
volgut fer una reflexió sobre el diàleg que estableix aquest llibre amb el
“Joves i Temps” publicat el 2013 a la mateix col·lecció.
La Gabriela del Valle Gómez, autora del
llibre, i membre de la Fundació
Salut i Envelliment de la UAB, fa èmfasi en algunes qüestions que també es
recullen en publicació sobre el jovent barceloní.
En primer lloc, positivar la gent gran,
mostrant que és una etapa plena de la vida. En segon lloc, llençar la idea que
la gent gran com la gent jove, no disposen d’un temps infinit; és a dir, no
disposen de tot el temps del món. I en tercer lloc, plantejar el treball
voluntari, el compromís cívic, comunitari, polític, (el que l’autora anomena
capital social) com a una de les activitats fonamentals de la gent gran. Si per
als joves, l’associacionisme genera ocupabilitat, per a la gent gran permet un
envelliment actiu –més salut-.
M’ha agradat de la publicació principalment la idea de recerca de felicitat personal i pública a través
del paradigma de l’Envelliment Actiu, allò que en polítiques de joventut,
s’anomena Emancipació de la gent jove i en el Dossier Joves i Temps es tradueix
en polítiques utilitaristes.
Pel que fa a la Reforma Horària, he volgut fer
esment especial a la vivència dels nostres avis i de les nostres àvies en uns
horaris més humans i més saludables fa 50 anys, quan eren petits. També he
volgut deixar clar que una eventual Reforma Horària, ajudaria a la gent gran a
viure molt millor, sense l’estrès que genera haver de responsabilitzar-se de la
cura dels nets, en molts dels casos. Si
els pares tornen a les sis a casa, en totes aquelles feines que es pugui, els
avis podran dedicar molt més temps a l’associacionisme, el gaudi, la cura
personal i la formació (la que s’anomena al llarg de tota la vida). Si modifiquem el calendari escolar i repartim el descans dels infants al llarg de l'any també se'n beneficiaran considerablement. La
solidaritat intergeneracional no ha d'aparèixer per una necessitat exclusivament sinó a partir d’una relació natural, comunitària, afectiva entre avis,
fills i nets.