16 de desembre del 2014

Gent gran i Reforma horària

Avui la regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Irma Rognoni, m’ha brindat l’oportunitat de participar en la presentació del 13è. Dossier d’Usos del Temps  Temps igent gran”. Si bé el motiu original era parlar sobre la Reforma Horària, he volgut fer una reflexió sobre el diàleg que estableix aquest llibre amb el “Joves i Temps” publicat el 2013 a la mateix col·lecció.

La Gabriela del Valle Gómez, autora del llibre, i membre de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB, fa èmfasi en algunes qüestions que també es recullen en publicació sobre el jovent barceloní.

En primer lloc, positivar la gent gran, mostrant que és una etapa plena de la vida. En segon lloc, llençar la idea que la gent gran com la gent jove, no disposen d’un temps infinit; és a dir, no disposen de tot el temps del món. I en tercer lloc, plantejar el treball voluntari, el compromís cívic, comunitari, polític, (el que l’autora anomena capital social) com a una de les activitats fonamentals de la gent gran. Si per als joves, l’associacionisme genera ocupabilitat, per a la gent gran permet un envelliment actiu –més salut-.

M’ha agradat de la publicació principalment la idea de recerca de felicitat personal i pública a través del paradigma de l’Envelliment Actiu, allò que en polítiques de joventut, s’anomena Emancipació de la gent jove i en el Dossier Joves i Temps es tradueix en polítiques utilitaristes.

Pel que fa a la Reforma Horària, he volgut fer esment especial a la vivència dels nostres avis i de les nostres àvies en uns horaris més humans i més saludables fa 50 anys, quan eren petits. També he volgut deixar clar que una eventual Reforma Horària, ajudaria a la gent gran a viure molt millor, sense l’estrès que genera haver de responsabilitzar-se de la cura dels nets, en  molts dels casos. Si els pares tornen a les sis a casa, en totes aquelles feines que es pugui, els avis podran dedicar molt més temps a l’associacionisme, el gaudi, la cura personal i la formació (la que s’anomena al llarg de tota la vida). Si modifiquem el calendari escolar i repartim el descans dels infants al llarg de l'any també se'n beneficiaran considerablement. La solidaritat intergeneracional no ha d'aparèixer per una necessitat exclusivament sinó a partir d’una relació natural, comunitària, afectiva entre avis, fills i nets.