30 de novembre del 2010

Avui és un dia per felicitar

Felicitats Barça pel 5 a 0 que ens heu regalat Felicitats a la militància de CDC i UDC per la victòria d'ahir. Us ha sortit el cap de setmana rodó. Un cap de setmana que s'ha allargat fins a dilluns al vespre. No sé hi ha possibles comparacions amb el projecte de Pep Guardiola i el d'Artur Mas. Segur que els militants culers trobaran punts en comú. En tot cas, avui per un dia, m'agradaria ser un d'ells. No crec que hi hagi cap satisfacció més gran a l'espai públic que guanyar unes eleccions al teu país i en futbol fer el mateix a l'etern rival, i de quina manera ambdues. Ahir vaig felicitar als dirigents directament implicats amb qui hi tinc relació. Avui felicito a la militància i els desitjo tota la sort del món en aquesta nova etapa per Catalunya. No sé si canviaran moltes coses. En tot cas, que el Barça continuï guanyant, perquè la ratxa a l'etapa del tripartit ha estat bestial.

29 de novembre del 2010

De la porra al "porrazo" i tornem a començar

Avui he tingut l'oportunitat de fer un pas més en la meva implicació política des de que vaig començar a militar al PSC fa poc més d'un any. Això m'ha costat no poder anar a l'Assemblea general d'Esplais Catalans. Suposo que comença a prendre forma la idea de construir un relleu al capdavant de l'MLP i ampliar el compromís amb altres projectes.

El fet de militar en un partit comporta el ritual de pas de viure la jornada electoral d'una altra manera, des de dins. Avui he fet d'interventor, he compartit col·legi electoral amb els companys de l'Agrupació de Sants-Montjuïc i -en acabar el recompte- ha anat a saborejar la derrota al santuari socialista al carrer Nicaragua. No ha estat gens malament l'estrena. Ahir al vespre intentava animar als companys amb la meva porra. Molts ja sabien que la patacada podia ser grossa, però a ningú se li escapava que aquella proposta permetia somiar despert com a mínim fins a les isrraelistes d'aquest matí. De la porra al "porrazo" i tornem a començar.

El cicle de les organitzacions és com de les persones, amb altibaixos, moments d'eufòria o d'absoluta decepció. Demà comença una nova etapa per a les forces polítiques progressistes en aquest país. I no em queda cap dubte que passa pel retorn al carrer, per buscar el contacte dels ciutadans, i per aprofitar l'empenta municipalista que les caracteritza. I és cert que fa fred, molt fred. I la gent s'ha tancat a casa i que no voldrà obrir-nos les portes. Però com deia Plató, el fred sense sabor és el consol quan no va envoltat en algun remei. Per això cal posar-se a treballar i a guanyar-se la confiança de la ciutadania de nou. Caldrà recuperar algun vell manual de dirigent progressista que permeti dibuixar les línies vermelles als càntics seductors del liberalisme econòmic i generar una nova èpica entorn a nous líders en el cas del PSC. Ara les socis del finiquitat tripartit ja saben que l'enemic era un altre. De tot s'aprèn.

27 de novembre del 2010

La meva porra: el bipartit creua la plaça Sant Jaume

Les enquestes han tornat a fallar. El Tripartit suma de nou, però no es reeditarà.

Perplexitat a les files del conjunt de les forces catalanes. L'esquerra ha salvat els mobles. El Tripartit suma de nou, però com ja van avançar els candidats, no es tornarà a reeditar. Ara per ara la fórmula de Barcelona sembla que és la que deixaria més còmode a les forces progressistes: un bipartit de socialistes i ecosocialistes amb el suport d'ERC des de fora. La clau ha estat la participació, el 62,33% dels ciutadants convocats a votar ho han fet davant el 56,77% del 2006. La principal víctima de la participació ha estat C's. CiU torna a guanyar les eleccions però no aconsegueix sumar a causa de la devallada del PP, que paga el desgast de la seva creuada contra l'Estatut i la llengua catalana. Es confirma que el PSC tenia vot ocult i que ERC baixaria a consta de CiU i les escissions.

CiU - 54 (48) +6
PSC - 40 (37) +3
ERC - 15 (21) -6
ICV-EUiA - 14 (12) +2
PP - 12 (14) -2
C's - 0 (3) -3

Qui diu que aquest article de política ficció no pot acabar convertir-se en realitat?

Dedicat a la família socialista per aquests 15 dies de compromís i treball.

Faites que le rêve dévore votre vie afin que la vie ne dévore pas votre rêve.

Antoine de Saint-Exupéry

Darrer esforç: esquerra o dreta

Avui és dia de reflexió... i quina reflexió... Hi ha dues opcions a escollir, dues maneres d'entendre el que està passant al món i per tant, també de valorar com afrontar els reptes del país. Sense caure en maniqueismes hi ha dos models confrontats de país. Ens ha costat més de vint anys ser una nació normal. Quan parlo de país normal vull dir que els ciutadans es basen en l'eix esquerra-dreta a l'hora d'escollir proposta electoral. Aquest model ha superat la idea del nacionalista hegemònic. I dic nacionalista conscientment perque ser nacionalista no vol dir voler la independència, o això ens van mostrar durant 23 anys. Cada cop és l'indenpendentisme és un fet més transversal a tots o la majoria de partits. Si més no, l'anhel d'autoderminació. Probablement aquesta transversalitat es percebi molt més en properes convocatòries. De moment, disfrutem amb una elecció pura i dura entre dretes i esquerres. La meva aposta és pel socialisme i confio en el darrer esforç de la ciutadania. Però n'hi ha dues opcions més a l'esquerra. Dilluns ja serà el dia per fer balanç d'encerts i errors i de pactes o aliances.

25 de novembre del 2010

President Montilla: 25 mesures pels 100 primers dies

Aquestes són les primers 100 mesures que prendrà José Montilla en l'àmbit d’economia i del coneixement:

Objectius: Lluitar contra la crisi alhora que continuar transformant el model productiu per fer-lo més competitiu en un entorn globalitzat. La plena ocupació i l’ocupació de qualitat són els nostres objectius en matèria laboral.

Mesura 1
Pacte per la competitivitat i l’ocupació. Convocar a tots els agents polítics, socials i econòmics del país per pactar mesures d’estímul econòmic i de creació de l’ocupació.

Mesura 2
Pla de consolidació fiscal. Que garanteixi l’equilibri de les finances públiques a mig termini en el marc dels objectius CPFF i de la UE. Elaboració del Projecte de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2011 en criteris d’austeritat i màxima eficiència dels recursos públics.

Mesura 3
Crearem el Fons públic d’innovació i recerca i de transferència tecnològica. Amb aquest fons es finançaran empreses que vulguin aprofitar la recerca que es fa a Catalunya per desenvolupar productes innovadors que puguin ser venut per PIME catalanes.

Mesura 4
Districtes Especials d’Innovació. Definirem i posarem en marxa la 1ª crida a la demanda de projectes empresarials per ubicar-se als DEi i per cofinançar o coparticipar en aquests projectes.

Mesura 5
Doctors a l’empresa. Posarem en marxa mesures econòmiques que incentivin la incorporació de científics, tecnòlegs, o investigadors en empreses que apostin per projectes d’ R+D+i

Mesura 6
Finançament de patents Obrirem la 1ª línia d’ajut per a empreses que desenvolupin patents comercials creades per ells mateixos o en col·laboració amb universitats i que siguin desenvolupades pels diversos sectors econòmics del país.

Mesura 7
Contracte pel Futur. Garantirem que cap jove menor de 30 anys a Catalunya estigui a l’atur durant més de 6 mesos sense tenir l’oportunitat de formar-se per accedir a un lloc de feina adequat a la seva formació i experiència.

Mesura 8
Pla Un Futur Millor. Un pla per tal que fins a 20.000 persones aturades cròniques del
sector de la construcció amb baixa formació rebin suport per a reconvertir-se.

Mesura 9
Barcelona cotxe elèctric. Pactarem amb l’Ajuntament de Barcelona el programa Barcelona Cotxe Elèctric, per tal d’iniciar les transformacions urbanes necessàries per a l’increment del parc de
vehicles.

Mesura 10
Fons d’Eficiència Energètica. Constituirem el fons d’eficiència energètica de fins a 2.000M€ i definirem les bases de crèdit i inversió per tal que ajuntaments, empreses i ciutadans puguin desenvolupar projectes d’eficiència energètica.

Mesura 11
Gestor de referència per empreses. Crearem el servei de gestor de referència implantant-ne una prova pilot. Publicarem el calendari d’incorporació de nous tràmits electrònics íntegres a l’Oficina Virtual de Tràmits.

Mesura 12
L’esport és economia. Obrirem una línia de crèdits i avals de l’ICF específics per a la creació i expansió d’empreses del sector esportiu, així com projectes d’R+D que generin nous productes industrials.

Mesura 13
Oficina de l’Empresari Agrícola. Completarem el desplegament de la Oficina de Suport a l’Empresari Agrícola a tot el territori.

Mesura 14
Assegurança agrícola i ramadera per tal de millorar el nivell d’assegurament al sector.

Mesura 15
En Xarxa contra la crisi. Iniciarem els contactes per organitzar una cimera de les principals regions industrials europees per promoure un decàleg de mesures de la UE per accelerar la sortida de la crisi a la indústria.

Mesura 16
Turisme XXI. El turisme de platja dóna grans beneficis a l’economia però per preservar-lo cal anar transformant l’oferta. Obrirem una línia d’ajuts per reestructurar, reorientar i adaptar els negocis turístics a les noves necessitats.

Mesura 17
Traspàs dels fons de formació. Impulsarem la transferència completa per part de l’Estat dels fons de formació, de les bonificacions a la contractació estable per tal d’augmentar l’eficàcia i l’eficiència de l’ús que les empreses fan d’aquests recursos.

Mesura 18
Plans d’igualtat Publicarem la 1a convocatòria d’ajuts a empreses amb més de 30 persones treballadores per elaborar/implementar plans d’igualtat a les empreses.

Mesura 19
Plans de Xoc territorials. Definirem els territoris subjectes a ser inclosos dins dels Plans de Xoc territorials, destinats a promoure la dinamització econòmica dels territoris, municipis i barris més desafavorits

Objectiu: Construir l’escola i la universitat del segle XXI per ser una societat amb persones amb un alt nivell de formació, i garantint la cultura a l’abast de tothom.

Mesura 20
Universitat(s) de Catalunya. Aprovarem un projecte de llei de reforma de les Universitats, definint l’espai de col·laboració entre universitats catalanes i la millora de la seva governança.

Mesura 21
ESO pràctic. Signarem els 1er convenis amb empreses perquè els alumnes de 4art d’ESO puguin fer pràctiques en empreses i així tenir major motivació per seguir fent FP. La formació vacuna contra l’eventual atur.

Mesura 22
Més i millors beques. Definirem les bases d’una política de beques integral i socialment eficient, sobretot en l’educació post obligatòria, que potenciï l’ascensor social i que garanteixi que cap alumne que ho necessiti es quedi sense ajuts. Exigirem un calendari de tancament de la negociació del traspàs

Mesura 23
Connectat a l’escola i a casa. Crearem beques d’accés i preus especials reduïts per l’accés a Internet per alumnes de centres que ja tinguin implantat el Programa Educat 1x1. No hi poden haver noves discriminacions per raó de renda.

Mesura 24
Suport a la industria cultural. Presentarem el Pla estratègic i financer per a la diversificació i l’expansió de la indústria cultural a Catalunya, pactat amb el sector.

Mesura 25
Política lingüística en positiu. Revisarem la política de sancions lingüístiques per tal de donar més vies de solució prèvies a la sanció econòmica.

Votaré al PSC per Principis

Ja fa un any que vaig decidir afiliar-me al PSC després d'uns anys de recolzament a altres forces polítiques i d'un temps de travessia i desencant que em va conduir al vot en blanc. Un dels motius que em va dur a prendre la decisió de militar activament era la convicció que calia fer-ho des d'algun lloc on trobés gent amb valors semblants als meus i que vinguessin de recorreguts o procedències ben diferents. Això no es contradictori, pensava que havia de ser un lloc que expressés la pluralitat del país. En aquest sentit els dirigents i militants del PSC m'ho semblaven. Una altre element positiu va ser l'acollida que vaig tenir per part dels dirigents a qui em vaig adreçar, en Carles Martí i en Jaume Collboni, en conèixer la meva decisió. Em van donar la benvinguda i em van obrir les portes a la militància activa. Però possiblement el factor clau i més determinant va ser la descoberta de la Declaració de Principis del PSC. Un document que fuig de la conjuntura i de proclames electorals i que explicita clarament l'horitzó militant del socialisme català a inicis del segle XXI. És per aquest motiu que avui us animo a rellegir-la més d'una vegada, a compartir-la en el que queda de campanya amb familiars, amics, veïns, a la xarxa, des dels bloc. I a partir d'aquest text que us animo a votar en consciència. Bona lectura i bon viatge d'anada al colegi electoral i, als més afortunats, de tornada (si teniu la sort de comprovar que votar és un plaer).


Nosaltres, dones i homes socialistes de Catalunya, reunits en Congrés, en el 30è aniversari de la fundació del PSC, volem reafirmar el nostre compromís amb els ciutadans i les ciutadanes del nostre país i del món, adoptant la següent

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

El socialisme, com a moviment polític i social, va expressar des dels seus orígens, en l’inici de la revolució industrial, el rebuig i la lluita contra el sistema capitalista que degradava l’ésser humà, el privava de la seva dignitat i condemnava una gran majoria de persones a la misèria i a l’explotació.

També des dels seus inicis el moviment socialista va generar un poderós corrent del pensament polític en la lluita per l’emancipació de la classe treballadora, que té les seves arrels en l'humanisme, en la filosofia de la Il•lustració i en els principis que van inspirar la Revolució Francesa. Un corrent ric i divers fruit de les moltes aportacions que comparteixen la voluntat de lluitar contra l’exclusió i l’opressió d’un capitalisme sense regles i la determinació de construir una alternativa justa, lliure i igualitària en l’ordre econòmic, social i polític. Un corrent de pensament no dogmàtic i plenament respectuós amb les creences personals de cadascú.

Els homes i les dones socialistes de Catalunya som hereus d’aquesta tradició de lluites obreres i populars, desenvolupades a través dels cercles i les societats obreres i pageses, els ateneus populars, els sindicats i el moviment cooperatiu, i fem nostres els seus principis de republicanisme i federalisme així com els seus combats per la llibertat, la democràcia, la igualtat i els drets de ciutadania.

La nostra acció es realitza a Catalunya, una nació amb un territori, una llengua, una cultura i una història pròpies que configuren una comunitat nacional, de la qual formen part tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb independència del seu origen i la seva llengua materna. Continuadors del moviment socialista i del catalanisme progressista, els homes i les dones socialistes de Catalunya, des de la nostra vocació internacionalista i solidària amb tots els pobles del món, afirmem que la lluita pel socialisme i per la llibertat nacional de Catalunya són objectius inseparables del nostre projecte.

Som socialistes perquè volem construir una societat basada en la realització plena i efectiva dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, solidaritat i pau. Aquests valors són per a nosaltres indestriables, conformen la nostra ètica personal i la nostra manera d’entendre el món, guien la nostra acció i es contraposen als privilegis, les desigualtats i l’individualisme insolidari. No ens sotmetem a una societat regida només per criteris de mercat on els drets siguin considerats mercaderies. La força de l’economia de lliure mercat ha de ser compensada per regles que garanteixin les llibertats, la preservació dels interessos col•lectius, la prevalença de la justícia i la solidaritat, l'esforç permanent per eradicar la fam, la pobresa, l'exclusió social i la guerra, per reduir les desigualtats socials i els desequilibris territorials, per assegurar el progrés econòmic, la sostenibilitat i el respecte a la democràcia i els drets humans en tots els països del món.

Estem convençuts que un món millor és possible. Un món en què les persones gaudeixin dels mateixos drets i d’una igualtat real d’oportunitats. Un món en què res no sigui jutjat pel seu preu, sinó pel seu valor, i una societat en la qual cada persona tingui cobertes les seves necessitats i aporti segons les seves possibilitats.

Som socialistes perquè perseguim tant la plenitud individual com el progrés col•lectiu de la societat, amb la vocació d’eixamplar i aprofundir les conquestes de l’Estat del Benestar. Una societat en què el progrés científic i tècnic i el desenvolupament econòmic siguin instruments per al desenvolupament social, cultural i individual. Una societat en què ningú se senti discriminat o marginat per raons d’origen social o ètnic, sexe, estat físic o mental, orientació sexual, religió o idees polítiques. Una societat basada en la cultura de l’esforç i del treball que practiqui la solidaritat intergeneracional. Una societat laica, lliure de dogmatismes, respectuosa de les creences religioses de cadascú, i de la llibertat de no tenir-ne. Una societat activa, crítica i participativa, compromesa amb un teixit associatiu actiu i solidari.

Som catalanistes perquè volem la llibertat i l'autogovern de Catalunya per construir una societat oberta, avançada, inclusiva, capaç d'unir en un mateix projecte a persones de procedència diversa. Afirmem la nostra realitat nacional, cultural i lingüística, plural i dinàmica, que ratifica el seu compromís quotidià amb la llengua i la cultura catalanes. Un compromís plenament compatible amb el respecte a la llengua castellana que forma part també del nostre patrimoni cultural.

Som federalistes perquè volem promoure un projecte compartit entre els pobles d'Espanya a partir del respecte a la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística de l'Estat.

Som municipalistes perquè el nostre projecte, que és radicalment democràtic, promou l'aplicació dels principis de proximitat i subsidiarietat en favor d'uns poders locals forts i eficaços en la defensa del progrés, la qualitat de vida i els interessos de les seves poblacions.

Som europeistes perquè perseguim la construcció d'una Europa unida políticament que impulsi un model social que ofereixi oportunitats i cohesió en el món de la globalització. Una Europa que sigui un factor de pau i desenvolupament en el món i que impulsi mecanismes de governança i regulació mundials capaços de limitar els estralls d’un capitalisme desregulat que genera desigualtats creixents i malbarata els recursos del planeta.

El projecte dels i de les socialistes de Catalunya, de vocació majoritària, es caracteritza per la voluntat de governar el nostre país amb eficàcia i rigor per tal d’assolir una Catalunya més lliure, més pròspera, i més justa. Un projecte amb la voluntat de convertir-se en el marc central de referència del catalanisme. Un projecte que afirma que Catalunya ha de poder exercir plenament el seu autogovern en el marc d’un Estat federal i d’una Europa unida.

Els homes i les dones socialistes de Catalunya proclamem els compromisos que ens identifiquen i que volem compartir amb tots aquells i aquelles que vulguin construir una societat millor:

1. Som demòcrates i posem les persones, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets, la seva plena capacitat de controlar la pròpia vida i de desenvolupar el seu potencial, en el centre de les nostres propostes i les nostres polítiques. Defensem l’Estat de dret, el principi de legalitat, el principi de responsabilitat i el compromís cívic i polític.

2. Som progressistes i d’esquerres, gent compromesa amb el món del treball, i volem promoure una política de reformes per assolir una societat de benestar, inclusiva i cohesionada, la defensa de l’espai públic, la justícia social, la igualtat i el bé comú.

3. Som catalanistes i volem afirmar una Catalunya capaç de forjar el seu futur des de cada municipi i cada territori, en el marc d’una Espanya i d’una Europa federals.

4. Som europeistes i volem impulsar la construcció de la Unió Europea, oberts al Mediterrani i al diàleg de cultures i civilitzacions, amb una visió global i mundial dels problemes i de les solucions, conscients de la transcendència dels reptes que suposen el canvi climàtic, les migracions i el terrorisme internacional.

5. Som feministes i ens comprometem a que ambdós gèneres comparteixin, a parts iguals, la feina i l'oci, les responsabilitats familiars, polítiques i cíviques, el compromís i la recompensa. Volem fer de la igualtat i de la llibertat de totes les opcions personals una conquesta permanent.

6. Som ecologistes i volem protegir el nostre entorn comú mitjançant polítiques de desenvolupament sostenible que assegurin el progrés econòmic i el benestar per a tothom. Estimem la terra, el paisatge, el nostre patrimoni i els recursos naturals.

7. Som gent solidària i volem combatre la fam, la pobresa, l’explotació, l’analfabetisme i la malaltia a tot el món. Fem de la fraternitat un principi que inspira la nostra acció.

8. Som gent de pau i volem promoure la seguretat, el control dels armaments i la resolució pacífica dels conflictes com a esperança d’una vida millor per a la humanitat i per a les generacions futures.

9. Som gent emprenedora i volem impulsar la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat responsable socialment, que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones.

10. Som gent apassionada per la cultura i apostem per la creativitat, les noves tecnologies de la informació, la societat del coneixement i de la comunicació, i per una educació pública de qualitat per a tothom.

Aquests són els compromisos que assumim les dones i els homes socialistes en el segle XXI.


24 de novembre del 2010

En marxa el Programa Joan Salas Anton

El Pla de formació 2011-2013 “compartint coneixement, construïm laïcitat” és una eina més ja de present que de futur per a la formació i el debat pedagògic del Moviment Laic i Progressista. Es fomenta en els eixos de l'ideari (Laïcitat, Progrés i País) per tal d'assolir un compromís cívic amb la transformació social. Un dels quatre motors d'aquest Pla és el Programa Joan Salas Anton que neix com a eix vertebrador i canalitzador de les necessitats formatives dels treballadors de l'MLP. Esdevé el llegat d'algunes iniciatives de formació de treballadors tals com els cursos d'introducció a l'MLP realitzats fins a l'actualitat.


S'adreça a un centenar de treballadors de les 9 organitzacions membres (només inclou els treballadors de l'estructura d'ENTORN sccl i no pas el conjunt de la plantilla, inicialment). S'estableixen tres nivells: 1) tècnic, aquells treballadors que fan funcions tècniques i de suport administratiu; 2) coordinació, aquells que, a banda de funcions tècniques, coordinen persones; 3) direcció aquells que coordinen persones i estratègies globals de l'entitat. El Programa és liderat per la comissió d'administració coordinada per l'Erika Fabregat amb el suport del Sergi Contreras (responsable del Programa a l'Escola) i l'Anna Arisa (directora del Grup cooperatiu ENTORN). Les funcions de la Comissió és la concreció i consens de necessitats inicial que justifiquen el Programa, l'encàrrec a l'Escola del desplegament tècnic del Programa i el seguiment i avaluació polític del Programa.


Ens proposem posar en marxa el Programa a partir de la definició de les competències per nivells a través d'un Qüestionari. Per una competència s'entèn el conjunt de conceptes, habilitats i actituds necessaris per contribuir de manera adequada en un lloc de treball i una organització determinada. S'encaixa el treball previ realitzat per les entitats en la definició de llocs de treball per evitar la duplicació de feina. Si ja s'ha fet, només cal compartir els resultats. S'estableixen els encaixos dels treballadors a cada nivell i perfil a partir que cada entitat delimiti en quin nivell i perfil se situen els seus treballadors i la Comissió d'administració validi l'encaix.


El compromís de les organitzacions per posar en marxa el programa és el de detectar les necessitats, facilitar i compartir la informació sobre l'anàlisi realitzat de detecció de necessitats i incloure les accions formatives en el Programa. Ens plantegem fer la recollida de dades a la Secretaria d'administració MLP (fins al 31 de gener de 2011), dissenyar les accions formatives (31 de març de 2011) i Iniciar el Programa (curs 2011-2012). Aquest programa és viable econòmicament si hi ha bona planificació, ja que és fàcil trobar-ne per aquest tipus de formació, a diferència de la resta de programes, on l'ajut públic o privat és més complicat.

23 de novembre del 2010

Vols saber què diu el cartell d'Orgull Laic?

Perquè cal tenir un bloc?

Deia Galileu Galilei que no podem ensenyar res a ningú, només podem ajudar-lo a descobrir per ell mateix.

Si tenim en compte la doble variable capital – terra i treball – coneixement i la presència, importància i influència d'una i altra en els diferents períodes de la història, podrem obtenir els principals trets característics de l'Era agrícola, l'Era industrial i l'Era del coneixement. A la primera, el treball i la terra cobren una importància determinant. A l'Era industrial, són el capital i el treball els qui guanyen més força. En canvi, a l'era actual, és el coneixement qui cobra una especial importància per sobre del treball, el capital i la terra.

Jesús García Jiménez, qui té un llibre deliciós sobre la comunicació interna en forma de manual, va més enllà i parla de la “sociedad de la comunicación” i “d'opulència comunicacional”. Atorga a la l'Era del coneixement la possibilitat d'accessibilitat de la informació i la interactivitat de la comunicació. Si bé, també parla de l'Era de l'espectacle, amb certa visió negativa, on el predomini de la imatge és força important, tret que ve determinat de forma més global pel període de gran influència postmoderna.

La gran diferència del treball actual, anomenat per Peter Druker treball del coneixement, amb el treball manual d'etapes anteriors, és el fet que les tasques no programen al treballador, com era en el cas del paradigma agrícola o industrial. En el treball manual és evident sempre el que s'ha de fer. Peter Drucker concreta algunes característiques sobre els treballadors del coneixement:

  • La responsabilidad de los trabajadores del conocimiento con respecto a su propia aportación. Los trabajadores del conocimiento deciden de qué se responsabilizan, en términos de calidad y cantidad, con respecto al tiempo y al coste. Los trabajadores del conocimiento deben tener autonomía, lo cual entraña responsabilidad

  • La innovación continua ha de incorporarse al puesto del trabajador del conocimiento

  • El aprendizaje continuo y la enseñanza continua se deben incorporar al puesto

El coneixement i la seva gestió esdevenen una de les principals característiques d'aquest nou període. A l'economia actual, per exemple, el coneixement esdevé l'únic avantatge competitiu sostenible. A més, augmenta el seu valor en el moment que és compartit, es dóna al cap de les persones i cobra valor quan és aplicat.

És interessant destacar les tres revolucions que ha patit l'empresa com a organització, segons Jesús García Jiménez en els darrers anys: la tecnològica, la informàtica (relacionada amb els processos de treball) i la telemàtica (relacionada amb l'espai-temps). El treball, doncs, ha patit unes transformacions molt grans ens els darrers cinquanta anys, amb un creixent valor a la informació i la gestió del coneixement, així com el sector terciari i els serveis dins l'activitat econòmica.

L'ús de les noves tecnologies són fonamentals per al nou paradigma. Per això cobra molta importància el saber aprendre i la formació continuada, qüestió determinant en la comunicació com a individu o com a col·lectiu amb el món. I aquí és on entra la idea del bloc com a element de creixement personal i com a instrument de comunicació. En el cas dels membres del Programa Teresa claramunt no només amb la idea de compartir coneixement, sinó també de construir laïcitat. Quin repte tan meravellós, oi?

Sense grup no hi ha fruits

Una vegada li vaig llegir a Dusko Ivanovic (entrenador del FC Barcelona de bàsquet dos anys enrera) una definició de grup en relació al rendiment. La vaig apuntar en un .doc on guardo algunes cites interessants per quan tingués ocasió de parlar sobre aquesta qüestió. La seva idea era la següent: En un equipo de baloncesto que quiera ganar títulos, lo más importante debe ser el grupo. Y dentro de éste, siempre puede salir en cada partido alguien mejor. Pero es el grupo el que tiene que darte la solidez, la calidad y la garantía para que puedas aspirar a ganar algo. No hi ha idees sense organització, però tampoc hi ha fruits sense organització.

El grup de treball és un subsistema especialitzat dins d'una organització, on el sentiment de pertinença és latent i la satisfacció de vinculació pot ser alta o baixa. Hi ha un funcionament determinat, amb unes funcions més o menys clares amb un objectiu en comú. Existeixen normes que permeten establir el terrreny de joc, les normes de convivència i que, fins i tot, pot explicitar l'entrada o sortida dels membres. Jesús García Jiménez diu que el grup de treball es un conjunto de personas reunidas para colaborar, considerada en una formación estructurada, basada en relaciones internas, profundas, duraderas y estables. I per aprofundir en el concepte ho distingeix d'una reunió de treball a partir de 4 elements: la formació prèvia necessària; l'estructuració conjuntural en el cas de les reunions i permanent en el grup ja que conserva els membres en diferents sessions; el model de relacions interpersonals, molt més fortes en els grups; i el grau d'eficàcia, molt més àmplia en el grup ja que comparteixen interès, focalitzen d'una determinada el repte, comparteixen mètode, hàbits, clima, unitat i dinàmica.

La patrulla escolta: el grup per excel·lència
. Des del punt de vista pedagògic, la patrulla escolta és l'exemple clàssic de grup, i té gran importància ja que permet als infants i joves poder participar plenament i pretén ser coherent amb dos principis bàsics: el democràtic i el de la responsabilitat personal. S'ofereix així canals definits de participació en la presa de decisions i una delimitació clara de responsabilitats. En el cas del moviment escolta, des dels seus inicis, existeix un cos normatiu ben definit (la Llei, les divises, els consells...), una invitació al lliurepensament: l'observació, l'associació i l'expressió, i una convivència en comunitats fraternals en les quals es desenvolupa un paper essencial l'exemple de l'educador.

Em pregunto si els alumnes del Programa Teresa Claramunt hauran arribat a acabar de llegir aquest post i sobretot si s'hauran parat a pensar si ja formen un grup o fins i tot es poden definir com a patrulla escolta. Probablement, després del viatge d'estudi a Bèlgica esperem que així sigui...

22 de novembre del 2010

Montilla no és líder, i què?

Una de les manipulacions culturals més fortes de les darreres dècades és la ideologia del lideratge. El seu origen està difús, però sostingudament vam ser envaïts pels “gurús”, en la majoria procedents d'Estats Units, que venien a predicar en seminaris i congressos entorn que és el lideratge, com arribar a ser un líder i les avantatges de ser-ho. Aquests “gurús” es trobaven revestits d'una àurea indiscutible d'èxit, en el món acadèmic i empresarial. Semblaven portadors d'un mètode que ens garantia, com a persones, institucions i país, trobar altres fites, sortir de la mediocritat, en definitiva, ser els primers.

S'ha de reconèixer que aquesta ideologia i els seus ideòlegs han tingut èxit. Una bona part de l'Acadèmia balla actualment al ritme d'aquest conjunt d'individus, posats al servei de la raó tecnocràtica elemental. Es poden comptabilitzar càtedres universitàries, prestatges plens a les llibreries, en els que hi ha centenars de textos on varien les receptes; noves visites, congressos i seminaris; elaboració de jerarquies de suposats líders en tots els àmbits socials (de les quals moltes persones valioses volen formar part, i se senten degradades si no figuren en elles); programes d'entrenament (d'alt cost) als que són sotmesos executius i alts directius per perfeccionar o provar el seu lideratge; xerrades, cursos de capacitació, etc.

La ideologia del lideratge és, doncs, una indústria eficient i, com qualsevol ideologia, manifesta una fam de totalitat: així, des del seu inici limitat s'ha anat expandint a tots els sectors fins a esdevenir hegemònica, com si la divisió bàsica entre les persones fós avui entre líders i no líders. I aquí és on ens trobem amb l'arribada de la ideologia al Marketing polític i ens trobem amb el cas del President Montilla. Aix, el cas del President Montilla.

Proposa una certa teoria sobre el poder i la dominació. Es fa difícil de desmentir, perquè les seves categories principals són simples. Són capaces d'escapulir-se i sempre s'ho fan venir bé per acomodar-se a possibles refutacions. Prevaleix la figura del gestor actiu (o proactiu), segur de si mateix, que matisa poc i dubta menys, que avança amb velocitat més que amb sutilesa, visible i ostentós en les seves realitzacions, com un gruix sentit pragmàtic i mancat de valors i horitzons. Seguint aquests criteris de manual, hi ha qui porta qüestionant cadascun dels 365 dies dels darrers quatre anys el lideratge del President Montilla. Molt bé, acceptem-ho: Potser no és un líder, i què? Per contra, és garantia de progrés, una qüestió vinculada als valors, amb els que poc hi compten per als gurús del lideratge, els tertulians i els partits de l'oposició.

Revistes i més revistes

Revistes i més revistes. I fins i tot hi ha vàries associacions de revistes. I cal dir que les intencions sempre són bones. Es munta un consell de redacció, es preveu un proveïdor de disseny que permeti una imatge moderna i acord amb la filosofia de l'organització o l'institució, no escatimem en buscar un bon impremta i ja la tenim. Si fós així, totes les organitzacions disposarien de revistes mensuals, trimestrals, semestrals, anuals... Però certament, és més complicat del que sembla. Fer una revista representa crear una ànima nova, amb vida pròpia, amb personalitat, que tingui un discurs propi... Bé, sobretot que sigui escoltada, en aquest cas, llegida, potser també escoltada, que ara ja les revistes estan integrades en un suport digital més ampli. I això no és tan fàcil. Moltes vegades les revistes acostumen a ser l'extensió de l'ego dels seus creadors. Bé, també moltes associacions, empreses... Al cap i a la fi, una excel·lent carta de presentació a la seva gestió. Això és un mal endèmic de les revistes corporatives. M'encantaria disposar de dades de revistes non nates, però sobretot d'aquelles que la seva vida no va més enllà del segon o tercer número. I encara més, d'aquelles que tenen fins i tot èpoques.

La qüestió és quina és quina incidència que tenen tant internament com externa. Potser sóc pessimista però a l'esfera pública -a les institucions públiques, sobretot- les revistes acostumen a tenir un baix perfil i sovint són reportatges sobre l'acció dels seus responsables polítics, amb poca profunditat en els continguts. El lector, que no és idiota, ho percep amb la primera fullejada. A més, en un context de sobre informació i de canvis constants, les revistes esdevenen instruments estàtics ja que amb molta facilitat el seu contingut queda ràpidament desfassat. De les coses bones que ha de portar la crisi, esperem que una sigui la reducció de publicitat inútil de les organitzacions i les institucions. I de retruc, li fem un favor al Planeta.

En marxa el Programa Marta Mata

En el marc de la reforma del Pla de formació del Moviment Laic i Progressista, hem posat en el grup de treball del Programa Marta Mata, d'acollida, creixement i èxit d'activistes d'entitats de base (esplai, escoltisme, casals i grups de joves i ateneus). Els objectius del grup són establir les bases polítiques i pedagògiques del Programa (què), recollir les demandes i necessitats de les entitats (perquè), plantejar la bateria d'accions formatives troncals i específiques necessàries (com), establir les necessitats de formadors per al període 2011-201, calendaritzar les accions formatives i establir els compromisos associatius (quan) i repensar els espais simbòlics d'actuació (on). L'objectiu es presentar els resultats finals del grup de treball a la Trobada MLP el juny de 2011, amb l'edició d'un manual metodològic.


No comencem des de zero. Tenim un ampli ventall d'oportunitats com la feina feta al llarg dels darrers 20 anys pels àmbits d'Ideari, Pedagogia, Psicologia i Organització, que posa les bases del nou programa. Els projectes ideològics, pedagògics, organitzatius i estratègics de les entiatats que requereixen ser coneguts i treballats pels seus activistes. Les entitats fan molta activitat associativa que constitueix una font important d'intercanvi i formació. Orgull Laic també ha de brindar la seva batalla per a la transformació de les associacions, a través dels seus eixos: reconeixement social, locals i finançament. A més, també comptem amb el capital humà del Programa Teresa Claramunt, a través del seu compromís en les especialitzacions ideològiques (laïcitat, progrés i país) i les estratègiques (projecció, organització i creixement), així com la feina que han de fer de formació de formadors.


Un repte meravellós que ens ocuparà els propers mesos a un grup format per: Esplais Catalans: Berta Mundó, Rafa Guillén; Acció Escolta de Catalunya: Anna Morancho, Paloma Cívico; Casals de Joves de Catalunya: Helena Giner, Marta López; Ateneus Laics i Progressistes: Jaume Pieres, Ramon Ribas; Joffre Villanueva, Programa Teresa Claramunt i Anna Arisa, Programa Joan Salas Anton.

Diàleg obert amb una amiga desafecta

Encuriosit per una proclama de "Jo votaré nul" al Facebook he preguntat els motius i la resposta que he rebut ha estat aquesta:

Hola Fabian!


Et responc a perquè he decidit votar nul en aquestes eleccions. N'estic fins el monyo dels polítics. En aquests moments no hi ha cap partit que em representi.

Estic molt desencantada amb els partits d'esquerra. No estan ajudant a la classe mitjana que per a mi és la que té més pes dins un territori. "D'on no hi ha no en raja", i crec que és el punt on estem ara. No poden esperar que els currants de classe mitja donin més del que reben.

Ha arribat el moment que la gent que s'ha enriquit (bancs, caixes, constructors, etc...) amb el consentiment de la classe política, paguin els seus errors. No em dona la gana que em tornin a prendre el pèl. I per això el vot útil, en aquesta ocasió, no em serveix.


Sóc conscient que CIU guanyarà les eleccions (acceptem que el PSC ho té magre) i haurem de ser els de sempre els que tirarem endavant el país, però el que no em podran treure és que jo el 28 de novembre vaig votar nul per deixar palès el meu malestar amb la situació política actual.

És tot, passa una bona setmana, i dona-li records a la Soniete.

Salut!


La resposta que la faig pública és la següent:

1. No tots els partits ni tots els dirigents són iguals. N'hi ha d'honestos i treballadors arreu, com també n'hi ha que pensen en enriquir-se a través de la política, afortunadament una petita minoria. El problema d'aquest país és que la corrupció no causa afecció com passa als països nòrdics. Hem d'evitar una democràcia a la inversa que diria Wolin, en la que són uns quants els que decideixen per tots.

2. Hi ha diferències sensibles entre les propostes que planteja la dreta i les que proposa l'esquerra, sobretot en qüestions com la redistribució de la renda, l'orientació de les polítiques socials, el foment de l'ocupació o l'arquitectura de convivència. Només he tingut oportunitat de sentir-los a tots en la taula de partits sobre laïcitat i va quedar molt clar l'escala de grisos que representava cadascú.

3. S'ha de reconèixer que la política catalana està en un atzucac des de fa un temps i que la crisi ha acabat d'adobar-ho. Les intervencions ahir en castellà en el Debat a sis de TV3 de Ribera i Sánchez-Camacho fan molt que pensar sobre l'ús de la llengua com a font de vots. La demagògia i l'ofensa s'han instal·lat en el model de comunicació infantilitzada dels partits en l'era postmoderna. Responsabilitat compartida de partits i mitjans de comunicació.

Cal fer un esforç d'ampliar el coneixement. Per això cal llegir-se els programes. Estan tots penjats a les webs dels candidats o dels partits i en dos clics s'arriba fàcilment. I cal fer un esforç per anar a votar l'opció que s'apropi més als valors i interessos d'hom mateix. El que seria molt extrany és que un país catalanista i progressista qui condicioni les polítiques públiques siguin uns altres. La meva, ja ho sabeu, és un opció de garantia de progrés, assumint tot tipus de contradiccions possibles. Quina gràcia tindria estar d'acord en el 100% de les propostes?


21 de novembre del 2010

El pare de Beethoven i els drets dels infants

Un dia vaig llegir en referència al concepte d'esforç que calia fer tot allò que fes falta per aconseguir el que hom desitja i que al final les coses s'acabarien aconseguint. No era l'horòscop del diari d'aquell dia ni el darrer consell de l'enèsim llibre d'autoajuda, era Beethoven, un nen que havia patit l'ambició del seu pare perquè arribés a ser allò que finalment va ser, un nou Mozart, és a dir un músic conegut arreu i per sempre. Ahir va ser 20 de novembre, dia dels drets dels infants. Vaig tenir l'oportunitat de celebrar-ho a Palafrugell coincidint amb la presentació de la moció sobre el Pacte Nacional per a la Laïcitat a l'Empordà al Centre Fraternal. En el torn d'intervenció vaig fer referència a l'article 7 de la Declaració dels drets de l'infant que diu que els infants tenen dret a la llibertat de consciència. No tinc clar si la idea d'esforç de Beethoven no estava una mica distorsionada per la seva infància i adolescència. En tot cas, el sobreesforç que va haver de fer tant en l'àmbit creatiu com en el relacional a causa de la creixent sordera va ser espectacular. Sigui com sigui, convindria llegir com a mínim cada 20 de novembre la Declaració dels Drets dels Infants un parell de cops.

19 de novembre del 2010

El Programa Teresa Claramunt avança amb força

El Programa Teresa Claramunt de creixement de dirigents que tinc el plaer de coordinar avança segons la previsió. Aquesta tarda és el torn de la Sílvia Luque, que desplegarà la proposta de i la dimensió ideològica de Progrés i en Miki Aragón que desplegarà l'Associacionisme i el Cooperativisme (Organització) que correspon a les dimensions estratègiques.

Ja s'han fet les presentacions de les dimensions de Projecció, que coordina l'Oriol Illa i la dimensió de Laïcitat, amb en Raül López i País, amb el Joffre Villanueva. Es comencen a fer les primeres activitats. La setmana vinent hi ha visita al Palau de la Generalitat i la següent hi ha dinar amb l'Andreu Mayayo. Del 9 a l'11 hi ha el viatge d'estudi a Brusel·les amb la idea de conèixer les institucions europees i les organitzacions referents de l'espai laic.

Prop del 70% dels participants ja han obert el seu blog, podeu visitar-los des d'aquí. Aquesta serà l'eina d'avaluació de les diferents accions de visites, entrevistes, assaig, formació de formadors, etc.

Els dirigents d'organitzacions laiques, com els responsables institucionals o els directius empresarials, s'enfronten a entorns dinàmics i canviants. Així, les seves necessitats, per tant, estan en constant evolució, per la qual cosa és bàsic que trobin vies per adaptar-se als nous si es vol mantenir o millorar la valoració positiva de la seva funció a l'organització. S'assumeix el missatge clau que l'educació, en qualsevol de les seves manifestacions, és el veritable eix vertebrador de qualsevol de canvi, tant individual com social.

El Programa de creixement de dirigent laics i progressistes és la culminació del compromís amb la formació i el desenvolupament de persones després de gaire bé vint anys d'experimentació i innovació pedagògica de l'Escola Lliure El Sol.

18 de novembre del 2010

BCN 2010, any de les banderes

Des de que la selecció espanyola de futbol va passar de quarts de final al Mundial les banderes espanyoles es van instal·lar als balcons, algunes d'elles per no tornar al calaix per a bones noves. Molt poc temps després -i en motiu de la manifestació en favor de l'Estatut- van ser les senyeres i estelades les que van poblar els balcons. Fa uns dies, amb la visita de Joseph Raztinger, les banderoles del Jo no t'espero o les banderes de la Ciutat del Vaticà han donat el relleu engalanant els balcons. Hauríem d'afegir les banderes del Barça, que encara es mantenen com a ressaca de les tres copes d'europa aconseguides en bàsquet i futbol en els darrers quatre anys. Tampoc ens podem oblidar de les mítiques “L'AVE pel Litoral” o “Volem un barri digne”. Algunes d'aquestes banderes o banderoles es poden confondre amb els cartells en venda o en lloguer que han anat apareixent des de 2008 amb motiu de la crisi econòmica. Per això, declaro unilateralment el 2010 l'any de les banderes.

17 de novembre del 2010

Vols saber quins municipis han aprovat la Moció en favor del Pacte Nacional per a la Laïcitat?

És possible que siguin més, de moment hem rebut Les Borges Blanques, Castelldefels, Caldes de Montbui, Gavà, Lleida i Tiana. Seguim treballant per rebre els màxims suports dels municipis en favor d'un Pacte Nacional per a la Laïcitat.

Adjunto el model de moció:


MOCIÓ QUE PRESENTEN ELS GRUPS MUNICIPALS ....................... DE L'AJUNTAMENT DE ................... AL PLE DEL MES DE ................ DE L'ANY ............

EXPOSICIÓ DE MOTIUS:

Aquests darrers anys estem vivint una crisi econòmica d’abast global que planteja reptes que són de resolució complexa però necessària. Com és habitual, aquesta crisi està tenint el seu principal impacte en les classes populars, i està generant situacions de desigualtat. Són aquestes situacions les que poden afavorir una fractura de la convivència, on el racisme i la intolerància religiosa es barregin podent arribar a provocar greus esclats xenòfobs. La crisi, doncs, pot afavorir situacions socials conflictives. Aquestes situacions, on poden tenir els efectes més directes és, precisament, als pobles i ciutats.

L’adopció de mesures destinades a posar solucions a aquestes possibles situacions conflictives ha d’estar en la primera línia de l’agenda política, social i mediàtica del país. Però això s'ha de fer plantejant un debat serè i de fons. Catalunya i els seus municipis estan en condicions d’abordar aquest debat sense cap tipus de complexe.

Amb aquest objectiu el Moviment Laic i Progressista ha plantejat als partits polítics de l'arca parlamentari català la necessitat d'encetar un gran debat públic, un debat polític i social que tingui com a objectiu arribar a un gran Pacte Nacional per la Laïcitat. Aquest gran acord per la laïcitat ha de ser un pacte de país, un pacte que compti amb la participació activa del conjunt de la ciutadania: associacions cíviques i confessions religioses, partits polítics, agents socials, comunitat educativa, món acadèmic, mitjans de comunicació, etc.

I ha de ser un pacte que tingui com a objectiu potenciar els valors de la llibertat de consciència i de religió, el pluralisme, la igualtat, el respecte, i la cohesió com a pilars fonamentals de la convivència al nostre país. Aquests són els fonaments de la laïcitat. Perquè la laïcitat constitueix una ètica civil, universalista i independent de qualsevol confessió o ideologia. Només des de la laïcitat, la llibertat de pensament i el pluralisme es pot construir una societat lliure i plenament democràtica.

A la proposta del Moviment Laic i Progressista s'hi han adherit més d'un centenar d'entitats socials catalanes, així com més de 800 persones a títol individual.

Atès que són els municipis els que han de gestionar els possibles conflictes socials generats a partir de situacions de crisi com la que estem vivint en l'actualitat

Atès que és també en els municipis on desenvolupen la seva activitat les entitats impulsores de la proposta d'arribar a un Pacte Nacional per a la Laïcitat



ACORDS:

MANIFESTAR l'acord de l'Ajuntament de ........... d'adherir-se a la proposta impulsada pel Moviment Laic i Progressista de demanar als partits polítics catalans que impulsin un debat que permeti arribar a la signatura d'un Pacte Nacional per a la Laïcitat.

COMUNICAR aquest acord a tots els partits de l'arc parlamentari català i al Moviment Laic i Progressista.



16 de novembre del 2010

Polítiques del temps, reformisme i progrés social

La fórmula per garantir el progrés social és el reformisme gradual i dinàmic. Qualsevol reforma -i les polítiques del temps no són cap excepció- requereixen posar en marxa reformes legislatives, que han de ser acompanyades per accions de sensibilització que permetin assolir el canvi de cultura en tots els àmbits de la societat, així com l'impuls de serveis públics que acompanyen les mesures impulsades. En aquest sentit, el canvi de cultura i de tendència és, efectivament, el repte més complicat.

El canvis de cultura és un dels reptes més complicats d'aconseguir i això comporta una transformació que impacta en els valors, polítiques, conductes, hàbits i normes. Aquesta dificultat rau en la dificultat de canviar allò establert, ja que ha passat a formar part de la vida quotidiana de les persones, i les organitzacions de les societats. En el moment que dinàmiques aprovades socialment durant molt de temps, davant els canvis, es constitueixen una barrera de resistències que dificulten la implantació de reformes efectives. En el cas del plantejament reformista, tal com diu Salvador Cardús, necessàriament ha de partir d'uns criteris bàsics que haurien de presidir qualsevol intervenció horària per part de l'admistració pública: visió global, canvi pactat i planificació estratègica.

Si bé, en una qüestió com és les polítiques del temps, l'agenda de reformes parteix de la necessitat d'un acord més enllà de les institucions públiques, ha de sumar compromisos i implicar al conjunt de la societat. La qüestió és com és possible la formulació d'aquest nou acord social. Es fa difícil imaginar reformes profundes que es puguin dur a terme sense la col·laboració público-privada. I, per tant, el marc de les reformes tal com li llegeixo a Rocío Martínez-Sampere, és el marc constituït per la tríada ciutadans-mercats-estat. A més, caldria introduir l'element de la cultura de l'esforç, no des d'una dimensió individual -que també- sinó des de la col·lectiva. El fet de sentir-se part d'un projecte compartit constitueix un factor de motivació afegit per a una societat. Les societats que més han aconseguit progressar treballen de manera cooperativa en la recerca d'objectius comuns. Quan els elements col·lectius es posen en valor, els agents implicats aporten més i millor, amb la il·lusió de no defraudar l'esforç dels altres i l'expectativa que dipositen sobre la qualitat de l'aportació. La felicitat pública deia Russell no és un regal dels déus, ha de ser una conquesta, l'esforç desenvolupa un paper molt important.

15 de novembre del 2010

El Moviment Laic i Progressista a la revista TIME

Els impactes als mitjans de comunicació de l'activitat de la plataforma Jo no t'espero, que va tenir com a portaveu al secretari general del Moviment Laic i Progressista, en Joffre Villanueva, van arribar arreu del Planeta gràcies a l'efecte multiplicador de les agències que van trucar aquells dies. Però també van arribar trucades més curioses com la que vam rebre des de la revista TIME.

14 de novembre del 2010

Tractament de les Polítiques del temps als Programes electorals

En general, les perspectives per a les polítiques del temps en la propera dècada són prou bones si fem cas del que diuen els programes electorals, però ja se sap que el paper ho aguanta tot. La qüestió del temps apareix en tots els programes en qüestions com l'eficiència de l'administració pública en temes com la salut (llistes d'espera), la justícia (retard en resolució de conflictes), mobilitat (xarxa de transports) plantejant la necessitat de millorar l'eficiència dels serveis públics. Per una altra banda, està generalitzat i assumit el discurs de la conciliació de la vida laboral, familiar i personal en la totalitat dels programes i tothom comparteix la visió que cal caminar cap a uns horaris més racionals. La qüestió de la conciliació apareix en dos apartats (família i treball). Es tracta el tema de la necessitat de reduir la jornada laboral cercant uns horaris més racionals amb la idea d'augmentar la productivitat i la competitivitat al lloc de treball i disposar de temps personal per a la vida familiar. Els horaris comercials és un tema també tractat per tots els partits amb una visió ambigua i diversa. El binomi educació i horaris també és tractat a tots els programes electorals, així com el binomi continguts i horaris dels mitjans de comunicació.

En definitiva, les diferents qüestions que es relacionen amb el temps -que configuren les polítiques del temps-, són tractades des diferents punts de vista, en la majoria de casos compatibles entre si, si bé hi ha propostes que poden generar una certa incompatibilitat com és el cas de les mesures relacionades amb els horaris comercials, horaris dels centres educatius, etc. Algunes d'aquestes mesures entrarien en el calaix de falses dreceres cap a la conciliació, tractades anteriorment. La clau està en triar les mesures que plantgin modalitats més flexibles d’organitzar el temps i el treball, que procurin adequar l’horari de treball al cicle vital de les persones i no a l’inrevés.

Ara bé, malgrat aquests certs decalaixos, es podria dir que es comparteix la visió que cal un pacte d'àmbit nacional amb la implicació dels diferents agents socials, econòmics i institucionals per caminar cap a uns horaris més racionals, que millorin la competitivitat i permetin augmentar la cohesió social. Pel que fa a l'arquitectura, CiU parla de fer un Acord de Govern per racionalitzar els horaris laborals. En canvi, PSC és més concret i parla de fer un
Pacte per a la Conciliació i els Nous Usos del Temps. ERC, fruit de la proximitat amb aquests darrers al capdavant d'algunes d'aquestes polítiques defensa la idea d'apostar pel Pla estratègic Pla Estratègic d’Usos i Gestió dels Temps a la Vida Quotidiana (2008-2018). El PP també considera que s'ha d'impulsar la reforma dels horaris sense especificar en quin marc s'hauria de desenvolupar. ICV-EUiA veu convenient fer un Pacte Nacional per la Racionalització dels Horaris. C's no especifica cap proposta i subscriu les propostes liderades per Ignasi Buqueras des d'AROHE. En definitiva, les polítiques estan plantejades des el paradigma de les Velles i Noves polítiques del temps, quant a les Novíssimes, les propostes que apareixen ho fan de forma molt discreta.



Propostes basades en polítiques del temps

CiU

- Promoció d'un Acord entre Govern, patronals i sindicats per racionalitzar els horaris laborals

- Creació d'una taula formada pel Govern, agents socials, àmbit empresarial, sector educatiu i societat civil, amb la finalitat d’impulsar mesures per a la conciliació

- Incorporació al llarg del cicle educatiu el valor econòmic i social de la conciliació del temps

- Programació accions de sensibilització empresarial i reconeixement a les empreses innovadores en programes de conciliació que adoptin mesures concretes per fer-la efectiva

- Obertura d'un procés amb les organitzacions empresarials i sindicals catalanes més representatives per a la consecució d’una concertació social global necessària per treure el país de la crisi i que contingui una nova regulació de les condicions de treball i de productivitat, així com d’acords sobre aspectes importants per al futur del mercat de treball català (ocupació juvenil, prejubilacions, conciliació, negociació col·lectiva, etc.)

- Treball perquè la societat valori la família i l’entorn social dels treballadors com un factor clau de la seva productivitat, tot facilitant la flexibilitat horària laboral. Amb mesures adreçades a facilitar la vida laboral, familiar i personal de les persones treballadores s’aconsegueixen grans millores de caràcter social i econòmic

PSC

- Proposta d'un Pacte per a la Conciliació i els Nous Usos del Temps: amb polítiques per a una organització social del temps més equilibrada (temps laboral, personal, social, familiar, i d’oci) i horaris més racionals en benefici dels usuaris, consumidors i treballadors i treballadores dels diferents sectors

- Treball amb els agents socials i econòmics per assolir horaris laborals i dels serveis compatibles amb la conciliació de la vida personal i familiar d’homes i dones, proposant un ampli debat i un acord nacional amb ells que abasti els horaris laborals, dels serveis públics, del comerç i del lleure

- Promoció d'un pacte social amb la participació de tots els agents implicats, per millorar elements de la vida quotidiana sobre la base de polítiques del temps, que millorin l’organització productiva i dels diferents serveis -també de l’administració pública- i permeti un benefici col·lectiu a través de la millor conciliació de la vida laboral i personal

- Impuls de polítiques de conscienciació i racionalització dels horaris laborals per tal d’aproximar-los cada vegada més a l’horari europeu que és més racional i permet una millor compatibilitat entre la vida laboral i personal

ERC

- Treball per desvincular definitivament les mesures de conciliació de vida familiar, formativa, personal i laboral com una qüestió lligada a les dones, per passar a ser tractada de forma única, que implica homes i dones indistintament

- Establiment, en tots els convenis col·lectius d’àmbit d’empresa radicades a Catalunya, l’obligatorietat de tractar en capítol específic mesures de conciliació de vida laboral, personal, formativa i familiar

- Impuls, des de l’àmbit local, de la concertació de Pactes Locals del Temps, mitjançant la participació de tots els agents representatius a la vida laboral, econòmica, sanitària, cívica, de l’ensenyament, del transport, del comerç, de l’habitatge, de l’urbanisme, etc.

- Foment del treball organitzat en paràmetres d’eficiència per sobre de la presència, amb assessorament especialitzat a empreses i organismes que el pretenguin implantar

- Aposta per les polítiques dels temps com un conjunt d’actuacions amb la finalitat de garantir el dret a gaudir d’un temps propi, una major equitat de gènere i un major benestar quotidià

- Aposta pel Pla Estratègic dels Usos i Gestió dels Temps de la Vida Quotidiana (2008–2018) com a estratègia central en les polítiques del temps, una estratègia fruit del consens ciutadà i la cooperació entre les administracions

PP

- Impuls d'un pla de reforma dels horaris per a la conciliació de la vida familiar i laboral que inclogui la modificació dles horaris dels equipaments públics, l'aproximació progressiva dels horaris professionals amb els horaris escolars i l'adequació dels horaris de les escoles bressols a la realitat dels horaris laborals

- Creació d'un servei específic d'atenció i assessorament a les famílies i a les empreses, destinat a promoure mesures de conciliació de la vida laboral amb la vida familiar en l'entorn empresarial

ICV-EUiA

- Treball per a legislar una veritable conciliació de tots els temps (de treball, de cura, d’oci, de formació, etc.)

- Foment de la conciliació entre treball, estudis i d’altres activitats, garantint la igualtat

- Creació l’auditoria de l’impacte de gènere en les institucions, amb la qual s’avaluï com condiciona homes i dones, el treball polític, els seus horaris, l’estructura i l’organització; amb la idea de permetre posar les bases dels canvis necessaris per fer possible la màxima participació, especialment de les dones

- Treball per obrir la porta a un projecte integral per l’elaboració d’un veritable Pacte Nacional per la Racionalització dels Horaris de Treball que permeti a totes les persones, homes i dones, tenir més temps per dedicar a l’àmbit personal i familiar, i un Pla integral pel repartiment equitatiu del temps i el treball que fomenti la coresponsabilització dels homes en el treball domèstic i de cura

- Treball per un Pacte Nacional pel Repartiment Equitatiu del Treball i la Racionalització dels Horaris laborals: fomentar que les empreses adoptin horaris concentrats per disposar de temps suficient que permeti a dones i homes compaginar feina, família i gaudi personal. També s’han d’establir mesures concretes en els temes de la corresponsabilitat: el treball domèstic familiar i de cura ha de ser igualment compartit entre dones i homes

C's

- Promoció d'accions oportunes per millorar la conciliació laboral amb la vida familiar tenint en compte les iniciatives de l'Asociación per a la Racionalitzación de los Horarios Españoles (AROHE)


El següent quadre corre el risc de ser criticat per simplista si bé és il·lustratiu i recull la tendència dels partits en l'ús de diferents conceptes com són conciliació, horari i temps. Tot i tenint en compte que el que són important són les propostes i no tant les vegades que es faci servir un mot o un altre, és força significatiu el resultat.


Ús de paraules clau en els Programes electorals


CiU

PSC

ERC

PP

ICV-EUiA

C's

Conciliació

7

16

13

9

8

2

Horari

13

18

18

11

36

7

Temps

21

26

65

25

88

6

Total

41

50

96

45

132

15

Total paraules Programa (aprox.)

41000

45000

136000

48000

154000

18000

13 de novembre del 2010

Jugant a les diferències amb l'Escoltisme per a nois i altres

Aquesta tarda ens hem deixat caure a la Indaba d'Acció Escolta. Per als neòfits, la INDABA és la trobada general de caps escoltes i dirigents associatius de l'entitat. Hem anat perquè es feia la presentació de dues publicacions d'especial incidència. Per una banda, Oriol Illa ha presentat la versió catalana d'Escoltisme per a nois, tal com ho va escriure Baden-Powell el 1908. Cent anys després podem gaudir de la primera versió, del clàssic dels clàssics de l'escoltisme. Els que els anys vuitanta vam prendre contacte amb la versió castellana procedent de Costa Rica, només fullejant podem comprovar que no hi ha algunes variacions considerables. D'entrada, la llei escolta té 9 punts i sorprèn el punt 4 que diu: Un escolta és amic de tothom, i germà dels altres escoltes, independentment de la classe social a la què pertanyi. Aquesta darrera frase entroncaria Robert Baden-Powell amb Ferrer i Guàrdia amb l'ideal de coeducació de classes socials. Tinc ganes de començar a fullejar el meu primer Escoltisme per a nois i aquesta nova versió i trobar les diferències.

Per una altra banda, hem presentat el manual de campanya d'Orgull Laic, l'eina de transformació de les associacions. Cal treure les entitats de l'armari i expressar l'orgull laic al carrer. Els llibres estan signats pels quatre presidents de les entitats de base associativa i numerats, de manera que cada esplai, cada agrupament, cada casal de joves i cada ateneu, té el seu original. En paraules de Joffre Villanueva, és així perquè artesans de l'associacionisme. Fem educació popular i defugim de l'animació industrial.

Per cert, i abans d'acabar, quin goig d'entitat. Demà escolliran probablement a l'Aida Leal, secretària general i a la Míriam Aranda, cap de gestió. Bones amigues que assumeixen noves responsabilitats. Plegarà en Micky López, una bona peça que em nego a pensar que la seva etapa escolta està dient punt i final. És un dirigent que l'escoltisme català necessita en els reptes que s'hi plantegen.

11 de novembre del 2010

El valor del temps i Puigcercós

Deia Benjamin Frankin que les tres coses més dificíls d'aquesta vida són: guardar un secret, perdonar un agravi i aprofitar el temps. Ell mateix deia que si el temps és el més car, la pèrdua de temps és el malbaratament més gran. El temps és un bé preuat, això a ningú -començant pel propi Frankin- no li queda cap dubte. El temps es diu de moltes maneres. Hi ha milers d'expressions com: no tinc temps, el temps és el millor conseller, el temps passa volant, no ha arribat el meu temps, quin dia tan llarg, el temps no es detè, alhora vull i no vull, anem a començar de zero. Amb la paraula temps, es registren les seves varietats que li llegia a Julián Serna: circulars i lineals, successives i simultànies, subjectives i objectives, però també ràpides i lentes, accelerades i desaccelerades, personals i compartides, quantitives i qualitatives, singulars i plurals, en linia recta o en zig zag, i malgrat la seva aparent contradicció totes són certes, possibles o viables en determinadades circumstàncies. Me n'alegro que Joan Puigcercós ahir parlés del temps de vida quotidiana com a una de les qüestions a reformar en els propers anys. La reforma dels horaris apostant per uns horaris més europeus vinculada o no a la independència de Catalunya va lligada al benestar de la ciutadania.

10 de novembre del 2010

L'oasi de la paritat parlamentària

Via Roger Morales m'arriba un petit recull de dades del GESOP sobre les eleccions catalanes. Les xifres més destacables és que el 2006 entren al Parlament 48 dones de 135 possibles. I que de les 3.882 persones que es presenten a les 39 llistes aquest 2010 el 46% són dones. Hem avançat si tenim en compte que l'any 1980 a la primera legislatura només hi havia 7 dones parlamentàries. Quanta testosterona per escó quadrat!

El 80% dels caps de llista continuen sent homes per aquest 2010. La paritat es garanteix gràcies a la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, que modifica la Llei orgànica de règim electoral general. Pel que fa a la rotació, no deixa de sorprendre que hi hagi 56 diputats que han estat més de 3 legislatures, és a dir 16, 20 o 24, 28 o 32 anys! Llàstima que no diu si són homes o dones. Poso la mà al foc que més del 80% són homes.

Antoni Gutiérrez Rubí al seu llibre Políticas ens posa en alerta d'algunes dades:

1. De las 73 universidades que hay en España, tanto públicas como privadas, sólo 6 están dirigidas por rectoras.

2. La participación de las mujeres en otros órganos y cargos de gestión (decanatos o jefes de departamento) está alrededor del 30% de media.

3. Las mujeres que se matriculan en las universidades españolas (55%) superan ya a los hombres. En cambio, la proporción de catedráticas es sólo de un 13,7%, categoría a la que además tardan más en llegar que los hombres.

4. En el Consejo de Coordinación Universitaria, de sus 108 componentes sólo 12 son mujeres.

5. En el caso de las Reales Academias, cuyos mecanismos de selección son mayoritariamente por cooptación, la presencia de las mujeres en sus sillones es ridícula. Sólo la Real Academia Nacional de Farmacia alcanza el 18% con dos mujeres, seguida de la Real Academia de la Lengua con una mujer, lo que supone un porcentaje del 11%.

6. No hay ninguna mujer que presida una Real Academia.

7. Según un informe de la UNESCO del año 2006, las mujeres constituyen solamente el 27% de los investigadores en todo el mundo.

8. Aun cuando las mujeres dedican más tiempo a la investigación, los resultados de sus trabajos son menos visibles que los obtenidos por los hombres, en términos económicos, de prestigio y difusión.

9. Las menciones en los medios de comunicación de las investigaciones de mujeres no llegan al 18%.

10. Según Eurostat, las mujeres representan el 50,4% del personal dedicado a las ciencias, pero constituyen sólo el 29% entre los ingenieros e investigadores. En España, la proporción de mujeres en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas es del 32%.

11. Según un estudio de FUNCAS, de las 1.085 empresas más importantes en España por ingresos de explotación, sólo el 6,61% de los cargos detentados en el consejo de administración por miembros directos corresponden a mujeres. Además, tan sólo el 23,5% de estas empresas cuentan con alguna mujer entre sus consejeros.

12. Entre los 100 directivos con mayor reputación en España, según el ranking Merco Líderes 2007, tan sólo encontramos a 7 mujeres. Y en las 200 mayores empresas globales las mujeres ocupan menos del 15% de los puestos directivos, según informa el estudio Mujeres Miembros del Consejo de Administración en las 200 Empresas FORTUNE Global.

13. Un estudio de la Asociación de Mujeres Empresarias de España mostraba que el 40% de los lugares directivos que se habían ofrecido a mujeres se habían rechazado.

14. Según el estudio Las mujeres y la toma de decisión en diversos ámbitos públicos y privados, en los consejos de administración de los principales grupos de comunicación las mujeres sólo están presentes en el grupo Vocento, con un 21%, siendo inexistentes en el resto.

15. Dentro de los consejos de administración de las cuatro primeras cadenas de televisión de ámbito estatal destaca el de Canal 4 que cuenta con un porcentaje de participación de mujeres del 33%, cuando en el resto no alcanza el 10%.

16. El número de mujeres que trabaja para la Administración General del Estado supera al de varones ysupone ya el 51% del total de empleados públicos, encambio no llega al 27% las mujeres que ocupanaltos cargos, según datos del Ministerio de Administraciones Públicas.

17. Aunque desde 2004 el número de ministros y ministras es igual, si se observa la presencia femenina en órganos como el Tribunal Constitucional, el de Cuentas, o el Consejo General del Poder Judicial, se comprueba que los porcentajes de mujeres que participan en ellos son reducidos como indica el informe Mujeres y hombres en España de 2006.

18. La representación femenina en el Congreso de los Diputados ha ascendido en los últimos años claramente pero aún es del 36%. La participación en el Senado es tradicionalmente inferior y supone un 25%.

19. Los partidos políticos mayoritarios han experimentado en los últimos años un avance significativo en la presencia femenina: el grupo mixto, con el 60%, es el que cuenta con mayor porcentaje femenino, seguido del Partido Socialista con el 46,3%.

20. Por su parte, los parlamentos autonómicos cuentan con una representación de mujeres que alcanza un 35,97% de media y en el ámbito municipal el porcentaje de alcaldesas era de un 12,48% en el 2003, y la media de concejalas de un 27,35%.

21. En los cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado destaca la notable participación de las mujeres en la Policía como personal laboral (77,71%) y en las Fuerzas Armadas como funcionarias(53,29%), aunque esta relevancia no se traduce en una mayor presencia en los puestos y cargos más altos.

Aquestes xifres demostren que l'únic oasi que hi ha és la paritat parlamentària. Les dones al poder, ja està bé, home.