30 d’octubre del 2015

El Consell Assessor per a la Reforma Horària recollirà les propostes de sindicats, patronals i administracions sobre l’aplicació del canvi horari

Aquesta és la principal mesura presa pel Consell en la seva primera reunió, celebrada aquest matí al Palau de la Generalitat

Els acords als quals s’arribi en aquestes sessions de treball serviran per alimentar la futura llei del temps, segons ha destacat el president del Consell, Fabian Mohedano

El Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) iniciarà el proper mes de gener un procés de concertació amb sindicats, patronals, administracions i grups d’experts per recollir les seves propostes d’aplicació del canvi horari que impulsa el Govern.

Així ho ha acordat el Consell en la seva primera reunió, celebrada aquest matí al Palau de la Generalitat. Segons ha destacat el president de l’organisme, Fabián Mohedano, actualment ja existeix un consens molt ampli en la necessitat de racionalitzar els horaris a Catalunya per guanyar qualitat de vida però cal encara debatre i fixar com s’aplica aquesta reforma horària: “Tothom està d’acord en el què i el perquè, i ara cal que ens posem d’acord en el com”, ha explicat Mohedano.

Les sessions de treball se centraran en els cinc àmbits que poden fer d’ “acceleradors” del canvi: el laboral, el de l’ensenyament, el de la cultura i l’oci, el del comerç i el de l’administració. Els acord als quals s’arribi en aquest procés de concertació, que s’allargarà fins al mes d’abril, serviran per “alimentar” la futura llei del temps que es debatrà al Parlament.

El Consell Assessor per a la Reforma Horària és un organisme adscrit al Departament de la Presidència que té com a objectiu assessorar el Govern en relació amb les polítiques i actuacions necessàries per avançar en la implantació d’uns horaris més racionals per als ciutadans, empreses i institucions.

El Consell neix de la Iniciativa per a la Reforma Horària, una plataforma  de   la   societat   civil   que vol  introduir   el   debat   sobre   la   necessitat   d’una   nova reorganització dels horaris en tots els àmbits de la vida. En aquest sentit, el president de l’ens ha mostrat la seva satisfacció pel fet que “una demanda ciutadana” es concreti en una iniciativa institucional. ”No moltes demandes acaben així”, ha apuntat.

Entre les seves funcions, destaca la d’assessorar el Govern en la integració del factor temps en les polítiques, instruments de planificació territorial i sectorial, en projectes legislatius i normatius i en projectes o iniciatives estratègiques impulsades pel Govern i promoure la implicació dels sectors econòmics i socials en el procés de desplegament de la Reforma Horària.

El Consell Assessor va ser creat pel Govern el passat 14 de juliol per avançar en la implantació d’uns horaris més racionals i beneficiosos per als ciutadans, les empreses i les institucions. L’objectiu és passar d’una distribució del temps pròpia de l’era industrial a una que s’adapti a les necessitats de la nova societat del coneixement, uns nous horaris que permetin conciliar la vida familiar i laboral, augmentar la productivitat i la producció empresarial i millorar el benestar de la societat.

El Govern està compromès des del seu inici amb la “Iniciativa per a la Reforma Horària”, impulsada per la plataforma de la societat civil “Ara és l’Hora” que aposta per implantar un canvi en els horaris i la seva homologació amb la resta de països del nostre entorn. Aquest compromís es va concretar l’any passat en la creació d’un grup de treball interdepartamental i l’encàrrec  al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) d’un dictamen de fonamentació sobre la transició cap a la reforma horària.

Membres del CARH

A banda del president de l’ens, Fabian Mohedano, formen part d’aquest Consell:


Javier Albares, metge [Clínica del Son Estivill]
Assumpta Baig, mestra [Associació Salut i Família] 
Sara Berbel, psicòloga social i experta en polítiques de gènere
Salvador Cardús, professor [Universitat Autònoma de Barcelona] 
Lluís Casado, consultor [Grupo Mediterráneo Consultores]
Trinitat Cambras, professora [Universitat de Barcelona]
Núria Chinchilla, professora [IESE Business School]
Anna Ginés, professora [Universitat Pompeu Fabra]
Josep Ginesta, treballòleg [Grupo Empresarial Ribé Salat]
Elvira Méndez, directora general [Associació Salut i Família]
Jordi Ojeda, professor [Universitat de Barcelona]
Mercè Otero, professora jubilada [Ca la Dona]
Cristina Sánchez-Miret, professora [Universitat de Girona)
Esther Sánchez, professora [Universitat Ramon Llull - ESADE]
Elena Sintes, sociòloga [Fundació Bofill / Ajuntament de Barcelona]

Els membres del Consell Assessor per a la Reforma Horària no perceben dietes per l’assistència a les reunions plenàries o en comissió.


30 d'octubre de 2005

Avui és 30 d'octubre i "Les idees no viuen sense organtizació" fa 10 anys! En aquell moment era gaire bé i de forma exclusiva un espai per al posicionament a Internet. Internet havia arribat a les nostres vides a finals del segle passat. De fet, per relacionar-nos de manera instantània hi havia el messenger. El 2005 fins i tot el xat del Gmail era molt incipient. Ara existeix Linkedin, Facebook, Twitter, Instagram, WhatApp... i mantenir un bloc personal sembla un acte d'heroïcitat. Malgrat els avenços que es produeixen a l'entorn de les TIC, que són impressionants, he decidit donar-li continuïtat, tot i que ara depengui d'un germà més gran, el web www.fabianmohedano.cat, un espai més estàtic. Gràcies a les gairebé 100.000 visites des de la primera blocada, que va consistir en penjar una fotografia que m'havien fet per a una entrevista com a president del Consell de la Joventut de Barcelona. Des de llavors han estat més de 600 blocades. Els temes han anat evolucionant en funció dels compromisos associatius, professionals, polítics. Mai he esborrat cap. Seguim endavant!

23 d’octubre del 2015

Suprimir els canvis d'hora


Suprimir els canvis d’hora diürna; en definitiva, aprofitar més les hores de llum solar per així rendibilitzar i racionalitzar el consum energètic. Si això és així, per què existeix un debat obert al voltant del canvi d’hora? Cada any es repeteixen als mitjans i a les xarxes socials arguments en contra i a favor... Qui té raó? Existeix una utilitat real? Paga la pena? Què n’hi ha dels possibles desajustos que es donen en les persones amb aquests canvis?

Aprofitar el màxim d’hores de sol no és res nou. Els egipcis i els romans ajustaven (de fet molt més que nosaltres) els ritmes circadiaris amb els cicles de llum solar. Ja en l’Europa moderna, és la Revolució Industrial, al segle XVIII, la que introdueix uns horaris normalitzats que han arribat als nostres dies amb el canvi d’hora a la majoria de països avançats.

Els romans dividien les hores de llum en 12 parts iguals, de forma que a l’hivern les hores eren més curtes i a l’estiu més llargues. Ja en temps moderns, el mateix Benjamin Franklin, en missió diplomàtica a París el 1784, comprovà que a l’estiu els ciutadans acostumaven a llevar-se més d’hora, de forma que també anaven a dormir abans. D’aquesta manera, s’estalviaven espelmes, ja que estaven menys hores desperts en horari nocturn.

No obstant això, hem d’esperar al constructor britànic William Willet, que fa la primera proposta el 1907 per portar a terme el canvi horari, tot i que no és fins la Primera Guerra Mundial que s’aplica el canvi d’hora a l’estiu a la majoria de països europeus. La justificació, energètica, amb l’estalvi en el consum de carbó. Un cop finalitzada la guerra, només alguns països segueixen aplicant el canvi d’horari i durant la Segona Guerra Mundial es torna a donar el mateix fet.

Amb la crisi del petroli als anys setanta es dóna un altre impuls al canvi d’horari, de forma que alguns països canvien fins i tot el seu horari oficial, per tal d’aprofitar el més possible la llum solar. Precisament, el partit de la cancellera Angela Merkel ha proposat recentment suprimir l’horari d’estiu amb el que es regeix Europa des del 1974 (i implantat a tota la Unió Europea des del 1996). I fora d’Europa? Gran part de l’hemisferi sud no canvia l’hora (excepte Xile, Colòmbia, Paraguai, Uruguai, Brasil i de forma intermitent, Argentina), d’igual forma que al Canadà i a diferents zones dels EUA. A l’Àsia no s’aplica majoritàriament, igual que a l’Àfrica. A Oceania, en canvi, s’aplica als països grans.

A priori no hi ha una raó de pes amb els canvis d’hora, ja que la raó per la qual s’estalvia energia no sembla ser un fet universal de compliment a tots els països del món. La #reformahoraria és, per tant, una bona oportunitat per suprimir el canvi horari d’estiu i d’hivern, ja que no comportaria més beneficis a nivell econòmic que perjudicis per a la salut de les persones.

De moment, la matinada d'aquest diumenge 25 d'octubre acaba l'horari d'estiu i els rellotges s'endarreriran una hora. Així, a les 03.00 hores tornaran a ser les 02.00, de manera que la nit tindrà una hora més,en compliment de la Directiva Europea, aprovada pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aplicada amb caràcter indefinit; incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.

Publicat a Via Empresa el 23 d'octubre

15 d’octubre del 2015

Lluís Companys: "cabecilla rojo, separatista y masón"

Som a la matinada del 15 d’octubre de 2015 i recordem que fa ja 75 anys que es va cometre un crim contra l’únic president europeu escollit democràticament. Aprofitem, també per fer menció a la persecució malaltissa del feixisme contra els francmaçons a Espanya, el que podríem anomenar una mena d’holocaust maçònic. Umbral va arribar a descriure com “los masones, aquellos que fueron los “judíos” de Franco”.

En aquell període majoritàriament la gent liberal i progressista i defensora de la causa republicana pertany a lògies maçòniques, com és el cas de Manuel Azaña o el propi Lluís Companys. Les lògies catalanes són en aquest moment un punt de confluència (ara que tant es fa servir aquesta paraula) entre sindicalistes, anarquistes, republicans, socialistes, catalanistes de mena. Malauradament la història va canviar per sempre.

El 15 de setembre de 1936, Franco signa una disposició dirigida contra la francmaçoneria, en el seu article primer diu: “La francmasonería y otras asociaciones clandestinas son declaradas contrarias a la Ley. Todo activista que permanezca en ellas tras la publicación del presente Edicto será considerado como crimen de rebelión”. Posteriorment, es crea el Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo com a instrument per impulsar la cacera i obrir més de 18.000 expedients a tots germans francmaçons que s’hi troben.

"Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, i tornarem a vèncer." Lluís Companys.



8 d’octubre del 2015

Gestionar bé el temps de treball que paguem


Igualada esdevé la propera parada del tour que estem realitzant aquest 2015 per explicar en què consisteix la Reforma Horària i el que és més rellevant, com la podem impulsar en els pròxims anys. Ens situem en l’equador de la Iniciativa, just en el moment en què ja està a punt tota la fonamentació a partir de la qual sustentar la Reforma Horària. Els principals documents són tres i responen a un treball conjunt amb el Parlament i el Govern de la Generalitat de Catalunya. Es poden trobar al web de la Iniciativa.

En destaquem especialment l’Informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) liderat per Esther Sánchez i dirigit per Xavier Riudor “La gestió del temps de treball remunerat en el context de la reforma horària”. Esdevé undocument fonamental per al món empresarial. L’informe pretén contextualitzar la necessitat i/o conveniència d’un procés de racionalització horària per a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

Al mateix temps vol analitzar les mesures de gestió del temps de treball i de racionalització horària en les administracions públiques catalanes, a través de l’estudi d’una sèrie de convenis i acords. A més a més, pretén analitzar les mesures de gestió del temps de treball i de racionalització horària aplicades en la negociació col·lectiva del sector privat (sectorial i d’empresa), a través de l’estudi dels convenis i acords seleccionats.

I finalment, vol descriure el procés d’implantació de les mesures de gestió del temps de treball en la negociació col·lectiva, a partir de l’anàlisi de les entrevistes realitzades a la representació de les direccions i a la representació legal de les persones treballadores d’una sèrie d’organitzacions incloses a la mostra.

A l’informe s’ha constatat que una gestió ineficient del temps de treball remunerat té un seguit de conseqüències per a les persones treballadores i conseqüentment per a les empreses:

• Dificulta trobar un equilibri entre la vida personal, familiar i laboral.

• Implica uns menors nivells de productivitat i de competitivitat. La relació entre el nombre d'hores treballades i la productivitat no és directa. Treballar moltes hores però amb una organització ineficient del treball o una cultura presidencialista comporta una pèrdua notòria de la productivitat.

• Dificulta la formació i el desenvolupament professional i personal a dins i a fora de la jornada laboral.

• Pot afectar la salut de les persones, incrementant determinats factors de riscos psicosocials.

• Incrementa l’absentisme.

• Dificulta el compromís de les persones treballadores amb l’organització i la captació, el desenvolupament i la retenció del talent per part de l’empresa es fa molt més complexa.

• Pot empitjorar el clima laboral.

• Pot empitjorar la imatge de l’empresa i afectar la seva reputació social corporativa.

El CTESC, un cop elaborat aquest informe, posa de manifest un seguit de consideracions i recomanacions al Govern de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’assessorar-lo en l’elaboració de polítiques relacionades amb la racionalització dels horaris a Catalunya. També ha fet especial incidència en la negociació col·lectiva a causa del paper cabdal que té en la formalització de les mesures de gestió del temps de treball a les organitzacions.


Publicat el 7 d'octubre a Via Empresa