17 de juliol del 2014

Compareixença a la Comissió d'estudi de la Reforma Horària, 17 de juliol de 2014, Parlament de Catalunya

Il·lustre senyor Oriol Amorós, president de la Comissió específica per a l’estudi de la transició cap a la reforma horària, il·lustres diputats i diputades que formen part d’aquesta Comissió; us estem molt agraïts per haver-nos convocat avui a comparèixer en nom de la Iniciativa per a la Reforma horària – ARA ÉS L’HORA. També volem fer extensiu al conjunt dels grups parlamentaris per haver signat la petició.

La nostra iniciativa neix fruit d’unes converses entre l’estiu i la tardor de l’any passat per part d’un grup de persones amb una certa trajectòria en l’objecte de debat, preocupats per donar resposta a una necessitat evident de reformar els horaris de manera que s’assoleixi l’adaptació a uns temps més humans i més cívics en el marc de l’impuls de les transformacions de la Catalunya que ve.

Vam presentar ARA ÉS L’HORA davant la ciutadania el passat 29 de gener i des de llavors hem treballat intensament en formular una arquitectura que ens permeti fer possible l’impuls d’uns horaris beneficiosos per a les institucions, les empreses i la ciutadania; que ens permetin passar d’uns horaris propis de l’era industrial a uns que s’adaptin a les necessitats de la nova societat del coneixement i del consum, amb més complexitat social i augment progressiu de les desigualtats.

Abans d’entrar en matèria, voldríem tenir una petita menció a la tenacitat d’Ignasi Buqueras i els treballs d’ARHOE, sense la seva visió molt probablement avui no seríem aquí. Van ser aquesta associació qui el 2003 van posar fil a l’agulla. Nosaltres recollim el seu testimoni, el renovem i l’adeqüem a la realitat nacional de Catalunya, en aquest context de canvi d’època.

Des d’ARA ÉS L’HORA plantegem un full de ruta de transició cap a la reforma horària a tres anys vista: el primer, aquest 2014, destinat a la fonamentació sobre el com portar a terme la reforma, el 2015, orientat a la sensibilització que permeti traslladar el debat a famílies i centres de treball i el 2016, l’any de la reforma, amb un moment zero que permeti superar l’atzucac actual.

Pel que fa a la fonamentació i sota la direcció de la Dra. Sara Berbel i la supervisió del Dr. Salvador Cardús i la decisiva contribució de la resta de membres del Grup motor, format per experts de diferent adscripció ideològica i amb un caràcter pluridisciplinar, s’han revisat els principals projectes i estudis realitzats a Catalunya des de l’any 2000 i havent-los comparat amb la resta d’Europa, les conclusions principals podrien agrupar-se entorn a les següents premisses:

Constatacions:
  • L’horari del nostre país continua diferenciant-se de la resta d’Europa fonamentalment per la durada de la pausa del dinar i l’allargament de la jornada laboral fins tard al vespre.
  • Els comerços s’adapten a l’horari laboral de la població i tanquen 2 hores més tard que a la resta d’Europa, com a mitjana.
  • El total d’hores lectives a les escoles és similar a l’europeu però es diferencia fonamentalment en la distribució de festius (excessiva concentració en determinats períodes) que dificulta la conciliació amb la vida laboral de les famílies.
  • Els llargs i rígids horaris laborals catalans, que premien la presencialitat a la feina, dificulten la convivència amb els infants, als quals se’ls allarguen els seus horaris amb la realització d’activitats extraescolars i que suposa una càrrega total superior a les indicades per a la seva salut i benestar.
  • La majoria d’empreses catalanes reconeixen la importància d’incorporar mesures per a la flexibilització horària però només una tercera part les aplica. D’entre les que ho fan, hi ha un nombre superior de PIMES respecte les grans empreses, malgrat la creença social és la contrària.
  • Les mesures laborals més aplicades són l’accés a permisos i excedències, així com la flexibilització de l’hora d’entrada i sortida de la feina. En segon terme, i a força distància, la compactació de jornada i la reducció horària els mesos d’estiu. El teletreball, en canvi, està en els nivells més baixos d’Europa (5% al nostres país enfront d’un 17% de mitjana a la resta d’Europa).
  • L’oci i entreteniment s’allarga de mitjana fins les 11 o les 12 de la nit, amb el perjudici que suposa per les hores necessàries de son i el rendiment posterior tant en l’àmbit laboral com el de l’educació.
·      La principal activitat d’oci de la ciutadania és la televisió. Si s’observen els horaris de les principals cadenes dels països europeus trobem que l’hora d’inici del prime time a Europa és les 20.00h de mitjana. En canvi, a Catalunya és a les 21.00h i acaba dues hores més tard.
  • La majoria de mesures implementades estan pensades per moments concrets i/o extraordinaris en la vida de les persones i no com una necessitat quotidiana pròpia de la compatibilització de la feina domèstica i familiar amb la laboral.
  • El paper dels agents econòmics i socials és fonamental. Les negociacions dels convenis col·lectius haurien d’incloure clàusules específiques entorn a una major racionalització del temps de treball.
  • L’ús del temps continua sent diferent per homes i dones ja que ells dediquen més hores al treball remunerat i elles més a les tasques domèstiques i de cura, amb les diferències que això implica de disposició de temps de lleure i dedicació a l’esport i activitats de participació comunitària i voluntàries (superior en els homes).
  • Existeix una identificació entre el treball mercantil i l’horari. L’organització quotidiana dels individus i de la ciutat pivota al voltant dels horaris laborals. En cas d’haver-hi algun conflicte, la ciutadania pensa que la solució consisteix en que les empreses flexibilitzin els seus horaris i rarament es demana que siguin els horaris de la ciutat els que s’adaptin.
  • Els desplaçaments al lloc de treball són valorats per la ciutadania com un temps mort, buit, que es treu del temps personal. La proximitat apareix com un element clau: es considera un privilegi treballar a prop de casa, i les opinions són més negatives com més lluny és el lloc de treball.
  • El e-treball és una nova fórmula que supera al teletreball clàssic i que facilita la sostenibilitat en tres dimensions: l’econòmica, l’ambiental i la social.
  • De les anàlisis realitzades es desprèn que encara manquen estudis que mostrin el cost de la no intervenció en el canvi horari, és a dir, la despesa energètica, en malalties, en baix rendiment escolar, en disminució de la natalitat, en exclusió cultural i participació comunitària, en impacte econòmic, etc.

Conseqüències:
  • L’allargament de la jornada comporta menys hores de son i augment del nivell d’estrès, la qual cosa redunda en una pitjor salut de la població i en un menor rendiment escolar i laboral.
  • Les llargues jornades disminueixen la rendibilitat de les persones en el treball i augmenten els seus riscos físics i psicosocials. Redunden, per tant, en menor productivitat i descens de la competitivitat empresarial.
  • Els beneficis empresarials contrastats en funció de l’aplicació de mesures de bona gestió horària són la millora del clima laboral, la reducció de l’absentisme, millora de la gestió interna, millora de la creativitat i la innovació, millor posicionament de la marca corporativa, disminució de la rotació de talent ja que augmenta la fidelització i, en definitiva, millora de la productivitat empresarial.
  • La manca de serveis de suport a les famílies i a la cura disminueix clarament les possibilitats de lleure i de participació comunitària en les persones que tenen famílies amb infants o persones amb dependència, i fins i tot en la incorporació al mercat laboral remunerat per part de moltes dones.
  • Els extensos horaris, units al diferent ús del temps per part d’homes i dones que implica per elles dobles jornades, a més dels insuficients serveis de suport a la cura impacten negativament en la natalitat, situant-se a Catalunya en una de les més baixes d’Europa (1’32 fill(e)s).
  • La mobilitat i el disseny urbà esdevenen factors fonamentals per un bon ús del temps ciutadà, especialment en les zones més allunyades de la centralitat urbana ja que impedeixen una adequada integració i disminueixen la qualitat de vida quan no s’adapten a les diferents necessitats de la població.
  • Les TIC són un nou element que requereix temps (ha augmentat a 35 minuts la dedicació personal diària de mitjana) però que també pot estalviar temps si s’utilitza correctament des de les administracions i el món laboral. Cal estar alerta davant la bretxa digital existent entre dones i homes que pot comportar noves formes de discriminació femenina.
  • No només la potencialitat de les TIC i la conciliació de la vida personal i laboral es constitueixen com a factors clau en els nous models d’organització horària del treball a distància sinó que també els factors més estructurals vinculats a infraestructures energètiques, sostenibilitat ambiental i pol·lució seran determinants per evitar costos de mobilitat de les persones en un futur.
  • El consum cultural, molt lligat al temps de lleure, és un dels més afectats pel ritme de vida quotidià i per tant cal identificar la demanda potencial de cultura, així com els col·lectius que queden exclosos de les pràctiques culturals i abordar-lo tenint en compte la variable temps.
  • La participació democràtica requereix temps i pot haver un dèficit en la seva qualitat quan les persones no disposen d’ell, com és el cas de gran part de la població treballadora i de la majoria de dones, que compatibilitzen dobles jornades, a la llar i a la feina.
  • Es detecta la necessitat d’una intervenció global (no és suficient amb actuacions parcials o segmentades ja que el desajust d’una peça influeix en tota la resta), així com pactes per al canvi d’horaris.
  • En general es demana la implicació activa de les diferents administracions per impulsar i facilitar els canvis horaris, sent, a més, model exemplificador del mateix.


A partir d’aquestes constatacions i conseqüències, creiem oportú organitzar els treballs de la Comissió en cinc grans blocs amb l’objectiu d’endreçar el debat i focalitzar les propostes que ens han de permetre la transformació horària: el Treball (empresa i ocupació), l’Educació (ensenyament i universitat), Administració, Comerç (i consum) i Cultura (i oci i participació).

Defensem un treball intensiu, racional i acotat en el temps, com no pot ser d’una altra manera en una Comissió que té com a objectiu d’estudi el temps. Per tal de facilitar l’acció parlamentària i agilitzar-la al màxim, la nostra iniciativa ja ha començat a obrir el debat amb agents socials, entitats i persones de referències i especialitzades. Les compareixences han de ser la culminació de tot aquest treball previ que estem desenvolupant.

Des de la iniciativa ja disposem de propostes concretes sobre cadascun dels cinc acceleradors, però ens estimem formular-les a mesura que es produeixin els treballs en el marc de la Comissió. Al llarg de les properes sessions tindrem l’oportunitat de compartir quines són les mesures concretes.


Sense voler predeterminar el resultat dels treballs d’aquesta Comissió, sí que estem en disposició de dir que hi ha una plena coincidència entre el grup d’experts que caldrà estudiar de forma seriosa l’impuls d’una Llei dels Horaris (probablement una llei òmnibus que aplegui les diferents mesures d’impacte i, específicament, la regulació del canvi horari que suposa avançar l’hora de dinar i la de sopar). Cal una planificació que contempli una intervenció global i no parcial o fragmentada. A més, pensem que no es tracta d’un canvi que es pugui aconseguir progressivament a partir de sensibilització, difusió de bones pràctiques i realització de proves pilot. Caldrà una estratègia que condueixi a l’objectiu de la transformació horària a partir d’un moment zero, que determina principalment la nova legislació.

A més, pensem que cal dotar-nos d’instruments organitzatius específics i ad hoc des del Govern de la Generalitat de Catalunya per impulsar la reforma i que permeti concretar els compromisos que adquireixi el grup interdepartamental adscrit al Departament de la Presidència, mitjançant la Secretaria del Govern, que neix fruit de l’Acord de Govern del 18 de març. Uns instruments que acompanyin la transició.

Per acabar una reflexió més de fons. El temps és un bé escàs, insubstituïble i cada cop més preuat. L’impuls decidit en favor de polítiques del temps ha de formar part del nucli principal de la nova política. Una nova política que hauria de recuperar l'aspiració original de l'utilitarisme proposat originalment per Jeremy Bentham, basada en formular accions que permetin el màxim de benefici per al major nombre de persones. En definitiva, polítiques que garanteixin el dret al temps personal, a la cultura i a la igualtat d'oportunitats; drets que contribueixen decididament a ampliar la felicitat de les persones.

No cal dir que restem a la disposició dels diputats i diputats per tal de facilitar el màxim d’informació i detall sobre aquesta proposta. La Dra. Nuria Chinchilla és qui coordina l’acció parlamentària. Només un detall sobre l’estat d’ànim, som optimistes i estem plenament convençuts que superarem les adversitats. Ara és l’hora de la reforma horària.

Moltes gràcies.


9 de juliol del 2014

DECLARACIÓ POLÍTICA DEL MOVIMENT AVANCEM I NOVA ESQUERA CATALANA

NOU COMENÇAMENT DEL SOCIALISME CATALANISTA




El Moviment Avancem i Nova Esquerra Catalana presentem aquesta declaració política per expressar la voluntat de:
  • Treballar junts per assolir una nova formulació del socialisme catalanista
  • Contribuir a la confluència de les esquerres catalanes
  • Participar amb compromís ple en el full de ruta català ja definit per l'exercici del dret a decidir sobre el nostre futur polític com a país

Som gent compromesa amb el temps que ens ha tocat viure i volem assumir la responsabilitat de construir col·lectivament el nostre futur de llibertat, solidaritat i progrés.

En els darrers anys el catalanisme polític ha format una majoria social que comparteix un objectiu clar d'emancipació nacional i de superació de l’status quo constitucional.

Una societat que, des d’una amplia majoria, s’ha mobilitzat per definir la Catalunya Estat a través del dret a decidir com un instrument per definir el seu futur col·lectiu.

La ciutadania catalana reclama que les institucions democràtiques i, molt especialment, les forces polítiques siguin fidels a aquests anhels i que trobin les vies per culminar amb encert el procés iniciat.

Nova Esquerra Catalana i Avancem, compartim el batec d’una mateixa tradició política, el socialisme, que ha tingut un rol determinant en la construcció i cohesió del país i vol continuar exercint-lo. 

En un temps de creixent desigualtat, de gravíssima crisi econòmica i social, estem obligats a reprendre amb energies renovades la lluita per una vida més digne i justa.  

I, amb la mateixa intensitat i urgència, hem de formular el compromís més exigent per l'establiment d'un nou model de relacions entre sistema democràtic i ciutadania. Un motllo nou que elimini tot rastre de corrupció i expressi amb claredat els drets individuals i col·lectius en la presa de decisions i en el seu control públic.

És imprescindible, doncs,  que el nou projecte polític del socialisme catalanista contribueixi a fer realitat les aspiracions col·lectives des de la primera línia de l’acció política.

En aquest sentit ens postularem obertament per incorporar-nos de forma conjunta a totes les instàncies on societat i institucions comparteixen impuls i responsabilitat en el camí per assolir aquestes aspiracions.


Nova Esquerra Catalana es va constituir com a partit polític el desembre de 2012 amb la plena convicció que calia articular un nou projecte polític capaç de convertir-se en la referència del socialisme catalanista. Un projecte que naixia igualment amb voluntat d'obrir un procés de confluència amb les esquerres catalanes, incloent  els nous moviments socials, per tal de conformar l’alternativa progressista catalana.

En aplicació d'aquests criteris hem estat presents a les eleccions al Parlament Europeu en coalició amb Esquerra Republicana, tot oferint una referència explícita del nou socialisme catalanista que tants ciutadans demanen i volen recolzar. Els resultats obtinguts, confirmen el potencial de la confluència de les esquerres. Per primer cop des de la transició democràtica una coalició estrictament catalana i progressista, amb presència del socialisme catalanista, apareix com a primera força política en el nou mapa polític català.


El Moviment Avancem neix el juny de 2012 a Sant Feliu de Codines amb la voluntat d'encoratjar i ajudar al PSC i a l'espai progressista a emprendre un nou cicle sense demores, de manera decidida i ambiciosa. I amb l’elaboració d’una nova cultura política que sostingués tota la nostra actuació política: radicalment democràtica, fidel als reptes fundacionals, imaginativa i en consonància amb la societat del coneixement que ens ha tocat viure.

Dos anys després, el juny de 2014, Avancem es constitueix com a associació política independent i fruit de l’inici d’aquesta nova etapa, formula una política d’aliances amb dos objectius fonamentals: reconstruir l’espai socialista i contribuir a presentar una alternativa progressista de govern per a Catalunya i els seus municipis. Ho vol fer amb complicitat amb totes les forces polítiques i socials de l’esquerra.


Des de la suma i la complementarietat, amb voluntat de fer confluir totes les persones i col·lectius amb qui compartim ideari i anhels i amb la il·lusió de la nova etapa que comencem, mirem endavant i comencem a treballar de manera conjunta per:

  • Definir les bases d’un nou programa polític compartit amb voluntat d’aplegar una nova majoria social, incorporant l’impuls de la nova política i des d’una interpretació global de la realitat social, econòmica i cultural
  • Promoure en el proper cicle electoral candidatures conjuntes per la configuració de majories progressistes amb la resta de forces del catalanisme d’esquerres
  • Proposar a les organitzacions respectives la celebració d’una assemblea conjunta en els propers mesos, per conformar el nou espai que volem representar.



  
Nova Esquerra Catalana                                        Moviment Avancem
Cabrils, Maresme                                                   Sant Feliu de Codines, Vallès oriental

28 de juny de 2014                                                28 de juny de 2014

Ponència política 3a Assemblea d'Avancem, temps rellevants, temps de relleus #28JSFC

Temps rellevants

Aquests són temps rellevants per a la política principalment perquè la societat va per una banda i els poders fàctics per una altra. A més, la crisi econòmica ha aguditzat aquesta situació de forma considerable i ha fet emergir el descontent canalitzant-lo a través de diferents expressions d’autoorganització ciutadana al carrer.

Aquesta realitat en la que la ciutadania ha decidit deixar de confiar principalment en dos partits per fer-ho en fins a set o vuit forces polítiques a Catalunya no s’ha de veure en cap cas com a una amenaça, sinó tot el contrari, com a una oportunitat per fer avançar la democràcia i deixar definitivament enrere el marc que es va construir en el període de la transició.

Deixem enrere vells arguments i antigues motxilles per fer front als nous reptes del país per construir la Catalunya que ve.

Temps de relleus

L’avenç de l’esquerra a Catalunya és una realitat i obre un nou escenari al país. A més, aquest avenç va acompanyat d’una novetat i és que es produeix un relleu de lideratge sobre la força que ha vertebrat les opcions de progrés en els darrers trenta anys.

L’espai progressista que s’està reconfigurant a Catalunya restarà fragmentat en el proper cicle electoral en dos blocs: el reformista i l’alteranativista i malauradament també per una esquerra conservadora amb una tendència decreixent. Hi haurà un frec a frec entre les forces reformistes i rupturistes per aconseguir guanyar-se el cor dels electors que desitgen canvis al país en clau progressista. Avancem, hereus d’una tradició amb vocació majoritària, ha de ser un instrument per contribuir a fer possible el govern de Catalunya.

De totes maneres, el diàleg entre ambdós blocs serà clau per ser una alternativa creïble davant l’status quo (per primer cop minoritari) que intentarà fer front als intents de mantenir a qualsevol preu la situació actual. L’esquerra haurà de fer front a les resistències amb una proposta original i renovada.

Urgeix la construcció d’una gran coalició a favor de la transparència i contrària a qualsevol forma de corrupció. I aquí no pot haver cap fissura entre reformistes i alternativistes. Qualsevol especulació en aquesta qüestió farà trontollar la reconstrucció de l’esquerra a Catalunya. En joc està la credibilitat de les institucions com a instruments útils.

Cinc dinamismes
                                    
  1. Vindicació dels orígens

Cal vindicar els orígens, els que van dibuixar les polítiques públiques -socials, educatives, municipals-, als 80 però també amb els governs d’entesa. De l’espai socialista han sortit moltes de les grans idees de país i que avui pràcticament tothom accepta com a pròpies: la importància del poder local, la descentralització en vegueries, l’arc mediterrani com a pulmó econòmic del sud d’Europa, la capitalitat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, la lluita contra la radicalitat en les infraestructures, les potestats públiques en habitatge o l’enfocament d’intervenció integral als barris. Aquestes són les nostres arrels i que el moment actual tot i ser diferent ens torna a exigir que construïm un país amb el mateix enginy.

  1. Defensa inequívoca de la consulta

Avui la unitat del catalanisme polític passa per la inequívoca defensa, no retòrica, del dret a decidir. Fent nostres i sent coherents amb la màxima que ha presidit sempre el nostre capteniment polític: som socialistes i catalanistes per les mateixes raons. Dret a decidir és dret a defensar la independència i un mitjà per assolir-la, de la mateixa manera que és l’oportunitat de defensar un model diferent de relació amb Espanya. Els esforços de convocatòria s’han de fer amb el màxim d’informació i pedagogia, garantint al màxim la pluralitat en la participació ciutadana.

  1. Política nítidament d’esquerres

Ens cal defensar la igualtat, fruit d’un marc legal clar en drets civils i laborals i d’una acció pública contundent i transparent. Avui, la igualtat segueix sent l’objectiu bàsic de l’esquerra, és més necessària que mai i perilla més del que perillava fa vint anys. Cal reivindicar-la enfront de nous poders que empetiteixen el ciutadà, física i conceptualment. La igualtat ens farà forts i, a major igualtat, major capacitat d’actuar col·lectivament a favor d’una societat més justa.

  1. Profunda vocació europeista

Per molt que se la vulgui i pugui criticar, la integració europea ha estat una idea humanista i pacifista. N’hem de recuperar l’esperit i la seva força transformadora del continent, tant cap endins com cap enfora. Hem de tornar a parlar de solidaritat i d’entesa entre pobles, petits i grans, del sud i del nord, d’occident i de l’est, que alguns pretenen substituir per la nociva mecànica dels creditors-deutors. Sense Europa tampoc podrem construir l’alternativa.

  1. Coherència en el joc democràtic

S’esgota el model de militància política del segle passat. Avui l’activisme polític és dinàmic, plural, obert, participatiu. Els responsables polítics no només han de ser iguals en el si de l’organització i en les responsabilitats de govern, sinó que han de continuant sent societat. D’aquesta manera seran representatius dels seus electors i adherits. Els partits, coalicions i/o agrupacions electorals han de ser canals oberts a tothom.

Cap a l’Espai Socialista

Catalunya necessita d’una referència socialista perquè milers i milers d’homes i dones d’esquerres se’n senten part. De fet les idees, ni els partits, no són patrimoni de ningú. Són patrimoni del poble al que serveixen. I són hereus d’un passat, d’una tradició, del qual en som alhora deutors.

I aquesta tradició posem al servei d’aquesta nova etapa. Necessàriament des d’un nou espai polític, amb vocació unitària. Amb la voluntat de reunir de nou al conjunt de socialistes catalans. Amb vocació de travar complicitats i aliances amb altres realitats.

Necessitem que la diàspora es doti d’un subjecte polític que operi a l’espai socialista i al país i sigui un element determinant i útil i alhora travant aliances sòlides per a la confluència a l’esquerra per esdevenir una alternativa de govern.


Amb un impuls col·lectiu, representatiu, generacional i de vocació reformista i majoritària:

  • Col·lectiu: Un moviment de persones, amb massa crítica i impulsat de baix a dalt. Amb lideratges col·lectius que representen les decisions col·lectives.
  • Representatiu: Amb presència al conjunt del territori. D'aquí la importància de la dimensió local i del rol dels electes i de l'estratègia municipal. 
  • Generacional: No significa prescindir de ningú, si bé necessita de nous referents capaços de protagonitzar la transició actual amb l’acompanyament de la saviesa i de l’experiència.
  • Vocació reformista: Bel·ligerant amb un statu quo (formes, comportaments, complicitats) amb el que els ciutadans (i especialment les noves generacions) es troben profundament allunyats.
  • Vocació majoritària: Amb voluntat de governar la Catalunya que ve,  d’acord amb altres forces de govern.



Aquest és el repte que assumim a partir d’avui el Moviment Avancem, una agrupació política de socialistes i progressistes amb dos anys de trajectòria, i ho començarem a fer-ho possible a partir de l’aprovació d’aquest document.



L’Assemblea general,
A Sant Feliu de Codines, el 28 de juny de 2014