28 de setembre del 2016

Mi compromiso con la Reforma Horaria en Cataluña – Fabian Mohedano

Bien, bien, no recuerdo cuál fue el día que decidí implicarme en la cuestión de los usos del tiempo y en lo que hemos denominado en Cataluña la Reforma Horaria, pero sí que tengo claros algunos elementos que me llamaron la atención y fueron determinantes.
En 1996 en un campamento internacional scout en Suecia intercambiando ideas con otros dirigentes me resultó curioso conocer que las reuniones de sábado por la tarde que se suelen hacer aquí, los suecos las realizaban los martes. No podía llegar a entender cómo disponían de tanto tiempo un martes como si fuera un sábado. Con los años descubrí que para todo el mundo un lunes, un martes, un miércoles, un jueves o un viernes por la tarde era igual que un sábado o un domingo. Una franja amplia: de 4 a 8 para poder hacer actividades.
En 2007 estuve viviendo en Londres unos meses y descubrí lo que es una vida mucho más ordenada y productiva. Las clases eran de 8 a 15 incluyendo la hora de comer entre las 12 y las 13. Disponíamos de toda la tarde para estudiar, hacer actividades de todo tipo, incluso de poder compaginar un trabajo a tiempo parcial. La hora de cenar era más pronto y obviamente la hora de dormir también se avanzaba.
En 2010 me encargó el Ayuntamiento de Barcelona -conocedor de mi interés sobre esta cuestión- una publicación sobre jóvenes y tiempo. En este estudio intentaba demostrar que los jóvenes no eran ‘ni-ni’ sino que simplemente hacían cosas diferentes a los mayores. También pude explicar que lo que hacía falta era cambiar realmente los horarios de vida cotidiana para poder vivir mejor.
En el otoño de 2013 reuní a una quincena de expertos con el objetivo de impulsar la Iniciativa para la Reforma Horaria. Tres años después podéis saber de nuestro trabajo a través de la los medios y de la web www.reformahoraria.cat
Confiamos en que esta iniciativa también tenga su eco en el conjunto del estado, sabemos de los trabajos de ARHOE. De hecho, nosotros nos inspiramos inicialmente en el compromiso de Ignacio Buqueras.
En 2012 y 2013 también fui padre y pude comprobar en primera persona que los actuales horarios dificultan seriamente nuestra vida cotidiana. Además no sólo no es una cuestión de conciliación sino que también es de salud. Necesitamos salvar a nuestros chicos del creciente sobrepeso, que ya se sitúa en un porcentaje similar al norteamericano, hecho que nos parecía hace años impensable. Horarios y nutrición van claramente de la mano
En 2016 he publicado dos libros “100 motivos para la Reforma Horaria” y “El cuento de la Iris”, un ensayo y un cuento ilustrado. En ambos se puede comprobar que hemos aprendido mucho sobre el problema y cómo resolverlo.
Desde enero soy diputado en el Parlamento de Cataluña y mis horarios se han complicado pero gracias a una reforma impulsada por la presidenta Carme Forcadell, nos permite trabajar de 9 a 13 y de 15 a 18. Con estos horarios, ya punta de lanza de la reforma horaria, es posible conciliar la vida pública con la personal.
Fabian Mohedano es promotor de la Iniciativa para la Reforma Horaria en Cataluña y diputado en el Parlamento de Cataluña, desde la cual se está impulsando la Ley de la Reforma Horaria, que verá a finales de año la luz con el consenso de todos los grupos parlamentarios.
Publicat a Mamiconcilia el 13 de setembre de 2016

23 de setembre del 2016

Procés participatiu i més


Aquest dimarts a Terrassa s'inicia unprocés participatiu impulsat per la Secretaria de Transparència i Govern Obert i la Iniciativa per a la Reforma Horària que pretén fer una gestió del temps de treball remunerat que s'adapti a temps més humans. Tindran lloc 12 sessions presencials arreu del territori en les quals es debatran els reptes i les oportunitats que ofereix la Reforma Horària al conjunt de la societat catalana. Empresaris, comerciants, mestres, etc. podran aportar el seu punt de vista sobre com implementar els canvis que comporta en el funcionament ordinari de la societat.

Les persones que vulguin també podran fer les seves aportacions per via telemàtica, segons l'accelerador o eix en què vulguin participar, a través del portal, a l'apartat de les propostes del Govern. El procés participatiu no és una estratègia aïllada, ja que s'emmarca en un conjunt de mesures que conduiran a impulsar definitivament la Reforma Horària. La llei s'espera per a finals d'any al Parlament, les taules quadrangulars serà un procés concertació amb els diferents actors acceleradors protagonistes del canvi i que, juntament, amb les conclusions del procés participatiu serviran per construir el gran acord social.

També restem a l'espera dels resultats d'una enquesta ad hoc del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) per al novembre sobre els usos del temps dels catalans i la seva opinió sobre la Reforma Horària.

I, finalment, al novembre també veurà la llum una gran campanya institucional impulsada pel Govern que té com a objectiu explicar perquè s'impulsa la Reforma Horària al conjunt de la ciutadania.

Diverses mesures que ajuden a posar fil a l'agulla a l'anhelada Reforma Horària.



Article publicat a Via Empresa el 20 de setembre de 2016


22 de setembre del 2016

Fabian Mohedano: "Segons com s’organitzin els horaris es pot aconseguir augmentar la productivitat fins a un 30%"

Ara que comença el procés participatiu de la reforma horària. Quin objectiu té? Què n’espereu obtenir?

El procés ha de servir per alimentar un gran acord social que esperem es produeixi a la primavera de 2017. Cal recollir sensibilitats sectorials i també territorials. El procés es desplega arreu de Catalunya.

I un cop l’hagueu acabat? Quin serà el proper pas?

El procés participatiu forma part d’un conjunt de mesures que s’estan impulsant. Una enquesta ad hoc del CEO, una campanya institucional, la Llei al Parlament i el Pacte Nacional, impulsat pel Govern. De fet, el procés participatiu i les taules quadrangulars serveixen per validar des de la ciutadania i els actors principals d’acceleració el futur acord social.  

Com han anat les proves pilot que s’han fet fins ara d’aplicació de la reforma horària?

Tenim organitzacions al nostre país –i cada cop més- que tenen molt clar que uns altres horaris poden contribuir a ser més competitives alhora que saludables. Segons com s’organitzin els horaris es pot aconseguir augmentar la productivitat fins a un 30%, reduir l’absentisme injustificat un percentatge similar, millorar el clima laboral i retenir el talent.

Quina importància té la racionalització dels horaris?

A nosaltres ens agrada parlar més d’humanització dels horaris. Ens cal treballar per garantir el benestar horari. Tots vivim 24 hores però malauradament no tots les vivim de la mateixa manera. Si endrecem els horaris molta més gent podrà disposar de més temps de lliure disposició.  

Creus que serà possible acostumar-nos a no dinar a les 15h i anar a dormir a les 00h? 

A tot allò bo ens acostumem molt ràpid. Al Parlament es dina entre la una i les tres i l’activitat acostuma a acabar a les sis a la tarda. Al principi hi havia moltes queixes i dubtes. Ara ningú se’n recorda de l’horari anterior. 

I perquè quan anem de vacances, moltes vegades mantenim els horaris de casa nostra encara que a fora vagin diferent?

Els primers dies anem de bòlid. Després ens adaptem, és una qüestió de supervivència. Si no seguim el ritme del país on hi anem, ens podrem perdre museus, espectacles, restaurants, etc. Quan tornem valorem molt l’horari que hem fet. De fet, la globalització que provoca viatjar, treballar fora, internacionalitzar organitzacions, etc., és un aliat de la reforma horària.

Què suposaria en el dia a dia de les entitats l’aplicació de la reforma horària?

El problema de l’associacionisme que es basa en el voluntariat com a font principal de recursos podria ampliar la seva franja d’activitat si avancem la sortida de la feina, però podria beneficar-se’n molt si aconseguim que els horaris siguin flexibles, és a dir no tan rígids com són ara. La gent podria entrar i sortir de la feina per fer altres activitats com les associatives. Així és com funcionen els països avançats. Llavors no perdríem tota una generació en edat de treballar o dedicada a la cura. 

Per on pot començar el tercer sector? Quins beneficis immediats es podrien percebre?

L’associacionisme de base voluntària ha de valorar el temps que cada persona destina a l’entitat. Sovint es perd massa el temps. Les entitats de tercer sector han de treballar per impulsar processos d’avaluació del rendiment dels seus treballadors. Treballar per objectius pot ajudar a enfortir les entitats de manera exponencial. Per altra banda, hi ha entitats que organitzen activitats en cap de setmana que impliquen els àpats. Avançar els horaris seria fantàstic. Tindria l’efecte multiplicador que sempre ha tingut l’associacionisme.

Ens pots donar algun petit consell per començar a variar els nostres hàbits a petita escala sense impactar de ple contra el sistema horari actual?          

D’entrada ser respectuosos amb el temps dels altres, a l’associacionisme i eltercer sector sovint caiem en la informalitat. De fet, així ho demostra l’estudiTemps+Social que vam fer el 2015. Hem de ser puntuals, preparar les reunions, respectar el torn de paraula, acomplir allò que s’acorda. En aquest entorn parlar de productivitat sembla estrany però no ho hauria de ser tant.