19 d’octubre del 2012
8 d’octubre del 2012
Eleccions, referèndum i vot lliure
El
PSC sembla haver sortit finalment de l'atzucat en el que estava
immers 16 dies després de la manifestació de l'11s en el marc del
Debat de Política General amb la presentació d'una moció amb un
contingut impensable a les files socialistes abans de l'estiu.
En situacions de desorientació o de dubte com la que pateix el PSC,
els experts en direcció i lideratge d'organizacions aconsellen
recuperar els documents fundacionals amb l'objectiu de rellegir la
missió per la qual va ser fundada. I això és el que va fer
implícitament el grup parlamentari socialista en un moment d'intens
i ric debat. La moció presentada pel PSC va apostar per recuperar
l'esperit dels principis del Pacte d'Abril, que van donar origen a la
creació del PSC: La reafirmació en que Catalunya té la capacitat
de poder decidir el seu futur com a país, una versió matissada i
adaptada del dret d'autodeterminació dels pobles.
En
els darrers 30 anys el PSC s'ha guanyat el respecte i admiració dels
seus adversaris, principament per la seva capacitat de ser una eina
d'integració social i nacional de moltes generacions de nouvinguts.
El país ha iniciat un canvi i ha mogut l'esquema de valors i
prioritats, i el PSC ha de saber reaccionar, llegir acuradament el
que està passant. Perque justament en un moment de cruïlla com
l'actual, ha de ser capaç de poder explicar què és el dret a
decidir als seus electors des de la pedagogia, des de la serenor, des
de la reflexió, des de la radicalitat democràtica. Ha de poder
explicar quina és la seva aposta de sobirania compartida,
d'interdependència, d'autogovern, de nou pacte amb Espanya -si és
possible i si no és possible també, sense enganyar ni deixar-se
emportar per les lògiques del PSOE-. I sobretot sense recórrer a la
por o la demagògia com ho fan el PP i Cd's. De la mateixa manera que
el PSC dóna cabuda a socialistes, socialdemòcrates, reformistes
d'esquerres, liberals-progressistes, socioliberals etc., que
construeixen un model de societat de síntesi, també ho ha de fer
amb autonomistes, federalistes, confederalistes, sobiranistes o
independentistes -que n'hi ha com demostren les enquestes que diuen
que un 25% de socialistes votarien a favor del referèndum de
secessió-. Al cap i a la fi, al PSC li hauria de ser indiferent
l'arquitectura estatal perque continuaria sent socialista tant en una
Catalunya independent com en una Espanya federal.
Els
propers dos mesos seran d'una intensitat política sense precedents
en els que els socialistes haurem de presentar alternativa a la forma
polaritzadora del nacionalisme espanyol i català, dues cares de la
mateixa moneda que es retroalimenten i que han deixat fora de joc al
federalisme i fins i tot a l'independentisme d'esquerres d'ERC i la
CUP. El nacionalisme espanyol assumeix l'estratègia
recentralitzadora i el nacionalisme català la independentista. El
PSC ha de ser capaç de llegir que les coses han canviat i que ara
més que mai (tot i que sembli una paradoxa o quimera) és necessari
teixir aliances i acords amb independentistes i sobiranistes
d'esquerres per contribuir a generar una alternativa progressista
creïble a Catalunya. Ara bé, el PSC ha de ser conscient que per
trobar punts d'entesa ha de liderar sense posar pals a les rodes, la
posada a zero del comptador i defensar -des del convenciment
demòcrata i la passió republicana- la cessió del protagonisme als
ciutadans catalans en el marc d'un referèndum.
El
punt d'inflexió al PSC ja és doncs una realitat després de la
moció al Parlament, precedida per les presentades a diferents
municipis. L'aposta per la radicalitat democràtica que reclamen fins
a un 75% dels electors socialistes és la millor forma de defensar
Catalunya ara per ara. És possible un discurs il·lusionador,
emancipador i coherent des del socialisme
federalista-internacionalista a favor de Catalunya i també d'Europa.
A l'hora del referèndum només caldrà promoure l'exercici del
lliurepensament, l'expressió natural, pacífica i democràtica dels
electors, sense traumes, on cadascú opti pel que consideri. En
definitiva, que sigui un vot lliure.
Publicat a El Triangle, el 5 d'octubre de 2012
1 d’octubre del 2012
Claustre general de l'Escola El Sol a la vista
Com és habitual per aquestes dates és
moment de parlar de la reunió de Claustre general de l'Escola El So.
Enguany no és un trobada més, cobra especial rellevància per cinc
motius de pes. En primer lloc, perque continuem donant passos ferms
en la construcció del Pla de formació MLP (2011-2013), concretament
en aquest Claustre aprofundirem en el Programa Anselm Clavé que té
com a missió la formació i l'acompanyament del professorat, el
motor de l'Escola. En segon lloc, coneixerem de primera mà els
resultats de la III edició de l'Estudi MLP realitzat per la Fundació
Ferrer i Guàrdia, especialment ens interessa saber quins han estat
els resultats que fan referència a l'Escola. En tercer lloc, el
canvi d'etapa també es vol plasmar amb una transformació de la
identitat corporativa. Coneixerem doncs el nou logo de l'entitat. En
quart lloc, perque aprofitem la trobada per inaugurar les noves
dependències de l'Escola a l'Edifici de Rosa Sensat. Fruit de
l'acord amb l'Associació de Mestres Rosa Sensat l'Escola gaudirà
d'uns equipaments molt més preparats per a la formació i podrà
desenvolupar projectes compartits amb una de les entitats de
referència al món educatiu. En darrer terme, és un dia especial
perque un cop finalitzat el Claustre farem l'acte del 20è aniversari
de la creació de l'Escola El Sol amb una conferència de
Joan-Francesc Pont titulada “20 anys de formació i
lliurepensament”. Sembla doncs que per un motiu o un altre el dia 27 fareu bé de reserva-ho a l'agenda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)