27 de setembre del 2012

Nosaltres decidim - 28s

No podem deixar que l'onada conservadora es porti la bona feina fins ara. Cal sortir en defensa d'aquells paradigmes emancipadors que conformen tots els avenços en drets civils i en llibertats públiques aconseguits al llarg de les legislatures de progrés al nostre país. I cal tenir-los presents com si fossin els membres de l'equip de futbol favorit: 1) La nova regulació del divorci, que permet afavorir les custòdies compartides i no prioritzar el suposat dret de cap dels afectats. 2) La regulació del dret d’avortament per terminis, amenaçada de ple per l’ofensiva conservadora-clerical. 3) La llei d’igualtat de la qual es fa ressò aquest portal extensament. 4) La igualtat civil de les persones al marge de les seves opcions sexuals, incloent el dret d’adopció. 5) La llei de dependència, boicotejada per les autonomies del PP, i que no va ser votada favorablement per CiU. 6) L’assignatura d’Educació per la Ciutadania, indispensable venim d’on venim i que, ara, molts enyoraran. 7) La investigació en cèl·lules-mare contra les malalties degeneratives, enfront l’oposició de l’Església catòlica i del PP, que –sense metàfores de cap mena- és una part irrenunciable del combat per la llibertat contra la “necessitat”. L'agressió del govern central ha començat per l'avortament. Davant la por que a Espanya torni l'avortament clandestí, hem de dir ni un pas enrera: Nosaltres decidim!


Publicat el 4 de juliol al portal Nosaltres decidim
Aprofito per reeditar davant la celebració del DIA MUNDIAL DE LA DESPENALITZACIÓ DE L'AVORTAMENT 

23 de setembre del 2012

Punt d'inflexió a Can PSC

Punt d'inflexió en el moment que el PSC pren la iniciativa sobre la qüestió nacional presentant una moció a l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, indret d'altra banda emblemàtic per al nou socialisme encapçalat per Joan Ignasi Elena. Sorprenentment CiU peca de tacticisme i passa a la defensiva votant en contra la realització d'un referèndum a favor de la federació o la secessió. Aquest error obre una petita escletxa en la proposta nacionalista titllada des de l'escena del 20s d'excessivament tacticista. L'aposta per la radicalitat democràtica és la millor forma de defensar Catalunya ara per ara des del PSC. Pere Pladevall, l'alcalde i destacat membre d'Avancem demostra que és possible un discurs il·lusionador, emancipador i coherent.
Punt d'inflexió amb la reaparició del duet Ros-Bustos, sobretot per les declaracions de l'alcalde de Sabadell en les que defineix al PSC com un punt de trobada de federalistes, de confederalistes però també, d'independentistes. Bustos és coneixedor com a secretari de política municipal de la realitat municipal socialista diversa i plural del país. Aquest nou vell frame amb el que el PSC es presenta podria tenir conseqüències en la formulació del programa electoral. L'ambigüitat podria tornar a ser aliada del PSC, una posició que li permetria guanyar temps en funció si PSOE i el Gobierno de España mouen o no fitxa i aposten per un nou pacte constitucional (poc probable, de moment).
Punt d'inflexió quan en la primera intervenció a Els Matins de TV3 el nou president del grup parlamentari socialista, Xavier Sabaté, demana “el més aviat possible la celebració del referèndum”. Aquesta intervenció entronca amb el que el propi Sabaté havia escoltat a Sant Feliu de Codines de la mà de la gent d'Avancem.
Punt d'inflexió amb la participació de CCOO i UGT l'11s i els diferents articles i intervencions de Joan Carles Gallego i Pepe Àlvarez en defensa desacomplexada dels diferents drets a decidir: en l'ambit social i també nacional. Són els sindicats qui amb la Plataforma Prou Retallades volen impulsar una consulta sobre els ajustos. Va ser presentada abans de l'estiu a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.
Punt d'inflexió, en definitiva, en l'orientació dels debats formals i informals a les files socialistes després de tres dies que canvien la història de forma sensible: l'11 s (Diada Nacional), el 16s (Rubalcaba a la Festa de la Rosa) i el 20s (Mas a la Moncloa) i que demostren que aquesta organització és viva i que la seva raó de ser és sumar perque ho porta en la seva gènesi recollida al Pacte d'Abril de 1978.


20 de setembre del 2012

Nou impuls de l'educació a Catalunya

L'ESCOLA LLIURE EL SOL i L’ASSOCIACIÓ DE MESTRES ROSA SENSAT, 
JUNTES PER L'IMPULS DE L'EDUCACIÓ A CATALUNYA

L'Escola Lliure El Sol i l’Associació de Mestres Rosa Sensat han arribat a un acord de col·laboració mitjançant el qual l’escola trasllada la seva activitat a la seu de Rosa Sensat, fet que permetrà establir línies de treball conjuntes per impulsar un model d’educació en què l'infant i el jove sigui el centre de l'acció educativa, i en què l'escola i l'educació popular facin el camí plegats per a dotar de coherència el conjunt del procés educatiu.

Aquest acord suposa un procés inèdit al nostre país, ja que mai cap projecte d'educació formal havia lligat la seva activitat amb l'educació popular.

L’Escola Lliure El Sol és l’eina de formació i de debat pedagògic del Moviment Laic i Progressista. Va néixer fa 20 anys i es dedica principalment a la formació i l’acompanyament de monitors i directors en el temps lliure a partir de l’oferta de cursos homologats per la Generalitat.

Per la seva banda, l'Associació de Mestres Rosa Sensat és avui una de les principals organitzacions de mestres de Catalunya, que treballa per la formació permanent de mestres i professors i per a la millora de l’educació pública.



World Freethinking Day!

 
El Moviment Laic i Progressista anima la ciutadania activa a celebrar Dia Mundial del Lliurepensament el 20 de setembre

En un moment de retrocés de les llibertats individuals, de greus retalles socials i d'afebliment de les democràcies, es fa necessari la reinvindicació del lliurepensament com a eina de construcció de repúbliques obertes i democràtiques sobre la base de persones lliures i fraternalment compromeses.
Les societats plurals i diverses fan de la laïcitat la norma convivencial que permet la construcció comuna d'un espai públic a on més enllà de les particulars cosmovisions s'enforteixin els valors comuns que ens uneixen: drets humans, democràcia, no discriminació, llibertat de consciència, solidaritat, etc., valors que troben el seu fonament en la més radical llibertat de pensament que permet l'expressió més clara de la dignitat humana al temps que l'estímul per crear un clima social tolerant que permeti la concurrència de tots en la construcció republicana.
L'endemà de la manifestació de l'11 de setembre cal afirmar que només des d'una concepció lliurepensadora si aporta la capacitat de plena decisió política en els diferents nivells de govern que decidim sobirament articular. El debat sobre el dret a decidir i l'exercici ple de la sobirania trobarà en el lliurepensament arguments oberts i democràtics davant els perills de l'essencialisme comunitarista: la possibilitat de construcció repúblicana enfront dels contructors de discursos excloents.
La construcció nacional de Catalunya, des de la concepció lliurepensadora, formarà part indissociable d'un procés de construcció europea que és també d'articulació dels principis de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, en un món polièdric i global a on pugnen per revifar totalitarismes, integrismes i comunitarismes.
En aquest sentit, la Crida a la Catalunya lliurepensadora que proposem entronca amb la reinvindicació del pensament polític català i europeu i es presenta com a una eina de transformació de la nostra realitat.

12 de setembre del 2012

Avancem amb decisió

Avancem amb decisió (Després del dia que els catalans van decidir sortir al carrer).

La meva generació no va ser protagonista de l'Assemblea de Catalunya ni va votar el referèndum de la Constitució. L'anhel de reconeixement del dret a decidir es fa més evident entre generacions que no han tingut oportunitat de construir l'arquitectura política actual. És comprensible que després de 30 anys de pujolisme sociològic als federalistes a a favor d'Espanya els costi reconèixer que ens trobem en un atzucac ja que cada cop es fa més complicat trobar aliats en la generació posterior a la seva, i principalment per la manca d'aliances a l'altra banda de l'Ebre. Es fa evident que és la nostra generació la que ha liderar la renovació del federalisme, entès però com la unió en llibertat. Cal assumir responsabilitats, evitant l'ambigüitat. Per tant, la revisió de l'aliança (federació) amb Espanya i Europa si ja eren dues qüestions fonalmantals abans de la Diada, ara ho són encara més en el procés de primàries que tot just ara comencem a desplegar. 
 
El PSC ha estat durant 30 anys un partit central, plural, de tradició democràtica i que ha sapigut donar respostes en cada moment històric. Ben estrany seria que ara no reflexionessim sobre la idea creixent d'un independentisme racional, que s'apropa al d'Ignasi Llorente, a la recerca del benestar. El sobiranisme emergent no només és nacionalista o excloent, és popular, respectuós, d'arrel lliurepensadora tal com es va demostrar als carrers de Barcelona. La resposta va ser popular, cívica, amable, honesta i fugia de l'anti-espanyolisme del vell independentisme dels vuitanta i noranta. El PSC com a partit frontissa, igual que va defensar la immersió lingüística entre d'altres, ara ha de donar resposta a la creixent demanda popular de voler decidir (fins i tot de voler ser). La nostra vocació demòcrata ens condueix sense excuses a parlar obertament de dret a decidir des dels de valors republicans de compromís, de ciutadania, i de solidaritat que recull el nostre ideari.

Sense oblidar que la raó de ser d'un partit és governar i en referència a la configuració d'una alternativa, cal fer una cosa nova que superi el PSC, però que sense el PSC és ara mateix impossible construir. La meva generació ha comprovat que l'esquerra pot guanyar unes eleccions en vots i escons però és incapaç de fer un projecte en comú, amb ànima i relat propi. Cal superar l'esquema actual de partits i és en aquesta línia que cal apostar per una Aliança Catalana de Progrés tal com es reclama des del moviment Avancem. Una aliança amb un programa econòmic i social reformista i nítidament d'esquerres i la defensa del dret a decidir. Aquesta segona qüestió és fonamental ja que evitaria la fractura de l'esquerra política actual, tal com assenyalava Joan Carles Gallego de CCOO fa uns dies.
Al PSC hi ha moviments que s'accenturan davant la resposta popular als carrers de Barcelona. Les idees no viuen sense organització i per això cal passar a l'acció superant el marc teòric, des de la radicalitat democràtica, des de la sinceritat i la coherència entre el que som, el que diem que som i el que anhelem cadascú de nosaltres. Molta gent catalanista ens està esperant, som-hi.

Publicat a E-notícies el 12 de setembre de 2012

9 de setembre del 2012

Les dones del PSC manen a Twitter

Diuen els experts que el 80% de l'èxit d'un article són els títols. I jo he dubtat si posar alguna cosa així com "Informe sobre l´ús del Twitter al PSC" però m'ha semblat molt avorrit. Certament la sorpresa ha estat comprovar que les dones encapçalen els tres rànkings. Una bona demostració que la influència de les dones cada cop és present a la política catalana i en bona part és gràcies al compromís d'organitzacions com el PSC.

L'estudi està elaborat a partir dels 84 dirigents del PSC que tenen càrrec orgànic i institucional (Parlament, Corts espanyoles i Parlament europeu). Dels 84 són 58 (69%) els que disposen de compte de Twitter.

Aquests 58 dirigents han fet 118302 tuits, una mitjana aproximada de dos mil tuits per persona. La persona més activa és Montserrat Capdevila, diputada al Parlament de Catalunya, amb 15623. La segueix Marina Geli, companya a la cambra, amb 7.272 tuits i Joaquim Nadal amb 7409. Els seu immediats seguidors els joves Jordina Freixenet i Fabian Mohedano amb 5737 i 5019 respectivament.

El rànking dels socialistes que decideixen estar més informats són Montserrat Tura que segueix a 10460, seguida de Montserrat Capdevila que segueix a 2585 i Jordina Freixenet amb 2500. Complenten les primeres places Jaume Collboni, portaveu del PSC que segueix a 1635 i Javi López, primer secretari de la JSC que segueix a 1532.

I finalment la llista més rellevant, la dels més influents a twitter, és a dir, els que tenen més seguidors, està encapçalada també per una dona, Carme Chacón, candidata a les dues darreres eleccions al Congrés dels Diputats i candidata a dirigir el PSOE en el darrer Congrés. Com si d'una llista paritària es tractés entre les 15 primeres places del rànking d'influciència, hi ha situades 8 dones.

Pere Navarro és una de les persones que més ha crescut en seguidors en els darrers mesos des de la seva elecció com a primer secretari, encara però sense arribar al top 5, situant-se en la setena posició, però amb moltes possibilitats d'arribar a la cinquena plaça en els propers mesos i situar-se per davant de Miquel Iceta, una de les persones més actives a les xarxes socials en els darrers anys. 

Pel que fa als possibles candidats que han sortit a la premsa, Montse Tura destacaria per sobre de Pere Navarro, d'Àngel Ros, de Rocío Martínez-Sampere i de Laia Bonet.

Carme Chacón 28534
Montserrat Tura 12976
Joaquim Nadal 12420
Ernest Maragall 7716
Miquel Iceta 6698
Marina Geli 6280
Pere Navarro 6146
Jaume Collboni 3991
Àngel Ros 3983
Montserrat Capdevila 3676
Núria Parlon 3261
Rocío Martínez-Sampere 2830
Jordina Freixenet 2828
Núria Marín 2414
Raimon Obiols 2085
Àlex Sáez 2082
Josep Fèlix Ballesteros 1963
Joan Ignasi Elena 1752
Javi López 1720
Jordi Terradas 1640
 





Aquest petit estudi, més realitzat com a divertimento que no pas en la recerca de cap conclusió científica, no recull els càrrecs orgànics ni institucionals d'agrupacions i administració local. Hi hauria molts dirigents locals i comarcals que farien modificar la llista de forma considerable. Un bon exemple seria Lourdes Muñoz, actual secretària d'organització del PSC de Barcelona que compta amb una activitat de 9941 tuits, seguida per 5008 i és seguida per 6537, que la situaria al capdavant de les persones influents del partit per davant de Marina Geli o el propi Pere Navarro.

A més, la recerca podria comptar amb alguns errors per manca de dades sobre alguns dels dirigents dels quals he estat incapaç de trobar compte i que se situarien en el 31% restant. Les dades són de la tarda vespre del 8 de setembre. En aquestes alçades i gràcies a l'activisme dels dirigents socialistes, les dades ja estan desfassades.


6 de setembre del 2012

Comunicat de la FAVB davant l#11S



Reprodueixo el Comunicat de la FAVB davant l'11S. Em sembla molt encertat i assumible per qualsevol organtizació i col·lectiu de l'Espai Social Progressista:




Enmig de la crisi que estem patint, la celebració de la Diada adquireix enguany una significació molt especial. La FAVB convida la ciutadania de Barcelona a sortir massivament al carrer i a participar, cadascú segons les seves afinitats, en les diferents manifestacions convocades en defensa dels drets nacionals, socials i democràtics de Catalunya.

El col·lapse del model de creixement neoliberal, basat en l’especulació immobiliària, els baixos salaris i l’expansió del crèdit, ha deixat a casa nostra un panorama d’atur, desolació social, desigualtats creixents i greus impactes mediambientals. A través de la seva enorme influència sobre governs i institucions, les mateixes elits financeres que han generat aquesta crisi pretenen que les seves conseqüències siguin assumides per la immensa majoria de la població. Així, el rescat de les entitats bancàries es tradueix en brutals retallades que afecten la despesa educativa, sanitària, assistencial i els serveis públics en general, promovent la seva privatització. A través de les instàncies de la Unió Europea, els grans creditors exigeixen de l’executiu espanyol que prioritzi a qualsevol preu el servei d’un deute privat que successives mesures de govern han anat convertint en públic. De retruc, el govern de Madrid centrifuga el dèficit de l’Estat cap a les malmeses economies de les comunitats autònomes. En aquest marc, el finançament injust que pateix Catalunya i la involució centralista en matèria d’autogovern esdevenen asfixiants, augmentant el sentiment de greuge nacional i el legítim desig popular d’accedir a una plena sobirania.


El moviment veïnal que, juntament amb el moviment obrer i democràtic, ha sostingut la lluita per la recuperació de les institucions catalanes en els anys difícils del franquisme i la transició, i mai no ha deixat de fer bandera de les llibertats, no pot faltar a la cita d’aquest 11 de Setembre. Però, alhora que convidem veïnes i veïns a fer palesa la seva indignació, volem afirmar amb més força que mai la necessitat d’unir el dret a decidir amb la defensa de drets socials i serveis públics, de la igualtat entre homes i dones, dels drets de les persones nouvingudes, de la preservació del territori... Només la defensa d’aquests drets pot garantir la cohesió social. Només des de la unitat del poble podrem avançar cap a la sobirania, sigui quina sigui l’opció democràtica - independentista, federalista o altra - que finalment triï la ciutadania.


Justament per això, la FAVB insisteix en la urgència d’un gir decidit en les polítiques públiques del Govern. No és admissible la submissió a les mesures antisocials que dicta Madrid. Encara menys emparar-s’hi per afavorir, des de l’àmbit competencial de la Generalitat, a còpia de mesures fiscals regressives, retallades i privatitzacions, els interessos d’una minoria benestant avesada a brandir un dia la senyera davant del poble... i a entendre’s l’endemà amb la dreta espanyola més rància. En aquest sentit, reiterem el nostre compromís amb la iniciativa d’una consulta popular, promoguda conjuntament amb sindicats i entitats ciutadanes, sobre les retallades de l’Estat del benestar que tan durament estan afectant la nostra gent.


Un altre model econòmic i mediambiental, curós amb les necessitats de la majoria social, és possible. Una altra organització política, fidel a la seva voluntat, és necessària. Ambdós són indestriables. Des del respecte de la pluralitat que sempre ha distingit el moviment veïnal, la FAVB crida a reivindicar la Catalunya social i solidària, i a reclamar la plenitud democràtica del seu dret a l’autodeterminació.




5 de setembre del 2012

Per una Catalunya social i pel dret a decidir

Torna un nou curs polític i pedagògic al Moviment Laic i Progressista i com és habitual amb les celebracions de la Diada Nacional de Catalunya, moment en que ens retrobem per reafirmar-nos com a país. 

Com és habitual, el màxim òrgan de direcció de l'MLP, el Comitè d'Acció Laica, anima als 3000 activistes i dirigents que formen part de les 180 entitats i projectes d'educació, cultura i transformació social de les diferents organitzacions i que formen part de la coordinadora a expressar-se activament a favor de la construcció nacional de Catalunya.

No hauria de ser un fet noticiable però sembla que aquest any s'ha convertit en una convocatòria pseudo-plebiscitària la participació als actes de l'11S. Ja en plena onada de calor, en el mes d'agost, es parlava que aquesta tardor seria calenta i que la tardor enguany començava l'11S. Tot un despropòsit metereològic.

Hi estic d'acord amb la decisió del Comitè d'Acció Laica que cal participar activament. Cobra especial rellevància davant el context d'ajustos que està portant a la pèrdua alarmants de drets nacionals, socials i democràtics.

Per aquest motiu, coincideixo que cal animar a tothom a sortir al carrer l'11S i participar dels diferents actes que s'organitzen en el marc de la Diada Nacional amb l'objectiu de defensar dues qüestions que formen part del nostre Ideari: Per una Catalunya social i pel dret a decidir.

La bona gent de la Catalunya lliurepensadora fem una doble convocatòria a tothom que s'hi vulgui sumar:

Convocatòria Ofrena: 9:00 h. Ronda Sant Pere/Urquinaona (Sala DBoy)
Convocatòria Concentració: 17:30 h. Balmes/Diputació (Sala Arena)

A més, us animem a passar i retrobar-nos a la paradeta coordinada per la Fundació Ferrer i Guàrdia al Passeig Lluís Companys.


Publicat a e-notícies el 5 de setembre de 2012