27 d’agost del 2010

Propera estació Mohedas. L'origen del meu cognom

Viatjar a Israel i als Territoris Palestins no passa desapercebut per a ningú. I menys en el meu cas, que he tingut oportunitat aquest estiu de visitar ciutats mil·lenàries com Jerusalem o Nablus per quarta vegada en quatre anys. Passejant per la ciutat vella de Jerusalem, tens la sensació d'haver-te traslladat cinc-cents o mil anys enrera.

I el fet és que he sentit la necessitat d'aclarir l'origen del meu cognom, MOHEDANO. El meu pare i els meu avi procedeixen de la comarca més extensa de la província cordovesa, el Valle de Los Pedroches, al nord de la capital. Potser no us acabeu de situar fins que us digui que Pozoblanco és la capital de la comarca, ciutat coneguda per cèlebre tragèdia tauromàtica que surt al Trivial.

MOHEDANO és cognom bastant extès per aquesta zona. Però la seva procedència caldria situar-la a Mohedas, que segons el DICCIONARIO DE TOPÓNIMOS ESPAÑOLES Y SUS GENTILICIOS (Espasa-Calpe, 2003), es un indrés situat a Càceres, amb ajuntament propi, al partit judicial d'Hervás -lloc que per cert, conserva encara un centre jueu més que notable, en una plana envoltada de muntanyes, a l'oest de Granadilla. Per las que no estigueu gaire forts en geografia espanyola, Càceres està per sobre de Badajoz, fet que sorprèn més, ja que situaria Hervás lluny del Valle de los Pedroches.

MOHEDANO deriva de l'àrab magayda que vol dir "monte alto de jarales y maleza", que en castellà es correspon amb "moheda o mojea" (grup espès d'alzines i sureres). Doncs bé, segons l'esmentat diccionari, el gentilici que correspon a les persones naturals de Mohedas no és cap altre que MOHEDANO. Hi ha en alguns indrets de la província de Còrdova que es fa servir el mateix mot com a “mojea”.

La seva procedència hem de situar-la doncs a Mohedas i té un origen àrab, com moltes altres paraules incorporades al castellà o al català. Però també té un origen jueu, ja que, com passa altres llocs, els jueus expulsats de Sevilla, s'anomenen sevillanos i els de Toledo, toledanos. Per tant, com s'haurien d'anomena els expulsats o provenients de Mohedas? MOHEDANO.

Hi ha confussions típiques que caldria aclarir:

Amb freqüència, com per exemple els rigorosos serveis fronteres d'Israel, confonen MOHEDANO amb Mohamed o Mahometano, però no té cap fonament pensar que tenen el mateix origen. Tampoc sembla tenir cap relació amb el mot que apareix al diccionari de la RAE almuedano. Així com tampoc amb moredano (privilegiat que tocava les campanes a les mesquites àrabs).

Segons les darreres estadístiques el cognom creix!

Com a primer cognom: 2.314 – 2341 (2006 i 2009, respectivament)
Com a segon cognom: 2.373 – 2392 (2006 i 2009, respectivament)
Ambdós cognoms: 45 – 43 (2006 i 2009, respectivament)

Còrdova és la província líder amb el 29% com a primer cognom i el 31% com a segon cognom, i el 27% amb els dos cognoms. Curiosament a Barcelona hi ha 295 persones que tenen com a primer cognom MOHEDANO -el meu pare i jo som dos d'ells- i 269 com a segon cognom.

Una altra curiositat és que el cognom és famós a Veneçuela, gràcies al "Padre Mohedano" que poseeix una gran avinguda amb el seu nom a Caracas. Malgrat que el seu nom era "José Antonio García Mohedano" (Neix a Talarrubias (Badajoz) el 20 d'abril de 1741 y mor a Ciudad Bolivar el 17 d'octubre de 1804). Conegut com el Cura de Chacao a qui se li deu l'arrelament del cafè en Veneçuela.

A Internet he trobat un escrit d'un MOHEDANO que sembla força documentat:

En el municipio de Cuevas Bajas que está situado en el borde norte de la Comarca de Antequera posee la Barriada de la Moheda fundada por judíos. Desde el Siglo XIII existe en Gata, la Dehesa de La Moheda, ocupada por judios. Como consecuencia de las disposiciones reales en 1.474, se le asigna a la colonia judía de Gata el pago, en calidad de impuestos, de 1.500 maravedíes anuales. A raíz del asesinato del Santo Niño de la Guardia, crucificado ritualmente, los autores de tal fechoría y otros judíos conversos fueron quemados vivos en Ávila el 16 de noviembre de 1.491. El 31 de marzo de 1.492 se publicó el edicto ordenando a los judíos a abandonar España en el plazo de tres meses. La comunidad judía gateña marcha a Portugal (y La Dehesa pasa a manos jesuitas) por la cercanía de este país y se asienta en la zona de Fundao y Belmonte. Precisamente en Belmonte, cuna de Álvaro de Cabral, descubridor del Brasil, que en sus viajes lleva a algunos de estos judios que implantan en Brasil el apellido Mohedano (procedentes de La Moheda).

Es el gentilicio de los habitantes de Mohedas de Granadilla municipio que se sitúa en La Provincia de Cáceres en el Valle del Ambroz.

En Zorita villa de la provincia de Cáceres, partido judicial de Logrosán, tienen otra Dehesa de La Moheda que se situa entre el Valle Judio de Arriba y el Valle Judio de Abajo.

En Toledo, en la Comarca de la Jara se encuentra Moheda de la Jara.

Quedando claro que puede tener etimología árabe, si es cierto que son los judios los que colonizan las tierras ocupadas a los Moros en la Reconquista y los que continuan con el vocablo como toponímia y que tras su expulsión por los reyes Católicos desaparece su influencia construyendo incluso iglesias sobre las piedras de sus sinagogas.

Partiendo del origen musulmán del nombre como accidente geográfico, muchos de esos sitios de España fueron ocupados por los judios, como tierras asignadas a ellos en la Reconquista. Era una forma de deshacerse de ellos y establecer colonos "prescindibles" en territorios bélicamente peligrosos y en terrenos de nulo o escaso valor en la época. Cuando la expulsión de 1492 todos esos parajes ya estaban afianzados y se hizo una nueva reasignación de propietario, pasando esas tierras al Señorío o a la Orden Militar que se le entregara la zona y en muchos casos construyendo una Iglesia sobre las piedras de una Sinagoga.

El toponímico lo poseían, tanto los judíos que fueron expulsados, como lo adquirieron los nuevos colonos que llegaron. Tengo constancia de la existencia del apellido en el seno de una comunidad Sefardí en el Rif.


Després d'haver passejat per tot Andalusia, el Marroc, Tunisia, Israel, Palestina, Jordània, ara resulta que el meu esperit viatger se centra en aquesta petita localitat de Càceres. Propera estació: Mohedas.

11 d’agost del 2010

És lògic desmuntar un llibre des del pròleg?

El pròleg d'un llibre és un escrit, normalment un tipus d'assaig, que precedeix el cos d'una obra escrita. Pot tenir moltes funcions, encara que normalment serveixen d'introducció a l'obra o a l'autor, o fins i tot al context (històric, científic, etc.) en el qual va ser escrita. El que no havia vist mai és que un pròleg servís per criticar l'obra en qüestió. És el cas de l'edició de butxaca (Debolsillo) de la publicació "La conquista de la felicidad" d'en Bertrand Russell. En Fernando Savater des del pròleg titulat"Una lección de sentido común" demunta el llibre i es queda tan ample. Quines coses. És clar, que aquest senyor és d'UPyD, signatari del manifiesto de la lengua común, etc. Sembla paradoxal que per escriure un llibre sobre la conquesta de l'optimisme cridin a un personatge d'aquests que estan permanentment cabrejats.

Ah, el llibre molt recomanable. Sembla mentida que hi hagi afirmacions escrites el 1930 i que puguin ser actuals del tot. Excepcional visió del nou paper de la dona, de la família, del treball. Pels meus interessos, em quedo amb aquesta frase sobre el valor dels diners i del temps: "Lo que me gustaría obtener del dinero es tiempo libre y felicidad". Precedeix en Richard Layard a "Economia de la felicidad". Excel·lent punt de partida. M'interessa llegir més sobre aquest autor, defensor dels drets civils i de la llibertat de consciència.