31 de març del 2011
La Iniciativa Legislativa Popular per reformar la Llei hipotecària es presenta al Congrés dels Diputats
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) perquè l'entrega del pis cancel.li el deute hipotecari s’ha presentat a la Mesa del Congrés dels Diputats perquè autoritzi la seva tramitació i es pugui començar la recollida de firmes. L'autorització de la ILP pot trigar fins a dos mesos a arribar, i a partir d'aquest moment els promotors tindran nou mesos per aconseguir 500.000 firmes.
Entre el 2007 i el 2010, a Catalunya s'han produït més de 40.000 execucions hipotecàries, i es preveu que a final d'any aquesta xifra s'acostarà a les 100.000 si segueix el ritme de desnonaments actual. Per cada cinc desnonaments portats a terme a Espanya, un es produeix a Catalunya. Entre 2007 i 2010 s’han iniciat 271.570 processos d’execució hipotecària a tot l’estat espanyol.
L'execució hipotecària és l'últim pas del procediment en cas d'impagament del crèdit hipotecari. Després, l'habitatge surt a subhasta i, en cas que no es presentin postors, el banc s'adjudica l'habitatge pel 50% del valor de la seva nova taxació, i la resta es manté com a deute per al desnonat.
A diferència d'altres països europeus, a Espanya el préstec és personal amb garantia hipotecària, és a dir, que grava la persona i no la propietat, per la qual cosa en cas d'impagament, la persona queda embargada a través de l'habitatge, el sou i la resta de béns.
29 de març del 2011
Sí als uniformes als centres en el marc de l'ideal d'escola pública, laica i de qualitat
L'uniforme no és un fi per ser, ni la regressió a la vella imatge franquista. Hauria de ser un instrument extraordinàriament útil que pemetés transmetre contingut i valors. Ajudaria a la: 1) Vinculació i compromís amb el centre, 2) Eliminació de les barreres socials, ètniques, religioses, etc., 3) Valoració de cadascú pel que és i no pel que té, 4) Identificació dels infants i adolescents en llocs concorreguts i 5) Creació d'una identitat corporativa del centre que remarqués per sobre la resta de la societat la identificació d'un espai educatiu i de progrés social i cultural.
Evidentment, caldria que fossin atractives per als infants i adolescents. Quantes vegades han demanat posar-se la indumentària del seu equip esportiu favorit per anar a l'escola? La proposta ha de ser actual de manera que serveixi de reclam fins i tot per a aquella escola. Perquè no es podria aconseguir que els infants se sentissin orgullosos de pertànyer a aquell centre educatiu a través de les eines d'identificació? O no se senten els escoltes, els castellers o els seguidors del Barça quan es posen el fulard, la faixa o la bufanda?
El debat és raonable, però tal com s'ha servit, una mica indigest.
28 de març del 2011
24 de març del 2011
Aquest cap de setmana: La força de l'esplai voluntari a Catalunya
Per començar, ambdues organitzacions es basen en un projectiu educatiu ideològic i de valors: uns des d'una proposta lliurepensadora i laica i altres des d'una opció de fe cristiana. Per tant, cap de les dues és una proposta d'educació industrial, basada en la prestació de serveis i en el mercat. En aquest sentit, el compromís voluntari i altruista dels monitors també és un eix comú d'articulació de la proposta de centre d'esplai.
Una de les grans qüestions que ens diferencien és el treball espiritual. CCCCCE es basa en una fe determinada. Per exemple, a la Trobada un dels tallers tractar el fet de ser ser consiliari o animador de la fe d’un esplai, qüestió que es considera bàsica i indispensable. El taller té com a objectiu eser un punt de trobada per compartir i on aprendre eines per a poder desenvolupar aquesta tasca, amb la idea de poder apropar als monitors la tasca d’educar en clau pastoral. Efectivament, Esplais Catalans basa el seu treball amb els monitors principalment en els drets dels infants, com a eix vertebrador de la proposta educativa lliurepensadora.
CCCCCE té més de 300 entitats i centres, prop de 30.000 infants i joves. Esplac seria un terç amb prop de 100 esplais i 8000 infants i joves. Cal tenir en compte el fraccionament que pateix l'esplai laic i la dificultat dels locals respecte els serveis que proporciona l'Església. També cal tenir en compte els vint anys d'edat que tenia la primera quan va nèixer la segona.
Un dels aspectes curiosos és que amdues organitzacions posen molt èmfasi en la figura del monitor en el centre d'esplai per la trobada d'enguany. CCCCCE sota el lema “Qui si no tu?” farà taller per reforçar el seu model de centre i Esplais Catalans sota el lema “L'energia de l'esplai” es debatrà sobre el model d'esplai voluntari i laic, fent èmfasi en la idea acció compromesa i altruista.
Confiem que els mitjans de comunicació facin un desplegament oportú a Lleida i Canet.
Hereu i la llista del PSC: Ara, a per totes!
Aquestes prioritats són: Àrea metropolitana, solvència en la gestió macro, cultura, solvència en la gestió micro, societat i política i joventut i renovació.
Prioritat: ÀREA METROPOLITANA
Al número 2 de la llista es troba la forta incorporació del Joan Trullén, amb la que s'aporta una visió metropolitana que s'ha de potenciar els propers anys, perquè molts dels reptes de Barcelona, com el transport, passen per solucions que van més enllà dels límits administratius del municipi.
A més, Trullén aporta el seu coneixement de la producció industrial, una industria generadora de nous projectes.
Prioritat: SOLVÈNCIA EN LA GESTIÓ MACRO
La llista incorpora dues persones que han demostrat un gran rigor, solvència en efectivitat en la gestió davant la crisi.
Jordi William Carnes, en l’àmbit de la promoció econòmica; Assumpta Escarp, en matèria de seguretat, cohesió i política social.
L’experiència i professionalitat de tots dos són imprescindibles per afrontar la recuperació econòmica.
Prioritat: CULTURA
Rosa Regàs i Jordi Martí són dos referents que es complementen en l’àmbit de la cultura.
Regàs aporta una visió global i implica una clara obertura al món dels creadors, “és el clar exemple d'una Barcelona inconformista que dóna el pas fins a la poltica des de la llibertat”.
Martí ha demostrat ja la seva vàlua en l’àmbit de la gestió cultural. És un nou valor de responsabilitat de govern.
Prioritat: SOLVÈNCIA EN LA GESTIÓ MICRO
El mandat en què més s’ha invertit en els barris no s’entendria sense una sensibilitat territorial que han personificat els regidors i regidores de districte, “la proximitat als districtes ha estat una revolució silenciosa a aquest mandat”, ha destacat l'alcalde.
Imma Moraleda, Carmen Andrés, Guillem Espriu i Montse Sánchez són la garantia que en el proper mandat es mantindrà aquesta aposta per la proximitat i la millora de l’espai públic. A més, se’ls incorpora Núria Carmona, d’Horta-Guinardó.
Prioritat: SOCIETAT i POLÍTICA
La presència d’independents a la llista mostra una evident voluntat d’obrir-nos a la societat, “Barcelona s'enfronta a un debat important on se la juga i per tant hi ha gent que també se la juga per ella passant del suport al compromís”.
Exemple clar d’això, és la incorporació de Pilar Díaz, una de les persones que, des de fora del PSC i provinent del món associatiu, també ens han ajudat a construir un projecte de ciutat integrador, obert i més just. En el seu cas concret, la seva aportació ha estat decisiva en l’aposta per l’accessibilitat.
Per la seva banda, Gabriel Colomé, professor de Ciències Polítiques i exdirector del CEO, dóna gruix com a analista polític a la llista, és un actiu polític important i expressa el missatge de la unitat. “Són persones que volen formar part de l'equip que està cridat a tenir representació democràtica i institucional”.
Prioritat: JOVENTUT I RENOVACIÓ
Un pas cap a la proximitat i renovació, “El projecte de ciutat depèn de la gestió que fem avui, però també de la visió de futur i la capacitat de renovació i relleu que tenim els socialistes de Barcelona”.
Sara Jaurrieta i David Escudé aporten la seva joventut i la experiència i capacitat (en el cas de Jaurrieta, ja demostrada en els darrers quatre anys com a regidora).
En definitiva, en aquesta llista es veu el que serà un govern de persones solvents, rigoroses, eficients i valentes per afrontar els propers anys, “un equip del que em sento profundament orgullós i una llista amb una vocació claríssima per guanyar i governar”. Una llista que combina experiència i joventut; de les persones que ocupen els 15 primers llocs, la meitat són noves incorporacions. “Es tracta d’una llista d'equilibri, diversitat, unitat i d’obertura, obertura en dos sentits: interna, cap a les diferents sensibilitats que conviuen en el socialisme a Barcelona, i externa, cap a persones i col•lectius que des de fora del PSC també ens ajuden a construir Barcelona”, ha finalitzat el cap de llista del PSC Barcelona.
Font del post: www.socialistes.cat
23 de març del 2011
Necessitats formatives d'organitzacions de segon i tercer nivell
Una de les dades més positives i que més m'han fet pensar és el fet que el 84% de les associacions barcelonines pertanyen a organitzacions de segon grau, xifra que suposa un augment de vint punts respecte el 2003. Contra l'atomització del moviment associatiu dels anys 90, la tendència ha estat la federació i el treball en xarxa tant en espais territorials com sectorials que sumen fins a un total de 190 a la ciutat.
A aquesta dada tan positiva cal afegir que el 2007 es va crear el Consell d'Associacions de Barcelona, fet que demostra la maduresa del moviment associatiu barceloní. En els propers anys aquest estudi serà necessari fer-lo en l'àmbit català amb l'objectiu de conèixer la força vertebradora de l'associacionisme. El CAB ha de tenir una rèplica en l'àmbit de país. Aviat veurem les primeres passes d'aquest nou camí.
La participació desigual de les entitats de base associativa a les plataformes, el relleu dels òrgans de direcció política, els interessos a vegedes personalistes, la dificultat de difusió i implementació dels acords de les plataformes a les entitats de base associativa o la manca de representativitat de les plataformes són algunes de les debilitats que cal tenir en compte.
Pel que fa a les fortaleses cal tenir en compte que les entitats es federen per principis i convençudes, que ho fan per obtenir un benefici propi i per sumar-hi esforços. També cal valorar que les federacions juguen un paper de punta de llança en molts casos.
La principal amenaça exterior és que la crisi dificulta el finançament d'estructures i serveis de les plataformes de segon grau i la principal oportunitat és que la crisi també afavoreix la federació davant moments de feblesa.
Per tot això, cal plantejar plans de formació ideològica i política de les organtizacions de segon grau que permeti millorar l'organització interna i la comunicació, la incidència política i social, el reconeixement social de la seva tasca interlocutora amb l'Administració i l'entorn.
El Moviment Laic i Progressista està impulsant un Pla de formació des de l'Escola Lliure El Sol que va molt en la línia de encaixar perfils i nivells d'implicació de les persones implicades: Els Nivells d'Acollida, Creixement i Èxit que enquadren els protagonistes en funció del seu moment de responsabilitat i els Perfils d'Activista, Dirigent, Treballador i Formador, que permet enquadrar els participants en funció de la seva implicació local, nacional, laboral o formativa. Però el més rellevant d'aquest pla és la voluntat de fer una formació política que entronqui l'horitzó militant de l'MLP amb l'activitat quotidiana dels protagonistes. Aquest és el repte que requereix el moviment associatiu, i sobretot, que urgeix a totes i cadascuna de les plataformes de segon nivell.
20 de març del 2011
Primer monument als col·lectius GLTB a Barcelona
Aquest monument té com a objectiu, afavorir la visibilització d'una societat diversa i plural, i que fa lloc a tothom. També té un element de memòria històrica ja que vol reconèixer la història, la trajectòria i els esforços fets per col·lectius que tradicionalment han estat més vulnerables, i agrair-los públicament els seus esforços en la construcció del nostre model de societat, el que difícilment es pot dissociar del de la Catalunya lliurepensadora.
19 de març del 2011
Barcelona és d'esquerres
MANIFEST BARCELONA ES D'ESQUERRES
Nosaltres dones i homes que vivim a Barcelona demanem a les persones que es sentin d’esquerres i que avui poden estar sentint decepció, resignació, desànim o un gran cabreig que actuïn i tornin a creure en els seus drets i deures. Que facin propostes, que cridin, que demanin, que participin en la construcció del futur de la seva ciutat.
Molts ciutadans i ciutadanes de Barcelona, preocupats pel resultat de les passades eleccions autonòmiques on hi ha hagut un clar gir cap a la dreta, volem una Barcelona d’esquerres. Creiem en la ciutat europea que hem tingut fins ara, oberta, lliure, innovadora, creativa i integradora. Som gent orgullosa de la feina feta i convençuda de la necessitat que Barcelona continuï sent d’esquerres i millori en els propers quatre anys.
A la nostra ciutat, durant 30 anys hem gaudit d' una sistemàtica política municipal que ha buscat aconseguir la equitat i una redistribució de serveis i equipaments als nostres 73 barris. Hem vist com s’ha buscat impedir, no sempre encertadament, que l'especulació enfonses els nostres barris i cóm s'ha fet de la cultura el seu eix vertebrador. Gràcies a tot això Barcelona és avui una ciutat que sentim nostra. Volem que continuï sent així.
Sabem que no sempre totes les polítiques han estat encertades, sabem que hi han moltes coses que es poden millorar a la nostra ciutat però Barcelona és avui una ciutat global on molts milers de persones que la visiten: turistes, estudiantat i empresariat s’emmirallen en el nostre tramat "humà". Som un exemple de convivència admirat al món. Tot això gràcies a una rica xarxa de societat civil, independent, activa, curosa de les necessitats del veïnat, del medi ambient. Barcelona es, alhora, una ciutat global i local. Es el model Barcelona, un model únic i l'hem de preservar.
Volem uns poders públics forts, independents dels grups econòmics i mediàtics i que serveixin equitativament a la ciutadania. Creiem en la descentralització, en l’aprofundiment democràtic, en la transparència informativa. No creiem en les privatitzacions dels serveis públics, ni en la manipulació dels mitjans de comunicació. Creiem en la capacitat d'autocrítica i de renovació pròpia de les esquerres. Per tots aquests motius us demanem que no us quedeu a casa, que sortiu al carrer que reivindiqueu aquesta Barcelona que volem cada dia un xic millor per gaudir d'una Barcelona que es d'esquerres.
18 de març del 2011
El gran ajuda el petit
El lema del Pla de formació 2011-2013 “Compartint coneixement, construïm laïcitat” demostra la voluntat de transmetre coneixement i experiències de grans a mitjans, de mitjans a petits, de velles glòries a noves tendències. Cadascú des de la seva responsabilitat i compromís, pot fer una aportació a la visió global del que representa el combat públic de laïcitat des de totes les dimensions. Per aquest motiu s'ha creat la figura del padrí. Actualment hi ha 35 processos d'apadrinament en marxa de dirigents en etapa d'acollida, creixement i èxit.
L'apadrinament consisteix en un procés per al coneixement mutu, el suport, el recolzament i l'intercanvi. Més enllà de la tasca i la posició que ocupa cadascú en les organitzacions de l'MLP, les organitzacions les fan les persones, i aquestes han de prendre cura les unes de les altres sense paternalismes, fraternalment. L'apadrinament es basa principament en una comunicació informal, personal, amb actitud lliurepensadora.
Les arrels de la pràctica de l'apadrinament els podem trobar en la mentoria de l'Antiguitat. La pròpia paraula fou inspirada pel personatge de Mentor a l'Odissea d'Homer. Malgrat que el personatge de Mentor a la història és una persona gran aparentement poc efectiva, la diosa Atenea pren la seva semblança per guiar al jove Telèmac en els seus temps de dificultat.
Entenem que un padri és algú que acompanya sense arrossegar, és també algú que dóna exemple sense voler exemplificar. Entenem que és algú que orienta, com una brúixola, no com un mapa. En definitiva algú que està disposat a aprendre d'un aprenent. Per tant, no entenem per padrí algú que fiscalitza, algú que manipula o que emprenya. Per una altra banda, quant al fillol, ententem que és algú que mostra voluntat d'aprendre i de confiar, però mai d'obeir, qui li agrada ser deixeble perquè sap que aprenem fent i que s'esforça però també sap demanar ajuda.
17 de març del 2011
Noves cares al Quadre d'Honor MLP
Des de la Presidència de Joan-Francesc Pont (2005-2006) es va impulsar la instal·lació del Quadre d'Honor amb l'objectiu de preservar la memòria dels màxims dirigents de l'MLP però no s'havia fet cap cerimònia de descoberta. Enguany hem tingut l'oportunitat de fer una petita trobada per fer-ho amb un ritual que esperem que es preservi en propers anys. Han assistit dirigents de Casals de Joves, d'Esplac i de l'Escola Lliure El Sol, entitats de procedència dels noves cares al Quadre d'Honor MLP.
Avui hem fet una expressió pública d'un compromís personal. Tothom fa certs tipus de rituals, als aniversaris, a les festes, als congressos dels partits quan es canten alguns himnes... Com diu Vicenç Molina, quan es renuncia a això, es deixa el cerimonial només en mans dels poderosos, com si no hi pogués haver rituals laics, amb les dificultats que això ha comportat, de vegades, en els casaments civils, per exemple, per fer-ho amb dignitat, poesia i alegria.
Gemma Martin, Presidenta d'Honor de la Fundació Ferrer i Guàrdia
16 de març del 2011
Els 17 de Can Foix
Els participants són 17 persones de sis entitats de l'MLP. D'Esplais Catalans: Núria Cangrós, Jordi Crisol, Rafa Guillen, Jana Alentorn, Estel Buch i Raimon Carreras. D'Acció Escolta: Oriol Timoneda i Marta Zamorano. De Casals de Joves: Gonzalo Candanedo, Marc Surià, Carlos Lopera, Coral Escobar i Carla Valle. D'Ateneus Laics: Bibiana Casado. D'ENTORN sccl: Eli Fuentes. De l'Escola Lliure El Sol: Marc Puntos.
La llista s'ha elaborat per invitació i en diàleg amb les secretaries generals de les entitats en el marc del Claustre del Programa. Hi ha dirigents que ja fa gairebé un any que estan exercint les seves responsabilitats i hi ha d'altres que tot just comencen després de la ronda d'assembles. Hi ha qui encara no està en un primer nivell de responsabilitat però que comença a participar activament de la dinamització federativa. El fet que sigui la primera edició ha generat que el grup sigui força divers.
Entre les sessions destacables hi ha la que fa referència a la Carta de compromís. El primer pas va ser definir què s'entèn per creixement. S'entèn que la formació de la persona és global i per a tota la vida, tant en capacitat com en competències, i fomentant en tot moment l'esperit crític, les inquietuds per aprendre, i el sentiment de pertinença a una organització que ajuda a créixer a la persona que decideix implicar-se d'una forma o altra. El segon pas va ser fer una invitació formal per fer la Carta de compromís, a partir d'un guió-proposta. Es van anunciar també els padrins que faran l'acompanyament als participants al llarg del Programa, en les seves tres etapes.
Tot en marxa perquè el proper 5 de juny es faran les signatures de les cartes de compromís en el marc de la Trobada general MLP. Són els 17 de Can Foix.
11 de març del 2011
Comunicat de la Plataforma en defensa de les Caixes
En les reunions mantingudes, la Plataforma ha expressat que és urgent evitar la discriminació financera de les Caixes d’Estalvi i garantir la seva viabilitat, tot preservant la seva naturalesa jurídica, l’ocupació, el manteniment de l’Obra Social i la vinculació amb la societat; així com les competències específiques de la Generalitat en aquest àmbit.
La Plataforma vol alertar que un procés de bancarització especulativa pot afavorir una certa desestructuració financera i social del país en un moment com l’actual, en què calen tots els esforços i cohesió de la societat per fer front a la crisi econòmica i als seus efectes en els sectors socials més febles.
Entre les institucions i caixes catalanes amb les que la Plataforma en defensa de les caixes està duent a terme les entrevistes es troben les Diputacions de Barcelona i Tarragona (com a entitats fundadores de caixes), la Generalitat de Catalunya, els grups polítics representats al Parlament de Catalunya i els representants de La Caixa, CatalunyaCaixa i Unnim.
La Plataforma en defensa de les Caixes d’Estalvi i de la seva funció d’impuls econòmic i social del territori i del país està promoguda per 15 entitats de l’àmbit social, de consumidors i sindicals, i compta amb l’adhesió de diverses entitats del territori de Catalunya.
Escola de Primavera del Moviment Laic i Progressista
En aquest edició impulsem dues iniciatives. En primer lloc, es planteja l'Acollida dels nous dirigents laics i progressistes. Aquesta trobada constitueix el ritual de pas necessari que dóna la benvinguda a una nova dimensió, a un nou itinerari i que renova el seu compromís anterior d'Activistes. En segon lloc, es reuneix el grup de treball ad hoc del Programa d'activistes Marta Mata i que té com a objectiu transformar l'oferta formativa actual de cursos de monitors i directors en el nou esquema del Pla, de manera que reconegui definitivament els itineraris de Casals de Joves i Ateneus Laics i que respongui a les necessitats formatives dels activistes d'esplais, agrupaments escoltes, casals i grups de joves i ateneus de forma global però també de forma específica per a cadascuna de les propostes.
El fet de fer les dues accions en el mateix espai té un pes simbòlic prou interessant. Convé aturar-se i analitzar-ho amb deteniment: Mentres tant s'està donant la benvinguda als nous dirigents (en etapa d'acollida), els seus companys (en etapa de creixement) estan a la sala del costat dissenyant el nou Programa d'activistes. A més, les sessions de l'Acollida són realitzades pels propis dirigents en etapa de Creixement. La idea que persegueix el nou pla de formació és aquella que la millor manera d'aprendre és ensenyant. La cadena de valor del Pla de formació comença a funcionar i el seu lema "compartint coneixement, construïm laïcitat".
3 de març del 2011
Messi i els 1200 teleoperadors (culers)
Això si pensem en treballadors que gaudeixen d'una feina continuada. Després caldrà pensar en la precarietat a la que estan sotmesos molts d'ells: La incertesa per continuar al lloc de treball o per saber si l'empresa obrirà l'endemà. També cal tenir en compte la manca d'organització dels treballadors que influeix directament sobre els salaris, el ritme de treball i el perill de sinistralitat.
He volgut fer comparacions del sou de Messi conscientment i no de Cristiano Ronaldo o José Mourinho, que estan cobrant sous semblants, potser superiors. I menys encara amb els sous dels màxims directius dels bancs i caixes, que estarien entre 4 i 9 milions d'euros anuals. No volia fer-me mala sang, com tampoc ho haurien de fer els 1200 teleoperadors, és clar, això si són del Barça.