Núria Espert va nèixer a L’Hospitalet de Llogregat l’any 1935. Fa ja uns anys hi havia una placa al carrer Buenos Aires, al barri de Santa Eulàlia, que recordava que l’actiu havia viscut allà. Malauradament d’un temps ençà la placa ja no hi és. Com hauran comprovat els milers de catalans que han anat a Londres aquestes festes o en altres ocasions, les passejades pels seus carrers són una mena de viatge per la seva història gràcies a les plaques rodones de color blau que hi ha en alguns edificis on expliquen qui va viure, el període i perquè és coneguda. A Bloomsbury, districte de teatres i d’intel·lectuals, per posar un exemple, pots descobrir que allà van viure Virginia Wolf, John Manynard Keynes o Charles Dickens. Aquesta idea de recuperació de la memòria cobreix un doble objectiu: donar a conèixer als visitants la història del barri i esdevenir una eina de cohesió social, proporcionant dosis gratuïtes d’orgull als seus veïns. Ara que s’apropen les municipals, els programes electorals podrien incorporar aquesta idea.
10 de maig del 2007
Turisme i cultura
Núria Espert va nèixer a L’Hospitalet de Llogregat l’any 1935. Fa ja uns anys hi havia una placa al carrer Buenos Aires, al barri de Santa Eulàlia, que recordava que l’actiu havia viscut allà. Malauradament d’un temps ençà la placa ja no hi és. Com hauran comprovat els milers de catalans que han anat a Londres aquestes festes o en altres ocasions, les passejades pels seus carrers són una mena de viatge per la seva història gràcies a les plaques rodones de color blau que hi ha en alguns edificis on expliquen qui va viure, el període i perquè és coneguda. A Bloomsbury, districte de teatres i d’intel·lectuals, per posar un exemple, pots descobrir que allà van viure Virginia Wolf, John Manynard Keynes o Charles Dickens. Aquesta idea de recuperació de la memòria cobreix un doble objectiu: donar a conèixer als visitants la història del barri i esdevenir una eina de cohesió social, proporcionant dosis gratuïtes d’orgull als seus veïns. Ara que s’apropen les municipals, els programes electorals podrien incorporar aquesta idea.
Ordenances i acampades
Tot just davant del Big Ben on milers de turistes passen cada dia per fer-se la foto amb la torre del Rellotge, hi ha la plaça del Parlament, presidida per una estàtua de Churchill.
Allà es concentren turistes a descansar. Diríem que és el més
semblant a una plaça dura a Barcelona, però a diferència que el ciment és substuït per una herba temptadora per a qualsevol que passi per allà. Hi ha una acampada de hippies fa ja anys demanant la pau al món. El dispositiu combina vells estendards amb eslògans i banderes dels setanta amb set iglús del tot equipats i moderns.
Perplex per la quantitat de temps que porten allà, creuo el carrer, que em conduirà a Trafalgar Square, aixeco el cap i veig una càmera instal·lada amatent als seus moviments. Contrastos i diferents conceptes de llibertat d’expressió i seguretat a l’espai públic.
Publicat al Diari 20 minutos, 11 d'abril de 2007
Allà es concentren turistes a descansar. Diríem que és el més
Perplex per la quantitat de temps que porten allà, creuo el carrer, que em conduirà a Trafalgar Square, aixeco el cap i veig una càmera instal·lada amatent als seus moviments. Contrastos i diferents conceptes de llibertat d’expressió i seguretat a l’espai públic.
Publicat al Diari 20 minutos, 11 d'abril de 2007
21 de març del 2007
Incivisme

El carrer Almeria està a Sants. Comença a la plaça de la Farga i acaba a l’escola Institució Montserrat. Més enllà, no molt lluny, està la Plaça Màlaga, on es troba l’emblemàtic Centre Cívic Cotxeres de Sants. Si us fixeu en algunes de les plaques del carrer i de la plaça comprovareu que estan guixades amb pintura negra. Algun porc, ara li diem incívic, ha dedicat una part del seu temps vital a pintar-les. Sospito que ho deu haver fet perquè són dues províncies espanyoles. Sospito que poc deu haver llegit sobre història ja que el mateix carrer Almeria és creuat pel carrer Maria Victòria. El nom es deu a la reina d’Espanya dona d’Amadeu I. Sospito que no deu saber que aquest carrer un dia es va dir Carrer de la Victòria Republicana.
Publicat al Diari 20 minutos, 20 de març de 2007
19 de març del 2007
La francmaçoneria aquí i allà
Amb certa perplexitat per la dimensió arquitectònica visito la Gran Lògia d’Anglaterra en un bell edifici al rovell de l’ou de Londres. A casa nostra parlar de francmaçoneria és símbol d’extranyesa i un cert rebuig generalitzat producte de la desmemòria. La foscor del feixisme va aniquilar gent compromesa en l’avenç de tot allò que prenia com a punt de partida el Segle de les Llums. Ara hi ha molta gent jove que vol saber què és francmaçoneria, quina van ser i és la contribució en el debat de les idees i descobrir les motivacions destructives d’en Franco contra el que anomeva “la confabulación judeo-masónica y comunista”. A diferència de la Gran Bretanya, un país amb una llarga i sòlida tradició democràtica on ha fet moltes aportacions filosòfiques i filantròpiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)