24 de juny del 2007

Llibertat condicionada

Quan sembla que gaudim de les més altes quotes de llibertat és quan més controlats estem. A partir dels moviments bancaris es pot saber qualsevol de les nostres accions i, fins i tot, intencions, així com tots i cadascun dels petits pecats que hem comès alguna vegada. Posem per cas que decidim fer un viatge. Aparentment sembla que tenim llibertat de mobilitat; és més, a Europa no hi ha fronteres i disposem d’una única moneda.

Clicant un botó «les autoritats» poden saber a on hem viatjat, on hem dormit, on i què hem comprat, on hem sopat. I molta més informació implícita: ja que poden saber si hem estat sols, acompanyats, si som turistes, estudiants o treballadors, si disposem de pocs recursos o si no ens mirem la butxaca a l’hora de viatjar. La targeta de crèdit és una agenda que parla. Fins i tot el telèfon t’anuncia que has canviat de país i t’aconsella sobre la quota més econòmica. A mi em sembla tot plegat una barbaritat, què voleu que us digui.


Publicat al Diari 20 minutos, el 22 de juny de 2007

14 de juny del 2007

Obert fins les sis

Conciliar l’horari de descans dels veïns i dels consumidors de temps lliure a la nit (diguem-ho així, ja que, en realitat, sortim i fem soroll gent de tota mena, no només joves!) sembla que cada cop està una miqueta més a prop. A partir d’ara, esborrarem per sempre la imatge típica dels veïns queixant-se des de les finestres i els balcons propers a les estacions de metro i els consumidors de nit deixarem de fer soroll, i de pas, també, de passar fred, a l’hivern, tot esperant que arribin les sis.

Aquesta mesura era fàcil i han trigat massa en encertar-la. Massa esforços i despeses en plans de civisme que fracassen. Una mesura que beneficia als consumidors de nit, als veïns i també al sector de negocis de l’oci nocturn. Sap greu pel sector de les xurreries, perquè potser veuran un descens de la seva demanda. O no. Ara, el proper repte que tenim és cercar la conciliació de tardes i vespres per a les famílies, com passa en altres societats avançades. Ara bé, si s’aconsegueix, aquesta serà de nota.


Publicat al Diari 20 minutos, 16 de juny de 2007

22 de maig del 2007

Joe Black i la Bombolla

Si l’Agulla punxa la Bombolla immobiliària, serà un cop mortal per a molts propietaris. Molt menys agradable que quan Brad Pitt, protagonitzant la mort, va a buscar a Anthony Hoppins en Meet Joe Black. Provocaria un crack en els sistemes financers per l’impagament massiu de les quotes hipotecàries, que faria caure els preus de manera que, allò que tenia un valor de 10 podria passar a 3. Els tipus d’interès continuen pujant i es paguen quantitats superiors a les que s’havien previst inicialment.

Fixem-nos en Anglaterra. Al març han tingut el major creixement en els darrers 5 anys. Per exemple, la mitjana del preu de compra a Londres ha pujat un 3,7% o, el que és el mateix, uns 20.000 euros. Les previsions és que poden créixer en els propers 5 anys fins a un 50%. El Banc d’Anglaterra anuncia un augment del tipus d’interès com a mínim fins al 5,5%. Els anglesos es temen el pitjor. Que no ens passi res. El Joe Black immobiliari va estar al Japó i sembla que s’apropa a Europa.


Publicat al Diari 20 minutos, 22 de maig de 2007

17 de maig del 2007

Calendari laic

Una de les cartes al lector més llegides darrerament a 20minutos.es ha estat l’escrita per Rosa M. García, Segunda pascua, queixant-se amargament a les institucions sobre el canvi del 28 de maig pel 4 de juny amb motiu de les eleccions municipals. I no li falta raó. Però potser la queixa hauria de ser molt més profunda. Aquesta festa és indirectament producte d’un conveni internacional del 1979 entre l’Estat i la Santa Seu, el Concordat. Molt probablement ha arribat l’hora de racionalitzar el calendari laboral i situar la major part dels dies festius en dilluns, per evitar ponts i aqüeductes surrealistes.

A més, vista la impossibilitat pràctica de respectar totes les imposicions religioses pel que fa al calendari acadèmic –Setmana Santa, Ramadà, etc.– , es podria canviar la Setmana Santa per una setmana fixa al calendari laboral i molt especialment al sistema educatiu. En aquest sentit, seria bo partir dels drets dels infants. El més lògic és que els trimestres escolars es regeixin per criteris racionals. A més, aquesta ha de ser una decisió sobirana dels ciutadans i no una imposició antidemocràtica d’un Estat estranger, el Vaticà.


Publicat al Diari 20 minutos, 16 de maig de 2007