Rentabilitat i formació on line El principal repte de la formació on line és evitar els abandonaments que hi ha abans d'acabar el curs. L'experiència de Crisol demostra que un 70% dels participants finalitzen els cursos i sembla que és una xifra més que acceptable i per sobre de la mitjana.
La qüestió és com cercar la motivació i la solució es troba en la necessitat per part dels treballadors en participar al curs. Sembla que hi ha un desig per aprendre, ja que li sembla útil i necessari per a desenvolupar la seva tasca. Sovint, i així ho demostren algunes experiències, hi ha formació on line o presencial que no manté cap fil entre els cursos ofertats als treballadors i el lloc de treball que ocupen. I és que moltes empreses oferten cursos genèrics de tot tipus (ofimàtica, habilitats directives, etc.) però en molts casos tenen poc o res a veure amb els reptes que tenen els seus treballadors en el dia a dia.
El factor d'èxit és l'adaptació de les accions formatives de Crisol a les necessitats reals de formació, a les competències que són necessàries o poden ajudar a realizar millor el treball.
Quant a elements de rentabilitat que assenyala l'informe i que han tingut en compte és l'estalvi en desplaçaments o assistència a classe en detriment d'hores de feina, que no vol dir que s'estalviï en temps de dedicació.
La funció de supervisió, estímul i guia del tutor és fonamental. En aquest cas, Crisol ha apostat per escollir una modalitat en la que els participants trien un responsable entre ells mateixos, encarregat de transmetre coneixement en forma de millors pràctiques. El factor humà és fonamental, malgrat sigui una formació semi-presencial. I aquesta organització ho té ben present.
Un cop més, l'avauació és un element fonamental per millorar les següents edicions. En aquest sentit, es fa una enquesta de satisfacció a tots els participants i s'avalua també, de forma individualitzada, la transferència de coneixements al lloc de treball. A més, constitueix un excel·lent pla d'acollida de totes les persones nou-vingudes a Crisol.
Els factors d'èxit en la formació on line es podrien resumir en cinc:
Qualitat dels continguts i el contacte permanent amb el professorat
La involucració del professorat i la funció com a líder
La planificació i l'avaluació continuada
La quantitat de treball similar amb estalvi de desplaçaments
L'ús de les noves tecnologies és en si un aprenentatge
Es comença a valorar molt tots aquells estudiants que han cursat la Universitat a la UOC o la UNED alhora que estaven treballant. El que semblava fa un temps com un model de segona, es considera cada cop més una proposta atractiva en els currículums pels especialistes en selecció de personal.
Té sentit la formació orientada al client?
La situació d'alta competència en els mercats va provocar ja fa anys un canvi de paradigma, apostant decididament per l'orientació al client. A més, els entorns canviants i incerts, dominat per les noves tecnologies i el fenomen globalitzador requereixen d'altes cotes d'innovació en les estratègies, amb nous reptes que esdevenen oportunitats. I la formació no es queda enrera en aquesta nova concepció de l'estratègia empresarial.
D'entrada sembla una curiós parlar fer formació als clients, quan aquests no són membres de l'empresa i, per tant, no poseeixen la mateixa cultural organitzacional. Jimtem, una empresa petita, que va aconseguir diferenciar-se a través de la formació de clients. És una experiència innovadora que posa de relleu els nous models de formació on es pretenen involucrar els stakeholders, en aquest cas els clients. L'avantatge competitiu és que els responsables de creació i desenvolupament de nous productes reben moltes més suggerències per part dels usuaris.
Una de les conclusions és que no es pot extrapolar un pla de formació per al personal intern de l'empresa als clients, ja que si bé, són tots alumnes, el client no forma part de l'empresa i cal tractar-ho d'una altra manera.
Davant la necessitat de sensibilitzar el client, es plantegen incialment activitats formatives esporàdiques, que davant l'èxit, neix un pla de formació amb els objectius que els clients reconeguin la qualitat de productes, aconseguir els productes siguin instal·lats correctament i tenir imputs de primera mà en format de suggerències dels propis usuaris.
Els factors d'èxit en la formació orientada al client són:
L'elecció dels participants de forma curosa
La participació activa dels participants
La col·laboració dels participants en els objectius de l'acció formativa
La satisfacció de les necessitats del participant i de la pròpia empresa
L'adaptació dels continguts amb llenguatge assequible
L'edició de materials que incentivin el treball posterior
La creació d'instruments d'avaluació de l'impacte
La flexibilitat del calendari que s'adapti al participant
La impartició de les accions formatives a la seu de l'empresa
La utilització del personal propi de l'empresa com a formadors
El finançament de les despeses de desplaçament dels participants
La durada d'un dia i mig com a molt
En definitiva, la idea de la formació orientada al client, persegueix mantenir informats i formar els professionals del micro-entorn, de manera que s'estableixi un feed-back i generi un efecte multiplicador a partir d'una dinàmica propositiva, així com un increment considerable de la vinculació entre empresa i client.
nistra Bibiana Aído a la seu del Ministerio de Igualdad, antic local de la CNMV. Una reunió de atípica, buscant complicitats en un àmbit tortuós com és el combat de la laïcitat. Per part nostra assisteix en Joffre Villanueva, en David Prujà, la Núria Galan i jo mateix. Per part de l'equip de la Ministra, en Gabriel Alconchel, director de l'INJUVE, la cap de gabinet i en Diego Blázquez, assessor de la Ministra. Curio
sament ens explica que és deixeble de Gregorio Peces Barba i que va fer la tesi doctoral sobre la separació Esglèsia-Estat a la Constitució americana. El món és ben petit. I és que unes hores abans, ens reunim amb el director general del Llibre, del Ministeri de Cultura. En Rogelio Blanco ens explica que va prologar Les aventures de Nono, fa una pila d'anys; també en explica que els anys 60 va aconseguir saltar-se la Censura per publicar l'Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia! Tornem de Madrid amb una bona agenda de contactes i molts deures. En l'àmbit associatiu, converses còmplices amb Yolanda Besteiro a la seu de la Federación de Mujeres Progresistas, i amb en Victorino, la Lola i la Nieves de la Fundació Cives. A Madrid, vamos buscando suerte, cantava aquella legendària banda de rock gallega.
