Un nou agrupament escolta expulsat d'uns locals del Bisbat de Barcelona

Després de 56 anys a la Parròquia Crist Redemptor al districte Horta-Guinardó de Barcelona, l'AE Roland Philipps, nascut l'any 1953, declarat com a laic des de l'any 1990. Es calcula que més de 3000 infants han passat per l'associació. Ara, després de veure com s'esgota la resolució del judici, marxen sense tenir clar el seu futur.

L'Agrupament Escolta Roland Philipps, que porta més de 50 anys educant a infants i joves al Barri de Can Baró, ha estat expulsat dels locals de la Parròquia Crist Redemptor, que utilitzava des de la seva creació.

L'Agrupament Escolta Roland Philipps fa 20 anys que va prendre l'opció de la laïcitat com a principi per tal de no establir cap tipus de discriminació per motius religiosos i educar als infants en una espiritualitat oberta a tot tipus d'experiències vitals, no adoctrinadora.

L'aposta per una educació laica va iniciar un conflicte amb la Parròquia, que va esclatar de forma definitiva el 2003 i que s'ha allargat fins avui amb el final descrit. L'entitat ha arribat a un acord precari amb el Districte de Gràcia, que l'acollirà en un dels equipament municipals. Aquest trasllat, provoca un canvi de barri i la pèrdua de 150 m. La incertesa planteja sobre l'entitat.

Amb aquesta nefasta actitud, es demostra la poca sensibilitat de l'Església Catòlica vers la llibertat de consciència. En els darrers anys, nombrosos Agrupaments i Esplais han patit situacions similars. A dia d'avui, segons un estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia, dels 18.000 metres quadrats de que disposen les entitats juvenils de Barcelona, 10.000 pertanyen a l'església catòlica i a l'escola privada concertada, una situació que no es correspon de cap manera amb la realitat dels joves de Barcelona ni de les seves entitats. Chano Powell, cap d'agrupament de l'AE Roland Philipps ha declarat que “És trist que unes associacions imprescindibles per l'educació democràtica d'infants i joves es trobin en situacions com aquesta”.

L'AE Roland Philipps és una entitat compromesa amb el barri i ho demostra participant activament en el Consell de la Joventut del Districte d'Horta-Guinardó. També és membre
d'Acció Escolta de Catalunya, del Moviment Laic i Progressista i de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, mitjançant la qual s'implica en l'Organització Mundial del Moviment Escolta.

La força de l'associacionisme cultural català

El passat dissabte 12 de desembre va tenir lloc la 1a jornada de debat intern de l'Ens de comunicació associativa, en un marc incomparable com és el Museu Marítim. Vam debatre sobre els diferents reptes de l'associacionisme cultural català. El president de la Generalitat de Catalunya José Montilla va participar en el darrer tram del matí, mostrant el seu suport a l'associacionisme català i desvinculant el moviment dels fets del cas Palau de la Música. Sorprèn positivament la voluntat de les diferents federacions de treballar plegades per un objectiu comú, en canvi, negativament, l'escassedat de jovent a l'activitat.

Meritocràcia vs meritosisme

Un article interessant del Dr. José Carlos Ramos, titulat “La organización meritosista” en el que reflexiona entorn a les noves formes de col·laboració a internet, principalment destaca com les comunitats virtuals ens estan ensenyant noves formes més eficients en les que treballen les persones. Cita a Young i el seu concepte de “meritocràcia en contraposició a altres com l'aristocràtic o el burgès, així com les possibilitats d'ascensor social de persones que, a partir de l'autoritat moral que li atorguen els estudis cursats, poden acabar assumint responsabilitats impensables generacions anteriors. La diferència és que el prestigi, el reconeixement o l'autoritat, no te la confereixen unes institucions (Universitats, empreses, etc.) sinó una comunitat en la que tu cooperes i a la que tu també li otorgues prestigi, reconeixement, autoritat... Té un component més col·lectiu; no és una democràcia, però tampoc és una meritocràcia (tot i que la meritocràcia també té un component de reconeixement col·lectiu, en el fons és un ascens per mèrits, i això sempre és subjectiu. El podeu llegir aquí.

L'MLP envelleix

Avui el Marc Cases pren el relleu a l'Arcadi Corominas al capdavant d'Esplais Catalans. L'Assemblea té lloc al llarg del matí a la seu de la UGT de Catalunya. Venim del Museu Martítim de la trobada d'entitats de l'ENS de Comunicació Associativa, de debatre sobre els reptes de l'associacionisme cultural, amb la presència del president José Montilla.

Cal reconèixer el paper del màxim dirigent d'Esplac dels darrers anys: l'Arcadi Corominas. Un gran tipus i un excepcional líder, que ha estat capaç de trencar algunes dinàmiques de l'entitat i situar-la molt més amunt. Amb ell, gent excepcional -com la Conchi Hurtado- que també s'hna acomiadat avui i d'altres, que, ho faran l'any vinent. Però l'Arcadi no marxa, com ell mateix s'ha encarrgat de dir, queda a disposició d'Esplac a través de la seva responsabilitat com a membre del Consell Rector d'ENTORN.

L'MLP envelleix, no perquè Esplac tingui més de 25 anys o la Fundació Ferrer i Guàrdia, estigui a punt de fer-los. La cosa és que els fill de dos pioners de la represa -la Gemma Martín i el Benet Cases-, en Marc Cases, ha estat escollit president. És normal que comencem a trobar-nos en situacions curioses com aquesta. Al Presidium de l'MLP compartiran reunions. I és que, com la vida mateixa, l'MLP enveix i ho fa a través del seus dirigents.