Que el temps jugui al nostre favor: 2014. Per a la Catalunya que ve

Presentació pública d'ARA ÉS L'HORA - Iniciativa per a la Reforma horària

Presentació pública d’ARA ÉS L’HORA, iniciativa que té com a missió incidir en la reforma dels horaris de manera que s'assoleixi l'adaptació a uns temps més racionals, cívics i sensibles a les necessitats quotidianes en el marc de l'impuls de la Catalunya que ve.

ARA ÉS L’HORA neix per fomentar la conversa i la reflexió amb l’objectiu de generar un consens ampli social i polític que permeti presentar estratègies concretes de transformació reals al teixit econòmic i empresarial, al Parlament de Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, així com als governs de ciutats i pobles. És per això que la trobada és destinada a experts, periodistes i sobretot als actors que han de fer possible la consolidació del temps com a variable en la recerca de creixement i benestar quotidià, sobretot en un context de crisi i augment de la desigualtat.

La presentació tindrà lloc a la Sala Mirador del CCCB (Montalegre 5) el dimecres 29 de gener al matí, de 9:00 h. a 10:15 h. Es prega confirmació a info@reformahoraria.cat.

@reformahoraria a favor de la cultura

Les transformacions socials, econòmiques i polítiques en les que es troba immers el país no han de servir per res més que per viure millor del que ho hem fet fins ara. El procés català ha de comportar que puguem dissenyar amb creativitat i innovació un nou país. És en aquest sentit que la Iniciativa per a la reforma horària Ara és l’Hora neix agrupant experts procedents de diferents disciplines i idees amb l’objectiu de plantejar seriosament que el factor temps necessàriament ha de ser un factor que permeti cercar creixement i benestar, sobretot davant una crisi econòmica devastadora.

Cal desfer-se de la rèmora que representen els horaris actuals que tenen el seu origen en el "desarrollismo" franquista. A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s'allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 9 en els millors dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans.

Els horaris que tenim no tenen l’origen en el clima, això és un mite que es desmunta viatjant a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia i comprovant que tots ells també sopen a les 7 de la tarda. I que tampoc és un horari de tota la vida ja que a les antigues colònies espanyoles també tenen un de més racional. 

Un dels principals damnificats dels horaris que tenim és la indústria i l’associacionisme cultural. Les seves reclamacions han anat sempre en aquesta línia. En Santi Lapeira, president del Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya, reclamava fa poc la necessitat d’uns horaris culturals europeus. I és que qui pot o vol anar al teatre, al cinema o a l’ateneu sortint de treballar a les vuit de la tarda sobretot si hi ha càrregues familiars o altres activitats com per exemple la formació?

Tenim una oportunitat: El Pla estratègic de la Cultura Catalunya 2021 té com a objectius motivar el conjunt de la societat catalana a favor de la cultura i debatre sobre les estratègies que han de permetre fer front a la crisi actual. Aquests dos anhels entronquen amb els desitjos de la proposta de reforma horària. Uns horaris més racionals permetrà augmentar el consum d’activitat cultural. Ara bé, el caràcter sistèmic del temps provoca que sense una reforma dels horaris laborals i de la concepció del treball serà complicat protegir i promoure la cultura.

Article publicat a la Revista L'Esguard l'1 de gener de 2014

Aconseguirem racionalitzar l'horari? Catalunya 2014 (Presència, 29 de desembre de 2013, ElPuntAvui)

Catalunya es troba en un context de ràpides transformacions socials, econòmiques i polítiques ocasionades per l’onada sobiranista. La creativitat i la innovació que ha portat ‘el procés’ fa que la reforma horària sigui més viable i més a l’abast de la consciència de cadascun dels individus i de les organitzacions que l’han de protagonitzar. La por al canvi i les resistències es poden veure reduïdes si es canalitza en el marc de l’anhel majoritari de canvi.

El país requereix de noves estructures que permetin principalment fer que la ciutadania millori la qualitat de vida, per això es fa del tot imprescindible tenir en compte el factor temps. Els experts que s’agrupen a la Iniciativa per a la Reforma horària - Ara és l’hora creuen que ha de ser una variable rellevant en la recerca de creixement i de benestar davant el desafiament de la crisi econòmica devastadora. 

Ens calen nous vectors que ens permeti reconstruir l’economia productiva i la política pública.

El moment zero s’apropa i a ningú se li escapa que reformar els horaris per tal d’adaptar-los a uns més racionals és una gran oportunitat. Aquest proper any esdevindrà clau per a la definició de les bases que ens retornin a l’organització del temps de vida quotidiana que havíem tingut sempre, amb excepció dels darrers cinquanta anys, sobretot a les ciutats i, en menor mesura, en ambients rurals.

La coincidència entre experts i Govern de la Generalitat de Catalunya és total en que cal desfer-se de la rèmora que representen els horaris actuals que tenen el seu origen en el "desarrollismo" franquista. A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s'allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 9 en els millors dels casos, dificulta el temps de cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum de cultura i per descomptat baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva se solapa el temps personal i el temps de descans.

Els horaris que tenim no tenen l’origen en el clima, això és un mite que es desmunta viatjant a Portugal, Marroc, Itàlia o Grècia i comprovant que tots ells també sopen a les 7 de la tarda. I que tampoc és un horari de tota la vida ja que a les antigues colònies espanyoles també tenen un de més racional.  

Aquest any, els experts respondran amb informes i dictàmens a qüestions com el calendari, el fus horari òptim, la sincronització d’horaris laborals, comercials, escolars i culturals. També donaran resposta sobre com omplim el temps de totes aquelles persones que per manca de feina o per edat disposen de moltes hores. La voluntat és impulsar una comissió d’estudi al Parlament de Catalunya. A diferència del posicionament contraposat en altres debats públics com per exemple l’ús d’energia nuclear, els estudiosos del temps -de diferents disciplines i visions ideològiques- coincideixen en el diagnosi, fet que ens fa ser optimistes pensant que la reforma és a tocar.