Durant les últimes
dècades l’escola s’ha convertit en un espai on hi intervenen un nombre creixent
d’agents educatius i s’hi realitzen moltes activitats i serveis a més de
l’activitat docent. L’oferta gairebé generalitzada del servei d’acollida de
matí o de tarda i les activitats extraescolars, sumades a les complementàries,
fa que l’horari de permanència a l’escola i a altres centres especialitzats de
molts nens i nenes sigui molt superior al de la jornada lectiva. Les activitats
i els serveis acompleixen la funció d’ajuda a la conciliació dels horaris
familiars i els escolars, alhora que són un complement educatiu no formal per a
l’alumnat que les realitza o en gaudeix. Però de vegades poden arribar a
provocar situacions no desitjables quan el nombre total d’hores de permanència
en aquests centres sigui excessiu. Massa sovint hi ha alumnes que hi passen 9 o
10 hores, tot superant la jornada laboral d’una persona adulta. Seria altament
preocupant que aquesta situació acabés sent habitual.
En aquest sentit, és
responsabilitat de la família, l'escola i l'Administració vetllar perquè això
no passi. Cal procurar que les
activitats extraescolars siguin ben diferenciades de les lectives i que
serveixin per a educar dimensions personals diferents de les que es treballen
en els horaris lectius i, d’una altra, posar límits als temps de permanència dels
nois i noies a les escoles, que haurien de ser directament proporcionals a
l’edat.
El període de vacances d'estiu fa més palesa la dificultat de compaginar
el calendari escolar amb el laboral. Els canvis en el mercat laborat han fet
cada vegada més generalitzada la necessitat de les famílies de disposar
d’activitats lúdic educatives per tal d’atendre els nois i noies durant els
períodes de vacances escolars.
La crisi encara ha agreujat aquesta situació ja que moltes feines tenen horaris
flexibles i poc pautats, que dificulten la cura dels infants. Al mateix temps,
l’elevat índex d’atur ha dificultat l’accés de moltes famílies a aquests
serveis. L’oferta tot i que és àmplia, encara és insuficient, està molt poc
estructurada i és molt desigual pel que fa als nivells de qualitat. A més, no
totes les famílies disposen dels recursos econòmics per fer front a les
despeses que suposen. Es considera,
doncs, necessari avançar vers una programació coordinada d’activitats de lleure
fora del calendari escolar que garanteixi una diversificació suficient, la
qualitat, la participació de tots els estaments implicats i la no exclusió per
motius econòmics o socials. Aquesta hauria de comptar amb el compromís de les
diverses administracions, del món associatiu i del lleure i de les pròpies
famílies.
Des de la
Iniciativa Ara és l’hora considerem que la millor política educativa que es pot
formular actualment és la reforma horària, de manera que faci possible que les
famílies disposin de més temps per atendre els nois i les noies. Evidentment,
això ja no depèn del món educatiu sinó dels esforços en el marc del teixit
productiu, el principal accelerador de la reforma. Per això treballem amb tots
els actors implicats ja que una modificació de l’horari i el calendari escolar
sense una reforma dels horaris dels pares i mares seria un fracàs estrepitós.
Publicat a la Revista Estris, febrer de 2015
