13 d’abril del 2015

Escola, lleure i Reforma horària

Durant les últimes dècades l’escola s’ha convertit en un espai on hi intervenen un nombre creixent d’agents educatius i s’hi realitzen moltes activitats i serveis a més de l’activitat docent. L’oferta gairebé generalitzada del servei d’acollida de matí o de tarda i les activitats extraescolars, sumades a les complementàries, fa que l’horari de permanència a l’escola i a altres centres especialitzats de molts nens i nenes sigui molt superior al de la jornada lectiva. Les activitats i els serveis acompleixen la funció d’ajuda a la conciliació dels horaris familiars i els escolars, alhora que són un complement educatiu no formal per a l’alumnat que les realitza o en gaudeix. Però de vegades poden arribar a provocar situacions no desitjables quan el nombre total d’hores de permanència en aquests centres sigui excessiu. Massa sovint hi ha alumnes que hi passen 9 o 10 hores, tot superant la jornada laboral d’una persona adulta. Seria altament preocupant que aquesta situació acabés sent habitual.
En aquest sentit, és responsabilitat de la família, l'escola i l'Administració vetllar perquè això no passi. Cal procurar que les activitats extraescolars siguin ben diferenciades de les lectives i que serveixin per a educar dimensions personals diferents de les que es treballen en els horaris lectius i, d’una altra, posar límits als temps de permanència dels nois i noies a les escoles, que haurien de ser directament proporcionals a l’edat.
El període de vacances d'estiu fa més palesa la dificultat de compaginar el calendari escolar amb el laboral. Els canvis en el mercat laborat han fet cada vegada més generalitzada la necessitat de les famílies de disposar d’activitats lúdic educatives per tal d’atendre els nois i noies durant els períodes de vacances escolars. La crisi encara ha agreujat aquesta situació ja que moltes feines tenen horaris flexibles i poc pautats, que dificulten la cura dels infants. Al mateix temps, l’elevat índex d’atur ha dificultat l’accés de moltes famílies a aquests serveis. L’oferta tot i que és àmplia, encara és insuficient, està molt poc estructurada i és molt desigual pel que fa als nivells de qualitat. A més, no totes les famílies disposen dels recursos econòmics per fer front a les despeses que suposen. Es considera, doncs, necessari avançar vers una programació coordinada d’activitats de lleure fora del calendari escolar que garanteixi una diversificació suficient, la qualitat, la participació de tots els estaments implicats i la no exclusió per motius econòmics o socials. Aquesta hauria de comptar amb el compromís de les diverses administracions, del món associatiu i del lleure i de les pròpies famílies.

Des de la Iniciativa Ara és l’hora considerem que la millor política educativa que es pot formular actualment és la reforma horària, de manera que faci possible que les famílies disposin de més temps per atendre els nois i les noies. Evidentment, això ja no depèn del món educatiu sinó dels esforços en el marc del teixit productiu, el principal accelerador de la reforma. Per això treballem amb tots els actors implicats ja que una modificació de l’horari i el calendari escolar sense una reforma dels horaris dels pares i mares seria un fracàs estrepitós.

Publicat a la Revista Estris, febrer de 2015

17 de març del 2015

El caràcter revolucionari de l'esplai i l'escoltisme. Lliurament dels Premis d'Educació en el Lleure


Ahir els van lliurar els Premis d’Educació en el Lleure, convocats per la Fundació Lluís Carulla amb la col·laboració de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Enguany a proposta del director, en Carles Duarte, m’he incorporat al Jurat, format per un equip formidable d’expertesa i saviesa en l’àmbit objecte de reconeixement.


En la intervenció vaig parlar que quan algun premi es declara desert, això vol dir que no hi concorrien les entitats de lleure. Realment l’esplai i l’escoltisme és capaç de fer moltes coses i també d’interpretar-se a si mateixes. No és casualitat, la voluntat d’innovar de forma constant en la metodologia fa que siguin organitzacions capacitades per explicar què fem.
Des de 2005, en 10 edicions, han estat reconegudes 53 entitats de 23 municipis de Catalunya i País Valencià. Comença un nou cicle amb onzena edició.

Vaig fer una reflexió sobre el caràcter revolucionari dels campaments i les colònies. Espais de convivència, de transformació educativa, escola de ciutadania, com va dir la presidenta de la Fundació Carulla, na Montserrat Carulla. Ens van voler fer creure els anys 70 que l’escoltisme era un projecte del passat. Després ens van voler fer creure que l’esplai era un projecte també superat per l’oci consumista. Les xifres demostren la força del moviment escolta i de l’esplai a Catalunya. Ningú com el director de joventut i la presidenta del CNJC saben la potència del sector.

Cal destacar el paper aglutinador de la Fundació Carulla. És important que en un moment com l’actual existeixin iniciatives privades que ajudin a la promoció i el reconeixement de l’associacionisme.


Vaig fer una mica de broma i vaig caure en el tòpic de dir que va ser molt difícil l’elecció dels guanyadors. Per acabar compartint felicitat i satisfacció per totes les entitats premiades, especialment per Acció Escolta de Catalunya i pels esplais de l’Hospitalet de Llobregat, la meva ciutat d’origen.