Procés participatiu i més

Aquest dimarts a Terrassa s'inicia unprocés participatiu impulsat per la Secretaria de Transparència i Govern Obert i la Iniciativa per a la Reforma Horària que pretén fer una gestió del temps de treball remunerat que s'adapti a temps més humans. Tindran lloc 12 sessions presencials arreu del territori en les quals es debatran els reptes i les oportunitats que ofereix la Reforma Horària al conjunt de la societat catalana. Empresaris, comerciants, mestres, etc. podran aportar el seu punt de vista sobre com implementar els canvis que comporta en el funcionament ordinari de la societat.

Les persones que vulguin també podran fer les seves aportacions per via telemàtica, segons l'accelerador o eix en què vulguin participar, a través del portal, a l'apartat de les propostes del Govern. El procés participatiu no és una estratègia aïllada, ja que s'emmarca en un conjunt de mesures que conduiran a impulsar definitivament la Reforma Horària. La llei s'espera per a finals d'any al Parlament, les taules quadrangulars serà un procés concertació amb els diferents actors acceleradors protagonistes del canvi i que, juntament, amb les conclusions del procés participatiu serviran per construir el gran acord social.

També restem a l'espera dels resultats d'una enquesta ad hoc del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) per al novembre sobre els usos del temps dels catalans i la seva opinió sobre la Reforma Horària.

I, finalment, al novembre també veurà la llum una gran campanya institucional impulsada pel Govern que té com a objectiu explicar perquè s'impulsa la Reforma Horària al conjunt de la ciutadania.

Diverses mesures que ajuden a posar fil a l'agulla a l'anhelada Reforma Horària.

Article publicat a Via Empresa el 20 de setembre de 2016

Fabian Mohedano: "Segons com s’organitzin els horaris es pot aconseguir augmentar la productivitat fins a un 30%"

Ara que comença el procés participatiu de la reforma horària. Quin objectiu té? Què n’espereu obtenir?

El procés ha de servir per alimentar un gran acord social que esperem es produeixi a la primavera de 2017. Cal recollir sensibilitats sectorials i també territorials. El procés es desplega arreu de Catalunya.

I un cop l’hagueu acabat? Quin serà el proper pas?

El procés participatiu forma part d’un conjunt de mesures que s’estan impulsant. Una enquesta ad hoc del CEO, una campanya institucional, la Llei al Parlament i el Pacte Nacional, impulsat pel Govern. De fet, el procés participatiu i les taules quadrangulars serveixen per validar des de la ciutadania i els actors principals d’acceleració el futur acord social.  

Com han anat les proves pilot que s’han fet fins ara d’aplicació de la reforma horària?

Tenim organitzacions al nostre país –i cada cop més- que tenen molt clar que uns altres horaris poden contribuir a ser més competitives alhora que saludables. Segons com s’organitzin els horaris es pot aconseguir augmentar la productivitat fins a un 30%, reduir l’absentisme injustificat un percentatge similar, millorar el clima laboral i retenir el talent.

Quina importància té la racionalització dels horaris?

A nosaltres ens agrada parlar més d’humanització dels horaris. Ens cal treballar per garantir el benestar horari. Tots vivim 24 hores però malauradament no tots les vivim de la mateixa manera. Si endrecem els horaris molta més gent podrà disposar de més temps de lliure disposició.  

Creus que serà possible acostumar-nos a no dinar a les 15h i anar a dormir a les 00h? 

A tot allò bo ens acostumem molt ràpid. Al Parlament es dina entre la una i les tres i l’activitat acostuma a acabar a les sis a la tarda. Al principi hi havia moltes queixes i dubtes. Ara ningú se’n recorda de l’horari anterior. 

I perquè quan anem de vacances, moltes vegades mantenim els horaris de casa nostra encara que a fora vagin diferent?

Els primers dies anem de bòlid. Després ens adaptem, és una qüestió de supervivència. Si no seguim el ritme del país on hi anem, ens podrem perdre museus, espectacles, restaurants, etc. Quan tornem valorem molt l’horari que hem fet. De fet, la globalització que provoca viatjar, treballar fora, internacionalitzar organitzacions, etc., és un aliat de la reforma horària.

Què suposaria en el dia a dia de les entitats l’aplicació de la reforma horària?

El problema de l’associacionisme que es basa en el voluntariat com a font principal de recursos podria ampliar la seva franja d’activitat si avancem la sortida de la feina, però podria beneficar-se’n molt si aconseguim que els horaris siguin flexibles, és a dir no tan rígids com són ara. La gent podria entrar i sortir de la feina per fer altres activitats com les associatives. Així és com funcionen els països avançats. Llavors no perdríem tota una generació en edat de treballar o dedicada a la cura. 

Per on pot començar el tercer sector? Quins beneficis immediats es podrien percebre?

L’associacionisme de base voluntària ha de valorar el temps que cada persona destina a l’entitat. Sovint es perd massa el temps. Les entitats de tercer sector han de treballar per impulsar processos d’avaluació del rendiment dels seus treballadors. Treballar per objectius pot ajudar a enfortir les entitats de manera exponencial. Per altra banda, hi ha entitats que organitzen activitats en cap de setmana que impliquen els àpats. Avançar els horaris seria fantàstic. Tindria l’efecte multiplicador que sempre ha tingut l’associacionisme.

Ens pots donar algun petit consell per començar a variar els nostres hàbits a petita escala sense impactar de ple contra el sistema horari actual?          

D’entrada ser respectuosos amb el temps dels altres, a l’associacionisme i eltercer sector sovint caiem en la informalitat. De fet, així ho demostra l’estudiTemps+Social que vam fer el 2015. Hem de ser puntuals, preparar les reunions, respectar el torn de paraula, acomplir allò que s’acorda. En aquest entorn parlar de productivitat sembla estrany però no ho hauria de ser tant.

Entre Santa Eulàlia i Sants

Avui s'inaugura els Jardins de la Rambla de Sants. Per a mi és un espai especial, un lloc de pas durant molts anys: entre Santa Eulàlia i Sants. Entre el casa i el cau, primer dissabte, després durant molts anys casi cada dia. Entre un diumenge a la tarda avorrit i un en companyia amb els amics del cau amb punt de trobada al ciclista. A casa al carrer Antoni de Campmany li déiem el carrer de les merdes (de gos). Tot això fa molts anys. Ara el carrer i molts altres recuperen part de la dignitat. Hi ha molta gent enfadada que no hi està del tot d'acord amb el resultat. Per a mi, que insisteixo, ha estat un lloc de pas durant molts anys, ara ja no em fa sentir avergonyit de part de la meva vida. Llàstima que el calaix no continuï cap a l'Hospitalet de Llobregat. Però qui sap, si algun dia tinc la sort de veure tancades les vies des del balcó de casa dels pares. Gràcies a tots els que heu fet possible arribar al dia d'avui: veïns negociadors, veïns pacients de les obres, dirigents d'institucions... Ens veiem en 45 minuts a la Rambla de Sants!

Entrevista a Fabian Mohedano, diputat al Parlament de Catalunya i impulsor de la racionalització dels horaris

“La veritable conquesta sindical seria esmorzar a casa, dinar a la feina i plegar a les 15:10 h”

Coincidint amb el 30è aniversari de l’ingrés a la Unió Europea, continua havent-hi reductes on encara no s’hi ha assolit la integració, com en el cas de la distribució horària. Un aquest escenari que, malgrat tot, podria tenir les hores comptades (literalment) gràcies a la Iniciativa per a la Reforma Horària. Darrere d’aquesta acció, s’amaga la determinació de Fabián Mohedano i Morales (Barcelona, 1975), treballòleg, emprenedor social i diputat de JxSí al Parlament de Catalunya. Amb una formació centrada en l’àmbit empresarial —al seu currículum figuren un màster en Mediació i gestió de conflictes en el treball per la Universitat de Cadis (2011), un MBA-Executive (2008) i la llicenciatura en Ciències del Treball (2010) per la UAB, i un postgrau en Consultoria de negocis (1999) i una diplomatura en Relacions Laborals (1998) per la UPF—, Mohedano convida a convertir el rellotge en un aliat per a guanyar en salut, qualitat de vida i productivitat.

Aquesta és la pregunta que tothom es fa: per què tenim uns horaris tan diferents amb relació a la resta d’Europa?

Hi ha tres factors que ens han portat a aquest escenari. En primer lloc, som fora del fus horari que ens correspon. Això no és determinant, però, ja que aquesta situació també es dóna a països com França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda, que no tenen aquest problema. En segon lloc, som un país presencialista i amb horaris molt rígids. De tota manera, no hem d’oblidar que també ho són Itàlia i Grècia, i aquests territoris tenen horaris endreçats. La veritable raó, per tant, serien les dinàmiques de pluriocupació i de fer hores extres a la feina durant els anys seixanta.

Res de nou, doncs.

Així és. Quan això va començar, vam passar de dinar a les 13:00 h a fer-ho a les 15:00 h, després d’haver acabat la jornada a la primera feina. Això feia que el marit, que era qui treballava, tornés més tard a casa i sopés a partir de les 21:00 h. Per tant, el canvi d’horaris va ser fruit d’un moment de desenvolupament i de gran creixement del país, especialment a les àrees metropolitanes.

Iniciativa per la Reforma Horària va néixer el gener del 2014 per intentar tornar-hi a la situació inicial. Com es va gestar el projecte?

Per a entendre’ns, vaig ser-ne l’alma mater. Vaig analitzar totes les persones que havien dut a terme recerca, activitat política i accions d’associacionisme relacionades amb els bancs de temps i vaig aplegar-les. Aquesta iniciativa té dos punts forts: d’una banda, és una acció social, que recull els coneixements i la trajectòria de molta gent, i de l’altra, és molt plural, tant des del punt de vista de l’orientació política dels integrants com pel que fa al sector on treballen. De fet, hi participen metges, psicòlegs, cronobiòlegs, treballòlegs, economistes, enginyers... Això ajuda a abordar el canvi d’horaris des d’una perspectiva integral.

Aviat s’hi va afegir Govern català, tot creant-ne un grup de treball. Quin ha estat el resultat?

Comptar amb el suport institucional havia estat el nostre objectiu des del començament. Nosaltres ens havíem fixat l’objectiu d’impulsar el projecte, però havien de ser les institucions les que ho portessin a terme. Amb la participació del Govern, vam aconseguir que aquest grup motor, nascut d’una iniciativa social, hagi esdevingut un consell assessor institucionalitzat.

Per a quan es preveu l’aprovació de la llei de racionalització dels horaris?

Vam establir tres etapes per a assolir el nostre objectiu: un any per a la fonamentació de la proposta, que va ser el 2014; un altre per a sensibilitzar la població, com es va fer el 2015, i un altre per a implementar la reforma per via parlamentària, que es tancarà el 31 de desembre d’enguany amb la promulgació de la llei. Està anant tot molt bé, perquè la planificació s’està complint.

El referent és la Unió Europea. Quins horaris plantegeu per a Catalunya?

No hi ha un horari tipus, però sí unes tendències i hàbits en l’ús del temps que ens agradaria fomentar. De fet, hem detectat que el comportament horari va amb dues hores de retard amb relació amb Europa i, a més, no ens llevem molt més tard que la resta dels europeus. Per exemple, a Europa es compra de 17:00 h a 19:00 h, i aquí, de 19:00 h a 21:00 h. D’altra banda, mentre que el 50% de la població europea deixa de treballar a les 16:00 h de la tarda, aquí tenim un 46% dels empleats treballant a les 18:00 h de la tarda, i un 10% a les 21:00 h. Això suposa que els nanos hagin d’invertir molt de temps en activitats extraescolars, haver de retardar el prime time televisiu fins les 22:00 h i, en definitiva, perdre una hora de son.

Fins a quin punt això és perjudicial per a la salut?

Sopar molt tard o dormir poc afavoreix el sobrepès i augmenta les possibilitats de desenvolupar una malaltia cardiovascular, per exemple. Precisament, nosaltres hem fet aquest plantejament per motius de salut, no pas per raons de conciliació laboral i familiar. Això ajuda a conscienciar més la població.

Un altre focus de conflicte és la mobilitat.

Som el cinquè país del món que més temps esmerça per a anar a la feina, després de Corea del Sud, Japó, Estats Units, Itàlia, i el que més accidents enregistra durant els desplaçaments al lloc de treball. Això respon a què tenim una xarxa de transport públic poc potent, recorrem massa al vehicle privat i fem fins a quatre desplaçaments diaris.

Un canvi d’horaris no només modificaria la distribució de la jornada laboral. En quins altres àmbits incidiria?

Hi ha cinc focus principals: el teixit productiu, que és el més important; l’escola, el lleure, el comerç i la funció pública. En aquest darrer, volem establir que els funcionaris dinin entre les 12:00 h i les 14:00 h, fent servir els 20 minuts de pausa de l’esmorzar per a fer-ho. En qualsevol cas, si aconseguim canviar els horaris del treball, aconseguirem canviar tota la resta. I per això, la gent ha de sortir abans de la feina.

Per a aconseguir-ho, cal la col·laboració de la patronal i els sindicats. S’hi estan involucrant?

Fa anys que s’han adonat que això és necessari, però no havien trobat la manera de materialitzar aquesta iniciativa. Tot i que, a causa de la crisi econòmica, la seva prioritat són els salaris, volem que ens ajudin a què la gent esmorzi a les 13:00 h, plegui abans de les 18:00 h i pugui sopar a les 21:00 h, que és quan el cos comença a segregar melatonina [l’hormona que regula el rellotge biològic]. Els sindicats estan preocupats pels torns de treball, però no pas pel desgavell que suposen aquests horaris: per a molts, l’horari de 8:00 h a 15:00 h és una conquesta sindical, però en realitat és un desastre. La veritable conquesta sindical seria esmorzar a casa, dinar a la feina i plegar a les 15:10 h.

Quins són els beneficis d’aquesta nova cultura horària per a l’empresa i el treballador?

Tenir un horari flexible i saludable ajuda a combatre l’absentisme injustificat. Si confies en el treballador, ell et respondrà. Les empreses que no poden pagar molt poden incentivar els empleats amb un salari emocional, consistent en un horari flexible que ajudi a fidelitzar-los. D’aquesta manera, es reté el talent i es millora el clima a la feina. És molt important que hi hagi un canvi en la manera d’entendre les relacions laborals, perquè això ajudarà les empreses a ser més competitives.

Comporta també una millora de la productivitat?

Sí, i això és fonamental, perquè la productivitat al nostre país és molt negativa, fins al punt que estem a la cua de la Unió Europea en aquest aspecte. Hem de tenir present que, per al 80% de la població, la millor franja per a la resolució de problemes va de les 09:00 h a les 13:00 h. Amb els horaris actuals, però, aquest període no s’aprofita íntegrament, i això perjudica la productivitat.

Creu que podria ajudar a organitzar més bé les càrregues laborals?

A nosaltres ens agrada parlar d’una humanització dels horaris. Ens calen horaris que posin a la persona en el centre de totes les decisions. Tots vivim 24 hores, però no tothom les viu igual. El fet de disposar d’un poder adquisitiu que ens permeti delegar les tasques a assistents domèstics fa que tinguem temps de lleure o que no puguem gaudir-ne. En qualsevol cas, nosaltres treballem per a intentar que la gent guanyi temps de lliure disposició després de treballar.

En el cas del temps lliure, això sembla més complicat.

Dependrà de com gaudim dels nostres moments de lleure i a quines hores. Convé crear espais de temps perquè la gent pugui créixer. I per això, potser cal que no s’obrin tants centres comercials i més museus i biblioteques.

Fins al moment, s’han dut campanyes de sensibilització a Vilafranca del Penedès i, recentment, a Prats de Lluçanès. Com han estat aquestes experiències?

A Vilafranca, 250 comerços van seguir horari europeu durant uns dies. Quant a Prats del Lluçanès, vuit bars i restaurant van oferir sorteigs i altres promocions a aquells clients que hi van esmorzar de les 08:00 h a les 09:00 h, hi van dinar de les 12:00 h a les 14:00 i hi van sopar de les 19:00 h a les 21:00 h. Tot i ser una població petita, de 2.500 habitants, la gent s’hi va bolcar.

Del 6 al 10 de juny, se celebra la Setmana dels Horaris. Quines altres iniciatives de conscienciació s’estan duent a terme?

Estem implementant proves pilot a empreses, ajuntament i entitats del tercer sector, consistents a distribuir-hi una petita check-list. En aquest llistat, convidem els empleats a respondre si treballen per objectius, si acaben la seva jornada abans de les 18:00 h, si tenen horaris flexibles o si gaudeixen de premis o compensacions en forma d’hores lliures. És una tasca molt senzilla per a convidar a la reflexió, sense caure amb l’ISO ni coses semblants.

“Sopar molt tard o dormir poc afavoreix el sobrepès i augmenta les possibilitats de desenvolupar una malaltia cardiovascular.”

“Som el cinquè país del món que més temps esmerça per a anar a la feina, després de Corea del Sud, Japó, Estats Units, Itàlia, i el que més accidents enregistra durant els desplaçaments al lloc de treball.”