Igualtat sense retallades - Matrimoni igualitari

El 28 de juny es commemoren arreu les revoltes de Stonewall al Greenwich Village de Nova York del 1969, esdeveniment que va suposar el naixement del nou i modern moviment d’alliberament gai, lèsbic, transsexual i bisexual (LGTB), i que se celebra a tot el món com el Dia de l'Orgull LGTB. Una commemoració nascuda a través de la rebel·lió d'un grup de ciutadans i ciutadanes que es van mantenir ferms en contra d'una discriminació brutal i la fustigació constant per part de la policia, desafiant lleis injustes i prejudicis destructius.

Avui, encara podem dir que el nostre país es troba al capdavant dels països que reconeixen els drets de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (LGTB), i, en aquest procés, les dones i homes socialistes hem estat una peça clau per al seu impuls i desenvolupament, especialment amb els nostres governs, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat.

Malgrat aquests importants avenços, encara queden coses per aconseguir i realitats per canviar, però la defensa dels drets conquerits és una de les nostres prioritats, davant d'un govern central del PP que ha demostrat en aquests mesos que és un govern antisocial, no creu en la igualtat, i desenvolupa un full de ruta ultraconservador quan es refereix als drets socials i civils, i que suposa un greu perill per a les llibertats públiques assolides al nostre país. I un govern català que li segueix fent de comparsa amb les retallades amb un silenci còmplice absolut.

No podem deixar de recordar en aquest dia que el Partit Popular manté encara el seu vergonyós recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei que fa possible el dret al matrimoni per a les parelles del mateix sexe, un recurs contra la igualtat i la felicitat de moltíssimes persones que viuen al nostre país. Mentre es mantingui aquest recurs, cap proposta política a favor de la igualtat per part del Govern del PP serà creïble, per la qual cosa fem, de nou, una crida als seus dirigents perquè retirin el recurs i reconeguin el dret de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a gaudir dels seus drets civils, i el dret a igual tracte i consideració que la resta dels ciutadans. El manteniment d'aquest recurs genera inquietud i indignació per part dels que viuen diàriament amb una espasa de Dàmocles sobre els seus drets civils, situació que s'estén als seus fills i filles, familiars i persones properes.

En una situació de crisi global com l'actual, hem de posar de manifest que aquells col·lectius que pateixen discriminació són especialment més vulnerables a l'exclusió. Les retallades socials, dutes a terme pels governs del PP i de CiU en l'àmbit dels drets laborals i socials, afecten també de forma significativa lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, en sumar-se aquestes situacions de precarietat a les discriminacions que encara es produeixen en l'àmbit de l'ocupació i en l'accés a béns i serveis que pateixen lamentablement aquests col·lectius.

Especialment deplorable és l'actitud de significats dirigents del PP que han tractat d'utilitzar a les persones transsexuals com a bocs expiatoris d'aquesta crisi, propugnant reiteradament la necessitat d'eliminar el procés transsexualitzador del sistema públic de salut com una mesura fonamental per reduir la despesa sanitària, intentant estigmatitzar un dels col·lectius més vulnerables, i obviant que el cost d'aquest procés, exclòs de la majoria de comunitats autònomes governades pel PP, suposa una ínfima quantitat dels recursos sanitaris, i tractant així d'emmascarar la política de destrucció del sistema sanitari universal, públic i gratuït que està desenvolupant el govern del Partit Popular.

L’eliminació de l'estructura funcional de la Secretaria del Pla Nacional de la Sida i dels recursos destinats a la prevenció del VIH en els pressupostos de 2012 és una clara mostra de l'agenda neocon de CiU i del PP, que tracta amb l'excusa de la crisi, d’eliminar qualsevol programa de promoció de la salut sexual i de prevenció de les infeccions de transmissió sexual, el que li ha comportat una condemna enèrgica de les organitzacions i organismes de VIH tant nacionals com internacionals. Aquesta ineficaç política pot ocasionar que el nostre país, que compta amb una de les principals taxes de seroprevalença de la UE, retrocedeixi 20 anys pel que fa a polítiques de promoció de la salut i de prevenció del VIH es refereix. De pura homofòbia institucional podem qualificar el rebuig del Ministeri de Sanitat a acceptar 200.000 preservatius i lubricants que una empresa oferia gratuïtament per desenvolupar la campanya de prevenció del VIH en homes que tenen sexe amb homes que aquest Ministeri feia tots en els anys coincidint amb l'Orgull, i que posa de manifest que no és una qüestió de recursos, sinó una qüestió de manca de voluntat política i d'incapacitat dels que encara, des del Govern i fora d’ell, veuen en el preservatiu un enemic i no un aliat per reduir els preocupants nivells de transmissió del VIH al nostre país, menystenint els anys de treball, col·laboració i consensos en aquesta matèria.

L’eliminació de l'assignatura d'educació per a la ciutadania i la desaparició del temari de l'assignatura que pretenen substitueixi a aquesta de qualsevol esment a promoure el respecte a la diversitat sexual i familiar, així com de combatre la discriminació per l’orientació sexual i la identitat de gènere retrata novament l'actitud del Govern del PP en l'àmbit dels drets i les llibertats públiques, al qual se sumen moltes altres, com la modificació de la llei de salut sexual i salut reproductiva per eliminar el dret de les dones a decidir sobre la seva maternitat, i que posa de manifest la seva clara aliança amb els sectors ultra religiosos per eliminar els drets sexuals i els drets civils aconseguits en els darrers anys.

Els i les socialistes volem manifestar la nostra ferma voluntat de combatre amb tots els instruments de l’Estat de dret els intents del Partit Popular i de Convergència i Unió de retallar, quan no eliminar, els drets i llibertats que han convertit el nostre país en un referent internacional en drets per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, i denunciar al costat de les organitzacions LGTB qualsevol iniciativa política que en qualsevol àmbit tracta de menyscabar els drets i les conquestes assolides durant la darrera dècada, amb els governs del President Maragall, President Montilla i President Zapatero.

En aquest sentit, el PSC-PSOE tracta d'impulsar els consensos socials i parlamentaris necessaris per aprovar una Llei Estatal d'Igualtat de Tracte i no discriminació i una Llei Contra la Discriminació LGTB a Catalunya, per combatre tota mena de discriminació, i incorporar, així, els instruments necessaris per eradicar les actituds discriminatòries de la nostra societat, i, també, protegir a les víctimes.

Reiterem el nostre suport i col·laboració amb les organitzacions de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, i manifestem la nostra felicitació en el dia de l'Orgull a totes les dones i homes activistes que amb el seu treball, valentia i convicció segueixen manifestant dia a dia que una altra societat és possible, lliure de tota discriminació i exclusió basada en l’orientació sexual o la identitat de gènere.

Finalment, volem convocar a la militància socialista i a tota la ciutadania a què participi activament a les manifestacions de l'Orgull en defensa dels drets aconseguits i contra les retallades a la igualtat que promouen CIU i PP, que s’han convocat a Catalunya.

Manifest del PSC amb motiu del Dia de l'Orgull, avui 28 de juny de 2012

PSUC i PSC

No sé si influit per les consignes del 15M i la reclamació de “Democràcia Real” o si fruit dels anys d'experiència al moviment associatiu, el que més he trobat a faltar en aquests tres anys de militància de partit són grans dosis de lliurepensament. És a dir, de l'exercici de llibertat a l'hora de veure, raonar i actuar dels seus membres.

Probablement no només sigui una qüestió npmés del PSC. És més, val a dir que durant molts anys aquesta “cohesió interna” dels socialistes era un referent i motiu d'admiració per als aparells dels altres partits. Ara bé, la deriva poc liberal en la manera de prendre les decisions i l'exercici de control absolut sobre les bases té unes repercussions poc favorables, sobretot en la seva voluntat fundacional de sumar el màxim de gent d'esquerres. En l'esquema d'anàlisi de la realitat DAFO diríem que aquesta és la Debilitat més forta del partit.

Observem altres organitzacions que han patit devallades monumentals com és el cas del PSUC, que després d'una crisi d'identitat i de travessia pel desert, és capaç de reconstruir un projecte polític a partir de quatre passos determinants: 1) Reformulació del projecte ideològic apostant per l'ecosocialisme 2) Segmentant els seus públics a partir de dos productes ICV i EUiA -no sense una crisi monumental- 3) Ampliació de les formes de combat i renovació del llenguatge i 4) Assoliment d'un relleu generacional real que apartava a la vella guàrdia comunista protagonista de la transició. Un dels resultats d'aquesta cadena de valor és que el darrer sondeig dóna a ICV-EUiA com a la primera força jove a la ciutat de Barcelona.

Tornant al PSC, què hauria de fer el principal partit de l'esquerra per evitar convertir-se en el nou PSUC o pitjor encara en la UCD? És un problema de projecte polític socialdemòcrata? És la càrrega del vell somni federalista? És l'embolcall i l'estratègia de presentació davant la ciutadania el que grinyola? O és la inexistència d'un relleu generacional en els llocs clau de poder? Anem a pams.

Res fa sospitar que sigui el projecte polític, els socialistes francesos acaben de guanyar les eleccions amb un discurs a favor de la dignitat i la laïcitat. Els valors del projecte socialista són vigents i el que cal és cercar coherència entre el que som i el que acabem aplicant. És més un problema de credibilitat que no pas d'oferta ideològica.

Potser el PSC no té cap necessitat d'enterrar el comunisme, com va haver de fer PSUC, però sí el vell somni federalista. O com a mínim renovar-lo en una estratègia més neutral, és a dir, que siguin els propis ciutadans que exerceixin el dret a decidir la federació a Espanya o la independència de Catalunya. En certa manera, és una renovació del federalisme. Si els comunistes van abandonar de forma més o menys dolorosa el comunisme per ser una altra cosa, perquè no pot abandonar el PSC el federalisme sense deixar de ser socialista?

Hi ha qui pensa que part de la solució és canviar la imatge. La identitat actual entorn “al quadrat vermell” ha acompanyat als socialistes en els moments de més altes cotes de poder i per tant s'associa a aquesta etapa. El canvi d'imatge hauria de ser la conseqüència d'altres iniciatives. S'ha demostrat, que l'eslògan “nou PSC” ha estat poc creïble si no s'acompanya d'altres mesures.

I quant a les persones, element clau de qualsevol organització, el relleu iniciat el 12è. Congrés no ha estat finalitzat. Fa falta que persones que no tenen res a veure amb les batalles de la transició esdevinguin els motors del PSC. Però no només això, necessitem que els dirigents -joves o mitjans- no tinguin por a exposar cap decisió al sotmetiment de les bases del partit o conjunt de la ciutadania. He conegut forces persones procedents d'aquella època que han estat capaces d'aixecar projectes molt sòlids, ideològicament coherents, i que s'hi han deixat la pell. Ara bé, malauradament a l'hora de sotmetre's a auditories de qualitat democràtica, suspenen de forma sistemàtica.

La renovació en fons i forma requereix que sigui acompanyada d'un gir democràtic, llibertari, emancipador. La qualitat democràtica s'ha d'expressar en el nivell intern i l'extern. Són benvingudes fórmules generoses i atrevides com la d'Avancem que neix dissabte 30 de juny a Sant Feliu de Codines per treballar a favor d'una aliança catalana de progrés i a nivell intern fa falta una transformació del partit extremadament tancat, departamentalitzat i jerarquitzat en un partit xarxa tal com proposa Lourdes Muñoz o Antoni Gutiérrez-Rubí. Les primàries ciutadanes són una bona oportunitat per trencar aquest model de partit decimonònic.

Dit tot això, la meva generació intueixo que no està disposada a veure CiU governar 23 anys de forma consecutiva. I per això treballem des del dia que es van perdre les eleccions, amb la il·lusió de vertebrar noves formes honestes i creïbles i sobretot democràtiques i lliure.

Publicat a e-notícies el 28 de juny de 2012 

Què vol Sheldon Adelson?

Cap americà està dedicant tants diners a intentar derrotar el president Obama com Sheldon Adelson, el magnat dels casinos que els darrers tres anys ha guanyat més diners que cap altre americà. Ell és la il·lustració perfecta de l'estat esquàlid dels diners polítics, gastant-se sumes de diners més grans que cap altra donació política en la història, per tal d'afavorir els seus projectes personals, ideològics i financers, que xoquen amb les necessitats de la nació.

El senyor Adelson es va gastar vint milions de dòlars en llençar Newt Gingrich com a candidat fallit a la nominació republicana. I ara ha donat més de deu milions per al comitè electoral de Mitt Romney i n'ha promés com a mínim deu mes per a Crossroads GPS el grup fundat per Karl Rove que està emetent anuncis atacant Obama i altres demòcrates. Probablement deu milions més aniran a un grup semblant fundat pels germans Koch i encara deu milions més per al super comitè electoral per als candidats republicans al Congrés.

Això vol dir seixanta milions de dòlars que sapiguem (altres donacions enormes podrien ser secretes) i potser encara no seria tot. El senyor Adelson ha deixat clar que usarà qualsevol escletxa possible per a donar una porció 'ilimitada' de la seva fortuna personal valorada en vint-i-cinc mil milions de dòlars per a derrotar el president i tants demòcrates com sigui possible.

És evident que ningú no pot assegurar l'elecció d'un candidat impopular, com el col·lapse del senyor Gingrich va ensenyar. Però també és cert que en una elecció tan renyida com la d'aquest any ell pot comprar prou anuncis com per a posar el seu candidat per davant. I tenint en compte que el senyor Romney no era el candidat preferit del senyor Adelson, aleshores per quin motiu està signant aquests xecs enormes?

El primer motiu clarament és el seu disgust per la proposta de dos estat que el president Obama fa per a resoldre el conflicte palestino-israelià. Ell considera l'estat palestí 'el punt de partida per a la destrucció d'Israel i el poble jueu' i ha qualificat de 'terrorista' el primer ministre palestí. En aquest punt ell va més a la dreta encara que el principal loby pro-israelià, l'American Israel Public Affairs Committee, amb el qual va trencar el 2007 després que donés ajut econòmic als palestins

El senyor Romney és només una mica millor, quan diu que els israelians volen una solució en dos estats però els palestins no i els acusa de voler eliminar Israel. Un xec amb vuit número no dóna per a una resposta més clara.

L'altre gran interès del senyor Adelson és la seva pròpia butxaca. Ell es manifesta contra l''economia d'estil socialista' del president i contra la redistribució de la riquesa.  Però en realitat el que li fa por és la proposta del president Obama d'apujar els impostos a les empreses com la seva que fan grans negocis a l'estranger. El noranta per cent dels ingressos de Las Vegas Sand Corporation venen dels hotels i casinos de Singapur i Macau (aquest darrer per cert construit a la Xina, un país socialista la darrera vegada que ho vam mirar).

Gràcies a que els impostos en aquests països són tan baixos (de fet són zero a Macau) l'empresa pagar ara uns impostos als Estats Units del 9.8 per cent, comparat amb el 35 per cent normal. El president Obama ha proposat una vegada i una altra acabar amb les deduccions i els crèdits que permeten a corporacions com Las Vegas Sands acumular milers de milions en beneficis fora del país. Però les seves propostes han estat sempre blocades pels republicans.

El Departament de Justícia del president investiga a més si les operacions a Macau del senyor Adelson violen la Llei de Pràctiques Corruptes a l'Estranger, investigació que sens dubte el senyor Adelson espera que desaparegui si Romney és president. Per a un home com a ell en un moment en el qual no hi ha limits morals o legals per a comprar influències gastar-se unes desenes de dòlars és una propina destinada a elegir Republicans que li prometes mantenir els seus milers de milions intactes.
(Aquest editorial va ser publicat en l'edició en paper de The New York Times de diumenge 24 de juny de 2012. Enllaç: http://www.nytimes.com/2012/06/24/opinion/sunday/what-sheldon-adelson-wants.html?_r=4&smid=tw-share )

La Taula del Tercer Sector diu #EurovegasNO

Les entitats socials consideren que el projecte ens portaria més perjudicis que beneficis.

La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, que agrupa 4.000 entitats socials, veu amb molta preocupació les notícies sobre la possible instal·lació del macro-complex ‘Eurovegas’ al nostre territori. I, en base a la informació que es coneix sobre aquest projecte, la seva Junta Directiva ha arribat a la conclusió que es tracta d’un projecte que ens portaria més perjudicis que no pas beneficis; i que, per aquest motiu, acceptar la seva instal·lació a Catalunya seria un error de conseqüències indesitjables per a les nostres generacions futures.”

D’aquesta manera, la Taula del Tercer Sector ha decidit sumar-se públicament a les veus que des de diferents àmbits de la societat civil catalana estan advertint des de fa mesos sobre els inconvenients d’aquest projecte. I, amb aquest objectiu, la Taula del Tercer Sector ha adreçat aquests dies una carta al president Artur Mas per transmetre-li la seva oposició al projecte.

La Taula del Tercer Sector considera que no és desitjable que aquest macro-complex s’instal·li a Catalunya com a mínim pels motius següents:

1/ Perquè els seus possibles beneficis (creació de llocs de treball, més ingressos procedents del turisme, etc.) ni justificarien ni compensarien els seus efectes perniciosos (increment de les ludopaties, del consum de drogues i de la prostitució; atracció de les màfies internacionals; destrucció de l’entorn natural; etc.)

2/ Perquè les ludopaties destrossen molt sovint les famílies, especialment les famílies més modestes, i fomentar el negoci del joc d’aquesta manera només ens duria més sofriment, més problemes socials i menys qualitat de vida.

3/ Perquè els efectes perniciosos del projecte sobre moltes persones i famílies, acabarien generant un increment de la nostra despesa pública (en serveis socials, en seguretat, etc.), i un augment de les demandes d’atenció adreçades a les entitats socials.

4/ Perquè el model d’oci d’aquest macro-complex transmetria, a la nostra societat i als seus visitants foranis, uns valors que estan a les antípodes dels valors que Catalunya necessita i vol promoure en aquests moments, i perpetuaria un model d’especulació urbanística i financera que es troba entre les causes principals de la crisi econòmica que pateix el nostre país.

5/ Perquè promouríem un tipus de turisme de baixa qualitat, i projectaríem al món una imatge contrària al model de societat madura, culta i avançada que amb tant d’esforç hem intentat construir durant les darreres dècades.

Per això, i en vistes a una nova visita a Catalunya en els propers dies dels promotors del projecte, la Taula del Tercer Sector insta el Govern català a rectificar l’interès inicial pel projecte, i a posar fi a les aspiracions i les gestions perquè un projecte d’aquestes característiques s’instal·li al nostre territori.