Què va dir cadascú a la presentació del llibre? Relatoria de Cristina González

Amb la inestimable ajuda de la Cristina González (CM de la Reforma Horària i Coordinador de la Setmana dels Horaris 2016) i el clima excepcional que ha creat l'Ariadna Oltra, us reprodueixo una mica els comentaris del diàleg mantingut a la presentació del llibre "100 motius per a la Reforma Horària". 

Amb Fabian Mohedano (autor del llibre i membre de JxS) Laura Vilchez (C’s), Eva Martínez (PSC), Gemma Lienas Massot (CSQEP), Fernando Sánchez (PP) i Albert Botran (CUP-CC) (No hi ha assistit finalment).

Ariadna Oltra:

Poques presentacions de llibres sumen la representació del Parlament de Catalunya

El context actual pot facilitar la Reforma Horària.

Santiago Lapeira: director de cinema, està preparant un documental sobre la Reforma Horària. Encara no té títol el documental, veurem un trosset del documental. Tastet del documental…

Ariadna Oltra: És tan difícil aconseguir això de la Reforma Horària.

Fernando Sánchez (PP): Serà difícil aconseguir la Reforma Horària, quan va arribar l’hora de com aplicar la Reforma Horària al parlament van arribar els problemes, a la teoria havia estat fàcil però a la teoria no. Estem donant passos i ho aconseguirem.

Gemma Lienas (CSQEP: M’hi he apuntat perquè en tenia ganes. Vaig viure 2 anys a França i volia posar-me en aquesta comissió. Tens molt més temps amb 2 hores més al dia, no gasten tant temps a l’hora de dinar. A França no paren tanta estona a l’hora de dinar i sempre m’ha semblat molt bo.

Laura Vílchez (C’s): Jo sopo a casa també a les 20h des que tinc nens, no sé perquè conforme van creixent s’acaba perdent aquesta dinàmica.

Gemma Lienas (CSQEP): M’hi vaig apuntat perquè quan es parla de conciliació sembla que ho hagin de fer les dones però s’ha de parlar de coresponsabilitat, i no només ho han de fer les dones.

Eva Martínez (PSC): M’hi vaig sumar perquè abans plegava divendres a les 15h, quan vaig canviar d’empresa plegava a les 19h i encara i això podia fer participació en política. Però moltes vegades en política i a aquelles hores només participaven els homes o aquells qui tenien nens més grans.

Ariadna Oltra: Què diran els autònoms?

Fernando Sánchez (PP): Ara es posa sobre l’agenda política espanyola el tema, ha estat com una MENA de tema que sortia a cada campanya electoral però jo crec que ara ja se li ha donat l’empenta final. Aquesta llei servirà per posar fil a l’agulla i perquè tothom es posicioni i avancem.

Gemma Lienas (CSQEP): La llei és en part el guió però aquesta s’ha d’aprovar i engrescar tota la ciutadania, en tingui ganes.

Fabian Mohedano: ens cal una 2a fase en l’àmbit del comerç, la cultura, les empreses però que no només parlin les elits sinó que també arribi al gran públic i vegi necessari el que estem fent. La Llei és una utopia perquè en general el parlament és una utopia, també perquè l’he de fer jo... (riu)

Els altres: T’ajudarem a fer la Llei, Fabian.

Laura Vílchez (C’S). La meva visió de mare treballadora i per part del seu pare treballador és que és un punt súper important que farem.

Fabian Mohedano: No podem parlar de conciliació perquè quan ho fem una part de la població desconnecta. Hem de garantir més temps de lliure disposició per la gent en general.

No és impossible, el que sembla impossible és que continuem fent el que estàvem fent fins ara.

Fabian Mohedano: La llei encara no està escrita, però és una part de l’acció, estem en el procés de taules quadrangulars, es planteja ara la redacció de la llei que ens portarà al 2017.

Fernando Sánchez (PP): La llei el que ha de fer és obrir un diàleg perquè tots els àmbits en parlin. Serà com una cascada on un sector clau posarà això en marxa i tirarà dels altres sectors, potser no és tant un moment zero.

Gemma Lienas (CSQEP): Sí caldrà un moment zero en què diem “ara canviem”.

Fabian: “Un 1 de gener o un 15 de setembre hem de dir: ara ja recuperem aquestes dues hores i hem de fer-ho tot a l’hora”. Si ho fem ho hem de fer de veritat, el moment zero s’ha de semblar al que passa a Itàlia o Portugal. Hem de convèncer els ignorants i els incrèduls. Si fem una llei perquè es tanquin les empreses a les 6 de la tarda, haurem de fer una llei. La llei nostra serà integral, una explicació sencera. Serà una llei lligada a un pacte global. Només anunciant una Llei laboral no és suficient, cal una explicació a tot.

Fernando Sánchez (PP): No penso que això es pugui fer amb un exercici d’enginyeria social, calen incentius molt potents, un acord social molt profund i una cosa semblant a la llei del tabac. Cal incentivar i després sortirà molt bé.

Eva Martínez (PSC): és en el món comercial on treballen més dones i que tenen horaris més allargats. Han de tenir temps personal, aquestes dones. Jo vull tenir temps personal tot i que tingui fills, es necessita aquest temps.

Ariadna Oltra: Dret a l’ús del temps perquè el temps és un dret de ciutadania.

Fabian Mohedano: em va costar convèncer a ningú. Ningú m’ha dit que no.

Preguntes del públic:

Albert Llorens, negoci importació a Holanda: a la part de negocis d’importació i exportació l’horari que tenim ara és fatal.

Fabian Mohedano: La globalització ens ha fet mirar-nos al mirall i adonar-nos que no té sentit el que s’està fent. Hi ha empreses de fora que vénen amb el seu horari. Estem fent proves pilot de sensibilització perquè se’n parli del tema. A Vilafranca es va tancar un dia a les 19:30h. van tancar 150 comerços i fins i tot una botiga d’Inditex.

Sindica greuges de BCN: a París em vaig sorprendre del fet que el temps m’anava a “cundir” tenint 2 hores més al dia. Vinc del món associatiu i has d’aprofitar molt el temps i les reunions del migdia. Veig que costarà tirar-ho endavant, amb el tema dels horaris comercials, serà un dels topants que ens costarà i tirar-ho endavant també. Però teniu el meu suport.

Fernando Sánchez (PP): A la restauració serà difícil potser…

Fabian Mohedano: A la restauració la llei diu que si tu fas menú només pots fer menú, no pots emportar-te el menjar del restaurant. La llei hauria de dir que l’important és el menjar, no a on te’l menges. Amb la llei el gremi de restauració podria fer servir els diferents canals i poder portar el “cotxet” a la fàbrica o posar els dinars en carmanyola. Amb la crisi la gent es porta la carmanyola i els hi pot ser interessant. Dinar a partir de les 3 de la tarda no és saludable.

Plataforma per la família: felicitats a Fabian Mohedano. Has aconseguit molt més que ningú. És un tema molt difícil de portar a la pràctica, s’hauria de proposar reduir el temps del migdia.

Gemma Lienas (CSQEP): S’ha de fer tots a l’hora, sinó crearà disfuncions. El ple per exemple dura 2 dies i no 1 dia com abans perquè la gent surt a hores raonables ara. S’ha de fer tots a l’hora.

Carles Farrés politòleg del públic: Dues hores respecte a què?

Fabian Mohedano: Hi ha una confusió dintre del sobiranisme d’entendre que el meridià... fus horari (tema fus horari i explicació Mohedano).

Josep M. Armengol, metge sanitat pública (públic): tinc una dicotomia entre un moment zero i el moment de cascada. Què tenim assegurat que la societat pública canviarà realment? Què promet l’Administració?

Fabian Mohedano: Els treballadors públics a CAT són uns 300.000, un 70% fan un horari de 8 a 15h. Demanaríem als sindicats que la negociació col·lectiva (planteja treballar de 8 a 3 i marxar a casa) es canviar perquè és millor entrar a les 8, a les 12,30 o 13h dinar i sortir a les 15.30h, això és més saludable. També que no es facin activitats públiques a partir de les 20h, no té sentit els plens, rodes de premsa, etc. A les 20h.

Ariadna Oltra: El públic sembla molt convençut.

Presidenta Associació de Dones Empresàries i Directives, Nuria Vinyes: gran tasca de RH. És important el tema educatiu, les escoles i instituts. És un tema molt seriós el dels horaris a l’educació.

Fabian Mohedano: El ritme circadiari determina que les millors hores per produir és de 9 a 13h. Per trobar el mateix percentatge de gent a Europa a aquest horari és de 80%, a CAT el percentatge és a les 11h. A l’escola els mestres han decidit posar les assignatures fortes a final del matí perquè el matí els nanos arriben adormits. Estem trencant el que nostre ritme circadiari diu. En Salvador Cardús diu que quan arriba l’informe PISA estem més pendents de barracons, qualitat dels mestres i no d’altres elements que són més rellevants (horaris, reforç de l’escola, els pares que ajuden).

Els nens van a dormir tard i dormen menys, això és causa directe de poc rendiment, les extraescolars acaben algunes a les 10 de la nit. RH diu que hem de compactar les jornades a l’escola i avançar les extraescolars.

L’horari de l’institut de 9 a 14.30h plantejava 3 estalvis: “el conflicte als patis, reduir els menjadors i el més important: estalviar el conflicte sindicat” És un horari contra Reforma Horària el que hi ha ara als instituts.

Ariadna Oltra: És necessari fer una RH però la societat catalana està preparada?

Laura Vílchez: Crec que encara no està preparada però sóc optimista perquè confio que és un bé comú i encara que sigui molt naïf al final s’aconseguirà.

Gemma Lienas (CSQEP): No ho està però calen campanyes de conscienciació. Si es va aconseguir la llei del tabac la Reforma Horària també es pot aconseguir.

Eva Martínez (PSC): Crec que sí i tots els beneficis són molt reals per tothom. Trobarem més problemes en algunes mesures que causaran conflicte sindical però s’aconseguirà.

Fernando Sánchez (PP): Sí està preparada la societat perquè som una societat molt racional.

Fabian: estem fent una gran maionesa per 7 milions de persones i no se’ns pot tallar, ho hem de fer de forma manual, amb molta cura i que no se’ns talli. Podem fer les coses millor pel nostre país. En 8-9 mesos la Llei ja sabrà quines són les barreres i el pacte sí que ja estarà enllestit.

Jordi Ojeda (Rational Time): Hem pensat que l’inici escolar seria un bon moment pel moment zero. El primer dia laborable després d’un 11 de setembre.

Ariadna Oltra: Al llibre hi ha totes les dades, no són sensacions, no són percepcions, el retrat que han fet al llibre és que això és un problema de salut pública.

"Posem-nos a l'hora. 100 motius per a la Reforma Horària"

El proper dilluns 4 d'abril es presenta "Posem-nos a l'hora! 100 motius per a la Reforma Horària" que recull arguments per impulsar el canvi que estem proposant. Recull idees, propostes i alhora anèctodes dels dos primers anys de feina. Potser podria haver esperat a tancar els tres anys de compromís ciutadà, si bé és ara el moment de posar tota la carn a la graella per intentar canviar els horaris. És un material de fàcil lectura, com acostumen a ser els llibres d'aquesta col·lecció, per llegir-ho de forma desendreçada. Ens cal convèncer els incrèduls i donar-li la volta als ignorants que desconeixen l'origen real dels horaris inèdits i les conseqüències sobre la nostra salut.
Podeu venir el dilluns 4 d'abril a la Casa del Llibre a les 18 hores. Farem un debat amb els ponents de la Llei de la Reforma Horària al Parlament de Catalunya: Gemma Lienas, Eva Martínez, Albert Botran, Fernando Sánchez i Laura Vílchez.

Què fa un paio com jo en un lloc com aquest? II 20 anys d'afiliació sindical a CCOO de Catalunya

A casa guardem el cartell del primer Congrés de la Federació del Metall en el que participa el pare com a delegat en representació del Comitè d’Empresa de la FEMSA el 1978. El pare fa sindicalisme a nivell d’empresa fins que la dura reconversió dels noranta l’envia a casa. El 1996 i aprofitant el destí del Practicum de la Diplomatura de Relacions Laborals a la UPF a la Federació d’Alimentació de CCOO de Catalunya, m’afilio, en part per convicció, en part per l’admiració pel compromís del pare.

En aquella promoció que fem les pràctiques al sindicat també hi ha la Cristina Faciaben, Secretaria de Socioeconomia de CCOO de Catalunya fins que és anomenada recentment Secretària d’Internacional i Cooperació de la Confederació de CCOO d’Espanya. Amb ella també coincidim a les tertúlies polítiques improvisades al bar de la Universitat, a l’estació de França.

A les pràctiques visc l’emergència d’un nou format de negoci, que ara ens sembla del tot habitual, els forns que també combinen cafeteria-bar. És un nou mal de cap en un temps previ a l’acceleració del nou mil·lenni. No puc enganyar ningú, l’assessoria jurídica em fa una mica de mandra, de fet, el que a mi el que m’agrada és el rebombori intern del sindicat, en aquell moment molt marcat per la divisió. Els crítics reclamen congrés rere congrés més pluralitat i un gir cap a l’esquerra.

La Federació d’Alimentació comparteix a la 3a planta passadís amb la USCOB i amb la Federació de la Construcció. Conec a Vicenç Terrats, un dels referents de la potent USCOB (el sindicat al Barcelonès). El visito al seu despatx amb l’excusa de demanar-li foc i parlem del futur de l’esquerra transformadora, de la situació del sindicat i del paper que hi pot jugar. S’apropa l’escissió del 99 i el sindicat ho pateix en primera persona. És en el temps de les pràctiques de la carrera amb 21 anys que començo a fumar cada dia des de primera hora del matí: la vida a Via Laietana hi té molt a veure.

Assisteixo al I Congrés Estatal de CCOO Joventut a Madrid en el que canta davant d’una cinquantena d’assistents, un desconegut Ismael Serrano. És un bon tipus el que organitza la delegació catalana, es diu Carles Català, que em penso que encara hi corre pel sindicat. Participo en el contingent català a Cuba al Festival Mundial de la Juventud y los Estudiantes representant el sindicat. Allí vaig tenir oportunitat de conèixer a un jove diputat Fidel Lora, que lidera uns Col·lectius de Joventut Comunista, una de les organitzacions més actives en aquells anys. M’impressiona conèixer el diputat, però més la jove comunista Laia Forné.

Finalitzo la carrera i m’allunyo del sindicat, en una darrera etapa però participo a l’Hospitalet de Llobregat al seu màxim òrgan de direcció com a quota jove. No m’hi sento gaire implicat. Els dirigents són els mateixos companys que el pare havia deixat més de vint anys enrere!

En una segona etapa, implicat en entitats juvenils a partir de l’escoltisme, em trobo presidint el CJB i fent de dirigent del polièdric Moviment Laic i Progressista, conec a Josep Maria Romero i Andrés Querol. Fan parella de ball a la incipient Acció Jove – Joves de CCOO de Catalunya. L’Andrés posteriorment substitueix el Josep Maria al capdavant de l’organització juvenil. Curiosament ara tots dos coincideixen al Secretariat Nacional. En Romero és el Secretari d’organització i el Querol s’encarrega de les eleccions sindicals (Acció electoral). L’Andrés com a bon posco, ja no recomana la lectura de Les idees no viuen sense organització. Me l’estimo igualment. De fet, ens estimem igual, ara però a la intimitat.

Des del 1996 mantinc l’afiliació a CCOO de Catalunya. No participo de cap dinàmica interna i el motiu principal de l’afiliació és el convenciment que l’associacionisme del treball és clau en el progrés humà. La vivència sindical no la visc en primera persona, en certa manera ho faig seguint les passes de la Cristina, el Josep Maria o l’Andrés. Des dels noranta el seu compromís i responsabilitat va in crescendo.

Què passa amb els sindicats?

Manifestació dels sindicats UGT i CCOO / S. P. G.

En els darrers anys, en part per errors propis dels sindicats de classe i en part per una campanya de deslegitimació orquestrada des de determinants sectors, els sindicats veuen com perden part de la força. S’aprofita per trencar els dispositius legals (el Dret del Treball) i els institucionals (la Negociació Col·lectiva).  El cost social d’aquesta operació és incalculable. De fet, les estem patint i de quina manera.

Els sindicats, però, no acaben de trobar l’estratègia de representació d’una ciutadania cada cop més diversa. Tampoc la fórmula per garantir una negociació en una societat del coneixement on predomina una tendència a la cerca de solucions a la carta. A més, no troben la clau de volta per feminitzar el sindicat, element fonamental per a la seva transformació. A CCOO de Catalunya ara organitzen una Conferència de Dones i Homes que rememora una que impulsada fa 25 anys, a veure si serveix d’alguna cosa.

Sempre he manifestat obertament i amb vehemència que qui critica els sindicats no és de fiar, si no és el cas que sigui una persona afiliada que parla des de l’autocrítica. Calen reformes profundes als sindicats, però també als partits, a les patronals, a les cambres de comerç o a les associacions educatives. Ningú pot qüestionar el seu rol, és una de les estructures clau d’una democràcia avançada. Sembla una obvietat això que dic, però l’ofensiva neocon ha fet dubtat fins i tot als convençuts.

Per acabar, no sé si els hi faig un favor a tots ells, però confio absolutament en la Generació Ro: Romero-Ros. Incorporo a Camil Ros, el Cesc Poch, la Laura Pelay de la UGT Catalunya. I en  Marc Faustino de la Intersindical, un bon paio molt crític, com no pot ser d’una altra manera, amb els sindicats majoritaris. I sobretot espero que en Joan Carles Gallego –amb el permís de Javier Pacheco que no tinc el gust- i en Pepe Àlvarez també hi confiïn. Cap de la Generació Ro surt a l’article Revolta generacional d’en Sergi Picazo. Li manca cultura sindicalera i és que en aquest món es pot ser progre, però gaire bé impossible ser perfecte.

* Podeu llegir la primera part de l’article de Fabian Mohedano a Què fa un paio com jo en un lloc com aquest?

Esplais i caus ens apropen a la Reforma Horària

Per fi som al 2016, l’any clau per a la Reforma Horària. Ara just fa dos anys, el 29 de gener del 2014 vam presentar la iniciativa ciutadana al CCCB. Han estat dos anys intensos i ja ningú dubta que hem aconseguit el més difícil: situar el debat en l’agenda social i política. L’èxit probablement ha estat delimitar en el temps l’impuls ciutadà a tres anys i renovar el ‘frame’ posant les qüestions de salut com a principal motiu per fer efectiva la Reforma Horària. La percepció ciutadana que ens trobem en un canvi d’època també ajuda contra una herència absurda i inèdita.

En aquests dos anys s’han impulsat diferents iniciatives per sensibilitzar i fomentar el debat a l’entorn dea la proposta. En aquest sentit, la Iniciativa per a la Reforma Horària, en col·laboració amb la Direcció General de Joventut, ha publicat una sèrie de consells i recomanacions per millorar el temps de lleure educatiu. S’han elaborat uns materials, en format d’infografia, que tenen l’objectiu d’humanitzar els horaris, les tasques i aprofitar millor el temps de lleure, especialment en esplais i caus.

La campanya permet disposar d’un inventari de consells i recomanacions sobre els horaris i la gestió del temps; sensibilitzar sobre l’ús del temps associatiu; posar en valor els beneficis per a infants i joves i les seves famílies; aprendre a diferenciar el rol associatiu i personal; facilitar la compaginació de la vida associativa, personal, formativa i laboral; establir espais i canals de comunicació eficients i operatius; reduir els lladres del temps a l’activitat d’esplais i caus; millorar la qualitat de vida i els hàbits saludables de totes les persones implicades i donar a conèixer els beneficis de la humanització dels horaris.

Afortunadament, la majoria d’esplais i caus ja tenen en compte moltes d’aquestes qüestions ja que són presents en el marc pedagògic i en l’organitzatiu. Tot i així, i fruit de la cultura del propi país, cal insistir en el desplegament d’accions que permetin millorar alguns aspectes tals com la puntualitat, l’allargament excessiu de les reunions, la comunicació irracional, etc.

De totes les diapositives que conformen la campanya, n’hi ha una que és especialment rellevant per a l’assoliment de la Reforma Horària. És la que fa referència a sortides, campaments i colònies. Es proposa l’adopció d’uns horaris més saludables, que ens retornin als anys anteriors als anys 60 del segle passat, just quan diferents canvis socioeconòmics ens fan varen fer trencar el ritme circadiari.

6.30 h ­ 7.30 h: llevar­-se
7.30 h ­ 9.00 h: esmorzar
– Fem gimnàstica per a activar­nos.
– Carreguem forces, ha de ser l’àpat més important del dia.
– Fem el bon profit per a coincidir i començar a l’hora conjuntament.
12.30 h ­ 13.30 h: dinar
19.30 h ­ 21.00 h: sopar
22.00 h ­ 23.00 h: dormir
– Fem el bon profit per a coincidir i començar a l’hora conjuntament.
– Fem el bon profit per a coincidir i començar a l’hora conjuntament.
– Fem una cançó o dansa per anar a dormir.

Cal fixar el temps de vida quotidiana com a element clau. Seria bo respectar els horaris i la puntualitat. Estaria bé prioritzar els ritmes, les rutines, i l’organització diària per davant de l’activitat. No està de més un treball educatiu sobre la importància d’una convivència que tendeixi a ser eficient i respectuosa amb el temps quotidià.

Publicat a El Diari de l'Educació el 29 de febrer