La
meva generació no va ser protagonista de l'Assemblea de Catalunya ni va
votar el referèndum de la Constitució. L'anhel de reconeixement del
dret a decidir es fa més evident entre generacions que no han tingut
oportunitat de construir l'arquitectura política actual. És comprensible
que després de 30 anys de pujolisme sociològic als federalistes a a
favor d'Espanya els costi reconèixer que ens trobem en un atzucac ja que
cada cop es fa més complicat trobar aliats en la generació posterior a
la seva, i principalment per la manca d'aliances a l'altra banda de
l'Ebre. Es fa evident que és la nostra generació la que ha liderar la
renovació del federalisme, entès però com la unió en llibertat. Cal
assumir responsabilitats, evitant l'ambigüitat. Per tant, la revisió de
l'aliança (federació) amb Espanya i Europa si ja eren dues qüestions
fonalmantals abans de la Diada, ara ho són encara més en el procés de
primàries que tot just ara comencem a desplegar.
El
PSC ha estat durant 30 anys un partit central, plural, de tradició
democràtica i que ha sapigut donar respostes en cada moment històric.
Ben estrany seria que ara no reflexionessim sobre la idea creixent d'un
independentisme racional, que s'apropa al d'Ignasi Llorente, a la
recerca del benestar. El sobiranisme emergent no només és nacionalista o
excloent, és popular, respectuós, d'arrel lliurepensadora tal com es va
demostrar als carrers de Barcelona. La resposta va ser popular, cívica,
amable, honesta i fugia de l'anti-espanyolisme del vell
independentisme dels vuitanta i noranta. El PSC com a partit frontissa,
igual que va defensar la immersió lingüística entre d'altres, ara ha de
donar resposta a la creixent demanda popular de voler decidir (fins i
tot de voler ser). La nostra vocació demòcrata ens condueix sense
excuses a parlar obertament de dret a decidir des dels de valors
republicans de compromís, de ciutadania, i de solidaritat que recull el
nostre ideari.
Sense oblidar que la raó de ser d'un partit és governar i en
referència a la configuració d'una alternativa, cal fer una cosa nova
que superi el PSC, però que sense el PSC és ara mateix impossible
construir. La meva generació ha comprovat que l'esquerra pot guanyar
unes eleccions en vots i escons però és incapaç de fer un projecte en
comú, amb ànima i relat propi. Cal superar l'esquema actual de partits i
és en aquesta línia que cal apostar per una Aliança Catalana de Progrés tal com es reclama des del moviment Avancem.
Una aliança amb un programa econòmic i social reformista i nítidament
d'esquerres i la defensa del dret a decidir. Aquesta segona qüestió és
fonamental ja que evitaria la fractura de l'esquerra política actual,
tal com assenyalava Joan Carles Gallego de CCOO fa uns dies.
Al
PSC hi ha moviments que s'accenturan davant la resposta popular als
carrers de Barcelona. Les idees no viuen sense organització i per això
cal passar a l'acció superant el marc teòric, des de la radicalitat
democràtica, des de la sinceritat i la coherència entre el que som, el
que diem que som i el que anhelem cadascú de nosaltres. Molta gent
catalanista ens està esperant, som-hi.
Publicat a E-notícies el 12 de setembre de 2012
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada