Punt d'inflexió en el moment que
el PSC pren la iniciativa sobre la qüestió nacional presentant una
moció a l'Ajuntament de Sant Feliu de Codines, indret d'altra banda
emblemàtic per al nou socialisme encapçalat per Joan Ignasi Elena.
Sorprenentment CiU peca de tacticisme i passa a la defensiva votant
en contra la realització d'un referèndum a favor de la federació o
la secessió. Aquest error obre una petita escletxa en la proposta
nacionalista titllada des de l'escena del 20s d'excessivament tacticista. L'aposta per la radicalitat democràtica és la millor
forma de defensar Catalunya ara per ara des del PSC. Pere Pladevall,
l'alcalde i destacat membre d'Avancem demostra que és possible un
discurs il·lusionador, emancipador i coherent.
Punt d'inflexió amb la
reaparició del duet Ros-Bustos, sobretot per les declaracions de
l'alcalde de Sabadell en les que defineix al PSC com un punt de
trobada de federalistes, de confederalistes però també,
d'independentistes. Bustos és coneixedor com a secretari de política
municipal de la realitat municipal socialista diversa i plural del
país. Aquest nou vell frame amb el que el PSC es presenta
podria tenir conseqüències en la formulació del programa
electoral. L'ambigüitat podria tornar a ser aliada del PSC, una
posició que li permetria guanyar temps en funció si PSOE i el Gobierno
de España mouen o no fitxa i aposten per un nou pacte constitucional (poc probable, de moment).
Punt d'inflexió quan en la
primera intervenció a Els Matins de TV3 el nou president del grup
parlamentari socialista, Xavier Sabaté, demana “el més aviat
possible la celebració del referèndum”. Aquesta intervenció
entronca amb el que el propi Sabaté havia escoltat a Sant Feliu de
Codines de la mà de la gent d'Avancem.
Punt d'inflexió amb la
participació de CCOO i UGT l'11s i els diferents articles i
intervencions de Joan Carles Gallego i Pepe Àlvarez en defensa
desacomplexada dels diferents drets a decidir: en l'ambit social i
també nacional. Són els sindicats qui amb la Plataforma Prou
Retallades volen impulsar una consulta sobre els ajustos. Va ser presentada abans de l'estiu a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.
Punt d'inflexió, en
definitiva, en l'orientació dels debats formals i informals a
les files socialistes després de tres dies que canvien la història
de forma sensible: l'11 s (Diada Nacional), el 16s (Rubalcaba a la
Festa de la Rosa) i el 20s (Mas a la Moncloa) i que demostren que
aquesta organització és viva i que la seva raó de ser és sumar
perque ho porta en la seva gènesi recollida al Pacte d'Abril de
1978.
2 comentaris:
Realment et creus el que escrius?
Llegia atentament, però quan he arribat a la suposada "data històrica" que suposa la participació de Rubalcaba el dia de la rosa, no he pogut evitar riure.
Saluditos al compi Carad Rovira y al bachiller Montilla y demas mentes preclaras del tripartito. Las felonias se pagan con DECADAS de ostracismo cuando no la deesapareccion del partiducho cual UCD !!!
Publica un comentari a l'entrada