Eleccions, referèndum i vot lliure

El PSC sembla haver sortit finalment de l'atzucat en el que estava immers 16 dies després de la manifestació de l'11s en el marc del Debat de Política General amb la presentació d'una moció amb un contingut impensable a les files socialistes abans de l'estiu. En situacions de desorientació o de dubte com la que pateix el PSC, els experts en direcció i lideratge d'organizacions aconsellen recuperar els documents fundacionals amb l'objectiu de rellegir la missió per la qual va ser fundada. I això és el que va fer implícitament el grup parlamentari socialista en un moment d'intens i ric debat. La moció presentada pel PSC va apostar per recuperar l'esperit dels principis del Pacte d'Abril, que van donar origen a la creació del PSC: La reafirmació en que Catalunya té la capacitat de poder decidir el seu futur com a país, una versió matissada i adaptada del dret d'autodeterminació dels pobles.

En els darrers 30 anys el PSC s'ha guanyat el respecte i admiració dels seus adversaris, principament per la seva capacitat de ser una eina d'integració social i nacional de moltes generacions de nouvinguts. El país ha iniciat un canvi i ha mogut l'esquema de valors i prioritats, i el PSC ha de saber reaccionar, llegir acuradament el que està passant. Perque justament en un moment de cruïlla com l'actual, ha de ser capaç de poder explicar què és el dret a decidir als seus electors des de la pedagogia, des de la serenor, des de la reflexió, des de la radicalitat democràtica. Ha de poder explicar quina és la seva aposta de sobirania compartida, d'interdependència, d'autogovern, de nou pacte amb Espanya -si és possible i si no és possible també, sense enganyar ni deixar-se emportar per les lògiques del PSOE-. I sobretot sense recórrer a la por o la demagògia com ho fan el PP i Cd's. De la mateixa manera que el PSC dóna cabuda a socialistes, socialdemòcrates, reformistes d'esquerres, liberals-progressistes, socioliberals etc., que construeixen un model de societat de síntesi, també ho ha de fer amb autonomistes, federalistes, confederalistes, sobiranistes o independentistes -que n'hi ha com demostren les enquestes que diuen que un 25% de socialistes votarien a favor del referèndum de secessió-. Al cap i a la fi, al PSC li hauria de ser indiferent l'arquitectura estatal perque continuaria sent socialista tant en una Catalunya independent com en una Espanya federal.

Els propers dos mesos seran d'una intensitat política sense precedents en els que els socialistes haurem de presentar alternativa a la forma polaritzadora del nacionalisme espanyol i català, dues cares de la mateixa moneda que es retroalimenten i que han deixat fora de joc al federalisme i fins i tot a l'independentisme d'esquerres d'ERC i la CUP. El nacionalisme espanyol assumeix l'estratègia recentralitzadora i el nacionalisme català la independentista. El PSC ha de ser capaç de llegir que les coses han canviat i que ara més que mai (tot i que sembli una paradoxa o quimera) és necessari teixir aliances i acords amb independentistes i sobiranistes d'esquerres per contribuir a generar una alternativa progressista creïble a Catalunya. Ara bé, el PSC ha de ser conscient que per trobar punts d'entesa ha de liderar sense posar pals a les rodes, la posada a zero del comptador i defensar -des del convenciment demòcrata i la passió republicana- la cessió del protagonisme als ciutadans catalans en el marc d'un referèndum.

El punt d'inflexió al PSC ja és doncs una realitat després de la moció al Parlament, precedida per les presentades a diferents municipis. L'aposta per la radicalitat democràtica que reclamen fins a un 75% dels electors socialistes és la millor forma de defensar Catalunya ara per ara. És possible un discurs il·lusionador, emancipador i coherent des del socialisme federalista-internacionalista a favor de Catalunya i també d'Europa. A l'hora del referèndum només caldrà promoure l'exercici del lliurepensament, l'expressió natural, pacífica i democràtica dels electors, sense traumes, on cadascú opti pel que consideri. En definitiva, que sigui un vot lliure.

Publicat a El Triangle, el 5 d'octubre de 2012