Aquests dos darrers anys han estat especialment durs. I és que qualsevol transició i procés de relleu té alguns moments on falta sincronia entre els que marxem i els que arriben. És normal i no cal donar-li més voltes. El més important és que el que entrin ho facin amb les millors eines possibles (això en part és responsabilitat dels que marxien- i els que marxem sortim satisfets i reconeguts per la tasca feta -responsabilitat dels que arriben-.
A propòsit de la sincronia, mot que procedeix del grec syn (a la vegada) i chronos (temps), començo nous reptes a l'entorn de les polítiques del temps. Bé, no començo, ja hi era, m'hi poso de ple. Necessitava trobar alguna cosa en la que creure per dedicar-li hores. Els que em coneixeu sabeu que dono tot el de mi per arribar a convertir una idea en realitat. El nostre país pateix molt més que altres a causa dels desajustos horaris: manca de vida saludable, suspens en productivitat i rendibilitat -amb el que això comporta per exemple en exportacions-, falta de temps personal per a l'augment del nivell cultural, educatiu o d'implicació social i comunitària; greu dificultat de conciliació i coresponsabilització i un llarg etcètera que provoca el desajust dels horaris.
Tot esperant que arriba l'assemblea general MLP, començo a escriure el discurs de comiat en els meus pensaments. Moltes coses positives en aquests 10 anys des de que el novembre de 2003 a Vilanova i la Geltrú Acció Escolta de Catalunya decidia en el seu congrés posar rumb a l'MLP. Intentaré resumir-les a la cloenda, intentaré posar en valor el que ha estat un dècada fantàstica, amb companys de viatge sense els quals no hagués crescut com a dirigent i sobretot com a persona.
Estic en transició, aviat canvio d'autobús.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada