Arrel de l’article del New York Times en
portada sobre els costums espanyols de fer ‘siesta’ i sopar a les 22, els
mitjans han aprofundit aquesta setmana en la necessitat de la reforma horària, en aquest cas a
partir del debat sobre la idoneïtat o no de fer migdiada.
Diuen els experts que la migdiada pot ser
beneficiosa entre 20-30 minuts ja que respon a una necessitat fisiològica. Per
altra banda, hi ha estudis que diuen que fins i tot pot millorar la productivitat,
estimular la creativitat i reduir l’estrès.
El debat no és tant si la migdiada o ‘siesta’
és beneficiosa o no. La qüestió és que a les metròpolis les persones no la fan,
en part pel ritme accelerat que impera a les ciutats. Ara bé, continuem dormint
una hora menys que la resta d’europeus segons Eurostat. Això vol dir que no
descansem tot el temps que hauríem
Hem de canviar l’organització del dia. Apostar
per un bon esmorzar abans de sortir de casa, suprimir el de les 11, dinar a les
13 i sortir a les 17-18. Això ens permetrà avançar els temps social i personal
i anar a dormir més aviat, la clau de volta de tot plegat.
Què és o hauria de ser la migdiada? Un dret a conquerir o
un costum a conservar? Curiosament, a Xile el descans és regulat per llei laboral, a Xina el xiu-xi és protegit per la Constitució, els japonesos
acostumen a instal·lar sales de repòs als centres de treball...
Al final, el secret de tot plegat està en els
hàbits que han de ser més saludables: dormir les hores que toquen, una dieta
sana, pràctica d’esport, reducció del consum tabac i fins i tot migdiada.
Per què no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada