El pròleg de
“L’escoltisme català: 1911-1978 escrita per Albert Balcells i Genís Samper,
l’obra més gran i completa fins ara escrita sobre el moviment comença dient que
la història de l’escoltisme català forma part de la història de
l’associacionisme cívico-cultural català, que és tan important en el
manteniment i el desenvolupament de la identitat catalana com les
organitzacions i institucions polítiques, especialment durant el franquisme,
quan aquestes darreres estan condemnades a la clandestinitat o a l’exili i el
seu radi d’influència és molt reduït. Hi ha també una història recent –ja en
democràcia- que també val la pena fer memòria. I aquest és el cas de Germanor
Escolta de Catalunya, un projecte modest i amb un punt de romanticisme que neix
a finals de la dècada dels vuitanta, en un dels moments més emergents de més
creació d’associacions i federacions al nostre país.
L’embrió d’una nova entitat
escolta sorgeix cap a 1986 quan es comença a parlar de la Cooperativa Escolta, la Coope. D’aquesta activitat compartida
es genera un esperit del què pocs anys després, el 1989, neix Germanor Escolta
de Catalunya. El 7 de maig té lloc l’Acte fundacional a Montserrat amb la
participació de 4 agrupaments fundadors i prop de 500 membres. La GEC com l’anomenen els membres al
llarg de la llarga i intensa dècada d’existència, ja és una realitat. Es
defineix com a pluralista i fidel al mètode.
Els anhels amb el que neix la GEC són créixer i ser més agrupaments
i preservar un fil amb Germanor de Minyons de Muntanya liderada per Josep Maria
Batista i Roca la dècada de 1920. Organitza any rere any la trobada Sant Jordi
com són convocats els anys trenta del segle passat sota el nom de campaments generals.
La GEC
construeix el seu projecte en base a dos somnis: propagar el mètode creant més
agrupaments arreu del país i gaudir del reconeixement mundial esdevenint membre
de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge (FCEG). En relació a aquest
segon anhel, li passa com a Catalunya ara, que vol formar part de la Unió
Europea amb un projecte propi però es troba amb moltes traves.
La voluntat de ser una gran
la porta amb molta tenacitat i poc pressupost a ser 12 agrupaments i al llarg
de la seva història en formen part fins a quinze. El desenllaç de l’entitat és
l’any 2001 quan decideix fusionar-se amb Scouts de Catalunya per crear Acció
Escolta de Catalunya. Mai aconseguirà ser membre reconegut per l’Organització
Mundial del Moviment Escolta. Ho seran els seus agrupaments en tant que membres
d’aquesta nova organització. Un nou reinici, en aquest cas sense trencaments
que ens porta fins a l’actualitat.
De la GEC poc rastre a
Internet, si bé en el record de cadascun dels seus membres que en van formar
part. 25 anys després es vol retre homenatge als fundadors. Un centenar
d’antics membres es retrobaran a un dels espais emblemàtics per a l’entitat, el
Centre Sant Pere Apòstol de Barcelona, el 7 de maig.
Aquest acte té com a
objectiu de contribuir al procés que està protagonitzant l’escoltisme català de
construcció d’un espai comú. És convenient celebrar tot allò que ens ve del
passat sobretot per projectar el futur. A l’acte hi han participat membres
d'Acció Escolta de Catalunya, hereus de la GEC, protagonistes d'un moviment viu, de dimensions planetàries
i que gaudeix d’una salut i que sap, tal com vam escriure amb Vallory i Vidal
al Diari ARA fa uns mesos, que per promoure el sentit de pertinença global
cal tenir arrels i història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada