El Grup Cooperatiu ENTORN creix!

El Grup Cooperatiu ENTORN creix amb la incorporació d’Artijoc, sccl com a soci. La cooperativa Artijoc és membre del Grup Cooperatiu ENTORN després que el consell rector n’aprovés la incorporació el passat mes de març.

Artijoc és una cooperativa de treball mataronina, d’iniciativa social i sense afany de lucre, fundada l’any 1999 i actualment formada per dones, joves i amb empenta. La seva activitat es centra en oferir béns i serveis per a la cultura, el lleure i l’educació; ho fan des del joc, la cooperació, la interculturalitat i l’educació per a la pau. El centre d’operacions és El Gronxador, al centre de Mataró, una botiga que al mateix temps és un espai de joc i trobada, adreçat a pares i mares que vulguin gaudir d’una estona de joc amb els infants. Un espai on jugar, fer tallers, llogar jocs i comprar-los.

El Grup Cooperatiu ENTORN està dirigit per l'Anna Arisa i està format en aquests moments per la Fundació Terra; l’Escola Bressol El Bosc, sccl; El Gegant del Pi, sccl; l’Estel Blau, sll; Collage, sl, Agrupació d’Educadores, sccl; Artijoc, sccl i el mateix ENTORN, sccl.

ENTORN, sccl és una empresa cooperativa que desenvolupa, des de fa més de 20 anys, programes educatius, socials i culturals transformadors per a la societat. La cooperativa va tancar el 2010 amb una facturació de 5’2 milions d’euros i ocupant 333 persones. El principal atractiu d'ENTORN, sccl és el fet que és una cooperativa mixta de consum (esplais, agrupaments, casals de joves i ateneus) i treball, sense afany de lucre, i que forma part activa del Moviment Laic i Progressista

Estressat, jo? Col·laboració de Xavier Peralta a "Qüestió de competències"

Que per què estic estressat, em pregunten. Que si no tinc molta feina jo. Que ja voldrien ells aquest volum de feina. Ja em val, això em diuen.

El meu cap és incapaç de dir-me de forma clara, directa i assertiva què és el que faig bé o malament. Rectifico. El que faig bé, ni assertivament ni de cap manera. El que podria fer millor, bé, això mai ho sabré, perquè no em diu com puc millorar.

Mai puc utilitzar els meus coneixements. Ni em deixen autonomia per fer-ho ni el lloc en sí ho pretén. Ni el lloc ni l’empresa. No estic aquí per pensar, sí, sí, així de clar m’ho deixen. Cap de les possibles iniciatives que tenia anys enrere es van veure reconegudes, ni tant sols escoltades, per no dir implementades. Ara ja ni ho intento.

No conec el resultat del procés on hi participo. De fet, no sé si el client queda satisfet o no. Ningú m’informa i no puc visualitzar de forma unitària el servei. Jo hi estic pel mig. El final d’aquest, qui sap, jo no.

És impossible flexibilitzar el meu horari. Aquí, o curres fins l’hora que ho fa el cap, l'hora establerta per l'empresa, o ja hi pots dir adéu. No puc portar a la nena al pediatra quan toca, no puc anar al dentista, no puc faltar ni canviar l’horari si no és per una emergència. Que em mori, suposo.

I prefereixo no parlar de la relació amb els companys. No, no és que em porti malament amb ells, que em caiguin malament perquè sí. És que l’estil de lideratge del meu cap promou amagar informació entre nosaltres, no ser clars i fins i tot competir. El treball en equip vist des del seu punt de vista d’enginyer químic.

Però clar, no treballo caps de setmana i surto a l’hora cada dia. Per què hauria d’estar estressat, jo?

Espanya "república bananera"

L'1 d'abril és a Anglaterra el que és a Espanya el dia 28 de desembre, és a dir el dia dels sants inocents. I precisament ha estat Espanya protagonista de la broma del diari The Independent, quan va anunciar que el govern portugués hauria ofert vendre a Espanya Cristiano Ronaldo per 160 milions d'euros com a mesura contribuir a sortir de la crisi.

Fa temps que tinc la intuïció que el bon moment del Barça en futbol i seccions, de la Selecció Espanyola i d'alguns esportistes a títol individual, però principament la política de fitxatges del Real Madrid, fa veure al país com una republica bananera amb l'esport com a eix vertebrador. Aquesta broma del diari britànic corrobora una mica aquesta hipòtesi.

Dubto que l'Albert Soler, company d'agrupació al PSC i qui aquesta setmana ha substituït a Jaime Litzavesky, i a qui voldria felicitar des d'aquí, no li faci gràcia llegir aquests post. Efectivament no és culpa de CSD la imatge que es projecta a fora gràcies a l'èxit de l'esport. Però alguna cosa potser es podria fer per equilibrar pressupostos amb l'objectiu de rebaixar la força dels grans així com augmentar les mesures de suport a l'esport popular.

Experiència de suport a l'Espai Social Progressista a Vilanova i la Gelgrú

Després d’un any d’obres per a la rehabilitació arquitectònica de l’Ermita de Sant Joan de Vilanova i la Geltrú, avui, 2 d’abril s’inaugura la seu del CE Drac Màgic, punt de trobada de 150 infants i joves.

La Fundació Ferrer i Guàrdia, juntament amb Esplais Catalans i el Drac Màgic han estat els impulsors del projecte d’obres de rehabilitació de l’Ermita de Sant Joan de Vilanova per tal que l'esplai pogués tenir un espai que facilités el desenvolupament del seu projecte educatiu.

El març de 2010 es van iniciar les obres que han donat pas pas a un equipament de 140 metres quadrats on l'Esplai Drac Màgic continuarà la seva tasca educativa i d’implicació amb l’entorn amb la participació dels infants i joves de Vilanova i la Geltrú.

Aquesta iniciativa és fruit de la cessió per part de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú a la Fundació Ferrer i Guàrdia i al Centre d’Esplai Drac Màgic de l’Ermita de Sant Joan l’any 2007, com a reconeixement al projecte d’esplai laic i progressista amb 20 anys d’història a la ciutat.

Assumpta, Jana, Pitu, Anna, Arcadi, Conchi, Eva... Per quan l'Ateneu laic i progressista a Vilanova? Ànims, que avui posem la primera pedra!