Suprimir els canvis d’hora
diürna; en definitiva, aprofitar més les hores de llum solar per així
rendibilitzar i racionalitzar el consum energètic. Si això és així, per què
existeix un debat obert al voltant del canvi d’hora? Cada any es
repeteixen als mitjans i a les xarxes socials arguments en contra i a favor...
Qui té raó? Existeix una utilitat real? Paga la pena? Què n’hi ha dels
possibles desajustos que es donen en les persones amb aquests canvis?
Aprofitar el màxim d’hores de sol no és res nou. Els egipcis i els romans ajustaven (de fet molt més que nosaltres) els ritmes circadiaris amb els cicles de llum solar. Ja en l’Europa moderna, és la Revolució Industrial, al segle XVIII, la que introdueix uns horaris normalitzats que han arribat als nostres dies amb el canvi d’hora a la majoria de països avançats.
Els romans dividien les hores de llum en 12 parts iguals, de forma que a l’hivern les hores eren més curtes i a l’estiu més llargues. Ja en temps moderns, el mateix Benjamin Franklin, en missió diplomàtica a París el 1784, comprovà que a l’estiu els ciutadans acostumaven a llevar-se més d’hora, de forma que també anaven a dormir abans. D’aquesta manera, s’estalviaven espelmes, ja que estaven menys hores desperts en horari nocturn.
No obstant això, hem d’esperar al constructor britànic William Willet, que fa la primera proposta el 1907 per portar a terme el canvi horari, tot i que no és fins la Primera Guerra Mundial que s’aplica el canvi d’hora a l’estiu a la majoria de països europeus. La justificació, energètica, amb l’estalvi en el consum de carbó. Un cop finalitzada la guerra, només alguns països segueixen aplicant el canvi d’horari i durant la Segona Guerra Mundial es torna a donar el mateix fet.
Amb la crisi del petroli als anys setanta es dóna un altre impuls al canvi d’horari, de forma que alguns països canvien fins i tot el seu horari oficial, per tal d’aprofitar el més possible la llum solar. Precisament, el partit de la cancellera Angela Merkel ha proposat recentment suprimir l’horari d’estiu amb el que es regeix Europa des del 1974 (i implantat a tota la Unió Europea des del 1996). I fora d’Europa? Gran part de l’hemisferi sud no canvia l’hora (excepte Xile, Colòmbia, Paraguai, Uruguai, Brasil i de forma intermitent, Argentina), d’igual forma que al Canadà i a diferents zones dels EUA. A l’Àsia no s’aplica majoritàriament, igual que a l’Àfrica. A Oceania, en canvi, s’aplica als països grans.
A priori no hi ha una raó de pes amb els canvis d’hora, ja que la raó per la qual s’estalvia energia no sembla ser un fet universal de compliment a tots els països del món. La #reformahoraria és, per tant, una bona oportunitat per suprimir el canvi horari d’estiu i d’hivern, ja que no comportaria més beneficis a nivell econòmic que perjudicis per a la salut de les persones.
De moment, la matinada d'aquest diumenge 25 d'octubre acaba l'horari d'estiu i els rellotges s'endarreriran una hora. Així, a les 03.00 hores tornaran a ser les 02.00, de manera que la nit tindrà una hora més,en compliment de la Directiva Europea, aprovada pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aplicada amb caràcter indefinit; incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.
Aprofitar el màxim d’hores de sol no és res nou. Els egipcis i els romans ajustaven (de fet molt més que nosaltres) els ritmes circadiaris amb els cicles de llum solar. Ja en l’Europa moderna, és la Revolució Industrial, al segle XVIII, la que introdueix uns horaris normalitzats que han arribat als nostres dies amb el canvi d’hora a la majoria de països avançats.
Els romans dividien les hores de llum en 12 parts iguals, de forma que a l’hivern les hores eren més curtes i a l’estiu més llargues. Ja en temps moderns, el mateix Benjamin Franklin, en missió diplomàtica a París el 1784, comprovà que a l’estiu els ciutadans acostumaven a llevar-se més d’hora, de forma que també anaven a dormir abans. D’aquesta manera, s’estalviaven espelmes, ja que estaven menys hores desperts en horari nocturn.
No obstant això, hem d’esperar al constructor britànic William Willet, que fa la primera proposta el 1907 per portar a terme el canvi horari, tot i que no és fins la Primera Guerra Mundial que s’aplica el canvi d’hora a l’estiu a la majoria de països europeus. La justificació, energètica, amb l’estalvi en el consum de carbó. Un cop finalitzada la guerra, només alguns països segueixen aplicant el canvi d’horari i durant la Segona Guerra Mundial es torna a donar el mateix fet.
Amb la crisi del petroli als anys setanta es dóna un altre impuls al canvi d’horari, de forma que alguns països canvien fins i tot el seu horari oficial, per tal d’aprofitar el més possible la llum solar. Precisament, el partit de la cancellera Angela Merkel ha proposat recentment suprimir l’horari d’estiu amb el que es regeix Europa des del 1974 (i implantat a tota la Unió Europea des del 1996). I fora d’Europa? Gran part de l’hemisferi sud no canvia l’hora (excepte Xile, Colòmbia, Paraguai, Uruguai, Brasil i de forma intermitent, Argentina), d’igual forma que al Canadà i a diferents zones dels EUA. A l’Àsia no s’aplica majoritàriament, igual que a l’Àfrica. A Oceania, en canvi, s’aplica als països grans.
A priori no hi ha una raó de pes amb els canvis d’hora, ja que la raó per la qual s’estalvia energia no sembla ser un fet universal de compliment a tots els països del món. La #reformahoraria és, per tant, una bona oportunitat per suprimir el canvi horari d’estiu i d’hivern, ja que no comportaria més beneficis a nivell econòmic que perjudicis per a la salut de les persones.
De moment, la matinada d'aquest diumenge 25 d'octubre acaba l'horari d'estiu i els rellotges s'endarreriran una hora. Així, a les 03.00 hores tornaran a ser les 02.00, de manera que la nit tindrà una hora més,en compliment de la Directiva Europea, aprovada pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aplicada amb caràcter indefinit; incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.
Publicat a Via Empresa el 23 d'octubre
