El temps és or (Carta oberta a l'equip de programes del PSC)

En primer lloc vull felicitar-vos públicament. El procés en el que està immers el PSC fa molt bona pinta i les perspectives són excepcionals; el repte d'imaginar el país d'aquí a deu anys és apassionant. La idea que es persegueix no és gens fàcil, ja que es tracta de construir una visió (Programa Marc) en base a una missió (Declaració de principis) aprovada en el darrer Congrés. És a dir, transformar en propostes concretes l'ideari del Partit. Ara que es coneix el punt de partida, us volia fer unes observacions.

Tal com anuncien els experts, amb la crisi financera -que també és de model-, ens afrontem al llarg de la propera dècada a un CANVI DE PARADIGMA que modificarà radicalment l'escala de prioritats de les persones i el valor que li donem a les coses. I això passa necessàriament per reflexionar entorn a un valor excepcional alhora que insubstituïble: EL TEMPS.

La lectura de les conclusions dels 28 grups de treball, que han fet una feina brutal d'anàlisi de la realitat i de formulació de nous reptes al llarg dels darrers mesos, ens porta a pensar que el temps és un tema-recurs-argument transversal i que es repeteix en la majoria dels eixos. Per tant, encarem el repte de L'ORGANITZACIÓ DEL TEMPS.

Si és cert que “el temps és or” i que “de vida sólo hay una”, potser que li dediquem un temps a la reflexió.

El PSC vol ser el partit de la gent normal que s'esforça a la feina, de la gent gran depenent, de la gent que gaudeix anant a buscar els fills a la porta de l'escola, de la gent que va al gimnàs, de la gent que va a l'acadèmia d'anglès, de la gent compromesa social i políticament, de la gent que es connecta una estona al facebook per saber de les seves amistats, de la gent que busca pis, de la gent que estudia i treballa alhora, de la gent que es preocupa per la defensa dels mès febles, de la gent que va al cinema el dia de l'espectador, de la gent que cerca espais i temps per a la creativitat i la innovació, de les dones que busquen més cotes de reconeixement... de totes aquelles persones que fan coses quotidianes i normals: LA MAJORIA.

I és que certament, el temps ens urgeix; ens situem davant del repte, tal com deia l'Oriol Bartomeus, de fer una reconnexió generacional amb l'electorat. La gent jove (-40, com deia el President Molas) està ser feliços i no pas per treballar com uns burros, anar de cul i esperar a què arribi el divendres -els que no treballen el cap de setmana-). LLIGUEM QUALITAT DE VIDA i RECONNEXIÓ AMB LA GENT JOVE. Aquesta generació és molt més hedonista que l'anterior, tal com demostren els estudis sobre la joventut catalana. I això s'ha de saber llegir i treure'n profit.

La del temps no és una qüestió de qualitat de vida de les famílies (raó de ser d'un partit progressista) sinó també un factor de competivitat i productivitat. Si volem un canvi de model productiu (raó de ser d'un partit socialdemòcrata) cal començar per la qüestió més important: el temps. Una proposta raonable en aquest sentit ens posaria en una situació central entre EL BINOMI CAPITAL I TREBALL. És a dir, plantegem una nova forma d'organització del temps on ens posem en la pell de L'EMPRESARIAT(que anhelen millorar la rendibilitat del capital) i LA GENT TREBALLADORA (que anhela tenir més temps pels seus assumptes, tots ells importants).

Aquests dos temes són vitals quan fem el diagnosi i parlem de CANVI DE MODEL PRODUCTIU i del FINAL D'AQUEST MODEL CAPITALISME, tal com el coneixem actualment.

Després hi ha un tema cada cop més present i és la qüestió de LA IGUALTAT HOME-DONA. Introduir la qüestió de l'organització del temps pot ajudar a satisfer moltes de les reivindicacions de les dones, erròniament sectorialitzades. El del temps és un repte també dels homes, de les famílies, de tota la societat.

A més, el petroli s'acaba, això ho sabem des que fèiem EGB i caldrà avançar-se a canviar el paradigma de consum de forma decidida. Organitzar millor el temps vol dir OPTIMITZAR ELS RECURSOS ENERGÈTICS, l'altre bé escàs com el temps. Cal que pensem no només en saber d'on obtenim l'energia sinó com podem estalviar-ne. Només el PSC ho pot fer amb la seva visió global i europeista.

Parlant d'europeisme, fer bandera de l'organització del temps ens situa més aprop d'EUROPA. Fet que també pot ser interessant només per atraure votants de l'espai de centre que progressivament ha abandonat CiU en els darrers deu anys, sinó també aquell espai de centre-esquerre català que abandona ERC.

Cal organitzar de forma més racional el temps també per COMBATRE LA DESAFECCIÓ i l'allunyament de la ciutadania de la Política, perque els responsables institucionals han de tenir temps per escoltar la ciutadania al mateix temps que aquesta ha de tenir temps per PARTICIPAR EN LA VIDA PÚBLICA de forma qualitativa. Això portarà al país iniciar un camí per incrementar la qualitat democràtica i el bon govern. La gran coalició cívica (Joan Prats) que representa el PSC s'ha de comprometre per aconseguir aquest pacte fruit del COMBAT DEL TEMPS.

Un COMBAT DEL TEMPS que vol ser protagonista, subjecte i no la part insignificant del predicat d'una oració. No pot ser la lluita solitària d'una direcció general del departament de treball (Igualtat d'oportunitats, Sara Berbel), o un punt irrellevant de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació, i competivitat de l'economia catalana, sinó que ha de constituir un GRAN PACTE SOCIAL impulsat des de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i que tingui en compte tots els efectes que suposaria organitzar-nos socialment de forma més eficient.

Per acabar, caldria recordar la màxima de GRAMSCI que dóna nom a aquest blog, LES IDEES NO VIUEN SENSE ORGANITZACIÓ. I l'organització del temps, és una forma de posar en pràctica de forma decidida unes idees. Repeteixo: el temps és el bé més preuat (porque vida sólo hay una), possiblement amb els recursos energètics.

Cal que es tracti aquest tema en aquesta etapa de diagnosi en la que ens trobem per la construcció del Programa marc. No pot ser de cap altra manera que s'aconsegueixi tenir una visió global dels reptes per als propers anys. Cal canviar la perspectiva i fer la diagnosi des d'una de les qüestions que fins ara podien semblar perifèriques o sectorials, fins i tot alluyada o impossible.

En definitiva, cal anticipar-se al canvi de paradigma a nivell mundial després de la crisi, així com resoldre l'etapa de la desafecció (04-09, O. Bartomeus) i el COMBAT DEL TEMPS en format d'un GRAN PACTE SOCIAL pot ser un bon instrument.

I tinguem present que darrera de l'Ideari i del Programa Marc del PSC hi ha LA RECERCA D'ALTES COTES DE FELICITAT DE LES PERSONES. Organitzar-nos de forma més racional és sense cap mena de dubte un bon pas en el camí cap a l'emancipació humana. I el que és més, tothom ho agrairia.

El debat està servit.

Neix escoletes.coop

Ahir, 27 d’octubre l’Assemblea General d’ENTORN va aprovar dur a terme l’aliança estratègica entre 6tell (Grup CONSOP) i ENTORN, sccl i crear ESCOLETES.coop per operar a les Illes Balears en la gestió d’escoletes (escoles bressol) i en d’altres serveis adreçats a l’atenció de les persones.

ESCOLETES.coop es crea amb la voluntat de créixer complementant-se els dos Grups Cooperatius per donar una resposta més eficient i més propera als possibles clients de les Illes Balears.

És un projecte d’intercooperació que vol sumar la singularitat de cadascun dels dos Grups Cooperatius i donar suport a l’impuls del cooperativisme a les Illes Balears, mantenint cadascun la seva independència empresarial a Catalunya.

La suma de CONSOP i ENTORN fa que Escoletes.coop sigui un operador fort, experimentat i especialitzat en la gestió d’escoletes i en altres serveis d’atenció a les persones.

Esperem que aquest projecte reforci també el projecte associatiu del Moviment Laic i Progressista a les Illes Balears.

Adéu Míriam

Avui hem acomiadat a la Míriam Enriquez i la seva companya, com ella deia aquella que als 18 anys va venir a buscar-la i ahir se la va endur, l'escleriosi dèrmica. Ha estat un adéu emotiu. I un retrobament amb tota la colla del CJB i del Casal d'aquella època.

Conclusions del Laboratori antiracista 09

Els dies 22, 23 i 24 d'octubre ha tingut lloc el Laboratori Anti-racista 09, una iniciativa de SOS Racisme i Moviment Laic i Progressista. Ha estat un espai d’accióantiracista per joves i entitats de joves. Un espai de participació, d’intercanvi i d’acció centrat en la denúncia del racisme i la xenofòbia i en cercar la millor manera de combatre la seva presència a la nostra societat.

Han estat tres dies d’activitats lúdiques, artístiques i de reflexió que han barrejat formes de cultura popular i tradicional catalana amb noves expressions culturals, artístiques i comunicatives que necessàriament han de servir per treballar i difondre el valor de l’antiracisme.

Un espai dirigit a joves entre 16 i 30 anys i una manera de compartir com perceben o pateixen els joves el racisme a Catalunya i sumar esforços per posicionar-se en contra i combatre’l. Mitjançant la participació activa, ha volgut ser un espai de llibertat i de foment del pensament crític.

Suport de les institucions, especialment de l'Ajuntament de Barcelona, des de les regidories de Joventut, Drets Civils i des del Districte de Gràcia. L'Espai Jove de la Fontona comença a esdevenir un espai immillorable per a la consolidació de projectes associatius referents.

Gràcies als participants d'entitats immigrants, de casals de joves, de centres d'esplais i agrupaments escoltes; així com als dirigents d'Acció Escolta, de Casals de Joves de Catalunya i de SOS Racisme, i com no a la persona que ha fet que el projecte hagi estat possible, la Maria Antònia Montagut, excel·lent gestora del Laboratori 09.

Aquí les conclusions del Laboratori 09:

Posicionament davant la crisi econòmica En moments de crisi econòmica com l'actual, cal aportar els elements necessaris per tal que la ciutadania identifiqui les causes i els responsables reals dels seus problemes. Només així evitarem que es culpabilitzi a les persones immigrades de la crisi i de les seves conseqüències, i podrem reclamar solucions reals per a tota la ciutadania que pateix la mateixa crisi. Calen discursos i accions alternatives per evitar el foment de tòpics i prejudicis que conformen l'imaginari col·lectiu de part de la ciutadania autòctona vers la població immigrada i que es materialitzen en molts casos en actituds discriminatòries. És imprescindible treballar en contra de la consolidació d'un model de societat vertebrat entorn la idea de “ells i nosaltres” i evitar que la crisi obri la porta als pitjors fantasmes del racisme i la xenofòbia. Igualment, cal treballar per reforçar un model de societat basat en el respecte als drets humans i els principis democràtics d'igualtat de drets, d'oportunitats i de no-discriminació. Si no ho fem així, pagarem amb escreix la factura de la crisi econòmica. Hem de donar a conèixer les injustícies legals i polítiques que fan que avui a Catalunya hi hagi ciutadans de primera, de segona i de tercera, patint desigualtat de drets i d'oportunitats i en molts casos abocats a l'exclusió social.

Posicionament davant l'heterogeneïtat d'orígens de la joventut catalana Aquest fet implica que cal repensar les polítiques de joventut per tal de donar resposta a les necessitats específiques de cada un d'aquests col·lectius a l'hora que cal incorporar la visió transversal de l'antiracisme a l'hora de fer política; és a dir, tenint en compte la necessitat de vetllar per la no-discriminació d'aquests joves per qüestió d'origen, color de pell, religió, o pel fet de tenir un nom o cognom diferents als de la majoria. Cal vetllar perquè aquests nois i noies no pateixin una desigualtat d'oportunitats derivada de la motxilla del fet migratori, que molts porten encara que sigui heretada d'anteriors generacions. Apostar per una societat antiracista, en aquest cas, vol dir: - Apostar per la convivència: trencant tòpics, denunciant els casos de racisme i creant espais de relació entre joves de diferents orígens - Facilitar els processos de creació de la identitat, vetllant perquè siguin el menys traumàtics possibles per causa del fet migratori. Aquest punt requereix mesures institucionals i socials - Cal limitar els efectes del racisme institucional i l'apartheid jurídic existents - Reconèixer el més aviat possible als joves d'origen immigrat com a ciutadans de ple dret. Per aconseguir-ho hem de fomentar la participació, però no ens podem quedar aquí sinó que cal fer efectiva la igualtat de drets per a aquests joves l'abans possible Només així podrem garantir una societat cohesionada i no dividida com ja passa a altres països europeus on està passant factura el fet que els nois i noies que provenen de la immigració visquin quan no en situacions d'exclusió o de desigualtat d'oportunitats, sense sentir-se reconeguts per l'estat i la societat de les que formen part.

Elements que han sorgit en els diàlegs i en el debat Volem denunciar la Directiva europea de la vergonya. Rebutjem l'existència de lleis d'estrangeria, ens oposem rotundament al seu enduriment i exigim que es tanquin els Centres d'Internament d'Estrangers. Reclamem l'extensió del dret de vot a totes les persones empadronades i la seva consideració com a ciutadans de ple dret. Denunciem la incoherència de les lleis i polítiques europees, estatals i catalanes que d'una banda aposten per la no discriminació i la integració, i de l'altra retallen drets i consoliden un model d'apartheid jurídic. Ens comprometem a denunciar als responsables polítics que facin un ús oportunista o alarmista de la immigració Volem que els espais d'acollida al sistema educatiu estiguin integrats a les escoles, cal tancar tots els Espais de Benvinguda Escola. L'alumnat ha d'estar distribuit de forma igual a l'escola sostinguda amb fons públics Calen polítiques socials fermes d'expansió de l'estat del benestar, especialment en aquest context de crisi. Només així s'evitaran situacions de pobresa i marginalitat, i la competència pels recursos públics, autèntic brou de cultiu d'actituds xenòfobes. i reforçar l'aposta per l'educació i la formació com a mecanisme bàsic per a garantir la igualtat d'oportunitats. Cal fer una defensa de la laïcitat com a principi de tolerància i d'igualtat en l'accés a l'espai públic Reclamem als mitjans que evitin l'ús de l'esquema dels “ells i nosaltres” i que deixin d'identificar els subjectes de les notícies en funció del seu suposat origen, fomentant tòpics i prejudicis. Reclamem també als mitjans que donin una imatge més positiva i més constructiva de la gent jove, explicant quina és la seva aportació a la societat. Mantenim el compromís d'avançar en la construcció d'un teixit associatiu juvenil representatiu de tots els joves i les joves. Hi ha un teixit associatiu juvenil emergent, format per persones d'origen immigrat i ens comprometem a construir projectes conjunts per sensibilitzar la societat en l'antiracisme i generar cohesió social. En el cas de l'associacionisme educatiu, continuarem treballant per incorporar dirigents d'origen immigrat a les organitzacions. Continuarem treballant des de les nostres entitats més enllà del marc del Laboratori Antiracista i de la mateixa manera, convidem a tots els participants a sumar-se a aquest esforç.