Orgull laic ja és aquí: www.orgull-laic.cat

Demà dimarts 1 de febrer es presenta a Barcelona el Manual de Campanya 'Orgull Laic'. El Manual ha estat impulsat per Esplac, Acció Escolta de Catalunya, Casals de Joves de Catalunya i Ateneus Laics i Progressistes, les quatre entitats de base del Moviment Laic i Progressista.

L'objectiu del l'Orgull Laic és dotar a les entitats d'un instrument que els doni resposta als seus principals reptes i necessitats, de forma que són aquestes les protagonistes i les beneficiàries de les accions proposades. Es tracta d'un manual que pretén ajudar transformar les associacions laiques per tal que puguin assolir els seus objectius en els àmbits de reconeixement social, espais i locals associatius i finançament.

La presentació del Manual es farà demà dimarts a les 19h. a la seu de la Direcció General de Joventut (c/ Calàbria, 147).

Hi intervindran: Toni Reig, director General de Joventut i Xavier Peralta, autor del Manual. A l'acte també faran una breu intervenció Marc Cases, Anna Morancho, Helena Giner i Jaume Pieres, presidents/es respectivament d'Esplac, Acció Escolta de Catalunya, Casals de Joves de Catalunya i Ateneus Laics i Progressistes.

A part del Manual, com que volem que el procés sigui dinàmic, hem obert un espai web que ha de servir per a què el manual vagi creixent amb les aportacions que hi facin els esplais, els agrupaments, els casals i grups de joves i els ateneus.

La OJE i la transició mal acabada

El dissabte de camí cap a La Molina a la neverending train line, ens vam trobar a un grup de la OJE, Organización Juvenil Española. I és ben curiós perque després de 25 anys voltant d'excursió per Catalunya mai havia tingut l'oportunitat de coincidir amb ells. La OJE va néixer fa 50 anys a l'empar del franquisme i sota el nom Frente de Juventudes, és a dir Falange Tradicionalista i de las JONS. És a dir, les joventuts del Movimiento Nacional. Posteriorment va canviar de nom per passar a ser el que pocs coneixem ara com a OJE.

Tindria algunes preguntes a fer als dirigents d'aquesta organització: 1) Com s'explica als infants que es fa servir el mètode escolta sense ser-hi? 2) Com es pot dissociar història i educació? 3) Quin relat fan els educadors als infants sobre el seu origen i creixement en el franquisme? 4) Com és possible que no facin servir el català en les seves activitats educatives a Catalunya si no estan adscrits a cap ideologia política o religiosa?

En definitiva, què és la OJE en l'actualitat? Anacronisme i supervivència? Al meu entendre, una bona mostra d'una transició mal acabada. S'imaginen que hi hagués una organització que recollís actualment el llegat de la Hitlerjugend? O dit d'una altra manera, algú creu que sobreviurà el Movimiento de Pioneros quan Cuba es democratitzi?

I si els ianquis ens ajuden amb la ILP?

Sostè el nostre secretari general que s'està preparant una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per reformar la Ley de Enjuiciamiento Civil (LEC) de manera que es pugui retornar la vivenda per cancelar una hipoteca. És bestial però en el moment que algú deixa de pagar la hipoteca no n'hi ha prou amb sortir per on has entrat, tornar les claus i intentar oblidar-se -si és que es pot trobar la porta de l'oblit, doncs tampoc, ja que encara el deute és l'equivalent al que falti per pagar. El més curiós és que que el banc probalment la posarà a la venda. O no. Si li interessa, perquè es clar amb els preus actuals, potser li interessa mantenir-la en stock -com actiu- al preu antic, que no pas vendre-ho per un preu menor. Curiós.

Bé, el que està clar tot el risc de la operació l'assumeix la persona que decideix comprar la hipoteca, que a sobre de quedar-se sense casa -amb el que això representa- està endeutat fins les celles, si és que li en queden. Sostè el secretari general que el banc pot tasar per sobre del valor de mercat, pot concedir la hipoteca per sobre de les capacitats de les persones, pot participar de tot el procés d'inflació del preu, però quan se'n va tot a les coses es compliquen la baixada l'assumeix el dèbil. Sostè el secretari general per acabar en el correu que ens envia que els ianqus no tenen aquest model tan cruel. Però aquí som especialistes en copiar les merdes dels altres. I si els ianquis ens ajuden amb la ILP?

La meva generació no fa gaires trios

"Parla per tu!" Podria dir qui hagi nascut a la dècada dels setanta i hagi fet un trio, oi? Tinc la sensació, sense cap argument científic que la meva generació ha estat i és més conservadora que les anteriors sexualment parlant. És realment així? O potser és que fa el mateix que la generació anterior però no ho explica? Vull dir que practica el sexe lliure però d'amagatotis via doble moral: on pensament i obra van per separat. A diferència de la generació anterior que no sembla tenir cap complexe per posar el cascabell al gat. Hi hauria certes paradoxes en aquest sentit ja que som la primera generació educats plenament en llibertat. Rebutgem la religió, el patriotisme, les tradicions però adulem en Tom Cruise com a paradigma triomfador. No en van donar cap oportunitat de tenir de referents el morbo que generen les històries de Verano del 42 o El Graduado. O potser va ser la SIDA dels vuitanta que va marcar massa. O potser només la puta mala sort de venir darrera dels hippies, dels seus àcids i les seves orgies. Consti que potser és una reflexió poc científica i que cau en el topicisme generacional tan criticada per altra banda, però tinc la sensació que la meva generació no ha fet graires trios.