Campanya per una Europa Laica, 17 de setembre

El repte de la gestió del coneixement als partits polítics

Una de les qüestions de les que se n'ha parlat més en els múltiples debats del procés pre-congressual del PSC és el gap que existeix entre els programes electorals i les polítiques que finalment s'acaben posant en marxa. La principal conseqüència és una emprenyada generalitzada de la ciutadania, dels electors i de simpatitzants i militants. De la ciutadania i dels electors perque no s'ha aplicat allò que es va prometre en campanya. I dels simpatitzants i militants perque veuen com les seves idees recollides en un programa (marc) o electoral no van més enllà del paper. Es fa bona aquella cita que el paper ho aguanta tot. Entre d'altres, una de les conclusions a les que s'arriba és que hi ha por a prendre decisions valentes d'orientació nítidament progressistes per evitar abandonar la centralitat que suposadament fa guanyar les eleccions. Ara bé, caldria afegir una raó d'arrel metodològica i que fa referència a la gestió del coneixement en els partits polítics com a organitzacions dinàmiques que Generen, Transmeten i Apliquen coneixement.

Els partits polítics i el PSC no és una excepció, generen coneixement a les agrupacions locals, a les sectorials, a les convencions i als congressos mitjançant el debat i l'aprovació de documents, també a través dels materials que editen els seus think tanks. Els partits transmeten el coneixement a través dels seus espais de formació i participació (en el cas del PSC via tertúlies a les agrupacions, conferències obertes, cursos a través de l'Escola Xavier Soto, etc.). I els partits apliquen el coneixement quan governen a través dels plans d'actuació municipal, plans de govern, debat parlamentari de lleis, etc.

El Cercle Virtuós del Coneixement consisteix en establir un dinamisme sistematitzat entre Generació, Transmissió i Aplicació del coneixement en qualsevol estructura organitzativa. Per això s'hauria d'instal·lar una nova cultura per a que el gap existent entre la generació de coneixement i l'aplicació es veiés amb certa naturalitat ja que ha estat explicat amb transparència, honestedat, arguments fiables, etc. Es una fórmula que pot evitar que la ciutadania i la militància sentin la frustració que els envaeix en l'actualitat un cop tancada l'etapa de governs progressistes a la Generalitat de Catalunya i a moltes ciutats i pobles.

L'aplicació del coneixement necessàriament porta a l'origen novament del procés. S'ha modificat aquella idea inicial quan es governa. El xoc amb la realitat fa revisar allò que es va pensar que era l'estratègia o la proposta encertada. El cercle virtuós permet posar en contacte qui aplica el coneixement i qui el genera de manera que el diàleg permet enriquir l'estratègia, el procés, i per tant, l'organització.

La qüestió és com resoldre la manca d'un cercle virtuós del coneixement. Hi haurien dues claus:

1. Portes obertes al think tank. Amb l'objectiu d'esdevenir un espai viu, dinàmic, obert, centrat en atraure coneixement, en sistematitzar-lo, en difondre'l, en compartir-ho amb la militància, la societat civil i el conjunt de la ciutadania. Els tancs de pensament com a espais de debat d'idees, de font de recerca d'experiències existoses, d'interpretació de la realitat i de previsió d'escenaris. Anar per davant vol dir obrir les portes, escoltar i buscar complicitats més enllà del propi partit

2. Tothom és protagonista de la formació. L'escola de formació i el seu pla on s'integren idees i protagonistes. Cal que les escoles de formació dels partits esdevenguin espais de diàleg entre els generadors de coneixement amb els qui l'apliquen. Cal que hi hagi un desplegament de l'acompanyament en l'acollida, el creixement i el relleu dels dirigents polítics. La formació dels dirigents i dels militants preveu de la frustració i els malsentesos. La formació ideològica abans que la formació en habilitats comunicatives. Cal saber parlar en públic però principament els dirigents han de saber d'on venen, què defensen, etc. Tots i cadascun dels militants són escola formant part d'una comunitat d'aprenentatge, de transmissió de la memòria i la perspectiva històrica juntament transmissió de la innovació i les noves receptes.

Un dels reptes del PSC per al proper congrés és saber dotar al think tank d'una estructura que permeti recollir totes les iniciatives al partit en la generació de coneixement. La Fundació Campalans ha de ser pal de paller de la innovació de la política reformista que vol aglutinar el socialisme català. I ha de comptar amb la complicitat de l'Escola Xavier Soto com a instrument vertebrador del debat que articulen les sectorials i que permeti l'enfortiment i transformació real de les agrupacions territorials.

La clau està en ser capaç d'articular una proposta atractiva que comprometi a dirigents polítics protagonistes en el govern de les ciutats i en l'oposició parlamentària (Aplicació) en els processos de debat (Generació) i formació (Transmissió). El repte d'integrar pensament i acció és meravellós. Tard o d'hora els partits amb estructures decimonòniques s'hi hauran de posar, en joc està la valoració que es fa del sistema democràtic. D'altres realitats organitzatives ja s'hi han posat fa temps.

De Germanor Escolta de Catalunya al procés de Construcció de la FCEG

S'apropen els deu anys de l'Assemblea constituent d'Acció Escolta de Catalunya a l'Hospitalet de Llobregat. I es poden començar a valorar algunes qüestions que poden tenir conseqüències en els processos apassionants que estan immersos els dirigents actuals de l'Escoltisme Català. M'explico...

Germanor Escolta de Catalunya neix de tres agrupaments d'Escoltes Catalans i un de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya l'any 1989. Des del principi els seus dirigents mostren l'anhel de ser membres de la FCEG. I aquesta és una idea que es transmet entre tots els seus actius al llarg de la seva existència. Per això, tot i ser una organització formada per 4 agrupaments laics, decideixen muntar una organització que es defineix com a PLURALISTA. Pensen que potser algun dia podran ocupar una cadira a la Federació en qualitat d'aquesta denominació, ja que com a laica entèn que ho té molt complicat. També es defineix com a pluralista amb l'objectiu de deixar la porta oberta a l'entrada d'agrupaments escoltes confessionals procedents de MEGSJC o fins i tot de nova creació.

Scouts de Catalunya és l'organització hereva d'Exploradores de España- Asociación de Scouts de España a Catalunya (ASDE). La seva definició en l'àmbit espiritual depèn de les decisions que es prenen a Madrid. Els documents procedents d'ASDE fan definir l'organització com a PLURICONFESSIONAL.

En el moment de la fusió entre Germanor Escolta de Catalunya i Scouts de Catalunya, en el procés anomenat ProjGECte eSColta, cap de les dues organitzacions disposen de materials potents de treball de la qüestió espiritual. Com que no es vol fer de gairebé res un conflicte, finalment es pren la forma d'organització OBERTA, tal com es pot trobar en la definició del Projecte Educatiu d'Acció Escolta de Catalunya i que actualment em consta que està en procés d'actualització, coincidint amb els 10 anys de l'entitat. S'interpreta gairebé com a sinònim de laica, però es vol evitar conflicte tant internament amb algun agrupament que fa especial èmfasi a la qüestió confessional, com externament amb Escoltes Catalans, entitat definida com a l'associació laica de l'escoltisme català.

Acció Escolta en tant que hereva d'Scouts de Catalunya entra a la FCEG en un procés reconegut per totes les parts com a dur i llarg. Els Estatuts de la FCEG (els actuals) defineixen a Acció Escolta com a entitat Pluriconfessional. EC insisteix que així sigui amb el suport d'ASDE, que encara no havia encetat el seu debat intern sobre el tema. Ben curiós que una organització que es defineix com a laica no vulgui permetre a una altra que es defineixi com a tal. Sembla, a priori, un contrasentit sobre el que expressa la laïcitat com a principi i com a mètode.

Escoltes Catalans amb la incorporació d'Acció Escolta de Catalunya al Moviment Laic i Progressista -i veient que és una forma de prendre-li l'espai escolta laic a Catalunya- llença una ofensiva als estaments escoltes internacionals. Provoca un pronunciament contundent del Comitè de Constitucions (veure carta en arxiu, també a la safata de correu de Micky López) en la que adverteix que: pluralista, pluriconfessional, oberta, multidenominació i laica és per a la WOSM sinònim i que Acció Escolta de Catalunya no està a la FCEG en tant que definició espiritual sino com a organització territorial d'ASDE a Catalunya. Aquesta carta deixa la via lliure a Acció Escolta per a definir-se com vulgui en l'àmbit espiritual. Aquesta carta passa desapercebuda per a la resta d'actors. Tant és així que la carta i el moviment d'Acció Escolta en la seva definició espiritual té unes conseqüències demolidores i irreversibles en el panorama escolta català, i també espanyol:

1) Acció Escolta es defineix de forma tàcita com a organització laica a partir de la segona part de la dècada passada. Com comentava anteriorment, sembla que el 2011-2012 es fa la revisió del Projecte educatiu que probablement substituirà el mot d'Oberta pel de Laica. I que ja s'havia reformat estatutàriament, definint-se com a LAICA des de la revisió dels Estatuts de la VI Assemblea Nacional de 2006, fruit del debat generat arran de l'ingrés a l'MLP i dels acords/conclusions dels 3 seminaris sobre laïcitat conjunts amb la Fundació Ferrer i Guàrdia. Es van trigar 4 anys en arribar a l'objectiu inicial, però la bona notícia és que s'arriba sense conflicte intern. La laïcitat, incideixo, és un mètode i no pas un carnet o segell.

2) MEGSJC o potser ja MEGC obre un debat intern sobre la idoneïtat de convertir-se en organització pluralista, ocupant l'espai que deixava Acció Escolta en l'àmbit plural-pluriconfessional. Consideren que poden cobrir la definició CONFESSIONAL de l'organització. No arriben a una conclusió amb conseqüències estatutàries. Però seria interessant conèixer els debats en els darrers 6 anys al respecte. Amb tota probabilitat el procés actual de la FCEG és fruit sobre els debats interns del moviment recentment.

3) ASDE engega un debat intern amb la trobada a Màlaga i posteriorment amb una ponència a la Conferència Federal en la que finalment decideix deixar de ser una organització pluriconfessional per passar a denominar-se ORGANIZACIÓN ABIERTA Y PLURAL. Acció Escolta juga un paper important en aquest procés així com la Fundació Ferrer i Guàrdia exercint de think tank amb qui manté un conveni de col·laboració. (veure publicacions al respecte: Declaració d'Al Andalus i Conclusions de la Conferència Federal). La paraula laica apareix per primer cop en la definició sense ser la que ho defineix.

Coses que ens han ensenyat els processos esmentats:

1. A la WOSM li és igual com es defineixi l'organització, si no està adscrita a una confessió concreta.

2. El debat de la laïcitat acaba sent un debat en clau interna de país: Catalunya o Espanya, no pas per a una definició en clau internacional WOSM. Com a mínim fins ara. Cal entendre les dificultats de traducció total entre el mot Laïcitat al món continental i el mot Secularisme al món anglosaxó, així com la influència del protestantisme vs catolicisme a l'espai públic, respectivament.

3. Val més la pena en el procés de la FCEG, buscar una denominació poc agressiva, que el camí de la secularització és inevitable. L'exemple és ASDE. Millor definir-se com a OBERTA, PLURAL, PLURALISTA, que no pas forçar la definició de LAICA. Potser val la pena parlar de laïcitat, de societat secularitzada, de la pluralitat religiosa i filosòfica existent, però no definir l'entitat com a laica.

Vagi per endavant que la securalització a Catalunya és irreversible -tal com demostren les dades- i que el temps posarà els mots on correspon. Al revés poques vegades succeeix.

Manifiesto por la Libertad de conciencia

La Humanidad ha nacido libre

La naturaleza no ha creado ni valores, ni religiones, ni iglesias, ni la censura, ni la propiedad.

La Humanidad se ha hecho si misma saliendo de la prehistoria en una larga lucha contra las terribles dificultades de un mundo que ni conocía ni entendía. Escapando de forma gradual a las limitaciones y a los obstáculos -incluidos los obstáculos y las limitaciones creados por la propia humanidad- ha ido consiguiendo, por sí misma, hacer valer sus derechos.

Los derechos de la Humanidad no se fundamentan ni son parte de otros supuestos "derechos" de origen desconocido. Existen porque la Humanidad existe. Los Derechos de la Humanidad son "verdades evidentes por sí mismas"

El primero de estos derechos, la primera de estas libertades es el derecho a pensar libremente.

La libertad primera y fundamental es la Libertad de Conciencia.

De hecho, la Humanidad existía antes que las iglesias. Y así, en efecto, por encima de las Iglesias, está la Humanidad.

Los dioses, las iglesias, las supersticiones, los dogmas son creaciones humanas y nada más.

Cada vez más Conciencia

"Más luz!". A siglos de distancia, hacemos nuestra la última frase de Goethe.

La Libertad de Conciencia es la libertad de la Humanidad para explorar el mundo y para examinarse a si misma.

La Humanidad es falible y perfeccionable, ya que está dotada de razón y por supuesto de capacidad de critica.

Lo que la Humanidad ha hecho, puede deshacerlo.

Las generaciones sucesivas no pueden quedar encadenadas entre sí y para siempre.

A la diferencia de las religiones, la Humanidad libre y consciente negó, y niega la infalibilidad.

Lo que es bueno para los Papas no es bueno para los hombres.

La Humanidad es perfectible, es decir, se puede corregir y mejorar, no se ve el paraíso como un pasado culpable y acabado ni como un porvenir inaccesible y mítico, sino como una parte del todos los días, permitida por la libertad de conciencia.

Podemos decir, con Protágoras que «el hombre es la medida de todas las cosas".

La mente humana es ilimitada. Capaz de dividir las células más pequeñas del Universo, también es capaz de cambiar su propia estructura, para conquistar planetas, para buscar sobre el origen del mundo y de pensar sobre su propio futuro.

Y, por desgracia, es capaz de programar su propia destrucción.

El destino de la Humanidad es el proyecto de la Humanidad; y Prometeo, el rebelde, tenía razón para arrebatar el fuego a aquellos que, en la mitología, eran sus dueños para darselo a los hombres. Esta es una metáfora de la Humanidad en su lucha por la emancipación, afirmando la libertad de conciencia, que no es otra cosa que la libertad de la Humanidad.

La Humanidad siempre se ha enfrentado a los dogmas religiosos. Cada vez que la Humanidad ha avanzado, independientemente de cual fuera la forma, y ha afirmado sus derechos, las Iglesias lo han condenado.

Historia

La lista de los mártires y héroes de la Libertad de Conciencia es mucho más larga y grande que los recuerdos que podemos hacer aquí.

Sócrates fue condenado a la cicuta porque animaba a los jóvenes a pensar por sí mismos.

El filósofo de la Sorbona, Abelardo fue mutilado por afirmar que su propia opinión valía tanto como la de los "Padres".

El científico Galileo fue condenado por no cumplir las verdades expresadas en la Biblia sino las que producían sus propias investigaciones.

Lo mismo ocurrió con Etienne Dolet, Giordano Bruno, Miguel Servet., Vanino Vanini y muchos otros.

Cuando se escribió el primer texto que establecía derechos en Occidente (la "Carta Magna en Inglaterra en 1215) el arzobispo de Canterbury, Langton, que había apoyado el texto fue suspendido por el Papa.

La Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano de 1789, en Francia, fue condenada por el Papa.

Charles Bradlaugh, que en 1880 fue elegido democráticamente para él parlamento de Westminster tuvo que librar una larga batalla por el derecho de sentarse en el Parlamento sin tener que jurar fidelidad a la fe anglicana.

El pedagogo y librepensador español, Francisco Ferrer i Guardia fue asesinado en 1907 a petición de la jerarquía católica.

El librepensador e irreligioso Chevalier de la Barre, fue ejecutado por orden de la Iglesia y el líder de la libertad de pensamiento alemán Max Sievers fue ejecutado en Hamburgo en 1943 por los nazis.

La lista es muy larga... refleja la lucha incesante entre el dogma y la Libertad de Conciencia.

Hoy en día

Todo el mundo ve que las Iglesias siguen reprimiendo y persiguiendo las conciencias. Las Iglesias no han cambiado.

A modo de ejemplo, en Pakistán, el Dr. Younus Shaikh, acusado de blasfemia fue condenado a muerte en 2001. Antes de que pudiera refugiarse en Europa, tras una campaña internacional de solidaridad, pasó más de 3 años en el corredor de la muerte.

En Nigeria, el militante Leo Igwe ha sido detenido y golpeado varias veces por la policía por defender a los acusados de "brujería". Fue puesto en libertad en enero de 2011, después de dos días de detención después de una campaña internacional en favor suyo.

El juez italiano Luigi Tosti continúa liderando la lucha para ser reintegrado con todos sus derechos después de haber sido revocado porque se negó a celebrar una sesión judicial en una sala de justicia decorada con un crucifijo.

El 18 de marzo de 2011, la "Gran Cámara", que es la instancia de apelación formal ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, a petición del gobierno de Berlusconi, ha dado la razón al Estado italiano que pretende seguir imponiendo la presencia de crucifijos en las Escuelas Públicas en la península (es el caso conocido legalmente como "Lautsi).

Podríamos tomar otros muchos ejemplos como la reciente destrucción de obras de arte en Avignon en Francia, por un comando católica, porque las consideraba "blasfemas".

Arrebatar, defender o restaurar la libertad de conciencia

Al igual que cualquier derecho, la Libertad de Conciencia debe estar incluida en los textos, ya sean declaraciones, constituciones, leyes u otros instrumentos jurídicos.

En algunos países, estos textos ya existen. Esta es la Primera enmienda en la Constitución de los Estados Unidos: "El Congreso no aprobará ninguna ley que otorgue una preferencia a una religión, o que prohíba el libre ejercicio, limitando la libertad de expresión, la libertad de la prensa o el derecho de los ciudadanos a reunirse pacíficamente y para enviar peticiones al gobierno para conseguir la reparación de los daños sufridos. "(1791).

La Ley de Separación de Iglesia y Estado en Francia (1905) " La República no reconoce, sufraga ni subvenciona ninguna religión. En consecuencia, a partir del 1 de enero siguiente a la promulgación de esta Ley, deberán ser retirados de los presupuestos del Estado, de los departamentos y de los municipios, todos los gastos relacionados con el ejercicio de la religión "; del artículo 3 de la Constitución mexicana (1917) "o la adquisición o posesión, o la administración de bienes inmuebles para la Iglesia, sin personalidad jurídica de la Iglesia, de Portugal, de la Rusia revolucionaria en 1917, el referéndum constitucional en Bolivia (2009) de la Constitución "provisional" de Nepal (2007), entre otros.

Vale la pena recordar que estos textos son a menudo incumplidos y que su defensa o su recuperación es necesaria como es el caso, por ejemplo, en Francia, donde todos los gobiernos desde el gobierno de Vichy han violado la Ley de Separación.

Por eso saludamos todos los combates que van en la dirección de la libertad de conciencia, incluyendo la reciente derogación del delito de blasfemia en el Reino Unido. En Polonia, en marzo de 2010, la revista GOSC Niedzielny Episcopal archidiócesis de Katowice fue condenada por haber comparado a la feminista Alicja Tysiac con los criminales de guerra nazis. Y hay otros ejemplos de logros conseguidos.

Acogemos con satisfacción las manifestaciones anticlericales en Polonia e Italia, y saludamos a las decenas de miles de personas marchando por las calles de Beirut en el Líbano diciendo "El secularismo es la solución", en un país donde el sistema es una mezcla compleja de cuotas de reparto de poder basado en el concepto de comunidad, de miles de manifestantes que en Túnez hacen suyo el lema "La laicidad y la tolerancia = Libertad", "Para Túnez laica", los miles de manifestantes que marcharon en Londres durante la visita del jefe de la Iglesia Católica a decir “¡Que pague el Papa!”; los manifestantes laicos en España...

En todas las latitudes, en todos los continentes, la forma es variable, pero el fondo es el mismo: la exigencia de la Libertad de Conciencia!

Nosotros luchamos por la derogación de todos los Concordatos, en contra de todas las guerras de religión y en contra de cualquier "choque de civilizaciones".

Reflexiones

Nuestras tradiciones y nuestras luchas, incluyendo las mociones y las resoluciones del Congreso Mundial del libre Pensamiento en Roma en 1904, son el aval y la promesa de nuestros compromisos.

En la tradición del Congreso Mundial de Roma en 1904, los presentes o representados en el Congreso Mundial de Oslo de 12 de agosto de 2011, de fundación de la AILP (Asociación Internacional de Libre Pensamiento) decidirán sobre implementar dos campañas sobre la verdad sobre la financiación de la religión y sobre la justicia para las víctimas de las Iglesias.

Porque estamos a favor de la libertad de conciencia, que implica la separación de Iglesia y Estado, queremos claridad en la financiación de las religiones, esta "economía de púrpura" que grava los presupuestos del Estado a costa de los capítulos de Salud o de Educación, en favor exclusivo de unos beneficiarios que se califican como "espirituales".

Queremos justicia para las víctimas de las Iglesias.

La justicia no es el mero arrepentimiento. El arrepentimiento es un hecho religioso que no afecta más que las Iglesias que se sitúan a sí mismas por encima de las leyes humanas.

Queremos justicia, lo que implica que, si se reconocen culpables se apliquen sanciones jurídicas, financieras y morales.

Justicia para las víctimas de abusos sexuales de Iglesias; se ha demostrado que el abuso sexual en la Iglesia es una institución de la Inquisicion.

Justicia para las víctimas de la discriminación del IV Concilio de Letrán de 1215 que condenó a los judíos a llevar un distintivo amarillo; para las de la Inquisición golpeando a judíos, musulmanes o "herejes".

Justicia para los pueblos colonizados y "evangelizados" privados de sus derechos y de sus tierras en África, Asia, América Latina, América del Norte. Hacemos nuestras las palabras de J. Kenyatta "Cuando los blancos vinieron a África, teníamos la tierra y ellos tenían la Biblia. Nos enseñaron a rezar con los ojos cerrados: Cuando los abrimos, la tierra era de los blancos y nosotros teníamos la Biblia".

Queremos la plena libertad de investigación científica desde el marco del respeto de la conciencia individual.

Queremos el derecho de las mujeres a controlar sus cuerpos.

Queremos que la separación completa de la educación y la religión. Las familias pueden aprender lo que consideran bueno para sus hijos pero eso no es una tarea de la escuela pública.

Nosotros no reprochamos a las personas sus opiniones. Reprochamos a las instituciones que quieran imponer sus opiniones.

Perspectivas

Nosotros, presentes o representados en el Congreso Mundial del Libre Pensamiento en Oslo, confrontados a la vez por las investigaciones y por la situación del tema crucial de la Libertad de Conciencia, sin querer sustituir a cualquier otras asociaciones y organizaciones, nacionales e internacionales, afirmamos:

- La Libertad de Conciencia es un elemento constitutivo de la Democracia

- La Libertad de Conciencia es parte integrante de la liberación de la Humanidad

Nos comprometemos a:

- Defender en todas partes y para todos esta libertad.

- Y a expresar solemnemente nuestra solidaridad fraterna con todos los que son y sean perseguidos por sus opiniones.

- Pedir a todos aquellos que reconozcan como propio este manifiesto a unirse a esta lucha.

Este Manifiesto es objeto de debate y será propuesto a la votación del Congreso Mundial de Librepensadores de Oslo, que se celebrará 10 de agosto 2011.

Este Congreso Mundial tiene como objetivo reconstituir una Asociación Internacional del Libre Pensamiento.