El passat dijous 1 de març es va celebrar la Comissió Sectorial LGTB del PSC i com a secretari nacional referent vaig tenir l'oportunitat d'assitir i adreçar unes paraules. La meva intervenció va anar en la línia d'incidir en la importància de treballar davant els dogmatismes a partir de la tolerància, el foment del pluralisme i de reivinvidar la política i l'activisme per garantir la normalització de les minories. També vaig reflexionar sobre la idea que un combat a favor del lliurepensament és un combat pel dret a la diferència.
Sembla que tingut la mala sort d'arribar en un moment que s'acomiada en Ricardo Castro després de molts anys al capdavant de la sectorial. Entre les seves paraules cal destacar "malgrat la bona situació de la que hem pogut gaudir aquests anys, gràcies a les polítiques progressistes, continua essent socialment rebutjada per la part més conservadora de la societat". Castro va instir en que cal seguir avançant perque no es retrocedeixi o quedi diluïda cap conquesta en drets i llibertats assolides. A més, va dir que calia un canvi per aquesta nova etapa, amb una nova generació que assumeixi el relleu del projecte. Per acabar, el líder sortint va agrair a tothom ja que aquest gran viatge ha estat una gran escola de respecte i defensa de la diversitat, amb molt bons moments, on s'ha pogut posar les bases d'amistat i complicitat que perllongaran en el temps.
El nou dirigent, Oriol Vicente, va parlar que el PSC és una bona eina per canviar la realitat que agrada: "Tots els que en formem part ho fem per compromís i voluntat de millorar la societat perquè la gent tingui millors condicions per viure en una societat més justa". Vicente va repassar els avenços com la llei de matrimoni, l'adopció i el model de família. Va esperonar la Comissió sectorial a "seguir treballant perque els poders públics, governi qui governi, segueixin garantint-nos ser ciutadans de primera amb els mateixos drets que la resta de persones". Va tenir també un record per les dues persones que l'han precedit en el càrrec: en Xavier de Balaguer i en Ricardo Castro.
Hi ha potser que ha oblidar que el socialisme és una proposta permanent d'emancipació. D'emancipació de les persones respecte a qualsevol sotmetiment. D'emancipació de les consciències i d'emancipació respecte a totes aquells mecanismes de dominació vinculats a una determinada estructura econòmica i social. Comença doncs una nova etapa al capdavant de la Comissió Sectorial LGTB i segur que ells no oblidaran mai la força emancipadora del PSC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada