La creació de la Joventut Europea Federalista de Catalunya (per Joan-Francesc Pont)

Ara que la Joventut Europea Federalista de Catalunya ha ingressat al Moviment Laic i Progressista, m'he interessat per recuperar el seu origen per l'any 1978, fa gairebé 35 anys. He trobat un escrit de Joan-Francesc Pont, actual president de la Fundació Ferrer i Guàrdia:

"La Joventut Europea Federalista de Catalunya va ser fundada el 29 de setembre de 1978 per les
persones  següents: Joaquim Bayo Delgado, Ferran Daroca, Carme Egea Vallès, Josep Lluís
Hernández Giménez, Elena Hevia Muñoz, Miquel-Octavi Iceta Llorens, Jordi Izquierdo Grasas,
Camila Martí Carreras, Joana Molina Morales, Xavier Molins Amat, Joan Oliveras Baguès,
Eulàlia Pérez Vallverdú, Joan-Francesc Pont Clemente, Josep Maria Raulet Espígol, Cuqui
Rosón, Susana Rosón, Josep Soler Albertí, Xavier Trallero Garrigòs, Francesc Vendrell i Joan
Ramon Villalbí Hereter.

L’impuls per a la creació de la JEF va néixer de l’oficina central de la JEF a Brussel·les i, en
particular, del Tresorer, Richard Corbett, qui va visitar-me a Barcelona durant el mes de juny de
1978, juntament amb David Grace, secretari general de l’organització i membre dels young
liberals anglesos. 

L’acte de constitució va tenir lloc a la seu de Critica Radical que, gràcies al suport de Jaume
Carner,  en aquell moment era temporalment a la Plaça Calvo Sotelo (ara Francesc Macià), 4,
1er, 2ª l’esmentat dia 29 de setembre a les 19 hores.

El Comité Federal de la JEF que es va reunir a Otsenhausen els dies 21 i 22 d’octubre de 1978 va
felicitar JEF-Catalunya per la forma oberta en que havia regit el seu procés de constitució amb
estret contacte amb el secretariat europeu i va concedir a JEF-Catalunya l’estatus d’observadora. 

Jo vaig ser el primer president de la JEF-C (i, el primer domicili era casa meva, Cavallers, 80),
però la nostra gran activista va ser Susana Rosón, qui va aconseguir l’admissió de l’organització
catalana a la JEF-Europa com secció nacional al Congrés de Oslo de 1979 i va ser escollida
membre del Bureau  Executiu Europeu al Congrés de Milà celebrat del 15 al 17 de setembre de
1981. 

Durant el mes de febrer de 1982, la JEF-C es va reestructurar i Ferran Daroca Esquirol va ser
escollit com segon president. La resta del Comité Executiu estava formada per Cuqui Rosón
(secretària general), Quico Rafols (tresorer), Joan Salas (relacions polítiques), Susana Rosón
(relacions internacionals), Patrizia Manzo (relacions amb el Sud d’Europa), Jordi Fillat (serveis
jurídics) i Joan-Francesc Pont (relacions amb la UEF). 

Poc temps després el tercer president va ser Quico Ràfols, qui va domiciliar a efectes oficials la
JEF a casa seva, a l’Avinguda de Gaudí, 42. 

Al novembre de 1984, Quico Ráfols, Andreu Castellet i Joan-Francesc Pont treballen sobre
diversos documents programàtics i estatutaris del Consejo Federal Español de la Juventud
Europea Federalista.

A l’Assemblea de Coma-ruga, 8-9 de desembre de 1984 es designa una nova Comissió
Executiva: Quico Ráfols (president), Paloma Rosón (Secretària general), Maite Romeo
(tresorera), Rosa Pérez, Elena Romeo, Josep Soler Albertí i Andreu Castellet (vocals). 

A l’any 1985, la JEF-C es domicilia a Madrazo, 130, 1er 3ª, seu que comparteix amb el
Moviment de Critica Radical. El 10 de març de 1985, la JEF es trasllada amb l’MCR a la seu de
Joventut i Societat a Via Laietana, 40, 3er 2ª, espai en el que el 31 de desembre de 1987 es
crearia la Fundació Francesc  Ferrer i Guàrdia. 


Joan-Francesc Pont
Barcelona, 19 de maig de 2008"