Nivells de corrupció: Incoherència, manca d'ètica i delicte

La corrupció política és el conjunt d'actituds i activitats amb les quals una persona transgredeix compromisos adquirits amb d'altres persones, utilitzant la confiança i els privilegis atorgats per aquests acords presos, amb l'objectiu d'obtenir un benefici aliè al bé comú. Una defició acadèmica impecable. Ara bé, la corrupció té expressions invisibles o subtils.

Una primera forma de corrupció és la traició als propis valors personals, és a dir la incoherència. Un exemple clar és la duplicitat de càrrecs -orgànics i institucionals- que tenen una intenció de mantenir el control sobre els espais democràtics de decisió. Un altre  el fet d'obviar les propostes de limitació de mandats. És un nivell de corrupció invisible perque afecta a la integritat de l'individu. Ningú comet cap delicte sent vint anys regidor o alcalde d'una ciutat, però no és gaire coherent amb l'esperit de construcció democràtica, permanent i col·lectiva a la que ha d'aspirar un servidor públic. Tampoc és delicte tot que sí èticament reprovable convertir-se en un cent-mileurista ampliant els sous locals amb dietes estratosfèriques de la l'ATM, la Diputació i altres corporacions i que poden arribar als cinquanta mil euros en alguns casos.

Un segon nivell subtil és la manca d'ètica. Apareix per exemple en casos l'ús al límit d'informació, el caciquisme en la selecció de persones que malauradament s'allunyen de la meritocràcia. Sembla més fàcil col·locar un amic a l'Admistració pública que un bon professional que hagi passat per la política torni a l'empresa privada. Assistim a un sistema deficient i pervers. Les administracions més sensibles a la corrupció són aquelles que tenen un major nombre de treballadors públics que deuen el seu càrrec a un nomenament polític. Per altra banda, hi ha casos en els que tot i que l'atribució d'un delicte no porta finalment a la culpabilitat, sovint hi ha indicis clars de manca d'ètica.

I finalment, el nivell explític de corrupció, quan l'encausament i la imputació acaben malament per al servidor públic. El tràfic d'influències, els suborns els fraus, la malversació, la prevaricació i un llarg etcètera amb múltiples formes variades i combinades.

Es fa del tot necessari dissociar entre la qüestió jurídica i la dimensió ètica. La corrució invisible, subtil és un problema ètic i polític. 

Per altra banda, les conseqüències devastadores que tenen determinants comportaments sobre l'espai públic. Determinats partits acaben per estendre una àmplia xarxa de persones i interessos que es converteix en una mena de caciquisme postmodern. La creació d'una elit política professional i tancada en si mateixa fa que sigui menys representativa de la societat en general i més aïllada de les seves preocupacions, molt més depenent del lideratge del partit i menys independent en les seves opinions. El problema és que entre la ciutadania hi ha la idea general que els servidors públics es mouen fonamentalment per interessos econòmics personals, fet que els apropa més al fenomen de la corrupció.

Sorprèn una mica que aquestes qüestions ètiques, polítiques i jurídiques no les haguem tractat obertament a la Comissió Executiva Nacional del PSC. La situació és greu com per passar de puntetes o pitjor encara potser per seguir mirant cap a una altra banda. La única aparició contundent i sòlida la de Raimon Obiols a un Consell Nacional de desembre de 2012. Un oasi en un mar de dubtes.