Fabian Mohedano: "Jo sóc un independent a la cort de Pere Navarro"
El secretari general de Moviment Laic i Progressista acaba de publicar 'Joventut i temps', una crida a capgirar el nostre rellotge vital
SARA GONZÁLEZ | Actualitzada el 21/06/2013 00:00
Fabian Mohedano defensa que la reforma horària per acostar-nos al rellotge europeu hauria de ser una estructura d'estat. PERE VIRGILI
Fabian Mohedano se sap una rara avis a l'executiva del PSC. Votaria sí a la independència sense ser nacionalista i ni tan sols independentista. Crescut sota la consigna del Sempre a punt de l'escoltisme, no concep un socialisme que no estigui íntimament lligat a la teranyina associativa ni es resigna a encotillar-se en uns horaris que beuen del franquisme i que disten molt dels d'Europa. Per això acaba de publicar Joventut i temps. Cap a una política utilitarista, tota una crida a donar capgirar el nostre rellotge vital.
Què vol dir que cal tornar als horaris dels anys 30?
Després de la Guerra Civil, amb els anys de gana, la gent necessitava treballar matí i tarda allargant jornades fins a les nou o les deu del vespre. Això s'ha mantingut. Hi ha una creença que l'horari que tenim a Catalunya i Espanya està motivat pel clima, però és fals, en realitat és una herència del franquisme. Al Marroc, Portugal, Grècia, Itàlia o França tenen un horari europeu.
Com ens perjudica aquest horari?
D'entrada, som al país menys productiu i on es dormen menys hores a la nit. Som l'únic país on es dinen dos plats al migdia, a la tarda es comença tard i baixa la productivitat. Altres conseqüències afecten la sostenibilitat, perquè les empreses estan obertes tot el dia i tenen, per exemple, els llums encesos. També el fet que els pares pleguin tard de treballar influeix en el fracàs escolar, perquè no poden estar amb els seus fills ajudant-los.
N'hi ha que reivindiquen la jornada escolar intensiva...
L'horari que hi ha ara, de 9 a 12 i de 15 a 17 hores, és de l'escola de fa 100 anys, de l'època republicana. Ara es posa sobre la taula la conveniència de fer jornada intensiva quan en realitat hauria de ser al revés: hauríem de veure com fer que les empreses tanquin abans de les cinc. L'escola no és una guarderia on s'aparquen els nens i no els tornes a veure fins a les vuit del vespre.
¿I com afecta aquest encotillat rellotge a la política?
Si tinguéssim uns horaris més racionals i europeus, tindríem més temps per participar en la política i fer-la més útil. Necessitem més que mai fer política amb sentit. Si les coses es fessin millor, no estaríem en una situació en la qual emergeixen populismes i radicalitzacions al Parlament. Fa falta una política creïble, central i honesta amb el que està passant i que fugi del tacticisme.
Així doncs, ¿els horaris també són partícips de la desafecció?
Totalment. Hem arribat a un punt en què tenen una conseqüència directa. En una Catalunya nova la reforma dels horaris hauria d'estar entre les cinc primeres prioritats. Dit d'una altra manera, la reforma horària hauria de ser una estructura d'estat. En la mesura que tinguem horaris més europeus, ens assemblarem més a Europa i no a l'Espanya franquista. Falta que el president s'ho cregui. No és tan difícil, perquè en això hi ha consens entre la dreta i l'esquerra del país.
Parla d'una Catalunya nova i d'estructures d'estat. Vostè ha dit, en contra de la consigna que dóna Pere Navarro, que probablement votaria sí a la consulta.
Cal resoldre el tema nacional i la crisi, les dues coses són importants perquè vinculen la ciutadania catalana. Jo probablement votaria sí en una consulta, però no sóc independentista, sóc un independent a la cort de Navarro. Penso que Catalunya pot ser gestionada d'una manera més racional des de la proximitat.
I per què va acceptar ser a l'executiva del PSC?
Milito al PSC des del 2009 i vaig entrar al partit perquè subscric absolutament els seus documents fundacionals i l'ideari. La meva missió a l'executiva és obrir el partit cap a nous sectors i cap a gent que creu que un socialisme llibertari és possible. No tinc per què estar d'acord amb tot el que diu el partit. Una organització creix de la discrepància interna amb una certa lleialtat. Això sí, qui consideri que si desapareix el PSC guanya Catalunya s'equivoca, perquè ha estat i és un projecte molt important per a aquest país i, agradi o no, hi ha mig milió de persones que el voten.
El PSC ha decidit no ser al Pacte pel Dret a Decidir. Avancem hi serà?
La unitat del PSC està molt per sobre d'Avancem i de Pere Navarro. La unitat no és un fi en si mateix. El partit ha de ser una eina útil per a la societat catalana i potser ara no ens veuen així. Volem contribuir, discutint sobre idees, que ho torni a ser.
I el Moviment Laic i Progressista?
Confio que sí que serem entre les 25 entitats que se sumaran al pacte.
¿Fins a quin punt serà compatible l'activitat d'Avancem amb seguir a l'executiva del PSC?
Avancem fa un any que marca l'agenda política de l'espai socialista. I en certa manera està condicionant també part de l'agenda de l'esquerra. Hem de treballar per tornar a ser alternativa i hem de saber que no tornarem a ser alternativa sols, sinó amb les altres forces d'esquerra del país. Agradi o no, nosaltres representem bona part del món de les idees en el PSC i internament ho reconeixen. El temps posa cadascú al seu lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada