És una sorpresa la intervenció del Primer secretari en la que ha parlat
exclusivament sobre els temes socials, obviant els temes nacionals. Parlar dels
aiguats de la Vall d’Aran, la llei Wert, les preferents, les beques, etc., i no
parlar sobre el Pacte Nacional pel Dret a Decidir és un greu error. Dissociar
igualtat i llibertat ha estat tradicionalment una estratègia de la dreta i de
les forces més d’esquerra. El PSC no pot cometre aquest error en cap cas.
M’apunto a les declaracions de Pepe Álvarez, secretari general de la
UGT, entitat històricament vinculada al PSC, en les que considera que el Pacte Nacional pel Dret a Decidir ha
de servir per un gir social considerant que “volem decidir des de diferents
perspectives”. Sincerament, no ser-hi al
Pacte Nacional pel Dret a Decidir ens pot portar implícitament a l’autoexpulsió del catalanisme polític.
Per altra banda, la reforma de la Constitució Espanyola pot acabar sent
percebuda com una estratègia per guanyar temps. No és menys l’atzucac en el que
es troba Catalunya que en el que es posa el PSC en relació a la reforma
federal. La correlació de forces en la que ens movem a Madrid situa la proposta
més “fer volar coloms” que no pas per aconseguir els objectius.
La Constitució és la millor carta de drets de la nostra història, i
dubtosament la milloraríem avui. La Constitució del 78 és un marc jurídic en el que és possible una
interpretació creativa progressista. La Constitució admet la delegació
a les comunitats autònomes de qualsevol potestat inclosa la refrendària. D’aquesta
manera és possible encabir el dret a decidir de Catalunya sobre la lliure
autodeterminació del seu futur.
2 comentaris:
Crec que és un enorme error considerar la Constitució Espanyola de 1978 la millor defensa de les llibertats i els drets humans.
D'entrada perquè s'incardina en la legalitat franquista mai derogada, la prova més evident de la qual és el Cap d'Estat vitalici i hereditari nomenat pel General Franco.
Després perquè va consolidar la impunitat de tots els crims contra la Humanitat comesos pel franquisme. Com va dir la germana de Letelier, el ministre d'Allende assassinat per la DINA de Pinochet, quan els pitjors crims queden impunes tota la resta és poca cosa i la societat cau en l'anòmia, és a dir la falta de regles.
Aquesta anòmia és la que va instaurar la Constitució de 1978 i la que explica els 35 anys de corrupció, des del cas Flick a Gurtel, passant pels GAL.
Sr. Mohedano, estic totalment d'acord amb el que diu. Jo tinc 31 anys, vaig votar una vegada el PSC i no el tornaré a votar mai més. Em sembla que l'actual direcció del PSC només està preocupada per la possible fuga de votants cap a Cs però no s'adonen que va ser Maragall qui va aconseguir els millors resultats de la història del partit a Catalunya. El federalisme del PSC és un brindis el sol perquè ni els seus "col·legues" del PSOE l'avalen.I em fa l'efecte que la cúpula del PSC es pensa que els seus electors són tontos.
Si jo fos federalista, que ja no ho sóc, votaria a ICV perquè a diferència del PSOE o del PP, IU sí que aposta clarament per un model federal i republicà.
I és trist, però a dia d'avui el PSC és el partit més immobilista de Catalunya. Fins i tot CiU transmet més voluntat de canvi que el PSC.
Si Josep Pallach veiés en que s'ha convertit el PSC...
Molts gràcies,
Toni Bellido
Publica un comentari a l'entrada